La Marató de Jazz de L’Auditori s’ha succeït enguany entre la Cursa del Corte Inglés i el Barça-Madrid, una tarda de diumenge on el gran pati-vestíbul de l’espai sembla un parèntesi entre fortes càrregues cardíaques. Ja se sap que son jornades gratuïtes, de manera que el públic no és el balaperduda típic de les coves de jazz sinó sobretot famílies i parelles que han volgut consultar algun “Què fem?” i han vist que la tarda (i l’erari públic) hi convidava. La Marató ha acollit una bona representació dels nous talents jazzístics del país: el pols iberista de Manel Fortià, el sofisticat duet de David Viñolas i Sergi Sirvent, el trompetista Pol Omedes i la seva banda, l’eclèctica Magalí Datzira i el mític Pau Casares. Nosaltres hem anat a la segona: Viñolas, Sirvent, Mompou, Satie, Bartók. Impressionisme jazzístic, que, encara que sembli una redundància, no ho és.
