<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0">
  <channel>
    <title>The New Barcelona Post | Diario de las buenas noticias de Barcelona</title>
    <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/feeds/feed_the-new-barcelona-post_ca.xml</link>
    <description>Not&#xED;cies i actualitat de Barcelona. Informaci&#xF3; empresarial, cultura, lifestyle, gastronomia, opini&#xF3;, social stories. GoodNews, TrueStories</description>
    <lastBuildDate>Tue, 13 Oct 2026 06:29:53 +0200</lastBuildDate>
    <language>ca</language>
    <atom:link href="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/feeds/feed_the-new-barcelona-post_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <image>
      <url>https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/static/the-new-barcelona-post/dist/logos/logo-1200x630.jpg</url>
      <title>The New Barcelona Post | Diario de las buenas noticias de Barcelona</title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/feeds/feed_the-new-barcelona-post_ca.xml</link>
    </image>
    <item>
      <title><![CDATA[Què necessita avui la joventut empresària?]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/que-necessita-joventut-empresaria-vicenc-del-mar-aijec/</link>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Vicenç del Mar]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Opinió]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/que-necessita-joventut-empresaria-vicenc-del-mar-aijec/</guid>
      <description><![CDATA[Una nova generació que no només vol emprendre i créixer. També vol ser escoltada i assumir la seva part en la construcció del país.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El passat 14 de setembre, al Palau de la Música Catalana, en el marc de la 33a edició dels Premis Jove Empresari d'AIJEC, vaig voler plantejar una pregunta aparentment senzilla: què necessita avui la joventut empresària? L'any passat vaig intentar descriure què significa ser jove i fer empresa, i vaig parlar del foc que portem dins aquelles persones que un dia vam decidir emprendre. Aquest any volia anar un pas més enllà. I el primer que necessita la joventut empresària són referents. Persones en qui mirar-se i a qui voler assemblar-se. Hem de deixar de sentir-nos incòmodes parlant de l'èxit empresarial. Si cada vegada que algú prospera el primer que fem és menystenir-lo, difícilment aconseguirem que la següent generació vulgui seguir aquest camí. No podem demonitzar la figura de qui fa empresa pel simple fet de fer-ne. Som persones amb inquietuds i somnis que dediquem una part molt important de la nostra vida a intentar convertir-los en realitat. A qui lidera una empresa se li exigeix responsabilitat cada dia. Davant dels treballadors, clients, proveïdors, socis, bancs o administracions. Quan ens equivoquem, n'assumim les conseqüències. I crec que tenim el dret, i també l'obligació moral, d'exigir la mateixa responsabilitat a aquells que ens lideren. [articles:300759] No esperem líders que no s'equivoquin mai. Seria absurd. Esperem que, quan s'equivoquin, donin la cara, ho expliquin, rectifiquin quan correspongui i assumeixin les conseqüències. També importen les formes. A més responsabilitat, més exigència en les formes. No necessitem convertir qui pensa diferent en el nostre enemic. No és una qüestió d'empresa contra treballadors ni del sector privat contra el públic. Tot això va de construir. I de construir plegats. Empresa més treballadors. Sector públic més sector privat. AIJEC va celebrar la 33 edició dels Premis Jove Empresari el passat 14 de setembre al Palau de la Música. © AIJEC Però la joventut empresària també necessita ser escoltada. Es parla moltíssim de talent jove. De la necessitat d'atraure'l, retenir-lo, aconseguir que els nostres joves no marxin. I em sembla perfecte. Però no n'hi ha prou amb voler el nostre talent. També estaria bé voler la nostra veu. Des d'AIJEC hem decidit aixecar la mà. No per protestar més fort ni per assenyalar ningú, sinó per dir una cosa molt més senzilla: Som aquí. Compteu amb nosaltres. Som inconformistes, però el nostre inconformisme busca proposar, millorar i transformar. Volem generar prosperitat. [articles:300752] AIJEC té més de quaranta anys d'història. Representem una comunitat de joves empresaris i empresàries de Catalunya i, després de 33 edicions d'uns premis que reconeixen empreses que generen ocupació, arrisquen i creen oportunitats, seguim tenint la voluntat d'anar allà on sigui necessari. Ningú podrà dir que no hem volgut participar. Som aquí. I volem formar-ne part. Però per fer-ho també necessitem comunitat. L'any passat érem unes 300 persones a la gala. Aquest any, més de 500. I això ens fa una enorme il·lusió, no simplement perquè siguem més, sinó perquè augmenta la nostra capacitat d'aportar. Volem que quan una persona jove que fa empresa tingui un problema trobi algú a l'altra banda. Volem ser-hi perquè podem aportar. Perquè tenim experiència, coneixem els problemes i també tenim propostes. AIJEC vol sentir-se útil, no utilitzada. La joventut empresària no pot ser una eina de màrqueting. Ha de ser una eina de transformació. 500 persones van atendre la 33a edició dels Premis d'AIJEC. © AIJEC I ho crec fermament: el talent individual pot construir una gran empresa, però el talent organitzat pot transformar una societat. Per aconseguir-ho hi ha una altra cosa bastant elemental que la joventut empresària necessita: poder prosperar. Crear, créixer i consolidar-se. Aquesta ha estat una de les grans obsessions d'AIJEC durant aquests mesos. No podem conformar-nos amb ser un país on neixen bones idees. Hem d'aconseguir ser també un país on aquestes idees puguin créixer i vulguin quedar-s'hi. Volem treballar, pagar bons salaris, tenir talent a les nostres empreses i contribuir a la nostra societat. I sí, també volem guanyar diners. No ens hauria de fer cap vergonya dir-ho, de la mateixa manera que tampoc tenim cap problema a pagar impostos. Precisament per això volem saber que aquests impostos arriben allà on la societat els necessita. Exigim transparència, ètica i responsabilitat. Perquè empresa i Estat del benestar no són enemics. Es necessiten. [articles:217137] La pregunta que ens hauríem de fer és si estem creant un ecosistema que permeti prosperar. Si aconseguim que treballar i emprendre valgui la pena. El talent, pel simple fet de ser talent, anirà allà on pugui desenvolupar-se al màxim. I si marxa, potser és una bona pista per preguntar-nos si estem fent bé les coses. Quan marxa una persona emprenedora no perdem únicament una persona contribuent. Perdem talent, coneixement, llocs de treball i inversió. Però perdem alguna cosa encara més important: referents. La joventut empresària necessita motius per quedar-se. Ara bé, seria massa fàcil acabar aquí i situar tota la responsabilitat en els altres. També ens hem d'exigir a nosaltres mateixos. Els que avui tenim la responsabilitat de liderar organitzacions com AIJEC hi som temporalment. I està bé que sigui així. Ens toca fer la nostra part perquè els que venen darrere puguin agafar aquesta comunitat, plena de bons valors, i portar-la més lluny que nosaltres. "No n'hi ha prou amb ser jove per tenir raó, per merèixer una cadira o per ser escoltat. L'espai s'ha de guanyar amb treball, preparació i compromís" Per això també vull ser exigent amb les generacions més joves. Formeu-vos. Participeu. Impliqueu-vos. Feu comunitat. No us tanqueu únicament en la vostra empresa, la vostra carrera, el vostre èxit o els vostres problemes. No n'hi ha prou amb ser jove per tenir raó, per merèixer una cadira o per ser escoltat. L'espai s'ha de guanyar amb treball, preparació i compromís. I crec que és millor així. Perquè quan una persona s'esforça per guanyar-se les coses, tot té més sentit. Nosaltres intentarem obrir portes. Vosaltres haureu d'estar preparats per travessar-les. No podem exigir una societat millor d'aquí a deu o vint anys si avui no estem disposats a dedicar una part del nostre temps a construir-la. "La joventut també necessita ser escoltada". © AIJEC I, sobretot, no hem de caure en el pessimisme. Sé que és fàcil pensar que emprendre és massa complicat i incert, que accedir a un habitatge és impossible o que les decisions sempre les prenen els altres. No hem d'acceptar aquesta idea. Volem crear empreses d'èxit, però també volem crear empreses amb valors. I els projectes que van passar per l'escenari del Palau demostren que les dues ambicions poden anar perfectament de la mà. Perquè generar oportunitats de vida també és èxit empresarial i social. Arribarà un dia en què probablement ningú recordarà quant facturaven les nostres empreses o quant valien. Però hi haurà persones que sí recordaran com les vam tractar, quina oportunitat els vam donar, quins valors vam defensar i què vam fer quan vam tenir la possibilitat d'ajudar a construir alguna cosa millor. I aquí torno al foc que ens acompanyava l'any passat. Aquell foc continua encès. Però perquè no s'ofegui necessita aire. Aire que vingui de tots nosaltres i que ens empenyi a no quedar-nos esperant que algú altre construeixi el futur per nosaltres. Marc Aureli va escriure fa gairebé dos mil anys: "Deixa de discutir sobre com ha de ser una bona persona. Sigues-ho". Potser nosaltres ho podem portar al nostre terreny d'una manera molt senzilla: no parlem tant del país que volem. Construïm-lo.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/83/1/44063dc4-98fe-46dd-9d07-d6064fe9aa46.jpeg" type="image/jpeg" length="212576"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un excés hilarant]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/exces-hilarant-bons-dolents-joel-joan-critica/</link>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Cabré]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/exces-hilarant-bons-dolents-joel-joan-critica/</guid>
      <description><![CDATA[A 'Bons i dolents', Joel Joan torna a fer de les misèries humanes el motor de la comèdia]]></description>
      <content:encoded><![CDATA["Excessiu" no és un adjectiu dolent, quan el que es busca és precisament l'excés i la hipèrbole. Joel Joan, ja ho sabem, és aquest caràcter (o personatge) hiperactiu i elèctric com un parallamps, traït per la passió, peterpanesc conscient i narcisista confés, que se'ns repeteix en moltes de les seves obres i que ja ens fa confondre el barceloní del barri amb una figura de ficció. A Bons i dolents es nota la seva autoria, la seva capacitat magistral per a la comèdia de situació, per a l'escàndol costumista i per al ritme trepidant. Es nota molt l'autoria, aquesta vegada, perquè és sobretot una comèdia dirigida a la crisi dels cinquanta. Ara ja no tenim nadons, sinó fills de matrimonis separats, i si hi ha una bessonada gestant-se és per una infidelitat amb la joveneta que apareix inesperadament en un sopar de parelles. Tot plegat, en un context de deutes monetaris i de decadència vital exponencial i compartida. En Ricard (en Joel) confon els noms i les dates i els seus propis actes perquè va accelerat, disparat, drogat fins al cul. Tot en ell és una evasió, una constant escape room vital que el porta automàticament a decebre els seus compromisos i la seva gent. La seva parella, la Clàudia (Agnès Busquets) també busca el refugi en l'alcohol però guarda una trajectòria moral força impecable, i pel que fa a en Jesús (Oriol Casals), per mi el descobriment interpretatiu de l'obra, és el feble i insegur (és a dir, el que s'assemblaria més al públic) que acaba capgirant-ho tot per una revolta interna, sobtada, provocada per les seves pròpies pressions i el seu alliberament puntual gràcies a la droga oferta per en Joel. En Ricard. Un acte, aquest d'anar-se fotent coca i amfetes al llarg de tota l'obra, que per mi ara sí que és excessiu: evidentment que es vol llençar un advertiment, perquè en Ricard acaba estès a terra i rebent un fort càstig, però diria que a un guió basat en l'equívoc i en la situació còmica no li hauria de caldre una alteració de la realitat extra com ho és el consum de drogues. Si la coca distorsiona el comportament d'en Ricard (i d'en Jesús), lamentablement també distorsiona una mica massa la força que ja de per si tenen les contradiccions i malentesos d'un sopar d'amics. Sí, suposo que això últim potser s'ha considerat que estava massa vist: però acudir a les substàncies sintètiques, com a element tan central, més que humanitzar l'argument el deshumanitza. Quan el tema és que no controles, els teus dilemes són menys dilemes. El nivell interpretatiu és alt en tots els actors, l'escenografia és impecable i el ritme no permet desviar l'atenció. Rius, i molt, i també pateixes molt per tots ells. No hi ha qui se salvi, seria la conclusió, inclosa la innocent joveneta a qui en Ricard ha deixat prenyada de bessones. Els deutes (monetaris i d'altres menes) amb l'amic, les infidelitats sentimentals, les parelles obertes, les separacions i divorcis, l'estrès, la vulnerabilitat potencial i la precarietat laboral contemporànies, tot plegat, com deia, molt de crisi dels cinquanta en un entorn urbà on regna la decadència social i la manca d'esperança. No és només que tothom tingui coses per amagar, sinó que a més a ningú li van les coses bé. A en Ricard, sobretot, que és el protagonista i l'ase dels cops, i al qual li passa aquesta cosa que és tan difícil d'explicar en el cas d'en Joel Joan: quan apareix, alguna cosa important s'il·lumina a l'escenari. I no, no és l'efecte cara televisiva. És tenir presència. Hi ha alguna cosa de rancúnia, d'autoflagel·lació constant, de sentiment de culpa massoquista en aquest argument i en d'altres arguments que tenen a Joel Joan com a centre. En aquest cas estem davant d'un judici moral constant, però relativitzat i omplert a poc a poc de matisos: "Tots som bons fins que ens convé no ser-ho". Hi ha mentides pietoses, mals menors, trampes salvadores i petits trucs d'escapisme que tots hem fet servir. Tots, sense excepció. Però aquesta vocació de parallamps que té en Joel, i que ja va apuntar de manera superlativa amb El Crac, a banda de funcionar sempre acaba revelant-se com un clàssic. Un tema central, una reflexió filosòfica, un trauma humà a analitzar. Si a més a més ho fem a través d'una comèdia, i acabem tots farts de riure, missió aconseguida.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/80/4/saveclip-app-840287476-18623771281005150-9158302851370779006-n.jpeg" type="image/jpeg" length="1179179"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Yulianna Avdeeva obre la nova temporada de la Franz Schubert Filharmonia]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/concert-yulianna-avdeeva-franz-schubert-filharmonia/</link>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/concert-yulianna-avdeeva-franz-schubert-filharmonia/</guid>
      <description><![CDATA[La formació obre el curs al Palau de la Música de Barcelona el diumenge 18 d'octubre amb Yulianna Avdeeva al piano, la batuta de Gabriel Bebeșelea i les grans pàgines de Txaikovski i Strauss]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Franz Schubert Filharmonia ja ho té tot a punt per inaugurar la nova temporada 2026-27. La formació arrenca el nou curs enfrontant-se a un dels grans monuments del repertori romàntic universal: el Concert per a piano i orquestra núm. 1 en si bemoll menor, op. 23 de Txaikovski. L'orquestra tornarà a comptar amb la pianista russa Yulianna Avdeeva, una de les artistes més aclamades del piano actual i que ha fet història en convertir-se en la primera dona en més de quatre dècades a guanyar el Concurs Internacional Frédéric Chopin de Varsòvia. La pianista torna al públic català després de la gran acollida que va tenir el seu debut amb la Franz Schubert Filharmonia el curs passat. Aquest cop, la pianista compartirà escenari amb el director romanès Gabriel Bebeșelea, que debuta al capdavant de l'orquestra com un dels directors europeus més sol·licitats de la seva generació. Entre el virtuosisme rus i el geni orquestral de Strauss La primera part del concert estarà dedicada a la peça de Txaikovski, famosa per la seva introducció majestuosa i plena de força. És un d'aquells inicis que tothom té al cap: un cop de piano i metalls que reconeixes al primer segon. Curiosament, aquest inici (inspirat en cançons populars ucraïneses que el compositor va recollir en els seus viatges) no torna a aparèixer al llarg de la resta de l'obra. Txaikovski el va concebre com una mena de targeta de presentació per obrir boca i posar a prova la tècnica del pianista des del primer minut. En la segona meitat del concert, el focus es traslladarà cap a l'univers musical de Richard Strauss a través de dos dels seus poemes simfònics més aplaudits: Don Juan, op. 20 i Till Eulenspiegels lustige Streiche, op. 28 (Les entremaliadures de Till Eulenspiegel). Strauss tenia un talent especial per explicar històries a través de l'orquestra i aconseguia que la música descrigués personatges i escenes gairebé com si fos una pel·lícula. Totes dues partitures pertanyen a la mateixa etapa del compositor i prenen com a punt de partida personatges de la literatura i el folklore europeu, tot i que amb tons radicalment oposats: mentre que Don Juan és pura passió, seducció i força orquestral, Till Eulenspiegel aposta per l'humor i la sàtira per retratar un personatge entremaliat que se'n riu del poder. Malgrat les seves diferències, tots dos protagonistes comparteixen l'esperit rebel, el menyspreu per les convencions socials i una passió per la llibertat sense concessions. L'elecció d'aquestes dues peces guarda, a més, una complicitat històrica especial amb el públic de la ciutat de Barcelona: el mateix Richard Strauss va ser l'encarregat de dirigir-les personalment des del podi del Palau de la Música Catalana durant la seva visita a la capital catalana l'any 1925. El retorn de Yulianna Avdeeva La crítica internacional acostuma a destacar d'Avdeeva la seva capacitat per combinar una tècnica impecable amb una lectura molt lúcida de les partitures. Mitjans de referència com The Guardian han afirmat que "el seu ritme neix d'un sentiment intel·ligent i d'una gran claredat de pensament, amb una capacitat per fer emergir les veus interiors de les partitures que deixa astorat el públic". Avdeeva és una artista habitual a les temporades de la Filharmònica de Varsòvia, el Rudolfinum de Praga, la Pierre Boulez Saal de Berlín, la Wiener Konzerthaus o l'Elbphilharmonie d'Hamburg. La seva activitat recent inclou col·laboracions amb formacions com l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh, la WDR de Colònia o la mateixa Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Més enllà dels escenaris, l'any 2023 va publicar l'àlbum Resilience sota el segell Pentatone, un projecte dedicat a obres de compositors com Władysław Szpilman, Mieczysław Weinberg, Dmitri Xostakovitx i Serguei Prokófiev que van crear la seva música en contextos d'extrema inestabilitat política i conflicte. Com a eix d'aquesta iniciativa, la pianista va tenir l'oportunitat de tocar i gravar directament al piano personal de Szpilman (el jueu immortalitzat a la pel·lícula El pianista de Roman Polanski). [articles:300434] Gabriel Bebeșelea, un director en plena projecció internacional Per la seva banda, el director romanès Gabriel Bebeșelea s'estrena al capdavant de la Franz Schubert Filharmonia en un moment de plena maduresa artística. Bebeșelea ocupa actualment el càrrec de director principal de la Filharmònica George Enescu de Bucarest i és el fundador i director artístic de Musica Ricercata, un projecte dedicat a la recerca i recuperació de partitures històriques oblidades. Format amb mestres de la talla de Bernard Haitink i Kurt Masur, Bebeșelea és doctor summa cum laude per la Universitat de Bucarest i va fer història en convertir-se en el director principal més jove de les Òperes Nacionals de Iași i Cluj-Napoca. La seva trajectòria el porta de manera habitual a col·laborar amb orquestres com la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, l'Orchestre National du Capitole de Tolosa, la Singapore Symphony Orchestra o l'Antwerp Symphony Orchestra, així com a actuar en recintes com el Concertgebouw d'Amsterdam o la Kölner Philharmonie. Gabriel Bebeșelea és el director del concert La Franz Schubert Filharmonia aposta per l'excel·lència jove La nova temporada confirma que la Franz Schubert Filharmonia continua en un moment molt dolç. Sota la direcció de Tomàs Grau, aquest grup de joves intèrprets ha demostrat des del primer dia que pot competir al màxim nivell i compartir escenari amb grans solistes d'arreu del món. Al llarg de la seva història, la formació ha compartit escenari amb artistes de la talla d'Anne-Sophie Mutter, Maria João Pires, Joshua Bell, Mischa Maisky, Maxim Vengerov, Lisa Batiashvili, Gautier Capuçon o Rudolf Buchbinder, així com amb directors convidats de prestigi com Christoph Eschenbach, Leonard Slatkin o Josep Pons. També han actuat en escenaris com el Carnegie Hall de Nova York, la Dubai Opera o el Palau de les Arts de València. A més, la formació té un fort compromís amb el territori i és l'orquestra resident del Vendrell (la localitat natal de Pau Casals) des de l'any 2009.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/38/9/la-pianista-yulianna-avdeeva.jpeg" type="image/jpeg" length="98447"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ballet, pilates i sobretaula: la recepta de Concept Barre]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/ballet-pilates-sobretaula-recepta-concept-barre/</link>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/ballet-pilates-sobretaula-recepta-concept-barre/</guid>
      <description><![CDATA[Fundat el 2023 per l'exballarina María Barrientos i Michelle Mizes, l'estudi té dos centres a Barcelona, més de 215 classes setmanals, entre 800 i 900 clients fixos i una facturació d'1,2 milions d'euros el 2025]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Mens sana in corpore sano. L'expressió llatina ha viatjat en el temps, però sembla que pren molta més força en l'època moderna. Des de fa uns anys, les disciplines esportives s'han colat a la vida de bona part de la població. Gimnasos, estudis de ball, rocòdroms; tots els esports s'estan integrant a la rutina de la ciutadania amb tanta força, que de vegades l'oferta pot ser aclaparadora. Ara bé, l'esport no és una activitat d'un sol dia. Per veure resultats es necessita rutina, constància i dedicació. En un món que roda de pressa és complicat trobar un moment per parar i, d'altra banda, no tots els centres permeten implementar una disciplina a les rutines diàries. Concept Barre va néixer per trencar aquestes barreres. Davant l'auge del Barre, María Barrientos i Michelle Mizes van decidir muntar el seu primer estudi amb una metodologia pròpia, basada en els anys d'experiència com a ballarina de Barrientos i el coneixement de màrqueting de Mizes. Dos estudis multidisciplinaris, didàctics i únics que busquen treure la millor versió de les seves clientes amb formació continuada. Juno House, el club de dones barceloní fundat el 2021, va ser el bressol d'aquesta aliança. Barrientos impartia les seves classes dins del club. Els seus anys de ballarina professional l'havien convertit en l'entrenadora que tothom buscaria per millorar. Precisament per aquest nivell d'expertesa, Mizes no es perdia cap classe i dos anys de trobades, suor i equip, ambdues dones es van llançar a emprendre. Mizes venia de l'estranger i allà, el Barre era una disciplina molt més dura i professionalitzada del que podia trobar en els pocs estudis que hi havia a Barcelona. És per això que va proposar a Barrientos obrir el seu propi centre. L'abril del 2023, ambdues es van llançar a l'emprenedoria amb un local al carrer Neptú de la capital catalana. La idea era senzilla i Barrientos la defineix a la perfecció en una conversa amb The New Barcelona Post: "Fer els entrenaments que jo voldria fer", confessa. En aquest sentit, Concept Barre es desmarca de tot el que es coneix a Barcelona d'aquesta disciplina. Un nou mètode, doncs, que treballa força, càrdio i resistència amb classes de dilluns a diumenge. El contrapunt, però, és que la metodologia de Barrientos combina els principis de la dansa, el pilates i l'entrenament de força per a millorar la capacitat cardiovascular, la mobilitat, la resistència i la força muscular des d'un enfocament de baix impacte. Sota el claim This Barre Has a Method, totes les classes han estat dissenyades per a complementar-se entre si i afavorir una progressió constant i sostenible, allunyant-se de tendències passatgeres i apostant per un entrenament amb el suport de l'experiència i els resultats. "Està dissenyat per a la repetició", explica la cofundadora, fent referència a la constància que tenen les seves clientes i la raó de ser del mateix estudi que es basa en classes dirigides molt personalitzades que asseguren que en un mateix espai poden conviure "una persona amb gran experiència esportiva o una que aquell és el seu primer dia d'entrenament", remarca Barrientos. La consolidació de la marca va portar a Concept Barre a obrir un segon estudi a Barcelona, aquest cop a l'Eixample. Aquesta decisió va arribar de manera natural després de percebre la bona recepció del públic. Actualment, l'estudi ofereix més de 215 classes setmanals entre els seus dos centres operatius i ha desenvolupat una experiència que ja no només se centra en l'exercici físic, sinó que integra espais de trobada, col·laboracions amb marques, esdeveniments i propostes que connecten amb les noves demandes del consumidor. La seva implicació ha fet que tinguin entre 800 i 900 clientes fixes i van tancar el 2025 amb una facturació d'1,2 milions d'euros. La professionalització del personal La plantilla de Concept Barre suma una trentena de treballadors, però la meitat són entrenadors del centre. Barrientos remarca que quan va veure que creixia el nombre de clientes va veure la necessitat de començar a formar professionals en la seva metodologia. Ara bé, l'exballarina i cofundadora deixa molt clar que necessitava entrenadors amb una carrera professional a l'esquena. És per això que bona part de la plantilla són o ballarins o gimnastes, per tal d'assegurar el coneixement del cos, la resistència i la coordinació que tenen. A més, lluny de limitar-se a impartir classes, aquests professionals actuen com a ambaixadors del mètode i especialistes en moviment. Tots ells passen per un programa de formació específic per a garantir la consistència tècnica i l'excel·lència de l'experiència en cada sessió. "Aquesta aposta pel talent i la formació contínua permet a Concept Barre mantenir un alt estàndard de qualitat, fins i tot en un context de creixement accelerat, i reforçar el vincle pròxim que caracteritza a la seva clientela", reitera la companyia. Un dels esdeveniments de Concept Barre © Concept Barre - Un espai multidisciplinari amb les clientes al centre Concept Barre és molt més que un centre en què es fan classes dirigides. En el seu segon local a l'Eixample també tenen un espai de cafeteria que està subcontractat. Mizes explica a aquest diari que en molts moments havien vist com després d'una classe, les clientes volien quedar-se i fer pinya: "Volíem ajudar a fer que aquells vincles que es creaven es quedessin aquí". La realitat, doncs, és que aquesta empresa busca transcendir, deixar de ser l'espai en el qual una persona fa esport o es mou una mica al llarg de la setmana. La seva idea és introduir-se en les rutines, convertir-se en una part essencial del dia a dia i fer-ho a través de gran professionalitat, però també d'espais còmodes i atractius on les persones poden fer molt més que esport: "Tenim espai per treballar després de la classe o fins i tot per celebrar l'aniversari d'algú", remarca Mizes. En definitiva, Concept Barre s'alça com l'alternativa original i personalitzada per fer esport i veure resultats. Ballarins com a professors, espais amb molt més que classes dirigides i uns valors clars fan d'aquesta empresa una pionera en el sector de l'esport. Tenen la capacitat d'atraure públic jove, però també gran i la seva filosofia obre la porta a "tota classe de cossos i gèneres", referma Mizes, qui destaca, però, que el gran gruix és de dones: "Als homes els costa més apuntar-se", diu la cofundadora. Entre els pròxims passos que tenen les cofundadores, hi ha l'expansió. Durant la conversa amb aquest diari surten territoris com Andorra, Madrid i la mateixa capital catalana. Tot i això, Mizes assegura que no tenen pressa i que si han de buscar aliances i expandir-se ho faran quan tinguin molt clar que allà on van hi haurà el mateix esperit, disseny i valors. "La creativitat forma part de l'empresa", diu la cofundadora, qui afegeix que tenen molts creatius amb plantilla per mantenir la coherència: "Tot per ser una experiència única", conclou Mizes.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/83/4/concept-25-1.jpeg" type="image/jpeg" length="4339358"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Torna el Saló de l'Ocupació per conectar talent i món laboral]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/salo-ocupacio-conectar-talent-mon-laboral/</link>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/salo-ocupacio-conectar-talent-mon-laboral/</guid>
      <description><![CDATA[Més de 160 activitats ajudaran a trobar feina, reorientar la carrera i adquirir les competències que demana el mercat laboral]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'entrada al món laboral no és fàcil i per a molts es pot convertir en un autèntic malson. Agilitzar la recerca de feina és un repte que cada any millora gràcies al Saló de l'Ocupació 2026, espai que reuneix empreses, entitats i recursos per facilitar l'accés a oportunitats laborals i acompanyar les persones en totes les etapes de la seva trajectòria professional. Enguany se celebra del 21 i 22 d'octubre i s'hi podran trobar més de 160 activitats. Com a novetat, aquesta edició comptarà amb el doble de superfície que l'anterior i l'esdeveniment reforçarà la connexió directa amb empreses, l'orientació personalitzada, la formació contínua i l'actualització de competències. Organitzat per Fira de Barcelona i impulsat per l'Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, el Saló de l'Ocupació tindrà lloc al Palau 8 del recinte de Montjuïc. L'accés serà gratuït, amb registre previ mitjançant franges horàries per garantir l'aforament. Coincidint amb l'esdeveniment, el recinte acollirà també la primera edició del Saló del Comerç, impulsat en el marc de la capitalitat europea del comerç local que ha ostentat Barcelona aquest 2026. Al voltant d'un centenar d'entitats presentaran recursos i serveis dirigits a millorar l'ocupabilitat i facilitar que cada assistent defineixi un pla d'acció adaptat als seus objectius professionals. Sota el lema T'obrim portes, la proposta s'adreça als joves que s'incorporen per primera vegada al món laboral, però també a les persones que en cerca activa de feina, els professionals que volen canviar de sector i els treballadors que busquen actualitzar el seu coneixement. Davant l'alt nombre de grups de persones, el saló ha creat un recorregut que permetrà identificar interessos i competències, com també descobrir nous itineraris i preparar les candidatures per possibles futurs processos de selecció. L'aposta pel creixement de superfície del Saló permetrà augmentar la participació de les empreses i també potenciar l'àrea dedicada exclusivament a les oportunitats laborals. D'aquesta manera, una trentena de companyies tindran els seus estands, des d'on presentar les vacants vigents en els seus equips, explicar els perfils de professionals que necessiten i entrevistar —en alguns casos— els candidats. Aquesta última, més dedicada a sectors com l'agroalimentació, el transport i la mobilitat, el metall, l'aigua i el sanejament, la salut mental, les indústries creatives i els serveis de seguretat i emergències. Paral·lelament, aquesta oferta es complementarà amb activitats de networking, trobades amb professionals i job marketplaces sectorials. L'activitat nouvinguda que destaca del programa és el Talent en directe, una iniciativa que busca facilitar entrevistes ràpides amb perfils dels participants i agilitzar l'encaix entre l'oferta i la demanda de talent. Amb tot, el saló reunirà més d'un centenar d'empreses, la majoria d'elles amb vacants vigents en les seves plantilles. El Saló de l'Ocupació del 2025 © Cedida - Més importància als oficis i les ponències En aquesta edició de l'esdeveniment, els oficis tindran també un protagonisme especial mitjançant demostracions pràctiques vinculades a les indústries creatives, la natura, les cures, l'alimentació, el transport, la construcció i les instal·lacions. D'aquesta manera, els assistents podran veure de prop les tasques, eines i competències de professions relacionades amb camps tan diversos com l'audiovisual, l'art floral, la impressió 3D, la robòtica, les emergències sanitàries, la rehabilitació física o el manteniment d'instal·lacions. D'altra banda, el saló inclourà la participació de més de 40 ponents i experts de primer nivell procedents dels àmbits de l'orientació laboral, els recursos humans, la formació i la transformació digital. Entre els participants hi haurà especialistes en intel·ligència artificial aplicada a l'ocupació, captació i desenvolupament de talent, i també professionals vinculats a sectors amb elevada demanda de perfils qualificats. Més enllà de les ofertes de feina, també es donarà protagonisme a la formació contínua i la requalificació professional. En concret, es faran visibles alguns itineraris formatius microcredencials universitàries i els certificats professionals, i s'abordaran habilitats transversals cada vegada més necessàries, entre les quals figuren l'aprenentatge continu, l'adaptació al canvi, la creativitat i el pensament crític. La tecnologia dins del Saló La tecnologia aplicada a la cerca de feina serà un altre tema destacat. D'aquesta manera, la intel·ligència artificial serà present en sessions per elaborar i optimitzar currículums i cartes de presentació, reforçar la marca personal, detectar tendències professionals i preparar entrevistes. També s'explicarà com funcionen els sistemes automatitzats de selecció, com els ATS, i s'oferiran recursos per millorar el perfil de LinkedIn, construir un elevator pitch i afrontar preguntes complexes durant una entrevista. Tot perquè els assistents puguin tenir molt més controlada la seva petjada digital i aprenguin a vendre's també des de darrere una pantalla. S'oferiran recursos per millorar el perfil de LinkedIn, construir un elevator pitch i afrontar preguntes complexes Ara bé, aquesta oferta d'enteniment per les xarxes, es complementarà amb l'acompanyament individual del saló, amb 45 punts d'assessorament sobre orientació professional, formació, candidatures i drets laborals. Les activitats treballaran igualment l'autoconeixement, la identificació de competències, l'autogestió i la comunicació personal, amb l'objectiu que els assistents surtin del saló amb eines aplicables a la seva recerca de feina o al desenvolupament de la seva carrera.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/23/3/entrada-del-salo-de-l-ocupacio-del-2025-c-cedida.jpeg" type="image/jpeg" length="276381"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[I si desaparegués l'arquitectura? 48H Open House obre les portes a una altra Barcelona]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/si-desaparegues-arquitectura-48h-open-house-obre-portes/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 19:29:27 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/si-desaparegues-arquitectura-48h-open-house-obre-portes/</guid>
      <description><![CDATA[Els dies 24 i 25 d'octubre, el festival d'arquitectura obrirà 217 edificis de sis municipis per descobrir l'arquitectura que s'amaga més enllà dels monuments, des de palaus històrics fins a escoles, habitatges i equipaments quotidians]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Barcelona que ha conquerit el món amb la seva arquitectura té noms propis: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Les seves obres, amb les formes sinuoses i els detalls ornamentals de les façanes de l'Eixample, han contribuït a projectar una imatge de ciutat reconeguda arreu del món. Però l'arquitectura de Barcelona va molt més enllà dels monuments que la fan cèlebre. També pren forma en escoles, hospitals, poliesportius i habitatges: espais quotidians que, precisament perquè formen part del dia a dia, sovint passen desapercebuts. És aquesta arquitectura, més discreta però essencial, que el festival 48h Open House Barcelona reivindica des de fa més de quinze anys. Cada tardor, durant un cap de setmana, el festival convida a travessar portes que habitualment romanen tancades i a descobrir edificis que sovint passen desapercebuts. Escoles, hospitals, poliesportius i habitatges comparteixen programa amb palaus, edificis històrics i altres espais patrimonials. A través de visites lliures, recorreguts guiats i explicacions de voluntaris i professionals de l'arquitectura, els visitants poden conèixer què s'amaga rere les façanes i descobrir com els espais condicionen la manera de viure, treballar, aprendre i relacionar-se. Aquesta invitació a mirar l'arquitectura amb uns altres ulls tornarà a prendre forma el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre, en una edició que obrirà les portes de 217 edificis de sis municipis. Barcelona concentrarà 155 espais visitables, però el festival també s'estendrà a Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. Sota el lema "La vida sense arquitectura", aquesta edició proposa imaginar què passaria si els edificis desapareguessin: on s'estudiaria, es treballaria o es passaria el temps lliure? I quins espais quedarien per cuidar-se, trobar-se i conviure? Preguntes que posen en relleu fins a quin punt l'arquitectura, més enllà dels monuments, és imprescindible en la vida quotidiana. Preguntes especialment pertinents en un any en què Barcelona exerceix de Capital Mundial de l'Arquitectura. Amb motiu d'aquesta efemèride, el 48h Open House ha ampliat excepcionalment el format habitual del festival, que cada tardor obre les portes de nombrosos edificis de la ciutat i l'entorn, amb tres edicions especials al llarg de l'any. Sota el nom d'Open Barri, aquesta iniciativa —estrenada enguany amb motiu de la Capitalitat—, ha dedicat les edicions d'hivern, primavera i estiu a descobrir el patrimoni arquitectònic de tres zones de Barcelona que sovint queden fora dels circuits més coneguts: la Marina, Nou Barris i Sarrià-Vallvidrera. Ara, amb l'arribada de la tardor, el festival recupera la seva cita general, amb una programació que s'estén per Barcelona i cinc municipis més. Però la mirada que l'Open Barri ha portat a diferents zones de la ciutat també es reflecteix en aquesta edició, que incorpora espais quotidians i edificis allunyats dels circuits monumentals més habituals. "Quan pensem on és la bona arquitectura, acostumem a referir-nos a zones com Ciutat Vella o l'Eixample. Però la bona arquitectura és a tot arreu; només cal aturar-se a observar" afirma Elisenda Bonet, directora de l'associació 48H Open House Barcelona, en una entrevista amb The New Barcelona Post. Per aquest motiu, alguns dels edificis donats a conèixer a través de les tres edicions de l'Open Barri també s'incorporen a la programació general de tardor, com l'antiga masia de Can Valent, a Nou Barris. Aquesta continuïtat respon a una voluntat que va més enllà de descobrir espais desconeguts: aconseguir que els veïns reconeguin el valor arquitectònic i històric del seu entorn. "Reivindicar l'arquitectura també és un exercici d'autoestima col·lectiva", afirma Bonet. Quan es descobreix la història dels edificis que formen part del paisatge quotidià, també canvia la manera de mirar el barri i de valorar un patrimoni que, de tan proper, sovint passa desapercebut. L'antiga masia de Can Valent, a Nou Barris, un dels edificis descoberts durant l'Open Barri que s'incorporen al programa general. © Jacqueline Glarner Un programa renovat per descobrir arquitectura més enllà dels clàssics Les incorporacions procedents de l'Open Barri no són les úniques novetats de l'edició d'enguany, en un programa que inclou 63 edificis que no havien participat en cap edició anterior, prop del 28% del total. Renovar la selecció és, de fet, una de les constants del festival, que cada any combina espais emblemàtics, capaços d'atraure milers de visitants i generar cues de fins a tres hores, amb noves incorporacions que permeten descobrir altres maneres d'entendre l'arquitectura. Aquesta voluntat de donar pas a nous espais també implica deixar descansar alguns dels més populars. Enguany, ni l'Arc de Triomf ni l'antiga presó de la Model, dos dels edificis més sol·licitats en edicions anteriors, formen part del recorregut. El seu lloc l'ocupen noves propostes, tan diverses com el CEM Espronceda, un equipament esportiu de barri; l'Institut-Escola El Molí, fruit de la transformació de dos centres educatius de Nou Barris, o l'edifici de CCOO de Catalunya, a la Via Laietana. El CEM Espronceda, un dels edificis que s'incorporen al programa d'enguany. © José Hevia La renovació també permet donar visibilitat a arquitectes emergents i descobrir edificis patrimonials acabats de rehabilitar. Com explica Elisenda Bonet, el festival ofereix, a més, l'oportunitat de visitar alguns espais en un moment molt concret: just quan s'han acabat les obres i abans que els veïns hi entrin a viure o que els equipaments comencin a funcionar. En alguns casos, són els mateixos arquitectes qui expliquen els projectes als visitants, a més del miler de voluntaris que fan possible l'organització i les visites als espais participants. Més que recomanar edificis concrets, Bonet proposa descobrir el festival per zones: triar un edifici que desperti interès i explorar què hi ha al voltant, sense gaires expectatives, per deixar-se sorprendre. Aquesta manera de recórrer el programa, sense haver de planificar cada visita, encaixa amb la mateixa concepció del festival, pensat perquè els diferents punts quedin a prop els uns dels altres. "El festival està pensat perquè, cada quinze minuts de recorregut, hi hagi un altre edifici per descobrir", exemplifica Bonet. [articles:300758] Però, davant l'amplitud del programa i la dificultat d'escollir entre tantes propostes, enguany el festival també ha incorporat una nova eina: el Recomanador. Més enllà de la cerca per tipologia d'edifici, ja disponible al web, o per estil arquitectònic, aquesta eina convida a explorar el programa a través dels cinc sentits. A partir de preguntes sobre gustos i sensacions, suggereix edificis que permeten descobrir l'arquitectura des d'una perspectiva menys convencional. De palaus històrics a poliesportius: 10 edificis que revelen una altra Barcelona Més enllà d'El Recomanador, també es pot començar la ruta per deu edificis que, per motius ben diferents, mereixen una mirada atenta. The New Barcelona Post n'ha fet una selecció que va més enllà dels noms més coneguts i posa el focus en la varietat d'històries, usos i formes arquitectòniques que amaga el programa. Per començar a descobrir aquesta Barcelona que sovint passa desapercebuda, la Llotja de Mar és una bona porta d'entrada. Situada en un punt de pas habitual per a molts barcelonins, és un d'aquells edificis davant dels quals es pot haver passat milers de vegades sense haver-ne vist mai l'interior. Darrere la façana s'hi amaga una combinació d'arquitectura medieval i neoclàssica, però també episodis clau de la història econòmica i cultural de la ciutat: aquí va tenir la seu la Taula de Canvi, una de les primeres institucions de banca pública d'Europa, i, segons la tradició, s'hi troba l'origen del terme bancarrota, a més d'haver estat protagonista de la primera fotografia capturada a Espanya. Un dels espais interiors de la Llotja de Mar. © Cambra de Comerç de Barcelona Altres edificis que el festival obre excepcionalment al públic són el Cercle del Liceu, un club privat al qual habitualment només poden accedir els socis i els seus convidats, fet que reserva els seus interiors modernistes i les obres de Ramon Casas a uns pocs privilegiats, i el Palau del Marquès d'Alfarràs, als jardins del Laberint d'Horta. Amb uns orígens que es remunten al segle XI, quan era una torre defensiva que més endavant es convertiria en finca agrícola, el palau amaga gairebé mil anys d'història. Aquest palau també va ser un dels escenaris de la reconeguda pel·lícula El perfum i, després d'un llarg període sense accés públic, les obres de rehabilitació n'han permès recuperar el valor patrimonial i preservar-ne detalls decoratius d'estil neoàrab. Però no només els grans edificis històrics amaguen històries que val la pena descobrir durant el 48h Open House Barcelona. A Badalona, el conegut com Reforma Badalona permet observar com una casa de 1910 pot adaptar-se a les necessitats actuals sense esborrar les traces del passat. Aquesta voluntat de preservar les empremtes d'altres èpoques també es fa visible a l'antiga masia de Can Valent, a Nou Barris. Enmig de la trama urbana actual, la masia conserva el record d'un paisatge de camps i camins anterior al creixement de Barcelona. L'habitatge 'Reforma Badalona' és un exemple d'un edifici que ha conservat el patrimoni, però adaptant-se als usos actuals. © Pol Viladoms Les casetes de la platja del Garraf són un altre exemple de patrimoni popular que ha perdurat amb el pas del temps. Construïdes a partir de finals dels anys vint per acollir pescadors, treballadors del ferrocarril i famílies estiuejants, aquestes petites construccions s'han convertit en part inseparable del paisatge costaner. I fins i tot els hotels, espais que sovint associem als turistes i que passen desapercebuts per a molts barcelonins, poden amagar un interès arquitectònic que va més enllà de la seva funció. La Torre Melina Gran Melià, a les Corts, combina un hotel amb un palau històric i uns jardins que també formen part del patrimoni de la ciutat. [articles:227019] Però l'arquitectura també es pot descobrir en els espais que formen part del dia a dia. El CEM Espronceda, al barri de Navas, destaca per com aprofita una parcel·la entre mitgeres per encabir-hi les pistes esportives i, alhora, obrir el poliesportiu al barri amb una plaça d'accés i patis enjardinats. La Universitat CEU Abat Oliba, ubicada a l'antic convent de les Oblates, combina el valor patrimonial de l'edifici amb la seva funció educativa actual. A la Via Laietana, l'edifici de CCOO de Catalunya, obra de Josep Domènech i Mansana, ha estat durant anys parcialment amagat rere bastides i lones. Ara, la visita gràcies al 48H Open House permet descobrir-ne l'interior i contemplar l'avinguda des d'un punt de vista poc habitual. Espais diferents entre si, però, que recorden que l'arquitectura no es limita als grans monuments: també és als llocs on aprenem, practiquem esport o ens relacionem, i que sovint passen desapercebuts malgrat formar part de la vida de la ciutat. Les casetes del Garraf, un altre dels espais que s'incorporen a la programació d'enguany. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/66/9/palau-marque-s-alfarra-s-1.jpeg" type="image/jpeg" length="4385302"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[En Clau Familiar, un nou cicle de converses que recorrerà Catalunya per reivindicar el valor l'empresa familiar]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/en-clau-familiar-nou-cicle-converses-catalunya/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 19:04:36 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[The New Barcelona Post]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/en-clau-familiar-nou-cicle-converses-catalunya/</guid>
      <description><![CDATA[ASCEF, EY i The New Barcelona Post impulsen tres trobades a Osona, Reus i Girona per abordar alguns dels principals reptes de les empreses familiars: el territori, el relleu generacional i el talent]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'empresa familiar és una peça fonamental del teixit econòmic i empresarial català, però també una realitat que va molt més enllà de les xifres. És territori, és continuïtat, és ocupació i és transmissió de coneixement i valors entre generacions. Amb l'objectiu de posar aquesta realitat al centre del debat, ASCEF, EY i The New Barcelona Post impulsen En Clau Familiar, un nou cicle itinerant de converses que recorrerà diferents punts de Catalunya per donar veu a empresaris, institucions i agents del territori. El cicle estarà format per tres trobades presencials, que tindran lloc a Osona, Reus i Girona. La primera se celebrarà el 27 d'octubre a Osona, i estarà seguida de dues sessions més, a Reus i Girona, al llarg dels mesos de novembre i desembre. Les trobades es faran, a més, amb la col·laboració estreta d'organitzacions i entitats empresarials de cada territori: el Consell Empresarial d'Osona (CEDO), El Círcol de Reus i la Cambra de Comerç de Girona. Cada sessió posarà el focus en una dimensió concreta de l'empresa familiar i combinarà una intervenció inicial amb una conversa entre empreses del territori. Les sessions seran presentades i moderades pel periodista Jofre Llombart. Més enllà de les trobades presencials, En Clau Familiar vol generar un contingut amb recorregut i arribar a una audiència més àmplia a través de cròniques, continguts digitals i breus càpsules audiovisuals vinculades a cadascuna de les sessions. Osona: empresa familiar i territori La primera parada del cicle serà Osona, el 27 d'octubre, en una trobada que girarà al voltant de la relació entre empresa familiar i territori. La sessió se celebrarà a la Sala Torras i Bages del Seminari de Vic i comptarà amb la col·laboració del Consell Empresarial d'Osona (CEDO). La jornada comptarà amb representants institucionals del territori, una conferència inaugural de Gemma Vivet, consellera delegada de Grup Gepork i presidenta del CEDO i una altra de la Rosa Tous, vicepresidenta corporativa de TOUS i presidenta de l'ASCEF, i una conversa protagonitzada per Francesc Giné Sabata, CEO de Grup Gepork, i Julià Ferrer, director general de Frigorífics Ferrer. La trobada abordarà com les empreses familiars contribueixen a generar activitat econòmica, ocupació i cohesió en els territoris on han nascut i desenvolupat la seva activitat, així com el seu paper com a agents implicats en l'evolució de l'economia local. [articles:300909] Reus: el repte del relleu generacional La segona trobada tindrà lloc a Reus, el 18 de novembre, amb el relleu generacional com a eix central. Amb la col·laboració d'El Círcol de Reus, la sessió posarà sobre la taula un dels grans reptes de les empreses familiars: garantir la continuïtat del projecte empresarial i gestionar el pas del testimoni entre generacions. La conversa, que protagonitzaran dues empreses rellevants del territori, permetrà compartir experiències i reflexionar sobre la convivència de diferents generacions dins l'empresa, els canvis en els models de lideratge i la preparació de les noves generacions per assumir responsabilitats. Girona: les persones, al centre de l'empresa familiar El cicle es tancarà a Girona, l'1 de desembre, amb una sessió dedicada al talent i al paper del treballador dins l'empresa familiar, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Girona i la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar de la Universitat de Girona. La conversa entre dues empreses destacades de Girona posarà el focus en la relació entre família, empresa i persones, i abordarà qüestions com la captació i fidelització del talent, la cultura corporativa i el paper dels equips en empreses amb una història i uns valors propis. [articles:300868] Tres territoris, tres mirades sobre una mateixa realitat Amb En Clau Familiar, ASCEF, EY i The New Barcelona Post volen contribuir a generar un espai de conversa al voltant d'una realitat empresarial especialment arrelada a Catalunya. Tres territoris i tres temàtiques permetran explorar diferents dimensions d'un mateix fenomen: com preservar i fer evolucionar projectes empresarials que han passat de generació en generació i que, alhora, formen part del teixit econòmic i social dels seus territoris. Cada trobada combinarà una part institucional i de contingut amb una conversa oberta amb empreses familiars i, posteriorment, un espai informal de networking entre els assistents. Les sessions seran presencials i els continguts més destacats es traslladaran també a l'entorn digital a través de The New Barcelona Post, amb cròniques i peces audiovisuals que permetran ampliar la conversa més enllà de cada trobada. En Clau Familiar arrencarà així una primera edició que vol posar noms, experiències i veus concretes a alguns dels grans reptes que afronta l'empresa familiar catalana i reivindicar-ne el paper com a actor econòmic, social i territorial.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/62/2/confere-ncia-corporativa-amb-llum-natural.png" type="image/png" length="1670741"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Drama, musical català i comèdia: les estrenes teatrals de la setmana]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/teatre-barcelona-del-12-al-18-octubre-2026/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 18:45:35 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/teatre-barcelona-del-12-al-18-octubre-2026/</guid>
      <description><![CDATA[Joan Yago, Arthur Miller, La Zaranda o Alfredo Sanzol són alguns dels noms propis que pugen a l'escenari la setmana del 12 al 18 d'octubre a Barcelona]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Aquesta setmana, la cartellera teatral de Barcelona presenta una nova selecció d'estrenes que es mouen del drama a la comèdia o propostes que conviden a la reflexió. Als escenaris de la ciutat es podrà gaudir de grans clàssics de la literatura universal adaptats per veus de referència, de musicals satírics sobre la més rabiosa l'actualitat i d'experiències immersives sobre la nostra memòria col·lectiva. Panorama des del pont Teatre Goya Del 16 d'octubre al 29 de novembre de 2026 Entrades disponibles aquí El Teatre Goya estrena aquesta setmana Panorama des del pont, un clàssic imprescindible d'Arthur Miller sota la direcció de Sílvia Munt. Al Brooklyn de 1955, una comunitat d'immigrants italians viu sota un codi estricte d'honor i lleialtat. L'arribada d'uns familiars clandestins fa aflorar en el protagonista, Eddie Carbone, una obsessió oculta per la seva neboda que el portarà a trair la seva pròpia família i a trencar el codi de silenci del port de Nova York. Encapçalat per un repartiment amb David Selvas, Laura Conejero, Laura Gaja, Eduard Buch, Nil Cardoner i Jan D. Casablancas, el muntatge analitza com el desig sense control pot transformar-se en violència i possessió. [articles:300566] Todos los ángeles alzaron el vuelo Teatre Romea Del 15 al 25 d'octubre de 2026 Entrades disponibles aquí El Teatre Romea presenta Todos los ángeles alzaron el vuelo, la nova creació de La Zaranda. Aquesta companyia històrica és fidel al seu esperit independent i a un llenguatge poètic singular per endinsar-se en els marges de la societat per parlar sobre la vulnerabilitat humana des d'un punt de vista humorístic i poètic. L'espectacle s'endinsa en els límits entre la realitat i la ficció, per fer de l'escenari una ofrena a les veus silenciades. La proposta busca escletxes de llum i sentit enmig d'un món terrible. Perquè el teatre és un territori de risc, misteri i resistència cultural. La Zaranda presenta el seu nou espectacle © Víctor Iglesias Nosaltres, els sense nom Teatre Tantarantana Del 14 d'octubre al 8 de novembre de 2026 El Teatre Tantarantana presenta Nosaltres, els sense nom, una creació de la companyia Mos Maiorum escrita per Joan Yago i dirigida per Ireneu Tranis. L'espectacle pren com a fil conductor les memòries de Joan Garcia Oliver, figura clau de l'anarcosindicalisme i del moviment llibertari català, per construir una història col·lectiva sobre els homes i les dones que van plantar cara a dictadures, guerres i misèries a principis del segle XX. L'obra s'estructura com una experiència teatral immersiva que uneix les utopies del passat amb les preguntes i inquietuds del present. A través de documents i testimonis fragmentats, el públic es transforma en un viatger en el temps per comprendre la mentalitat, els anhels, els desitjos i les pors d'una generació que va lluitar per transformar la societat des de les bases. [articles:300440] Busco pis! Teatre Apolo Del 16 d'octubre al 14 de novembre de 2026 Entrades disponibles aquí El Teatre Apolo acull l'estrena de Busco pis! Un musical en lloguer temporal, una sàtira sobre la crisi de l'habitatge escrita i dirigida per Xavi Morató, amb composició i direcció musical de Gerard Sesé. La trama posa el focus en les dificultats per independitzar-se en una ciutat dominada per l'especulació i els preus inaccessibles. La història segueix la Laia, una dona de trenta-sis anys que encara viu a casa dels pares i intenta desesperadament trobar un lloc per viure. El seu camí es creua amb la celebració del BCN Sell&Rent Village, el congrés immobiliari més important de la ciutat, on es veurà inmersa en una espiral d'embolics i toparà amb tots els agents del sector: comercials amb corbata verda, grans tenidors, fons d'inversió, expats i polítics a la cerca de la foto. [articles:300663] Pere Arquillué: Coral romput Heartbreak Hotel Del 12 al 18 d'octubre de 2026 El Heartbreak Hotel programa Coral romput, una lectura i recitació d'un dels poemes més emblemàtics de Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'actor Pere Arquillué. La peça, escrita pel poeta valencià arran de la dolorosa pèrdua de la seva filla, proposa una revisió de l'existència, la memòria i el sentit de la creació artística. L'espectacle ret homenatge tant a la figura d'Estellés com al treball històric de divulgació realitzat per Ovidi Montllor i Toti Soler. En aquesta ocasió, la recitació d'Arquillué es fusiona en directe amb el guitarrista i intèrpret Carles Coronado. El resultat és una experiència poètica i musical en un format de proximitat. Pere Arquillué presenta 'Coral romput' La última noche con mi hermano Teatre Nacional de Catalunya Del 15 d'octubre a l'1 de novembre de 2026 La Sala Gran del TNC presenta La última noche con mi hermano, un nou muntatge escrit i dirigit per Alfredo Sanzol. La peça tracta sobre la fraternitat, el dol i la memòria compartida a partir del diàleg i el record de la darrera nit passada entre dos germans abans de la pèrdua. Estem davant d'un text que es mou entre la comicitat i la cruesa per aprofundir en els vincles familiars, en tot allò que queda per dir quan un ésser estimat marxa i en la necessitat de recordar per reconstruir la pròpia identitat. Un relat íntim que combina la sensibilitat humana amb l'estil característic de Sanzol. [articles:236106] Mamma (Piccole tragedie minimali) Teatre Akadèmia Del 16 al 18 d'octubre de 2026 El Teatre Akadèmia acull l'espectacle Mamma (Piccole tragedie minimali), l'últim text escrit pel dramaturg italià Annibale Ruccello abans de la seva prematura mort l'any 1986. Quaranta anys després de la seva creació, Enrico Ianniello i Fabrizia Sacchi recuperen aquesta obra visionària estructurada com un monòleg en quatre parts per revisar els arquetips de la maternitat des de l'absurd i la tragèdia. L'obra presenta figures femenines desplaçades i atrapades en realitats còmiques: des d'una reinterpretació amarga de les rondalles napolitanes fins a una dona ingressada en un manicomi que es creu la Mare de Déu, passant per confusions de telenovel·la i tragèdies familiars. Un retrat tan dur com lúcid sobre la incapacitat d'enfrontar-se al món exterior. Enrico Ianniello i Fabrizia Sacchi recuperen la mirada d'Annibale Ruccello sobre la maternitat ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/34/2/la-ultima-noche-con-mi-hermano-al-tnc-c-barbara-sanchez-palomero.jpeg" type="image/jpeg" length="1420312"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Javier Marín: "El repte és interpretar Gaudí sense trair el seu llegat"]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/javier-marin-sagrada-familia-entrevista-facana-gloria-interpretar-gaudi/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 18:28:31 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/javier-marin-sagrada-familia-entrevista-facana-gloria-interpretar-gaudi/</guid>
      <description><![CDATA[L'escultor mexicà Javier Marín, seleccionat juntament amb Cristina Iglesias i Miquel Barceló per presentar una proposta escultòrica per a la façana de la Glòria de la Sagrada Família, reflexiona sobre el llegat de Gaudí i com interpretar-lo des d'una mirada contemporània]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Sagrada Família s'acosta a la seva recta final, però un dels grans interrogants sobre el seu aspecte definitiu continua obert: qui donarà forma a la façana de la Glòria, l'última gran façana pendent de completar. Fa més d'un any, una trucada va canviar els plans de l'escultor mexicà Javier Marín (Uruapan, 1962) i el va situar davant d'un dels majors reptes de la seva trajectòria: imaginar com traslladar l'univers d'Antoni Gaudí a l'última gran façana pendent de completar. La Junta Constructora l'havia triat juntament amb el mallorquí Miquel Barceló i la basca Cristina Iglesias per presentar una proposta artística per a aquest conjunt monumental —concebut per narrar la història de la humanitat, des d'Adam i Eva fins al Judici Final—, carregat de simbolisme i destinat a definir la imatge definitiva de la basílica. Amb més de tres dècades de trajectòria i el cos humà com un dels eixos de la seva obra, Marín va haver d'endinsar-se en el pensament de Gaudí, comprendre el simbolisme teològic de la façana i explorar com interpretar-lo des de la seva pròpia sensibilitat artística. Mesos d'estudi i reflexió que van desembocar, a principis d'any, en la presentació de la seva proposta, juntament amb les dels altres dos escultors seleccionats. L'elecció, prevista inicialment per a aquesta tardor, s'ha ajornat sense una data definida i amb totes les opcions obertes: la Junta Constructora podria escollir un dels tres artistes, encarregar el projecte a més d'un d'ells o, fins i tot, descartar les tres propostes i buscar una altra solució. A aquesta incògnita s'hi afegeix un altre dels grans reptes pendents del temple: l'escalinata monumental projectada per Gaudí davant de la façana de la Glòria, la construcció de la qual podria implicar la demolició d'edificis residencials al carrer Mallorca. Tot i que l'estricta confidencialitat del procés li impedeix revelar detalls de la proposta que ha presentat, Javier Marín conversa des de Mèxic amb The New Barcelona Post sobre com el repte d'imaginar la façana de la Glòria l'ha dut a aprofundir en el pensament de Gaudí i a replantejar-se no només la seva manera d'entendre la Sagrada Família, sinó també aspectes de la seva pròpia obra i les seves conviccions. Com a únic artista procedent d'Amèrica entre els tres candidats, Marín s'acosta a Gaudí des d'una tradició cultural i artística diferent de la catalana. La seva mirada permet conèixer com s'interpreta l'obra de l'arquitecte des d'un altre context i com un escultor mexicà es relaciona amb el llegat de Gaudí i amb la ciutat de Barcelona. — Com va ser aquest primer contacte amb la Junta Constructora de la Sagrada Família? — Va ser una sorpresa i un desafiament que mai m'hauria imaginat. Es van posar en contacte amb mi directament, quan encara no tenia cap relació ni connexió amb el temple, i allò em va sorprendre molt. A partir d'aquí vaig començar a descobrir tots els antecedents del projecte. Em va semblar fascinant que es plantegés encarregar propostes a tres artistes tan diferents entre si. Fins i tot em semblaria una bona solució que tots tres poguéssim treballar en una obra tan monumental com aquesta, precisament perquè els nostres llenguatges artístics són tan diferents. Però la decisió està únicament en mans de la Junta Constructora. [articles:300802] — Abans de rebre aquesta invitació, quina relació tenies amb la Sagrada Família? La coneixies només com a visitant? — Fins aleshores, només coneixia la Sagrada Família com a turista. Però, com a escultor, tinc aquesta deformació professional que em porta a mirar els edificis i imaginar què podria fer jo allà si algun dia m'encarreguessin una intervenció, més enllà de contemplar la seva bellesa. A més, hi havia un vincle amb la Sagrada Família que venia de molt abans. Quan era nen, a la biblioteca del meu pare hi havia un llibre sobre l'obra de Gaudí que em fascinava. Em semblava inquietant, molt particular, i se'm va quedar gravat en la memòria. Per això, quan em van oferir participar en el projecte, em va commoure: d'alguna manera, era una obra que m'havia acompanyat des de la infància, encara que no en fos del tot conscient. Per a l'artista, un dels desafiaments del projecte és traduir un relat religiós a formes capaces d'interpel·lar públics diversos. © Nicola Gnesi Studio / Cortesia Arxiu Javier Marín — Has esmentat que el teu pare també era artista. Fins a quin punt va influir créixer en aquest entorn en la teva decisió de dedicar-te a l'art? — Vaig créixer en una casa on l'art formava part de la vida quotidiana. El meu pare era artista i arquitecte, tenia molts llibres sobre art i fins i tot dibuixava directament a les parets. La meva mare era còmplice de tot allò, així que a casa es respirava una gran llibertat i creativitat: si, per exemple, volies dibuixar en una paret, dibuixaves. Així va ser com vaig anar desenvolupant les meves habilitats. — En quin moment vas començar a plantejar-te que aquesta inclinació per l'art podia convertir-se en una professió? I com vas acabar trobant el teu camí en l'escultura? — En aquell moment ni tan sols sabia que es podia estudiar per ser artista, i tampoc que es podia viure d'això. Però quan va arribar el moment de decidir a què volia dedicar-me, vaig descobrir l'escola d'arts plàstiques i m'hi vaig matricular. Al principi vaig començar l'escola pintant i explorant diferents tècniques, però quan vaig descobrir l'escultura, m'hi vaig quedar, i fins avui. L'escultor mexicà Javier Marín va créixer en una casa on l'art formava part de la vida quotidiana. © Matías Álvarez / Cortesia Arxiu Javier Marín — Com vas anar desenvolupant el teu propi llenguatge escultòric i com definiries l'estil que has construït amb els anys? — Crec que el meu llenguatge es va anar definint per si sol. Hi va haver un moment a l'escola en què qüestionava tant la meva feina que vaig acabar bloquejant-me. Fins que vaig decidir deixar de donar-hi tantes voltes i començar a fer el que em sortia de forma natural. A partir d'aquí vaig anar treballant amb més llibertat, sense intentar construir un estil de manera premeditada. Amb el temps, comences a reconèixer certes constants en la teva obra, i així es va formant un llenguatge propi. Al llarg dels anys, han relacionat la meva obra amb molts corrents artístics, des de l'art clàssic i el manierisme fins a l'escultura prehispànica. Però hi ha una definició que m'agrada especialment: la d'escultor expressionista. "Des del principi vaig tenir clar que no era un encàrrec per fer el que volgués ni una oportunitat per consagrar-me com a artista. L'expressió personal ha d'estar al servei del sentit de l'obra" — Creus que el teu llenguatge escultòric, que has anat construint al llarg dels anys, podria reconèixer-se també en una obra com la façana de la Glòria, dins de l'univers artístic de Gaudí? — Després d'estudiar en profunditat l'obra de Gaudí, he trobat diversos punts de connexió amb el meu propi llenguatge escultòric. També compartim preocupacions pel que fa a la creació artística. He trobat punts en comú especialment en la manera d'entendre el cos, la figura humana i les formes orgàniques. Així i tot, traslladar el meu llenguatge a un projecte com aquest suposa una gran responsabilitat, tant artística com ètica, i des de l'inici vaig ser conscient de la magnitud de l'encàrrec. No es tracta d'intervenir en qualsevol edifici, sinó en una obra que porta més d'un segle construint-se i que respon a una visió espiritual molt concreta. Com abordar avui el discurs de l'Església? Com traduir-lo a un llenguatge propi sense trair el seu sentit? Aquestes preguntes m'han portat a un procés de reflexió molt enriquidor, tant en l'àmbit personal com en el professional. Marín descriu el seu llenguatge com un art expressionista. © Giacomo Mozzi / Cortesia Archivo Javier Marín — Com has treballat per trobar aquest equilibri entre la teva pròpia mirada i l'univers de Gaudí? — El desafiament és reinterpretar Gaudí sense trair el seu llegat. La seva obra s'ha desenvolupat al llarg de més d'un segle, i això ens obliga a preguntar-nos com llegir-la avui, des d'una realitat i uns referents molt diferents dels de la seva època. Es tracta de comprendre què volia transmetre i trobar la manera d'expressar aquestes idees des de la sensibilitat del nostre temps i a través del meu propi llenguatge artístic, sense perdre l'esperit que va voler donar a l'obra. No és un repte senzill, perquè implica abordar un discurs religiós i trobar la manera de transmetre la paraula de Jesús a través de l'art. Treballar en aquest projecte m'ha portat a revisar les meves pròpies conviccions religioses, reconciliar-me amb algunes de les meves conviccions i qüestionar-ne d'altres. Ja m'havia succeït en realitzar el retaule de la Catedral de Zacatecas. Crec que l'art també pot ser una forma d'ordenar el pensament i comprendre's a un mateix, i aquesta ha estat una de les parts més valuoses d'aquesta experiència. Des del principi vaig tenir clar que no era un encàrrec per fer el que volgués ni una oportunitat per consagrar-me com a artista. No es tractava d'una obra destinada a un museu o a una galeria, sinó d'incorporar-me a un projecte amb un propòsit definit i un llegat que s'ha de respectar. L'expressió personal ha d'estar al servei del sentit de l'obra i trobar el seu lloc dins d'una visió col·lectiva. "M'interessa que qualsevol persona que se situï davant de la façana pugui trobar alguna cosa que la commogui, fins i tot si desconeix la iconografia cristiana o els personatges representats" — La façana de la Glòria ha de representar la història de la humanitat, des d'Adam i Eva fins al Judici Final. Com es pot representar un relat tan complex a través de l'escultura? — La Sagrada Família rep visitants de tot el món, amb cultures i creences molt diverses. M'interessa que qualsevol persona que se situï davant de la façana pugui trobar alguna cosa que la commogui, fins i tot si desconeix la iconografia cristiana o els personatges representats. Per això, la meva aproximació ha consistit a anar més enllà de la narració religiosa i explorar els símbols que hi ha darrere d'aquestes històries i que permeten parlar de qüestions que van més enllà d'una tradició religiosa concreta. El repte és trobar una manera d'explicar aquestes històries que tingui sentit avui i que permeti connectar amb persones de procedències molt diverses. Per a això, he pensat en valors i experiències universals. Potser algú no coneix la figura de la Mare de Déu o el seu significat dins de la tradició cristiana, però la maternitat és una experiència humana que pot resultar propera a moltes persones. M'interessen aquest tipus de símbols, que permeten concentrar el relat en elements recognoscibles des de diferents cultures i creences. No es tracta d'empobrir la història, sinó de trobar formes d'explicar-la que puguin connectar amb un públic ampli. La figura humana és un dels eixos de la trajectòria artística de Javier Marín. © Bernardo Arcos Mijailidis / Cortesia Arxiu Javier Marín — Ets l'únic artista hispanoamericà dels tres seleccionats per presentar una proposta per a la façana de la Glòria. Creus que el teu origen i el teu bagatge cultural et porten a interpretar el llegat de Gaudí des d'una perspectiva diferent de la de Barceló i Iglesias? — Em sembla significatiu que s'hagi triat tres artistes amb llenguatges tan diferents i que s'hagi comptat també amb un artista hispanoamericà. Mèxic comparteix amb Espanya alguns vincles culturals i religiosos, però també té les seves particularitats. Haver crescut en aquest context influeix, sens dubte, en la meva manera d'acostar-me a l'obra. Crec que aquesta experiència pot aportar una mirada particular sobre la relació entre art, religió i cultura, i obrir noves vies per interpretar el llegat de Gaudí des d'un altre context cultural. "La Sagrada Família m'ha transformat, m'ha portat a replantejar-me les meves pròpies possibilitats i m'ha permès treballar des d'una perspectiva distinta de la llibertat absoluta a la qual estic acostumat" — Després de tot el treball de recerca i la immersió en l'univers artístic i teològic de Gaudí, com convius amb la incertesa de no saber què decidirà finalment la Junta Constructora? — Estic molt feliç amb el que ha succeït fins ara. La Sagrada Família m'ha transformat, m'ha portat a replantejar-me les meves pròpies possibilitats i m'ha permès treballar des d'una perspectiva distinta de la llibertat absoluta a la qual estic acostumat. Des del principi vaig entendre que una decisió d'aquesta magnitud depèn de molts factors, no només de la meva proposta. No té sentit intentar inclinar la balança. Si finalment em toca participar en el projecte, serà així; i, si no, també ho acceptaré. No crec que no ser elegit hagi de convertir-se en una frustració. Tampoc no m'agradaria ser al lloc dels qui han de decidir, perquè sigui quin sigui el resultat, estarà sotmès a l'escrutini públic. L'important és que el procés ja ha estat valuós. Per damunt del resultat, espero que la decisió contribueixi a completar la Sagrada Família respectant l'esperit de Gaudí. Em sembla extraordinari que dediqués la seva vida a una obra que va impulsar amb una fe tan profunda, i que confiés la seva continuïtat a les generacions futures, tot i que probablement no n'arribaria a veure la culminació. Per a Marín, independentment del resultat, el procés ja ha estat valuós, perquè l'ha portat a replantejar-se les seves pròpies possibilitats com a escultor. © Eduardo Mier y Terán / Cortesia Archivo Javier Marín ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/49/3/javier-mari-n-en-su-estudio.jpeg" type="image/jpeg" length="3794915"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els cels de Barcelona]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/cels-barcelona-amaya-ledesma/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 17:22:54 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Amaya Ledesma del Fresno]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Opinió]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/cels-barcelona-amaya-ledesma/</guid>
      <description><![CDATA[Cada tarda, Barcelona ofereix un espectacle que només es revela a qui s'atura a mirar]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Els cels sempre m'han atret. Quan vaig arribar a viure a Barcelona, molta gent, en saber que jo era de Madrid, em deia el mateix: "quins cels que té Madrid, inigualables!". I és cert. Madrid té uns cels que a mi m'agrada anomenar "d'Antonio López": nets, clars, definits, com la seva ciutat. "Aquí estic, tal qual soc", semblen dir-te. Treuen tot el seu plomatge per no deixar-te indiferent. Però com a bona observadora, al cap de poc d'arribar aquí vaig començar a fixar-me en els capvespres. I vaig començar a comprendre que Barcelona també té el seu propi llenguatge quan es tracta de la cúpula que ens envolta. Aquí són cels més impressionistes: pinzellada ràpida, esvaïda, pinzellades difuminades que mai no acaben de fixar-se del tot. Algú va intentar explicar-me el fenomen amb dades atmosfèriques i partícules suspeses en l'aire. No em va convèncer. Igual que davant d'una obra d'art, prefereixo acostar-m'hi primer des dels sentits: és així com alguna cosa pot commoure'm de veritat. Aquests dies, amb tanta pluja i la tardor que ha arribat sense avisar, em trobo cada tarda com dins d'un quadre. Només m'he d'aturar cap a dos quarts de vuit, allà on sigui a la ciutat, i simplement contemplar. Primer em permeto aturar-me, una cosa que a aquelles hores, en una ciutat amb el moviment incessant de Barcelona, s'ha convertit gairebé en un acte de rebel·lia. Paro. Miro el cel que aquell dia se m'ofereix. Mai no són iguals. Fins i tot dins del mateix minut, les transformacions són contínues. Niños juegan al atardecer, mientras el cielo se tiñe de tonos cálidos. © Àngel Bravo I el que més em sorprèn: fins i tot en dies tan grisos com aquests últims, quan aparentment no hi ha res a veure, és un regal. Només quan observem amb temps i sense presses emergeix la infinitat de grisos que poden arribar a conviure en un mateix cel: gris blavós, gris ataronjat, gris perlat. Suma i segueix, incansable. Una paleta que cap fabricant de pintures a l'oli no ha sabut ni podrà reproduir mai del tot. Si volen comprovar fins a quin punt els cels de Barcelona han fascinat els qui els han intentat capturar, acostin-se un dia al MNAC i recorrin les seves sales amb la mirada alçada. Joaquim Mir, Joan González… La impossibilitat de fixar en el llenç aquest element en constant moviment no és una derrota del pintor: és la prova que la natura sempre guanya. I aquí, justament en aquesta tensió entre el que s'intenta atrapar i el que s'escapa, neix una cosa semblant a la bellesa. Hi ha un concepte que descriu el vertigen que provoca enfrontar-se a alguna cosa massa bella: la síndrome de Stendhal. L'escriptor francès va arribar a desmaiar-se davant els frescos de Florència. Jo no arribo a tant, però alguna cosa passa en el cos quan un para de veritat i mira. Una mena d'expansió interior, com si l'escala de les coses es reordenés de cop. Els problemes del dia perden pes. La ment, per un moment, deixa de fer llistes. Vivim en una ciutat que no deixa de créixer, de moure's, de reinventar-se. Una ciutat que atrau talent, que debat la seva identitat, que negocia el seu futur. Tot això és real i necessari. Però també és real això: que cada tarda, a dos quarts de vuit, Barcelona ofereix gratis i sense condicions un dels espectacles més extraordinaris que conec. I que, per veure'l, només cal una cosa que cada vegada ens costa més: parar. Jo em sento petita. I al mateix temps, immensament agraïda. Agraïda de viure en una ciutat que té la generositat de regalar alguna cosa tan immensa a qui es pren la molèstia de mirar-la. Els cels de Barcelona no són millors ni pitjors que els de Madrid. Són seus. Són una altra cosa. I aquesta altra cosa, si un aprèn a veure-la, és suficient per canviar el to del dia sencer.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/73/91/6/infants-jugant-a-la-posta-de-sol-c-a-ngel-bravo.jpeg" type="image/jpeg" length="3705887"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Olivia Belbin]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/olivia-belbin/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Influents]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/olivia-belbin/</guid>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/77/5/olivia-belbin.jpeg" type="image/jpeg" length="43869"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pau Roca]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/pau-roca/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Influents]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/pau-roca/</guid>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/78/5/pau-roca-morning-sun.png" type="image/png" length="790579"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Font]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/joan-font/</link>
      <pubDate>Mon, 12 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Influents]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/joan-font/</guid>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/64/2/captura-de-pantalla-2026-10-11-a-les-21-29-09.png" type="image/png" length="2761214"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcelona, ciutat de veus: tres concerts]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-ciutat-veus-tres-concerts-bernat-dedeu/</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 18:23:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Bernat Dedéu]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Opinió]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-ciutat-veus-tres-concerts-bernat-dedeu/</guid>
      <description><![CDATA[Una sèrie de recitals de lied ens recorden la necessitat de promocionar les nostres veus]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Quan hom pensa en el patrimoni immaterial de la història de Barcelona (sé que aquesta és una categoria un pèl nebulosa, car subsumeix idees tan dispars com les rondalles de la padrina o l'art d'esculpir un trencadís) s'hauria de referir inexorablement a les seves veus. Pel que fa al cantó de l'òpera i el lied, la nostra ciutat ha parit —o ha vist créixer— glòries vocals d'Occident com ara Conchita Supervía, Maria Barrientos, Mercedes Capsir, Conxita Badia, Francesc Viñas, Josep Palet, Emili Vendrell, Enriqueta Tarrés, Vicenç Sardinero, Manuel Ausensi, Montserrat Caballé, Victoria de los Ángeles, Jaume Aragall, Josep Carreras, Joan Pons... cantants de nivell planetari i de mestria tan bestial que semblarien una llosa per a la continuïtat de generacions actuals. Així doncs, tocaria preguntar-se; encara seguim ordint carreres vocals eminents? I, si és així, per què no en tenim notícia i, sobretot, més consciència? A la primera qüestió cal respondre que sí i recontrasí; al capicasal encara hi creixen veus excel·lents amb projecció internacional, com ara la magnífica Serena Sáenz o la nostra benplantada darmosana Sara Blanch. A la segona qüestió resultaria més difícil de respondre, perquè em caldria disparar-vos un assaig que inclogués factors globalitzadors com ara la pràctica mort de la indústria discogràfica, la (justa) pèrdua d'aurèola dels cantants, la competència salvatge que han incorporat les economies emergents i també, per què no dir-ho, la mala traça dels programadors (ho poso a la llista dels llibres que mai no escriuré). Però tota aquesta metafísica de pa sucat amb oli ve a tomb perquè, aquesta mateixa setmana, la nostra ciutat ha promogut tres concerts en què la veu hi jugava un paper important, amb formats alternatius ben sucosos on s'ha certificat que, si més no pel que fa aquest tema, podem viure esperançats. Començo amb la més tradicional, el recital de lied que oferiren Helena Ressurreição i Mar Compte al Palau de la Música Catalana (aquest dilluns 5 d'octubre), un passeig per la mélodie francesa a l'ombra del festival Life Victoria. De seguida em va plaure la veu d'aquesta mezzo portuguesa formada a casa nostra (detall que he hagut de cercar a la xarxa, atesa la mania dels nostres equipaments de prescindir de programes de mà o de canviar les notes biogràfiques per uns jocs de preguntes notòriament inframentals), instrument que sospito encara més avinent a l'escena que no pas al lied i que s'ha de barallar molt més amb les particularitats idiomàtiques-vocals tan peludes de la chanson, fet que contrastà amb una esplendorosa versió del nostre Rossinyol o la meravellosa Tenho tantes saudades de Francisco de Lacerda. Mar Compte va acompanyar prou bé però, novament, aquest repertori necessita d'un flow que ni hi era ni se l'esperava. Davant d'un recital d'aquestes característiques, els responsables del LIFE haurien de guiar més els seus artistes (un programa no és una amanida de cançons amb un eix temàtic agafat pels pèls; aquest gènere té apuntapala de cicles més escaients per a la cantant!) i esforçar-se perquè la gràcia de fer un concert a la petita del Palau no acabi deslluït per una assistència raquítica. Recital de lied d'Helena Ressurreição i Mar Compte al Palau de la Música Catalana. © Palau de la Música Catalana L'endemà (dimarts 6 d'octubre) repetíem visita al Petit Palau Cambra amb veus esplèndides de la tribu i en una formació, el quartet vocal mixt, que no acostumem a sentir ni als cicles més especialitats. Cascar-se un recital que viatja de les peces canòniques de Schubert a les bellíssimes Indianas del ché Guastavino podia acabar en sopa bruta, però l'experiència de Marta Mathéu, Mireia Pintó, Josep-Ramon Olivé i, sobretot, del cantant que viu més avesat a la cultura liederística, el tenor Roger Padullés, ens regalaren un concert notable que faria de bon girar pel país. Aquí tothom té les seves manies, i servidora potser hauria canviat les pastetes més anecdòtiques de Rossini per un guisat amb més teca, com ara el Spanisches Liederspiel Op. 74 de Schumann o, warum nicht? i posats a fer Brahms, la segona tanda dels Neue Liebeslieder-Walzer, droga dura. Aquí tornem a la mare dels ous i és que, per molt docte que sigui un grup de veus, aquest és un tipus de formació complexíssima que requereix molts més assajos dels quals (intueixo) disposaren els artistes. En aquesta ocasió, el públic va anar a més que el dia anterior, però encara costa arrencar la gent del sofà. Jo ho intentaré amb una (vera) provocació; Padullés canta igual o millor que Padmore o Bostridge, però no l'aneu a sentir perquè li manca una indústria seriosa a les espatlles i perquè sou molt esnobs. Acabem aquest trio amb una perla que, al·leluia, comença a certificar com la direcció de Víctor Medem a L'Auditori pot regalar-nos algun canvi real. Vist que el sostre de l'OBC és el que és (i mentre no es transformin els estatuts de l'orquestra per allunyar-la del funcionariat, poca cosa canviarà), celebro que Medem comenci a revaloritzar la Sala Oriol Martorell, que posseeix segurament la millor acústica de la ciutat, per encabir-hi molt més lied, música de cambra i repertori o combinacions inusuals de patrimoni que ens facin vibrar l'esperit. [articles:227532] Així fou l'opening del cicle de Cambra (aquest dijous 8 d'octubre), focalitzat en un diàleg entre Bach i Kurtág, i amb l'artista resident Elionor Martínez assumint el paperot de cantar els despulladíssims Fragments de József Attila incrustats entre partites i sonates per a violí (la presència de quatre solistes d'aproximació diferent a Bach pot incomodar als més puristes, però a mi em va semblar encertada... i no puc estar-me de dir que a servidora aquestes obres li plauen com les va tocar Patricia Cordero; amb cap, cor, un parell de collons... i no passa res per la despistamenta d'abans de l'escala prèvia a la variació dels arpegis, perquè allí tots ens caguem a les calces). Dit això, l'Elionor va estar fantàstica i palesà un ofici el qual, si hi poséssim ambició, podria menjar-se el món... La qualitat de les veus hi és (de fet, malgrat tot el que pensin els nostàlgics, els cantants tenen moltíssimes més possibilitats de formació que els seus besavis musicals), però cal posar-hi audàcia, ganes i molta promoció Torno a les preguntes inicials. En primer terme, per tal de prestigiar les nostres veus calen idees noves i formats d'ambició. Per programar un quartet vocal mixt en una sala de cambra o per agermanar Bach amb Kurtág no cal ser un geni de la música (de fet, el propi compositor va gravar alguns Játékok amb peces del Thomaskantor, acompanyat de la seva estimada muller), sinó posar-hi un poc de ganes i una mica de risc. Si els programadors s'espolsen la mandra, cosa que estan fent i jo ho celebro, les veus acabaran tenint més rodatge, projecció i fins i tot gaudiran del privilegi d'intentar coses i, si cal!, caure en una cosa tan humana com equivocar-se. Elionor Martínez durant la inauguració del cicle de Cambra a L'Auditori. © May Zircus Aquests tres concerts de què us parlo tenen desencerts, aspectes ajustables i moments sublims; doncs bé, caldria centrar-se en els darrers i agafar-los com a pauta de conducta sovintejada. La qualitat de les veus hi és (de fet, malgrat tot el que pensin els nostàlgics, els cantants tenen moltíssimes més possibilitats de formació que els seus besavis musicals), però cal posar-hi audàcia, ganes i molta promoció. Tornem a escriure, doncs, la qüestió inicial: Barcelona encara veu néixer i créixer veus importants? Si faig cas a les propostes d'aquesta setmana, sí! Però amb això no n'hi ha prou; al talent dels nostres cal sumar-hi imaginació i una aposta patrimonial forta. En tot això anem millorant, potser amb una lentitud d'elefant, però cal aplaudir als nostres agents musicals que hagin espremut la closca per a, si més no, intentar abraçar la novetat. Cas que continuem així, i els gestos tímids esdevinguin norma, de tot això en tornaran a sortir veus il·lustres o fins i tot llegendàries. Segur que sí, creieu-me. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/40/6/elionor-marti-nez-c.jpeg" type="image/jpeg" length="366758"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'octubre sona a festival gràcies als Directes Estrella Damm 150]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/concerts-directes-estrella-damm-150/</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:52:56 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/concerts-directes-estrella-damm-150/</guid>
      <description><![CDATA[Estrella Damm ha arribat al seu 150è aniversari i, per celebrar-ho, ha organitzat un festival de tardor que durarà tot el mes d'octubre a la ciutat de Barcelona i sales de l'àrea metropolitana]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La marca de cervesa catalana s'ha aliat amb l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) per posar en marxa Directes Estrella Damm150, un cicle de concerts que compta amb divuit actuacions a divuit espais de la capital catalana i l'àrea metropolitana. Aquesta iniciativa vol donar visibilitat al circuit de sales petites i mitjanes, que sovint és on tenen lloc els concerts més emocionants i propers. És precisament en aquests escenaris més íntims on els grups improvisen, proven els nous temes i tenen aquest primer "tu a tu" tan especial amb el públic abans de fer el salt als grans festivals. Pop, música underground, urban i flamenc Els Directes Estrella Damm 150 van començar el passat dijous 1 d'octubre a la Sala Heliògabal amb el concert de GRISO, el nou projecte en solitari d'Eric Griso (excomponent del duet Arnau Griso). El cantautor barceloní hi va presentar LUNÁTICO, el seu àlbum de debut. [articles:300911] Per la resta de mes, els concerts programats aposten per gèneres molt variats que va del post-punk i la rumba fins a la cultura de club. Divendres 16 d'octubre, la Sala Plataforma acollirà el pop-rock de Diamante Negro, que presentarà les cançons de La Náusea, el seu segon LP. El mateix dia, La Paloma serà l'escenari on El Pony Pisador oferirà una de les poques oportunitats de l'any per gaudir del seu directe. El cap de setmana del 17 i 18 d'octubre es tancarà amb una triple proposta encapçalada per Carmen y María a la Sidecar; el duet presentarà GROOVE Y SONIQUETE, el seu treball de debut que es mou entre el flamenc, el neo-soul, el rap i el funk. També podrem gaudir del duet barceloní Svetlana a la Sala Salamandra (L'Hospitalet) que, després d'una gira de més de cinquanta dates amb el seu disc MARRANA, portarà a L'Hospitalet la seva barreja d'electrònica, eurodance i rumba carregada d'humor i crítica social. La jornada de diumenge tindrà com a protagonista la improvisació i la fusió de ritmes flamencs amb jazz i moviment de la mà de Flaymencos al Cafè Belgrado (Sant Cugat). Svetlana actuarà aquest mes dins el cicle Directes Estrella Damm 150 ©Abril Martí El rock de les barcelonines Mourn arribarà a la Sala Vol dijous 22 per presentar Letra Ligada, un disc cantat en castellà, més alegre i més pop que els seus treballs anteriors. L'endemà, divendres 23, la cantautora Carlota Flâneur portarà el seu univers creatiu al New Fizz amb el disc What My Body Wants, mentre que El Siglo (Sant Cugat) es posarà dempeus amb els onze integrants de Hip Horns Brass Collective i la seva fusió de jazz de Nova Orleans, funk i hip-hop recollida a l'àlbum KREWE. La nit de dissabte 24 viurà dos dels concerts més multitudinaris. Per una banda, Maruja Limón actuarà a la Sala Times (Santa Coloma); el sextet femení presentarà Te como la cara, un recorregut per les diferents variants de la rumba (catalana, flamenca, quinqui i llatina) barrejada amb sons electrònics. Per altra banda, Miki Núñez estarà al Razzmatazz per presentar el seu treball La partida, en el marc d'una gira que ja l'ha portat per més de trenta escenaris d'arreu del territori. Miki Núñez tampoc faltarà a la cita de concerts Dijous 29 d'octubre serà el torn del concert de Vecinos a la Sala Wolf, la banda nascuda als portals de Barcelona presentarà Centro de Ayuda, un compendi de punk, pop i garage que parla sobre la precarietat i la rutina amb un toc d'ironia. Però la traca final dels Directes Estrella Damm 150 serà el 30 d'octubre a càrrec d'una de les bandes catalanes més conegudes de l'indie-pop electrònic: Dorian. El grup presentarà el seu darrer disc, Futuros imposibles, en un concert dissenyat especialment per a l'ocasió. [articles:300160] Un cicle per reivindicar les sales de proximitat El cicle forma part d'un projecte encara més ampli que s'estén entre el 18 de setembre i el 30 d'octubre per tot el territori català, les Illes Balears i Castelló. En total, la proposta suma gairebé 45 concerts a càrrec de prop de 45 artistes diferents. Aquesta aposta conjunta d'Estrella Damm i l'ASACC reivindica les sales com a equipaments culturals de proximitat. Espais com l'Heliògabal, el Jamboree o la Sidecar actuen com a laboratoris d'experimentació on la música d'arrel, la música underground i les noves tendències troben l'espai necessari per desenvolupar-se. Sense aquestes sales, molts projectes musicals no haurien vist mai la llum. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/26/8/maruja-limon-at-julia-giros.jpeg" type="image/jpeg" length="2455662"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aquestes són les 8 millors start-ups del BNEW 2026]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/8-millors-start-ups-bnew-2026/</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:31:38 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/8-millors-start-ups-bnew-2026/</guid>
      <description><![CDATA[Alongside (Gaming), Torch (Energy), NoctuRNA Therapeutics (Science), Altum Sequencing (Health), Timbal AI (IA), POTS (Agrofood), UVNÉ (Talent) i H2 Dron Energy (Aviation & Space), reconegudes per les seves solucions innovadores]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El futur dels sectors econòmics de Catalunya passa per les start-ups. Les petites idees d'un emprenedor que un matí va decidir començar a construir quelcom són el que acaba movent l'economia en moments de creixement. Cada vegada hi ha més empreses emergents a Catalunya disposades a fer-se un lloc en el món empresarial. Salut, talent, agroalimentació són només alguns dels sectors en què la tecnologia ha aconseguit millorar processos, automatitzar feines i descobrir noves eines; tot de la mà de start-ups disposades a arriscar-se per millorar la societat. Des de la Barcelona New Economy Week (BNEW 2026) han volgut reconèixer les empreses emergents que enguany han revolucionat els vuit sectors en els quals es divideix l'esdeveniment d'aquest 2026: Gaming, Energy, Science, Health, Agrofood, Aviation & Space i Talent. Vuit empreses, doncs, que davant les dificultats i el centenar de sol·licituds que es van enviar, han sabut trobar el seu lloc en l'ecosistema empresarial català. "Els Premis BNEW fan valdre el talent emprenedor i la capacitat de les persones per transformar idees innovadores en solucions amb impacte real", ha expressat Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). L'acte d'entrega dels premis ha estat presidit per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i acompanyat pel president executiu del CZFB, Pere Navarro, i la mateixa directora general. En la seva intervenció, l'alcalde de Barcelona ha recordat que "el talent, la intuïció i la capacitat emprenedora de les persones com a elements insubstituïbles, fins i tot en plena era de la intel·ligència artificial". Així ha afegit que "la necessitat d'apropar la innovació a les start-ups i a les petites i mitjanes empreses perquè es tradueixi en oportunitats reals de creixement econòmic". Eguany, la 7a edició de la BNEW ha reunit més de 12.000 assistents procedents de 96 països i en la qual s'han realitzat 11.753 contactes de networking. Alongside, jugar per curar-se Els tractaments oncològics poden ser procediments complicats, amb molts moments de tristesa i frustració, especialment en nens i nenes. No és fàcil sentir-se acompanyat i entès en aquestes circumstàncies i tot es pot fer un món. Alongside neix amb l'objectiu d'afavorir l'acompanyament en aquests pacients oncològics pediàtrics. "Creiem que la tecnologia, el joc i la narrativa poden convertir-se en eines complementàries per humanitzar aquesta experiència, donar més protagonisme a l'infant i oferir-li un espai adaptat al seu llenguatge i a la seva manera d'entendre el món", diu Ingrid Canal, fundadora d'Alongside. L'empresa emergent, reconeguda amb el premi a millor start-up de BNEW Gaming ha desenvolupat una eina digital d'acompanyament emocional adreçada a nens i nenes en tractament oncològic. La solució utilitza un univers narratiu i simbòlic per transformar les rutines mèdiques, d'autocura i d'expressió emocional en petites missions d'aventura basades en el reforç positiu. El seu objectiu —més enllà de l'acompanyament— és la participació activa i aconseguir que els menors guanyin sensació de control durant el tractament. Segons explica BNEW, la proposta integra la humanització de l'assistència, l'experiència del pacient i el benestar emocional mitjançant una narrativa interactiva dissenyada específicament per a l'oncologia pediàtrica, sense dinàmiques competitives, penalitzacions ni elements que puguin generar culpa. TORCH, un assistent independent La tecnologia avança tan de pressa que en molts moments pot arribar a superar el nivell d'enteniment d'algunes persones. És per això que es necessiten solucions fàcils i adaptades per aconseguir simplificar els processos diaris. La guanyadora de millor start-up Energy del BNEW és Torch Smart Urban Solutions, una companyia de Sant Feliu de Llobregat que desenvolupa i llicencia un dispositiu patentat d'IA Verda capaç d'operar de manera autònoma mitjançant energia solar, sense connexió a la xarxa elèctrica ni a internet. El sistema permet interactuar per veu amb una intel·ligència artificial en diferents idiomes, facilitant l'accés a informació i coneixement a persones que troben barreres en l'ús de la tecnologia. Els seus àmbits d'aplicació, que a més ja tenen una prova pilot en marxa, són els semàfors solars autònoms i les parades d'autobús intel·ligents. "La nostra tecnologia trenca tres dependències fonamentals: l'energètica, perquè funciona amb energia 100% solar, la tecnològica, perquè és una IA sobirana que no depèn de grans corporacions, de servidors externs amb una alt impacte negatiu en el medi ambient, ni de pagaments recurrents, i, sobretot, la social, perquè proporciona autonomia de mobilitat i accés a la informació útil a qualsevol persona, independentment de les seves circumstancies o capacitats", repassa Javier Peña, cofundador i CEO de la companyia. NoctuRNA Therapeutics, IA i biologia per noves teràpies Fundada l'any 2022 com a spin-off de la Universitat Pompeu Fabra, NoctuRNA Therapeutics desenvolupa teràpies basades en ARN circular per abordar malalties rares neurodegeneratives i neuromusculars, com també malalties infeccioses que actualment no disposen de tractaments efectius. La companyia combina intel·ligència artificial i biologia molecular per identificar noves dianes terapèutiques i dissenyar molècules capaces de modular-les de manera específica. D'aquesta manera, aconsegueix ser molt més precisa en els tractaments. "El nostre objectiu és convertir NoctuRNA en una empresa biotecnològica de referència internacional en el desenvolupament de teràpies basades en RNA circular", assegura Miriam Corredor, CEO de la companyia. Actualment, treballa en programes relacionats amb l'esclerosi lateral amiotròfica, la distròfia miotònica de tipus 1 i la malaltia de Huntington, a més d'investigar candidats contra virus d'alt impacte sanitari. "Per nosaltres, l'èxit seria haver contribuït a crear una nova classe de medicaments i, sobretot, que algun dels tractaments nascuts a NoctuRNA arribés a canviar la vida de persones", afegeix Corredor. Per tota aquesta feina, la companyia s'emporta el premi a millor start-up del BNEW 2026 en el sector Sciene. Altum Sequencing, tecnologia per detectar tumors La detecció en estadis molt primaris dels tumors pot ser clau per a la recuperació de les persones. S'obren molt més les possibilitats en una troballa prematura i hi ha moltes més opcions de tractament. La tecnologia esdevé una eina clau per a poder detectar malalties abans d'hora i cada vegada més empreses troben noves maneres de detectar complicacions abans que la medicina tradicional Altum Sequencing utilitza seqüenciació d'ADN d'última generació i intel·ligència artificial per detectar senyals tumorals mínims a partir d'una mostra de sang. La seva tecnologia pot identificar una cèl·lula tumoral entre un milió de cèl·lules sanes, amb l'objectiu de facilitar un seguiment oncològic més precoç, precís, personalitzat i no invasiu. "Volem passar de fotografies aïllades de la malaltia a una pel·lícula de la seva evolució", afirma Marina Planas, CEO i cofundadora de l'empresa. La seva tecnologia puntera no deixa a ningú indiferent i ells mateixos esperen continuar creixent. De fet, Planas assegura que s'han fixat una fita concreta. "Que el 2030, mig milió de pacients tinguin accés a la nostra tecnologia", diu. la CEO. Amb aquesta innovadora tecnologia, les deteccions prematures guanyen una gran eina i gràcies a això, és la guanyadora de la millor start-up Health del BNEW d'enguany. Timbal AI, governar la teva intel·ligència artificial La intel·ligència artificial creix tan ràpidament que és molt complicat seguir-li el ritme. Moltes vegades, a més, la seva integració dins les empreses és borrosa o inefectiva. Moltes companyies podrien gaudir dels avantatges de l'automatització i simplificació de processos, però no saben com fer-ho. Timbal AI entra en el tauler de joc per donar una nova eina a totes aquestes companyies. La guanyadora de la millor start-up AI del BNEW desenvolupa un ecosistema tecnològic integral que permet a les empreses crear, executar, governar i utilitzar aplicacions d'intel·ligència artificial adaptades al seu negoci. La plataforma reuneix en un mateix entorn el desenvolupament i l'execució de la IA, les bases de coneixement que l'alimenten i les interfícies mitjançant les quals interactuen els usuaris. Així mateix, integra eines de governança empresarial, fiabilitat i gestió de dades, mantenint el client la propietat del codi generat. POTS, envasos per fomentar el reciclatge La sostenibilitat és un concepte que no es pot prendre a la lleugera i menys en el moment actual en què els efectes del canvi climàtic es veuen cada vegada més. Reduir el consum d'envasos d'un sol ús és clau pel reciclatge i POTS ho té molt clar. El premi BNEW Agrofood impulsa un model de consum basat en la reutilització. La companyia recull els recipients utilitzats, els trasllada a la seva planta de rentatge i, després de sotmetre'ls a processos d'higienització i control de qualitat, els retorna a productors i envasadors perquè es reincorporin al circuit de consum. En comparació amb la fabricació de nous envasos de vidre, el procés desenvolupat per POTS pot reduir fins a un 86% les emissions de CO₂. Actualment, se centren en la reutilització d'envasos de vidre per als sectors de l'alimentació i les begudes, incloent-hi vi, cava, cervesa, kombutxa, destil·lats, brous i cremes vegetals, entre d'altres. L'empresa assegura que ja ha reutilitzat més de 400.000 envasos, la qual cosa ha generat un estalvi superior a 292 tones de CO₂ equivalent. "POTS vol demostrar que sostenibilitat i eficiència poden anar de la mà, convertint la reutilització d'envasos en una pràctica habitual dins dels sectors de l'alimentació i les begudes i contribuint a un futur amb menys residus i menys emissions", expressa Marta Sainz Ludevid, fundadora i CEO de l'empresa. UVNÉ, integració professional sense límits En molts moments, els migrants es troben a Catalunya sense saber ben bé cap a on dedicar els seus esforços en formació i integració en el món laboral. Per pal·liar aquestes diferències neix UVNÉ, una proposta d'acompanyament en el desenvolupament professional de persones immigrants llatinoamericanes a l'Estat espanyol. A través d'una plataforma, la companyia —guanyadora del premi a la millor start-up del BNEW Talent— converteix la trajectòria prèvia i l'objectiu professional de cada persona en una ruta formativa raonada, connectant-la amb l'oferta educativa disponible i facilitant-ne l'execució i el seguiment. Segons la companyia, el problema principal és que existeixen una enorme oferta de cursos, plataformes i continguts, però gran part del procés segueix fragmentat: d'una banda s'analitza cap a on vol avançar una persona, per un altre es busca formació, després es comença a estudiar i, moltes vegades, el seguiment queda completament separat. "El que volem impulsar és un canvi de model: passar de gestionar cursos a gestionar trajectòries d'aprenentatge i desenvolupament professional", explica Victoria Mejias, CEO de la companyia. H2 Dron Energy, la innovadora propulsió d'hidrogen La guanyadora del premi BNEW Aviation & Space és una start-up deeptech que desenvolupa sistemes de propulsió mitjançant hidrogen per a drons professionals. La tecnologia de H2 Dron Energy té com a objectiu ampliar l'autonomia d'aquestes aeronaus i possibilitar missions de llarga durada en àmbits com les emergències, la inspecció d'infraestructures, la seguretat i la logística. D'aquesta manera, la companyia desenvolupa una solució integral de propulsió per hidrogen per a vehicles aeris no tripulats capaç d'assolir fins a tres hores d'autonomia, eliminant part de la complexitat associada a la integració d'aquesta tecnologia en les aeronaus.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/62/3/foto1premis.jpeg" type="image/jpeg" length="5684852"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Font, Cecot i els principis que costen diners]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/joan-font-cecot-nit-empresa/</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:09:38 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elena Busquets]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/joan-font-cecot-nit-empresa/</guid>
      <description><![CDATA[La 31a Nit de l'Empresa de Cecot reconeix Joan Font com a Personalitat Cecot 2026, en una vetllada marcada per les reivindicacions de Xavier Panés i els reptes econòmics i polítics del país]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Nit de pluja, de veus afòniques i d'americanes mullades. Nit de guardons, de felicitacions i de parlaments; de tocades de crostó i de reptes que s'assenyalen des del faristol i s'entomen en col·lectiu. Una nit per a l'inconformisme en acció. Una nit molt Cecot. La 31a Nit de l'Empresa de Cecot. La patronal Cecot ha celebrat aquest dijous al Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès la seva trobada anual, en què reconeix empreses, iniciatives i trajectòries que contribueixen al progrés econòmic i social del país. Una cita que aplega els principals representants del món empresarial, econòmic i institucional i en què el context polític i econòmic mai no és indiferent. Al contrari: enguany, els ànims venien carregats. Amb la tensió política a l'alça, les convocatòries electorals a l'horitzó, la mobilització sindical i una crisi d'accés a l'habitatge que continua condicionant el dia a dia de ciutadans i empreses, la Nit ha estat també un espai per posar sobre la taula els reptes pendents i reclamar respostes. La vetllada ha tingut, a més, un protagonista propi: Joan Font i Fabregó, president de Bon Preu, que ha rebut el reconeixement a la Personalitat Cecot 2026 per la seva trajectòria professional i empresarial. Sota el lema Inconformisme en acció, la vetllada ha anat més enllà del reconeixement a la feina ben feta. El president de Cecot, Xavier Panés, ha aprofitat l'altaveu de la Nit per reclamar una altra manera d'exercir el lideratge: menys confrontació, més capacitat d'arribar a acords i, sobretot, una acció que no perdi de vista els valors. "No n'hi ha prou de fer-ho. Cal fer-ho bé", ha resumit. Una idea que ha travessat bona part de la nit i que ha servit també per explicar algunes de les novetats d'aquesta edició. Xavier Panés: "No n'hi ha prou de fer-ho. Cal fer-ho bé" I en coherència amb aquesta voluntat de revisar i transformar, Cecot ha presentat dues novetats internes: un nou procés de votació dels reconeixements, mitjançant comissions especialitzades, i l'IEP, una nova marca que representa l'evolució de Cecot Formació i Desenvolupament. La Nit també ha tingut diverses picades d'ullet a Reempresa, una altra expressió de l'inconformisme en acció: la voluntat de trobar solucions perquè les empreses continuïn existint, fins i tot quan els seus propietaris arriben al final de la trajectòria empresarial. [articles:300914] Només dos dies abans, alguns dels assistents a la gala eren al Palau de la Generalitat per celebrar els quinze anys d'aquest programa de relleu empresarial, impulsat per Cecot i Autoocupació amb el suport de la Generalitat. El balanç d'aquesta dècada i mitja parla per si sol: més de 6.000 negocis han pogut continuar la seva activitat, s'han preservat més de 17.000 llocs de treball i s'han generat gairebé 340 milions d'euros d'inversió induïda. Una altra manera de reivindicar l'empresa: no només crear-la, sinó evitar que desaparegui quan arriba el moment de passar el relleu. Panés reparteix els crostons: de la vaga sindical a la degradació del debat polític Panés ha volgut deixar clar que l'inconformisme no consisteix a qüestionar-ho tot per sistema, ni a cremar-ho tot en nom d'una renovació que no construeix res. Si l'any passat el president de Cecot va alertar dels riscos que amenacen la sostenibilitat futura de l'estat del benestar, enguany ha tornat a posar el focus en els problemes estructurals del país, però amb una exigència afegida: passar del diagnòstic a l'acció. I fer-ho amb valors. "Vivim en un món on cotitza a l'alça la confrontació, la suma zero, on van caient velles màscares d'hipocresia, on creix la deslleialtat institucional i, en definitiva, on perdem estabilitat i previsibilitat", ha advertit. Davant d'aquest escenari, ha reivindicat la necessitat de defensar els valors democràtics, l'estat de dret i unes institucions sòlides, i ha alertat contra la temptació de presentar la destrucció com una forma de progrés. "No ens lamentem pel món tal com és i activem el món com nosaltres volem que sigui", ha proclamat. Panés: "No ens lamentem pel món tal com és i activem el món com nosaltres volem que sigui" El president de Cecot ha reclamat més visió estratègica, consens polític i autoestima, així com comptar més amb les empreses per construir una economia capaç de generar prosperitat, ocupació de qualitat i sostenir el benestar futur. I ha enumerat algunes de les assignatures pendents: millorar la productivitat, impulsar la innovació, abordar l'absentisme, revisar els elements que resten competitivitat a la fiscalitat i superar la lentitud administrativa. Xavier Panés, president de Cecot, a la la Nit de l'Empresa © Cedida El to l'ha elevat tant en l'habitatge com en les infraestructures. Respecte a l'habitatge, Panés ha qüestionat unes polítiques que, segons ha defensat, han generat inseguretat jurídica, han desincentivat l'oferta de lloguer i han dificultat la construcció d'obra nova. I ha reclamat a la Generalitat, als ajuntaments i al Govern espanyol que facilitin les condicions perquè les empreses puguin invertir i construir: "Els empresaris estem preparats! Doneu-nos l'escenari necessari per invertir i construir". Però els crostons de l'habitatge no només els ha dirigit cap a les administracions públiques, sinó que també hi ha hagut per als sindicats, amb una pregunta que ha ressonat amb força a l'auditori: "Ara, vaga? Vaga contra qui?", ha preguntat, qüestionant el sentit de convocar mobilitzacions contra les empreses en un context d'increment de costos i de dificultats per mantenir-ne la viabilitat. Panés ha recordat que el 99% del teixit empresarial català està format per petites i mitjanes empreses i ha defensat que la millora del poder adquisitiu dels treballadors és una responsabilitat compartida. Panés: "Ara, vaga? Vaga contra qui?" La interpel·lació més política, tanmateix, ha arribat quan Panés ha posat el focus en la degradació del debat públic. Amb un període electoral a l'horitzó, ha proposat als dirigents polítics un exercici tan senzill com insòlit: sortir públicament a demanar respecte per les institucions i per la dignitat de les persones, i deixar d'utilitzar insults i desqualificacions contra els adversaris. "Aquest és el preu que estem disposats a pagar per guanyar unes eleccions?", ha preguntat. I ha reblat: "Si això ho fem els líders de la societat, què ens quedarà per demanar a aquells que ens fan confiança?" Així, Panés ha reivindicat una política capaç de seduir des de la convicció i els arguments, i ha advertit contra els discursos d'odi i les falses promeses que ofereixen solucions miraculoses a canvi d'atacar pilars fonamentals de la societat, com la propietat privada o el diàleg social. La crida a l'exemplaritat, però, no s'adreçava només als polítics: interpel·lava tots els qui tenen responsabilitats en la societat, també les empreses, les entitats i la societat civil. Joan Font: els principis també han de costar diners Si Panés ha interpel·lat la política, les administracions i els sindicats, Joan Font ha posat l'accent en allò que les empreses poden fer des de dins. El president de Bon Preu, que ha rebut el reconeixement a la Personalitat Cecot 2026, ha aprofitat el guardó per compartir algunes de les claus d'una trajectòria que va començar molt lluny dels grans supermercats: donant un cop de mà a la parada de bacallà del seu pare, als mercats setmanals d'Osona. Nascut a Torelló el 1952, Font va aprendre l'ofici d'atendre el client des de ben petit. Més endavant, després de descobrir altres maneres de vendre alimentació en els seus viatges per Europa, va impulsar amb la família la primera botiga d'autoservei a Manlleu. Tenia només 22 anys quan va haver de convèncer el seu pare perquè l'avalés davant del banc per obtenir el primer préstec. Una història de perseverança i determinació que ha acabat convertint-se en una de les trajectòries empresarials més reconegudes del país. [articles:171509] Però Font no ha volgut presentar el seu recorregut com una gesta individual. A més de fer extensiu el guardó als equips professionals que han acompanyat el creixement de Bon Preu, també ha tingut unes paraules per a Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, amb qui mantenia una relació de més de 35 anys. I ho ha fet amb una anècdota que ha arrencat somriures entre el públic. Quan Colón li va presentar el projecte de fabricar iogurts a la Garrotxa, Font va dubtar que pogués funcionar. Competir amb gegants com Danone i Nestlé des d'un projecte que tot just començava li semblava una empresa gairebé impossible. "Nosaltres t'ajudarem, però això no funcionarà", li va arribar a dir. "Un dels errors greus que vaig fer en la meva trajectòria" ha admès, amb la complicitat de qui sap que, de vegades, l'inconformisme consisteix precisament a fer possible allò que els altres consideren inviable. Els guardonats, les autoritats i els representants empresarials durant la Nit de l'Empresa de Cecot © Cedida - L'anècdota ha servit per introduir les lliçons que Font ha extret de la seva experiència. Per a ell, una empresa necessita tenir un propòsit explícit, uns valors escrits i, sobretot, practicar-los. També ha defensat la necessitat de generar resultats econòmics positius, atreure talent i construir equips compromesos. "L'exemplaritat en el lideratge és condició sine qua non", ha afirmat, abans de reivindicar la promoció dels professionals joves que comparteixen els valors de l'organització i una mirada de llarg termini. Font: "Els empresaris ens hem d'explicar més, a dins i a fora" Font també ha aprofitat el faristol per reivindicar el paper dels empresaris en el debat públic: "Els empresaris ens hem d'explicar més, a dins i a fora", ha dit. Una frase que connecta directament amb la demanda de Panés de recuperar el valor dels arguments i fugir de la confrontació. A més, s'ha mostrat ben lluny de les simples declaracions d'intencions: la seva trajectòria està plena de fets, d'accions, i no paraules. I així ha citat Albert Camus per recordar que "els principis són paraules i retòrica buida mentre no costen diners". És quan tenen un cost, ha vingut a dir, que es demostra si realment es creu en allò que es defensa. En part, aquests principis que costen diners de Joan Font són l'inconformisme en acció de Cecot, el "fer bé les coses" de Xavier Panés. Així, amb aquest compromís, ha exposat dues decisions que Bon Preu no "farà mai": obrir franquícies amb condicions laborals que considera abusives ni contractar repartidors autònoms per lliurar les comandes. En lloc d'això, ha defensat contractar xofers, pagar-los el salari que els correspon i assumir el cost del servei. La responsabilitat empresarial també es mesura per les pràctiques que s'està disposat a descartar, fins i tot quan altres models poden semblar més rendibles. [articles:199144] El president de Bon Preu ha acabat amb una mirada preocupada sobre el futur de Catalunya. La situació de les infraestructures ferroviàries, ha advertit, és el resultat d'anys de manca d'inversió, i no es pot atribuir únicament a un govern concret: "No és un problema d'un Govern o un altre, és un problema de tots", ha defensat. Font també ha reclamat més capacitat per construir habitatge i ha demanat a les administracions que no encallin les iniciatives necessàries per respondre a la demanda. Illa recull el guant: l'economia va bé, però la vida s'encareix Les crítiques de Panés i les reflexions de Font han trobat part de resposta en el discurs de Salvador Illa, i això és d'agraïr en una gala en què no sempre s'aconsegueix una diàleg real entre el món empresarial i polític. El president de la Generalitat ha dedicat prop de 25 minuts a defensar la situació de l'economia catalana i espanyola, exposar les prioritats del Govern i abordar alguns dels principals reptes que també havia assenyalat el món empresarial –especialment el de l'habitatge, que és el que més minuts ha abastat–. Illa ha començat amb una lectura relativament optimista de la situació econòmica. Catalunya i Espanya, ha defensat, evolucionen favorablement en termes macroeconòmics i generen ocupació, especialment si es comparen amb altres economies europees. Però aquesta evolució positiva conviu amb un problema que pesa cada vegada més sobre les famílies: el cost de la vida. Així, el president de la Generalitat ha defensat que Catalunya té capacitat per continuar creixent, però que necessita afrontar aquests reptes amb una mirada de llarg termini i amb una dimensió suficient per competir en un entorn internacional cada vegada més exigent. I aquesta escala, ha afirmat, és Europa. El president ha reivindicat la necessitat d'una Europa més forta i ha advertit que Catalunya no es pot limitar a demanar suport als seus socis: també hi ha de contribuir. Però el gran problema immediat, ha reconegut, és l'habitatge. Illa ha situat en 175.000 els habitatges que Catalunya necessita i ha admès que no es poden construir de cop. Ha defensat la necessitat d'ampliar l'oferta, industrialitzar el sector de la construcció, mobilitzar sòl i simplificar els procediments administratius. [articles:300829] Més enllà de l'habitatge, Illa ha defensat l'impuls de les energies renovables, l'autonomia hídrica i les infraestructures de mobilitat. Ha admès que algunes transformacions necessiten anys i que els ritmes de l'Administració poden resultar exasperants, però ha reivindicat que els projectes avancen. També ha situat la formació, la captació de talent i la simplificació administrativa entre els factors imprescindibles per millorar la competitivitat. En la part final del discurs, el president ha recollit una altra de les demandes de Panés: la necessitat de rebaixar la confrontació i recuperar el respecte en el debat públic. Ha demanat als empresaris que no se situïn en contra del Govern, que no els "posi a tots en el mateix sac" i ha defensat que les discrepàncies es poden expressar amb claredat sense convertir l'interlocutor en un adversari. De fet, ha assegurat que aquesta és la política i el diàleg que ell practica, amb altres polítics i amb empreses i altres institucions, com Cecot, amb qui reconeix molt bona entesa i cooperació malgrat les diferències de criteri. Les empreses, les veritables inconformistes Més enllà dels discursos, la Nit de l'Empresa ha reconegut iniciatives que exemplifiquen diferents dimensions del progrés empresarial. Els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial 2026 han distingit Roca Group, per l'eficiència energètica i la sostenibilitat; Smilics, per la transformació digital en la indústria; Columat, per la transformació digital en els serveis, i Culinarium, pel comerç innovador. També han estat reconegudes Envio x Envio, com a millor jove iniciativa empresarial; Anudal Industrial, amb l'11è Premi CaixaBank a la Pime Responsable; Viena, amb el 9è Premi Vítaly a l'Empresa Saludable; Grupo Zanini, pel seu compromís amb la gestió del talent, i la Fundació Catalunya Cultura, per la seva contribució col·lectiva. La patronal ha homenatjat igualment tres organitzacions centenàries: BJC | Fábrica Electrónica Josa, de Rubí, pels seus cent anys d'activitat; el Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Terrassa, també pel seu centenari, i PR Stamp, de Sant Cugat, que celebra 118 anys de trajectòria. Marta Raventós, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, ho havia resumit amb una frase que travessa tota la vetllada: «Les persones conformistes s'adapten al món. Les inconformistes el transformen». Veure, qüestionar, proposar i actuar. Quatre passos que interpel·len les empreses, però també les administracions, la política, la societat civil i la ciutadania. Perquè l'inconformisme no és només assenyalar allò que no funciona, sinó assumir la responsabilitat de canviar-ho, prendre decisions i acceptar-ne les conseqüències. Transformar les paraules –que aquest vespre se n'han dit moltes, des del faristol– en fets. I no només fer-ho, sinó "fer-ho bé". ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/99/2/whatsapp-image-2026-10-09-at-00-52-29.jpeg" type="image/jpeg" length="145637"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Michael Smith (Cirque du Soleil): "En el circ, la rutina és el nostre pitjor enemic"]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/michael-smith-cirque-du-soleil-circ-rutina-enemic/</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 19:22:10 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/michael-smith-cirque-du-soleil-circ-rutina-enemic/</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Plou a L'Hospitalet de Llobregat quan Michael Smith, director artístic de KURIOS: Gabinete de Curiosidades, ens rep al seu camerino, al costat de la carpa on el Cirque du Soleil s'ha instal·lat fins al 18 d'octubre. La pluja li recorda el seu Regne Unit natal, tot i que des que es va incorporar al circ, el 2005, la seva idea de llar ha canviat. Després de tants anys de gira, entre ciutats i països, Smith se sent, sobretot, "ciutadà del món". La seva vida, al cap i a la fi, està lligada a la carpa: on s'instal·la l'espectacle, comença també una nova casa per a ell. Des que es va incorporar al circ ha treballat en nou produccions i gires, entre elles Alegría, Dralion, Varekai, KOOZA i Michael Jackson THE IMMORTAL World Tour. Ara dirigeix un equip de 53 artistes de 21 nacionalitats que representa KURIOS (obra creada el 2014 per Michel Laprise) entre sis i deu vegades per setmana. La gira continuarà després a Madrid i Londres i, després de dos mesos de descans, creuarà l'Atlàntic. Tot i que, després de 40 anys de trajectòria en el món de l'espectacle —els primers vint com a actor freelance en teatres musicals i cabarets—, Smith bromeja amb què en aquell moment espera estar retirat. Però costa imaginar-lo lluny d'un escenari quan parla de la seva feina. Ho fa amb espontaneïtat i emoció, dues paraules que, assegura, hauria de tenir qualsevol artista de circ. A més de dues altres que apareixen una vegada i una altra en el seu discurs: alegria i curiositat. Són les emocions amb què vol que el públic surti de la carpa i, també, les que creu que més falta fan fora d'ella. — Quan treballes en un espectacle com KURIOS, que va néixer d'una visió artística que no és la teva i que porta més d'una dècada en escena, com aconsegueixes mantenir-ne l'essència i, a la vegada, fer que l'espectacle evolucioni i continuï sorprenent cada nit? — KURIOS és un espectacle únic dins de la trajectòria del Cirque du Soleil perquè amb prou feines ha variat des de la seva estrena, mentre que les altres produccions han anat evolucionant en major o menor mesura. Crec que té a veure amb la força de la idea de la qual parteix: crear un espai perquè el públic explori la seva pròpia imaginació i senti que tot és possible quan mirem la vida amb curiositat. Però perquè aquesta curiositat i aquesta creativitat arribin realment a l'espectador, els artistes han d'oferir alguna cosa autèntica, alguna cosa capaç de despertar emocions. Per això, al circ, la rutina és el nostre pitjor enemic. Després de vuit, nou o deu funcions a la setmana, el repte és evitar que el que fem deixi de sentir-se autèntic. Aquí és on entra en joc la meva feina: donar-los intencions diferents en cada número. El que fan físicament sobre l'escenari pot ser exactament el mateix, però el que passa emocionalment i mentalment no té per què ser-ho. Si un dels artistes reacciona de forma inesperada, sense avisar el seu company, es produeix un efecte dominó que fa que la funció torni a sentir-se viva. Aquests petits canvis obliguen els artistes a estar presents i a escoltar-se entre ells. I, sobretot, no podem perdre de vista l'objectiu principal: que quan el públic surti de la carpa hagi sentit alguna cosa. Perquè només una emoció real pot convertir-se en un record. Michael Smith es va incorporar al Cirque du Soleil el 2005. © Marina M. Luna — I a més el públic també canvia cada dia. Com pot influir la seva reacció en la funció? —El públic és el nostre company d'escena. Tot artista necessita algú a l'altra banda que reaccioni, perquè no fem l'espectacle per a nosaltres, sinó per a ells. Si estan molt callats i no reaccionen, quelcom no funciona. I he de reconèixer que a Espanya ens han rebut amb molt d'afecte des que vam arribar a principis d'any; és un públic molt càlid. De fet, quan veig la representació, passo gairebé més temps observant l'audiència que el mateix show. Si noto que alguna cosa no funciona, parlo amb els artistes i provem alguna cosa diferent. Al final, es tracta d'escoltar el públic i mantenir-lo viu. [articles:300650] — Afirmaves que la rutina és el pitjor enemic de l'artista de circ, però molts dels trucs, acrobàcies i números que veiem a KURIOS fa segles que formen part del circ. Com aconsegueixes que continuïn semblant nous en cada funció? — Per la mateixa raó: per a ells, cada número continua sent un repte. Aquests artistes provenen, majoritàriament, de l'esport d'elit i de la competició. Estan acostumats a exigir-se i a competir amb si mateixos per ser millors, i aquesta mentalitat també la traslladen al món de l'espectacle. La meva feina no és pressionar-los, sinó acompanyar-los i crear un entorn en el qual puguin donar el millor de si mateixos i fer que cada funció sigui diferent. "En la competició esportiva estan acostumats a buscar la perfecció i a contenir les seves emocions. En l'espectacle passa just el contrari: necessito que les obrin" — Però passar de la competició d'elit a ser artista suposa tota una transformació. — És veritablement un gran salt. En la competició esportiva estan acostumats a buscar la perfecció i a contenir les seves emocions. En l'espectacle passa just el contrari: necessito que obrin aquestes emocions. Quan fan un triple salt en l'aire, al públic no li importa quantes piruetes fan, perquè no és un jurat. El que importa és com aterren i què transmeten en aquell moment a l'audiència. En KURIOS, que es podrà veure a l'Hospitalet fins al 18 d'octubre, hi treballen artistes de 21 nacionalitats. © Cirque du Soleil — Treballes amb 53 artistes de 21 nacionalitats diferents. Com s'aconsegueix que un equip tan divers funcioni com una família? — És una de les coses que més m'agrada de la meva feina. Vinguem d'on vinguem, tots compartim el mateix objectiu: oferir la millor funció possible. I quan estàs de gira, viatjant d'un país a un altre i compartint tantes experiències, aquest objectiu comú acaba creant un veritable sentiment de família. Quan algú emmalalteix o es lesiona, els altres són allà per assumir la seva càrrega de feina i ajudar-lo. Crec que aquests vincles també ens fan millors persones, perquè conviure amb persones diferents t'obliga a acceptar les diferències. Moltes vegades, el racisme i la discriminació neixen precisament de no conèixer l'altre. Treballar en un entorn tan divers t'ajuda a trencar aquests prejudicis i, en definitiva, et transforma com a persona. —Tu també has estat a l'altre costat, com a artista. Quant influeix aquesta experiència en la teva manera de dirigir? — Quan jo era artista, hi havia coses que em molestaven de com ens tractaven entre bambolines. Constantment et recordaven que eres reemplaçable, com si sempre hi hagués algú esperant per ocupar el teu lloc. Quan vaig arribar al Cirque el 2005, vaig sentir que, per fi, havia trobat el meu lloc: un lloc on les persones eren respectades i valorades. Per això, ara que soc a l'altra banda, una part important de la meva feina és crear un ambient entre bambolines en què els artistes puguin expressar-se lliurement i sentir-se segurs. Necessiten creure en si mateixos i en les seves capacitats per a poder sortir a l'escenari, i no que els facin dubtar contínuament. Això sí, hi ha una gran diferència entre confiar en les teves capacitats i ser arrogant, i el públic percep aquesta diferència. I també cal entendre que la vida no s'acaba quan acaba la funció. Si algú té una emergència familiar, la seva família és el primer. Nosaltres ens ocuparem de l'espectacle. Cuidar les persones i donar-los aquest espai també forma part de la meva feina. L'espectacle 'Kurios' del Cirque du Soleil. © Cirque du Soleil — La vida del circ està envoltada de cert romanticisme i també de molts tòpics. Després de tants anys dins d'aquest món, quines idees creus que té la gent sobre la vida dels artistes que no es corresponen amb la realitat? —És veritat que aquesta forma de vida està una mica romantitzada: viatjar pel món, crear vincles que terminen convertint-se en una família… Però també han canviat moltes coses. En el circ tradicional, els mateixos artistes muntaven la carpa i després vivien en caravanes al voltant, viatjant d'un lloc a un altre. Nosaltres també estem de gira, però diguem que ho fem d'una manera bastant més còmoda: nosaltres fem glamping! [Riu.] Al final, l'important és que les persones que treballen en aquesta indústria se sentin cuidades i respectades. És una forma de vida exigent i que exigeix molta perfecció i disciplina i, per això, crec que cuidar la gent ha de ser una prioritat. — Deies que la vida del circ ha evolucionat, però també la nostra forma de consumir entreteniment. En un món de pantalles i xarxes socials, és cada vegada més difícil aconseguir aquest efecte wow en directe? —Crec que el que cap tecnologia pot reemplaçar és l'experiència d'estar junts en un espectacle en directe. Durant la pandèmia em vaig adonar de quant trobava a faltar anar al teatre. Quan comparteixes una emoció amb altres persones, aquesta emoció s'intensifica. Pots veure alguna cosa increïble en una pantalla, però no és el mateix que viure-ho en una sala, envoltat de gent que està sentint el mateix que tu. Per això l'art i la cultura són tan importants: perquè ens defineixen. —És contagiós. Quan algú crida d'alegria, contagia la resta. —Totalment! Veure algú alliberar-se et dona permís per a fer el mateix. "En un món amb tanta divisió, poder transmetre un missatge positiu i portar una mica d'alegria als espectadors és un privilegi" — A KURIOS, a més, hi ha tants detalls i coses succeint al mateix temps que és impossible saber on mirar: els diferents números, els cantants, els músics, el que passa a dalt i a baix de l'escenari… — Hi ha massa nivells i detalls. Al principi, jo veia l'espectacle des de diferents seients en cada funció per descobrir-lo des de tots els angles i enamorar-me de cadascun d'ells. Smith defensa que l'imprescindible és que el públic surti de la carpa havent-se emocionat. © Xurde Margaride — I entre tots aquests detalls n'hi ha un que és present durant tot l'espectacle i que potser passa desapercebut per a alguns espectadors: un rellotge que marca constantment les 11:11. Per què precisament aquesta hora? — L'11:11 es considera, en numerologia, un nombre relacionat amb la creativitat, la intuïció i la imaginació. Per a KURIOS simbolitza precisament allò que pot succeir quan mirem el món amb els ulls de la imaginació i deixem espai a la curiositat. És una invitació a pensar que les coses poden ser diferents i que tot és possible si ens atrevim a imaginar-ho. Per això el rellotge roman a les 11:11 durant tot l'espectacle. Quan finalment passa a les 11:12, acaba la funció: les dues hores que hem viscut a la carpa són només un minut en el temps de la imaginació. — I quan el rellotge passa de les 11:11 a les 11:12, acaba l'espectacle. Què t'agradaria que passés en aquest moment, quan el públic torna a la realitat? — Que surti de la carpa amb la sensació que tot és possible. Que hagi recuperat una mica l'alegria i la il·lusió. Falta alegria al món, i si aconseguim que durant aquestes dues hores la gent se senti així, ja és molt. Al final, mirar la vida amb curiositat ens permet imaginar altres possibilitats. En un món amb tanta divisió, poder transmetre un missatge positiu i portar una mica d'alegria als espectadors és un privilegi.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/77/81/2/michael-smith-10-c-marina-m-luna.jpeg" type="image/jpeg" length="3882839"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Homero Tolosa: Sense trair l'essència]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/homero-tolosa-sense-trair-essencia/</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Valle]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/homero-tolosa-sense-trair-essencia/</guid>
      <description><![CDATA[Inquiet i proactiu, el bateria i compositor argentí establert a Barcelona presenta el segon disc al capdavant de The Soulful Trio i avança novetats amb altres projectes, al costat de músics com Víctor Puertas, Martín Burguez o Fede Álvarez]]></description>
      <content:encoded><![CDATA["Estic content d'haver aconseguit no perdre mai el noi de poble que vaig ser. Per descomptat, m'he anat transformant espiritualment, però sense trair l'essència". El bateria i compositor Homero Tolosa reflexiona en veu alta a peu de barra, després d'un sopar de picar regat amb un bon vi, assaborint ara el gust fumat i complex d'un Lagavulin, mentre les notes del St. Thomas de Sonny Rollins amaren aquelles "primeres hores de la nit, intermedi entre allò que està passant i allò que està per venir". Va créixer a Longchamps, un poble de la província de Buenos Aires, on va aprendre a estimar la música de la mà del seu germà gran. Casets i discos van constituir la seva educació sonora i sentimental, i aviat va voler aprendre a tocar. "Als dotze anys la meva mare em va donar a escollir entre pagar-me el viatge de fi de curs de l'escola o comprar-me una bateria. Ni m'ho vaig pensar", recorda, amb el somriure una mica malenconiós de qui tracta d'acaronar un passat que, de tan present, sembla que encara es pugui agafar. Va ser un adolescent musical. "Els meus amics del poble em deien que jo era músic, però encara sentia que aquell qualificatiu em venia gran i només m'hi vaig assumir a partir dels vint anys, quan vaig marxar a Buenos Aires a estudiar i a treballar". El seu és un cas paradigmàtic de qui mai no deixa d'aprendre, però de seguida té molt a dir: va ser alhora alumne i professor de l'Escola de Blues bonaerense i es va integrar als Easy Babies, combo de blues i R&B format per docents de l'escola, molt actiu a nivell internacional. "Amb ells vaig visitar diverses vegades Europa acompanyant artistes estatunidencs com Bob Stroger o Deitra Farr". Homero Tolosa, bateria i compositor argentí © Cedida - Va liderar després Támesis, un conjunt de soul i rock que va durar una dècada, tocant per a públics amplis i amb el qual va publicar tres discos. Més endavant, es va endinsar de ple en el soul i el funk més purista, inspirant-se en el que segells com Daptone o Colemine estaven fent. "Així van néixer Los Negronis, una banda instrumental amb la qual vam gravar un àlbum i vam arribar a tocar amb l'organista Adam Scone". Aquell projecte anava com un tret, però tot es va torçar quan va arribar la pandèmia i el món es va congelar. "Vam gravar un segon disc que mai no va veure la llum i va ser llavors quan vaig començar a pensar seriosament a anar-me'n a Europa". Quan el pla B era, en realitat, el pla A Quan va visitar el vell continent per primera vegada, en una de les seves tours acompanyant figures destacades del blues nord-americà, Tolosa tenia vint-i-quatre anys. "En aquella primera visita, jo ja vaig tenir clar que tard o d'hora em traslladaria a Europa". Així doncs, el final de Los Negronis no va suposar més que moure els fils per consumar una decisió presa amb antelació: traslladar-se a l'altra banda de l'Atlàntic. Ho va fer el 2023. "Venir a Barcelona va ser una aposta feta gairebé a cegues, però que va sortir fins i tot millor del que hauria pogut esperar". A la ciutat, el músic sent que ha trobat un espai on el seu enfocament artístic encaixa. Un aspecte notable en algú que, musicalment, no ha deixat de fer el que volia. Sense concessions. Sense trair mai l'essència. Al costat de l'organista Lucas Herrera Fernández i del guitarrista Pablo Sánchez, lidera The Soulful Trio, un vibrant combo de soul jazz d'òrgan amb el qual aquests dies presenta el seu segon àlbum, Second hand: nou temassos propis que beuen de Billy Larkin, Jimmy Smith, Joey DeFrancesco o Jack McDuff, produïts impecablement per Marc Tena, una garantia de qualitat addicional. "També estem gravant material per a la banda de blues liderada per Víctor Puertas i Martín Burguez, en la qual toco la bateria, i per a un altre projecte que he muntat juntament amb el saxofonista Fede Álvarez i l'organista gironí Raül-Marc Portell, sota el nom de The Blackmailers". La qüestió, aquí, és no parar quiet. Homero Tolosa, bateria i compositor argentí © Cedida - La importància d'evitar les Rambles Quan va arribar a la ciutat fa gairebé quatre anys, el músic no sabia ben bé què s'hi trobaria. "Vaig triar Barcelona perquè aquí hi tenia amics i la possibilitat de poder desenvolupar una carrera". Tot va anar més que bé. "Em sento molt còmode amb aquest estil de vida i m'encanta caminar per aquesta ciutat petita, però tan diversa, on cada barri es veu tan diferent". No en va, el hit del seu primer disc al capdavant de The Soulful Trio portava per títol La Barceloneta, i sona com una carta d'amor al tradicional barri portuari. "Això sí —prossegueix el parroquià—, no vaig trigar a adonar-me que el centre, sobretot les Rambles i el Gòtic, cal evitar-los, com si ja no fossin Barcelona. M'agrada anar al Gòtic a l'hivern, però la resta de l'any tota aquella zona està presa pel turisme massiu i és impossible circular-hi", lamenta, fent l'últim glop de whisky. —El que no voldràs evitar en cap època de l'any és aquest Bar. Aquí gairebé mai no hi venen turistes i les copes se serveixen llargues… per si vols prendre'n una altra… Tolosa capta al vol l'oferta i somriu, mirant al seu voltant, observant la mutació del paisanatge amb l'arribada de la nit. Blue Friday, de Kenny Dorham, sona de fons i el músic exulta. "Accepto", respon finalment, llest per deixar-se sorprendre per una nocturnitat que és la que sempre ofereix les millors sorpreses.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/35/2/homero-tolosa-06.jpeg" type="image/jpeg" length="6923042"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcelona referma el seu paper com a gran pol logístic: serà la seu del principal congrés europeu del sector]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-referma-pol-logistic-sera-seu-principal-congres/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 17:48:50 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-referma-pol-logistic-sera-seu-principal-congres/</guid>
      <description><![CDATA[El Consorci de la Zona Franca de Barcelona serà l'amfitrió del congrés europeu de la FIATA, la federació internacional que agrupa més de 50.000 empreses i té presència en prop de 150 països, que reunirà centenars de líders del sector en paral·lel al SIL al juny de 2027]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Darrere de cada mercaderia que creua una frontera, entra en un port o arriba a una fàbrica hi ha una cadena logística que poques vegades es veu, però que resulta imprescindible perquè l'economia funcioni. I en aquesta xarxa, Barcelona ha anat guanyant pes com un dels grans nodes logístics del sud d'Europa. La seva situació estratègica al Mediterrani, el pes del port i l'aeroport i les connexions amb les principals vies de transport han convertit Barcelona en un punt clau per al moviment de mercaderies cap a Europa. Aquest posicionament de Barcelona en el mapa logístic europeu es tradueix ara en una nova fita: la capital catalana ha estat escollida com a seu del congrés europeu de la FIATA, la Federació Internacional d'Associacions de Transitaris, del 9 a l'11 de juny de 2027. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que serà l'amfitrió de la trobada, ha aconseguit portar a la ciutat una cita que reunirà centenars de professionals i empreses vinculades al transport, la logística i la cadena de subministrament. El congrés se celebrarà en paral·lel al SIL Barcelona, el Saló de la Innovació Logística, que també organitza el CZFB i que s'ha consolidat com una de les principals cites firals del sector. La coincidència farà que durant tres dies la capital catalana concentri una part important de l'activitat internacional vinculada a la logística i el transport. [articles:300105] Per a Barcelona, la celebració d'aquesta nova cita, una de les grans trobades europees del sector logístic, suposa molt més que sumar un nou congrés a un calendari firal ja intens. És, sobretot, una oportunitat per projectar internacionalment un sector que ha anat guanyant pes a la ciutat i al seu entorn. Ports, infraestructures, empreses de transport, operadors logístics i una creixent activitat vinculada al comerç internacional han convertit l'àrea de Barcelona en un dels principals nodes logístics del sud d'Europa. La presència de la FIATA permetrà, a més, acostar aquesta realitat a empreses i professionals de nombrosos mercats i reforçar les connexions de Barcelona amb el sector logístic internacional. Per al president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, l'elecció de la ciutat implica precisament "un reconeixement internacional a la fortalesa del nostre sector logístic i al treball realitzat durant anys per posicionar la ciutat com un dels principals hubs logístics del món". Així ho ha assenyalat després de conèixer-se la notícia, anunciada pel director general de la FIATA, Stéphane Graber, durant el Congrés Mundial de l'organització, que se celebra aquesta setmana a Milà en el marc del seu centenari. Al congrés hi han assistit precisament Navarro i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, que ha destacat que la cita "suposarà atraure talent, coneixement i connexions internacionals de gran valor per a Barcelona". El director general de FIATA, Stéphane Graber; la directora general del CZFB, Blanca Sorigué; el president executiu del CZFB, Pere Navarro; i el vicepresident de la FIATA, Guillermo González Larsen, al congrés FIATA a Milà. © Consorci Zona Franca Barcelona La dimensió de la Federació Internacional de Transitarios i Operadors Logístics (FIATA) ajuda a entendre l'abast que tindrà el congrés. Fundada a Viena el 1926 i amb seu a Ginebra, la federació agrupa 106 associacions nacionals i té presència en prop de 150 països, amb més de 50.000 empreses i 4.700 membres individuals. La seva activitat abasta àmbits com la digitalització, la formació, la documentació internacional i la representació del sector davant organismes com l'Organització Mundial del Comerç o l'IATA. El fet que una organització d'aquesta dimensió hagi escollit Barcelona per celebrar el seu congrés europeu reforça el paper de la ciutat com a punt de trobada del sector logístic internacional i l'apropa als principals actors que estan definint-ne el futur.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/20/02/30/8/vistes-de-la-zona-franca.jpeg" type="image/jpeg" length="249944"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Musica Reservata de Barcelona: "La nostra feina com artistes és donar dosis de bellesa"]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/musica-reservata-barcelona-entrevista/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 17:36:20 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/musica-reservata-barcelona-entrevista/</guid>
      <description><![CDATA[Musica Reservata de Barcelona celebra 35 anys al Petit Palau amb una concert que ens convida a apagar el mòbil, desconnectar de la rutina i refugiar-se en les emocions i la polifonia de la Setmana Santa italiana]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Amb 35 anys de trajectòria a les espatlles, Música Reservata de Barcelona és una de les formacions referents de la música antiga al nostre país. Van aparèixer el 1991 amb la voluntat d'explorar la polifonia renaixentista i barroca i, tres dècades i mitja més tard, el grup manté intacte els seus integrants i compta amb un model de treball flexible, democràtic i sense director fix. Diumenge 18 d'octubre a les 12:00 h, Musica Reservata de Barcelona celebrarà el seu aniversari amb un concert al Petit Palau, dins el Palau de la Música. Ens rep al Petit Palau en Jordi Abelló, membre de Música Reservata de Barcelona i l'Esteve Costa, el director convidat, per parlar sobre el seu aniversari, sobre el panorama actual de la música antiga i sobre el poder de l'art com a refugi. — Aquest 2026 celebreu 35 anys de trajectòria. Com resumiríeu tots aquests anys de Musica Reservata de Barcelona? —Jordi Abelló: Pràcticament som els mateixos que vam començar fa 35 anys; constituïm el nucli dur. En línies generals som vuit cantants i funcionem per produccions: segons si cal ampliar la plantilla o si comptem amb directors convidats, com és el cas de l'Esteve, s'incorpora més personal. Resumir 35 anys de trajectòria no és senzill. [articles:300434] Els tres membres fundadors cantàvem a l'Orfeó Català i teníem el desig el desig d'explorar altres vies, concretament la música antiga. A aquest gènere ens hem dedicat sempre, tot i que puntualment hem interpretat obres contemporànies per connectar tots dos extrems. La nostra línia ha estat constant: no casar-nos amb cap compositor ni repertori fix, i treballar les partitures directament des de les fonts originals. Hem aprofitat cada oportunitat per mostrar la nostra feina, i poder celebrar aquest aniversari al Petit Palau n'és un gran exemple. "La nostra línia ha estat constant: no casar-nos amb cap compositor ni repertori fix, i treballar les partitures directament des de les fonts originals" (J. A.) — Quin programa heu preparat per al concert d'aniversari al Palau de la Música Catalana? — Esteve Costa: Hem articulat el concert entorn de textos de cants penitencials, amb música orientada a la Quaresma i la Setmana Santa. El programa mostra la passió de Crist des de diferents perspectives i protagonistes, amb una obra central de gran format: l'Stabat Mater de Scarlatti, un veritable tour de force d'alta complexitat musical. Totes les peces del programa corresponen a compositors italians. Ens centrem en el Renaixement i el primer Barroc italià. L'obra més antiga és l'Stabat Mater de Palestrina i la més recent és la de Scarlatti, la qual, tot i ser barroca, es mira molt en l'escriptura polifònica renaixentista. Parlem amb Musica Reservata de Barcelona pel seu concert el proper 18 d'octubre — En què ha canviat la formació des dels seus inicis el 1991 i què es manté intacte? — J. A : El nucli es manté. Dels tres fundadors, en aquesta producció n'hi ha dos. Al començament érem un grup més reduït i ens podíem desplaçar amb molta més facilitat. En aquell moment no hi havia tanta oferta de música antiga ni d'equips vocals dedicats exclusivament a aquest repertori, la qual cosa ens permetia fer més concerts. Ara hi ha molta més competència i professionals excel·lentment preparats. Amb el temps vam ampliar la plantilla a sis i posteriorment a vuit cantants per abordar obres més complexes. — A què atribuïu aquest augment de grups de música antiga en l'actualitat? — E. C. : És una combinació de factors, però l'element clau és la formació. Actualment els conservatoris ofereixen una especialització en música antiga que abans no existia a casa nostra. Molts cantants orienten des de l'inici la seva carrera cap a aquest àmbit, i això afavoreix la creació de cors de cambra, quartets o quintets especialitzats. A més, la proliferació de formacions genera un dinamisme natural: com més grups hi ha, més concerts s'organitzen i més creix l'interès del públic. — J. A. : I el mateix passa amb els instrumentistes. Abans, per comptar amb un sacabutx tenor, un cornetto o un violone calia buscar-los a França, Suïssa o Anglaterra. Avui dia disposem d'aquests músics especialitzats al nostre propi entorn. "Com més grups hi ha, més concerts s'organitzen i més creix l'interès del públic" (E. C.) — Aquest increment de formacions s'ha traduït en més espais i programacions? — J. A. : Pel que fa als festivals, sí. Tot i que molts depenen de les polítiques culturals municipals i pateixen certs alts i baixos, s'han consolidat molts cicles i seccions de música antiga dins de grans esdeveniments, com el Festival de Granada o la Quincena Musical de Sant Sebastià. — I pel que fa a les sales de concert tradicionals? — J. A. : Les sales de concert de referència, com el Palau de la Música, tenen espai per a grans produccions. Tanmateix, una gran part d'aquesta música va ser composta originalment per a espais de culte, per la qual cosa requereix una acústica molt concreta. Per això és habitual que s'obrin determinades esglésies per acollir aquests repertoris. Lotti, Palestrina, Monteverdi, Allegri y Scarlatti, al concert de Musica Reservata de Barcelona — Quina diferència principal trobeu entre interpretar aquesta música en una església o en una sala de concerts? — J. A. : Depèn del repertori, però la polifonia renaixentista i barroca es beneficia enormement de l'acústica i la ressonància pròpies dels espais religiosos, molt diferents de la resposta d'una sala de concerts convencional. — Com explicaríeu la bellesa d'aquest període musical a algú que no ha escoltat mai polifonia sacra? — E. C. : A diferència de la música popular actual —on sol haver-hi una base rítmica i harmònica clara sobre la qual destaca una sola melodia—, la polifonia es caracteritza per la convivència de diverses línies melòdiques pures que s'entrecreuen. Aquesta interacció genera tensions harmòniques d'una gran expressivitat. Més enllà del component religiós, la música parla d'emocions profundament humanes com el dolor i el patiment, de manera que qualsevol oient pot connectar-hi de manera immediata si la viu en directe. "Més enllà del component religiós, la música parla d'emocions profundament humanes com el dolor i el patiment" (E. C.) — La vostra formació no disposa d'un director artístic fix, sinó que funcioneu amb directors convidats. Com gestioneu el treball musical i la selecció dels directors? — J. A. : Depèn de les exigències de cada programa. En repertoris a vuit veus ens podem autodirigir, però certs projectes demanen una mirada externa i una coordinació rigorosa. Ho debatem entre tots els integrants i busquem professionals amb qui hi hagi una bona entesa artística. — El concepte històric de música reservata fa referència a obres d'alta intensitat expressiva destinades a un cercle reduït d'iniciats. Cerca el grup recrear aquesta atmosfera íntima? — E. C. : En aquest cas, el nom del grup no condiciona l'espai d'interpretació. El repertori que presentem va ser concebut per a la litúrgia en grans basíliques de Venècia, Roma o Nàpols, no per a espais privats. Tot i així, en peces concretes com el Miserere d'Allegri cercarem un efecte d'estereofonia espacial, dividint la formació en dos cors situats en punts diferents de la sala per reproduir la pràctica de l'època. Esteve Costa, és el director convidat — Quin criteri ha guiat la configuració d'aquest programa d'aniversari? — J. A. : El punt de partida va ser la voluntat d'interpretar una obra majúscula com l'Stabat Mater de Scarlatti, de 25 minuts de durada. A partir d'aquesta peça central, hem articulat la resta del programa amb obres del mateix període i de temàtica afí. El concert té una durada aproximada d'una hora i deu minuts. — Hi haurà acompanyament instrumental en aquesta ocasió? — E. C: Sí, comptarem amb un equip de tres instrumentistes (orgue, violoncel i contrabaix) per a la secció de baix continu en les peces del primer Barroc. Això aporta una riquesa tímbrica i un suport harmònic que ajuda a compensar la menor ressonància de la sala en comparació amb un temple. Jordi Abelló és un dels membres de Musica Reservata de Barcelona — Quina és la diferència estilística fonamental entre el Renaixement i el primer Barroc? — E. C. : Al Renaixement predomina l'entrecreuament de línies horitzontals. Al primer Barroc s'introdueix el baix continu i la construcció es torna més vertical, atorgant més pes als acords i a les tensions harmòniques intencionades per reforçar l'expressió del text. — J. A. : Un altre factor decisiu és el tractament de la dissonància. Si bé al Renaixement els xocs harmònics estaven molt mesurats, al Barroc la dissonància s'estructura de manera conscient com un recurs dramàtic per evocar tota mena de sentiments. "Obres com el Miserere conviden a un estat de meditació pràcticament contemplatiu" (E. C.) — Esteve, com ha estat l'experiència de dirigir una formació acostumada a l'autogestió musical? — E. C. : Ha estat un procés molt fluid. En tractar-se de cantants professionals especialitzats en el gènere, la meva funció ha estat principalment la de coordinar, unificar el criteri interpretatiu i ajustar detalls de precisió o articulació del text, respectant sempre el bagatge i l'estil que el grup ja té integrats. El Petit Palau acollirà aquest concert — Per acabar, quin estat d'ànim us agradaria transmetre al públic en finalitzar el concert? — J. A. : M'agradaria que el públic descobrís la vigència d'un repertori creat fa quatre segles. Malgrat la duresa dels textos, obres com els Stabat Mater acaben amb un missatge de llum i esperança. L'objectiu és que l'oient surti commogut i reconfortat. "En aquest món en què vivim, on tot pinta molt malament, crec fermament que la nostra responsabilitat com a artistes és oferir dosis de bellesa" (E. C.) — E. C. : Obres com el Miserere conviden a un estat de meditació pràcticament contemplatiu. La nostra intenció és aconseguir que el públic s'oblidi per una estona de la realitat del dia a dia: que no miri el mòbil, que no pensi en els missatges pendents de respondre ni en què farà per dinar, i simplement gaudeixi. En aquest món en què vivim, on tot pinta molt malament, crec fermament que la nostra responsabilitat com a artistes és oferir dosis de bellesa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/80/04/6/mr-16.jpeg" type="image/jpeg" length="5643157"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La salut mental a la feina: cal anar més enllà de la prevenció psicosocial]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/salut-mental-feina-mes-enlla-prevencio-psicosocial/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 17:15:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Eduard Alcaraz Espriu]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Opinió]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/salut-mental-feina-mes-enlla-prevencio-psicosocial/</guid>
      <description><![CDATA[La salut mental a la feina exigeix anar més enllà de la resposta clínica: les empreses han de prevenir els riscos psicosocials i crear entorns laborals que protegeixin el benestar dels treballadors.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Amb motiu del proper 10 d'octubre, Dia Internacional de la Salut Mental, el debat públic torna a omplir-se de bones intencions i crides a trencar estigmes. Tanmateix, les dades continuen revelant un sistema cada cop més tensionat, que intervé quan el mal ja està fet. Un exemple eloqüent és el balanç recent de l'Hospital Sant Joan de Déu, que durant el 2025 va superar les 450.000 consultes de salut mental i va atendre més de 44.000 persones davant noves vulnerabilitats. Aquesta pressió posa de manifest que confiar només en la solució clínica resulta del tot insuficient. D'altra banda, també com assenyala l'informe de la Societat Catalana de Psicologia Clínica (SCPC-ACAPIR, 2026), La salut mental a Catalunya: entre el discurs institucional i la pràctica real, vivim una realitat en què més del 80% dels professionals constata que bona part de les consultes tenen un origen social o contextual que no es resol pas amb una teràpia individual. Aquesta disfunció es fa evident a la feina. Quan el malestar laboral s'agreuja i la salut mental dels treballadors es veu afectada, el problema recau en el sistema sanitari, que tendeix a individualitzar i medicalitzar la situació — quan seria preferible que l'empresa de la persona s'hagués anticipat, avaluant el seu benestar des d'una perspectiva completa i específica. La conseqüència és el col·lapse de l'atenció primària i de la xarxa especialitzada, on la mitjana entre visites arriba als 45 dies en adults i supera els dos mesos en joves, fent inviable qualsevol procés psicoterapèutic continuat. Tanmateix, per a moltes empreses, sobretot les petites, la prevenció psicosocial pot no acabar de ser el baròmetre que permeti construir estratègies de benestar adaptades per a ser implementades a les seves necessitats. Com a exemple, els qüestionaris que configuren part de la informació a obtenir, i que podrien ser vàlides per a grans empreses, per a una de petita, no garanteixen l'anonimat, fet que pot condicionar les respostes dels empleats. Davant d'aquest repte, que és anar més enllà de la prevenció psicosocial, la futura reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals —prevista per entrar en vigor el 2 de gener de 2027— obre una oportunitat indispensable per canviar de paradigma. El text, que precedirà a un reglament específic en matèria psicosocial, obligarà, per primer cop les empreses, a avaluar de manera concreta l'estrès, l'ansietat, l'assetjament i el ciberassetjament laboral. A més, reforça el dret fonamental a la desconnexió digital per combatre el tecnoestrès exigeix incorporar la perspectiva de gènere i edat en les anàlisis de risc. "Prevenir en salut laboral vol dir revisar càrregues, garantir descansos, donar autonomia i construir entorns segurs en base a estratègies professionals de benestar." Aquesta actualització normativa, ha de marcar el final de les respostes diguem-les-hi "cosmètiques" —com ara oferir, tallers puntuals de mindfulness o aplicacions d'autocura que, tot i que estiguin plantejades amb tota la bona intenció, no responen a cap prospecció prèvia, i carreguen sobre la plantilla la responsabilitat de treballar el seu propi benestar—. Prevenir en salut laboral vol dir revisar càrregues, garantir descansos, donar autonomia i construir entorns segurs en base a estratègies professionals de benestar. Paral·lelament, cal articular una col·laboració intersectorial real entre empreses, serveis socials i xarxa comunitària, per no derivar situacions laborals que es podrien resoldre a l'empresa, cap al circuit sanitari. Aquest 10 d'octubre hauria de servir per passar a l'acció i conscienciar que la salut mental dels treballadors no s'ha de tractar primordialment en els despatxos dels centres sanitaris, sinó als entorns on transcorre la nostra vida diària. L'horitzó legal del 2027 ens recorda que el món del treball té una responsabilitat ineludible: deixar d'esperar que els treballadors col·lapsin i començar a dissenyar espais laborals que protegeixin, cuidin i sostinguin la seva dignitat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/97/3/edifici-d-oficines.jpeg" type="image/jpeg" length="784333"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Protestar sense pancartes: la Barcelona Design Week porta el disseny a peu de carrer]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/protestar-sense-pancartes-barcelona-design-week/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 17:00:35 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/protestar-sense-pancartes-barcelona-design-week/</guid>
      <description><![CDATA[Sota el lema PRO-TEST, la 21a edició de la cita, reunirà, del 14 al 25 d'octubre, 140 activitats en 80 espais amb exposicions, instal·lacions, tallers i projectes que portaran el disseny a diferents racons de la ciutat]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Una protesta no sempre necessita estar escrita en una pancarta. Pot ser una imatge, una frase, una acció o fins i tot una persiana de comerç pintada. Pot començar, simplement, amb una pregunta: què passaria si es fes d'una altra manera? Una pregunta que és també el punt de partida de qualsevol procés de disseny. A partir d'aquí, toca provar: fer un primer prototip, veure què funciona i què no, modificar-lo i tornar-ho a intentar. Abans d'arribar a un resultat final, per tant, hi ha proves que fallen, idees que es descarten i decisions que obliguen a buscar una altra resposta. És precisament aquesta manera d'entendre el disseny —com un procés de prova i error, però també de És precisament aquesta manera d'entendre el disseny —com un procés de prova i error, però també de no conformar-se amb el que existeix i buscar com canviar-ho— que la Barcelona Design Week reivindica durant la seva 21a edició. Creada el 2006 pel Barcelona Centre de Disseny —avui convertida en Barcelona Creativity & Design Foundation, una entitt que amplia el focus del disseny cap a la creativitat i la innovació—, la setmana s'ha consolidat com una de les cites de referència del disseny, l'interiorisme, l'art i la creativitat a Barcelona, i com un punt de trobada per a professionals, estudiants, empreses i creadors de disciplines tan diverses com la moda, la comunicació, la gràfica, l'arquitectura o el disseny de producte. A més, la Barcelona Design Week forma part del circuit internacional de design weeks, un calendari de cites que cada any passa per ciutats com Milà, Londres o París. Després de més de dues dècades, la Barcelona Design Week arriba a la seva 21a edició amb 140 activitats en 80 espais, del 14 al 25 d'octubre, i amb propostes que s'estendran més enllà de Barcelona fins a Sabadell, Terrassa i Esplugues de Llobregat. Aquesta dispersió no és casual, ja que l'objectiu és que no concentrar el disseny en un únic espai o barri, sinó portar-lo a diferents espais i formats per mostrar-ne la varietat i acostar-lo a públics diversos. Les 180 activitats que formen part de la programació de la Barcelona Design Week d'enguany s'articulen sota el lema PRO-TEST. © Barcelona Design Week Unes activitats que enguany s'articulen sota el lema PRO-TEST, un joc de paraules que uneix dos conceptes clau en el procés de disseny, prototyping i testing (les dúes últimes fases del disseny), amb protest. El concepte parteix de la idea que el disseny és un procés viu, que passa per diverses fases, prototips, proves i canvis abans d'arribar al resultat definitiu. I és precisament en aquest procés de provar, reformular i buscar noves respostes on el disseny també pot convertir-se en una eina per expressar una protesta. Alessandro Manetti, comissari de la Barcelona Design Week per tercer any consecutiu, explica que el concepte d'aquesta edició va sorgir, de fet, inspirat per una actuació que poc té a veure amb l'àmbit del disseny: la de Bad Bunny a la Super Bowl, que interpreta com una forma de protesta creativa davant les polítiques migratòries de Donald Trump. "Una protesta creativa sense mencionar explícitament cap missatge, sense pancartes ni emblemes, però amb un potent concepte audiovisual i de disseny", ha explicat durant la presentació de l'edició. I és precisament aquesta capacitat del disseny per qüestionar les normes, imaginar el futur i proposar noves maneres de fer —com Bad Bunny a la seva actuació— que la Barcelona Design Week vol explorar enguany. I ho fa a través d'una programació diversa, que posa en contacte noves generacions, marques emergents i startups amb empreses, marques i professionals consolidats, així com estudiants i nous perfils creatius. Una barreja de mirades i experiències que busca mostrar la diversitat del disseny actual i les diferents maneres d'entendre'l a la capital catalana. Les activitats s'estendran per 80 espais de la capital catalana així com municipis propers, des d'Esplugues de Llobregat a Sabadell. © Barcelona Design Week Una Design Week que surt del marc Durant els onze dies de la Barcelona Design Weekn, doncs, no hi haurà un únic escenari ni una única manera d'entendre el disseny: exposicions, instal·lacions, tallers, converses i experiències ocuparan espais de tota la ciutat i també d'altres municipis. Un dels exemples més visibles de la diversitat i obertura d'aquesta edició és la Ruta de les Persianes, una iniciativa que porta el disseny directament als carrers i als comerços dels barris. En aquesta edició, 185 comerços de deu districtes de Barcelona de la mà d'artistes com com A2Zeta, Axe Colours, Carola Bagnato, Daniel Thomàs o Gemma Fontanals, han convertit les persianes dels establiments en superfícies per a la creació. La proposta resumeix també una de les voluntats de la setmana: que el disseny no quedi restringit als estudis, les escoles o les empreses que ja treballen en aquest àmbit, sinó que formi part de l'espai quotidià perquè pugui arribar a qualsevol ciutadà que senti curiositat. "La Design Week només té sentit quan la ciutat se la fa seva", ha assegurat Isabel Roig, directora de la Barcelona Design Week. Onze artistes han convertit una 185 persinaes dels deu districtes de la ciutat en espais de creativitat i expressió. © Ajuntament de Barcelona A més de connectar amb ciutadans apassionats pel disseny, la setmana també mira cap al futur sense deixar de posar en valor les trajectòries consolidades. La programació combina així noves generacions, projectes emergents amb professionals i companyies amb una trajectòria més consolidad. La faceta més experimental de la programació es troba a Underground BDW, una programació que, en la seva tercera edició, reunirà 30 expositors de vuit països al Parking Gallery de LCI Barcelona, en un format a mig camí entre la fira i l'exposició col·lectiva. [articles:300148] Però, al costat d'aquestes propostes més experimentals, marques amb una llarga trajectòria com Roca, Coordonné o Kave Home també obren els seus espais a la programació amb exposicions i projectes propis. És el cas de The Journey, la mostra que es podrà visitar a la flagship de Kave Home a la Diagonal i que posa el focus en els prototips, les decisions i el coneixement que hi ha darrere de cada peça: tot allò que passa abans que un producte arribi al resultat final i que connecta amb la idea de disseny com a procés viu que reivindica aquesta edició. Al programa també hi haurà espai per a propostes més inesperades, com WMF Gilda Lab, una experiència participativa que explora la relació entre disseny i gastronomia, o NTT DATA, que presentarà una recerca interactiva sobre com la tecnologia està canviant la manera com vivim i experimentem el món. La programació també arribarà a les escoles de disseny de la ciutat, com LCI Barcelona i Elisava, i tindrà un dels seus punts de trobada al Disseny Hub Barcelona, seu oficial de la Barcelona Design Week, on els Premis Enjoia't compartiran espai amb la mostra d'un dels grans dissenyadors de referència: André Ricard, disseny en ús. Kave Home presenta la mostra The Journey que posa el focus en els prototips, les decisions i el coneixement que hi ha darrere de cada peça. © Barcelona Design Week Aquesta barreja de perfils connecta amb una aposta més àmplia de la Barcelona Creativity & Design Foundation, entitat que organitza la Design Week: reforçar Barcelona com a punt de trobada i projecció del talent creatiu. En aquesta línia s'emmarca Inspired in Barcelona, una nova plataforma que vol donar projecció internacional als professionals creatius vinculats a la ciutat, tant si hi han nascut com si hi han estudiat, treballat o hi han trobat una font d'inspiració. L'objectiu, explica Enric Jové, president de la fundació, és connectar aquesta comunitat creativa amb Barcelona i, alhora, projectar-la cap enfora. Una mirada que va més enllà dels onze dies de la Design Week i que situa el disseny com una de les eines amb què Barcelona pot explicar-se al món: des de les escoles i els estudis fins a les empreses, els carrers i els nous espais de creació.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/77/44/4/barcelona-design-week.jpeg" type="image/jpeg" length="844010"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[DAFO Barcelona 2027: el món empresarial s'avança al nou cicle]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/dafo-barcelona-2027-mon-empresarial-nou-cicle/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 12:25:51 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/dafo-barcelona-2027-mon-empresarial-nou-cicle/</guid>
      <description><![CDATA[Banc Sabadell, The New Barcelona Post i Círculo Ecuestre impulsen una nova trobada empresarial per anticipar els reptes que afrontaran les empreses en el nou cicle econòmic]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'ambigüitat ha deixat de ser una estratègia. Quan el món es reorganitza en blocs, la tecnologia accelera la transformació empresarial i la dimensió es converteix en una condició per competir, ajornar les decisions també és una decisió. Amb aquesta idea neix DAFO Barcelona 2027 — L'any en què s'acaba l'ambigüitat, una nova trobada empresarial impulsada per Banc Sabadell i The New Barcelona Post, amb la col·laboració de Círculo Ecuestre, que se celebrarà el pròxim 15 d'octubre a porta tancada al Círculo Ecuestre. La jornada reunirà un centenar de directius, empresaris i experts vinculats al teixit empresarial català amb un objectiu concret: fer el DAFO del nou cicle econòmic abans que aquest comenci. No es tracta, per tant, de fer una fotografia del context actual, sinó d'intentar anticipar què marcarà els propers anys: quines debilitats poden limitar la capacitat de competir i créixer, quines amenaces caldrà anticipar, sobre quines fortaleses es podrà construir i quines oportunitats caldrà saber aprofitar. "El DAFO és construirà a partir de les aportacions d'un centenar de persones que formen part del comandament de diferents empreses i sectors de l'economia catalana" El plantejament parteix d'un canvi de perspectiva: el DAFO es farà abans que el nou cicle estigui definit. I no serà la lectura d'una única empresa, d'un únic sector o d'un únic analista. Serà un DAFO coral, construït a partir de les aportacions d'un centenar de persones que formen part del comandament de diferents empreses i sectors de l'economia catalana. Aquest DAFO coral s'està elaborant, prèviament a l'esdeveniment, a través d'una plataforma desenvolupada per Interficie, partner tecnològic de la iniciativa. Així, el DAFO es construeix abans que arribi el nou cicle i des de la visió de les persones que hauran de prendre decisions en aquest nou context. [articles:300907] Geopolítica i tecnologia, al centre del debat La jornada s'obrirà amb la benvinguda de Marc Armengol, conseller delegat de Banc Sabadell, abans de donar pas a un programa centrat en dos àmbits decisius per a l'estratègia empresarial dels propers anys: la geopolítica i la tecnologia. En aquest sentit, la jornada comptarà amb dues keynotes d'experts en aquestes dues temàtiques. La primera anirà a càrrec de Marcos Urarte, president del Grup PHAROS, consultor estratègic i organitzacional i especialista en geopolítica, prospectiva i transformació empresarial. Urarte ha assessorat més d'un centenar d'organitzacions públiques i privades i col·labora amb institucions com el Banc Mundial i el Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina (CAF). També és membre de diversos think tanks internacionals, entre ells el Club de Roma, l'International Institute for Strategic Studies (IISS) i l'Instituto Elcano. [articles:300079] La segona, centrada en tecnologia, serà a càrrec d'Aleix Valls, matemàtic, enginyer i estratega digital, expert en intel·ligència artificial i transformació tecnològica. Valls és fundador i CEO de WeArtificial i de Liquid Lab, i ha estat CEO de Mobile World Capital Barcelona, des d'on ha treballat en la intersecció entre tecnologia, negoci i societat. A més, la jornada comptarà amb taules rodones i debats protagonitzats per Pau Relat, president de Fira de Barcelona; Raquel Carrasco, directora general de Veolia Catalunya; David Garrofé, exsecretari general de Cecot i CEO de Binillum; Rafael Ruiz, president d'EBRO Motors Group; Mercedes Oblanca, presidenta i CEO d'Accenture a Espanya i Portugal; Josep Lluís Sanfeliu, president de Barcelona Global, Daniel Martínez, director d'HP Barcelona, i Jordi Giné, director d'Administracions Públiques i Grans Comptes de Telefónica al Territori Est. Les taules rodones estaran moderades per Sara Puig, directora de comunicació del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i per l'economista i empresari Víctor Costa. Així, la jornada posarà en relació geopolítica, estratègia empresarial i tecnologia, tres àmbits que obliguen les empreses a revisar les seves decisions de creixement, inversió i posicionament davant del nou cicle. De la trobada a l'Informe DAFO Barcelona 2027 Tot i el seu caràcter a porta tancada, DAFO Barcelona 2027 vol que les reflexions que s'hi generin tinguin recorregut més enllà de la jornada. En els dies posteriors a l'esdeveniment es publicaran cròniques i vídeos amb les principals idees i intervencions de la trobada. Però el principal resultat serà l'Informe DAFO Barcelona 2027, que recollirà i sistematitzarà les conclusions de l'exercici i comptarà amb la col·laboració de Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball. [articles:300760] L'informe convertirà les aportacions i el debat de la jornada en una lectura compartida sobre les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que afronta el món empresarial davant del nou cicle, amb la voluntat que esdevingui una eina útil per a les decisions que haurà de prendre el teixit empresarial en els propers anys. Així, DAFO Barcelona 2027 serà un esdeveniment que succeeix a porta tancada, però amb l'ambició que les seves conclusions surtin de la sala i es converteixin en una referència per entendre i afrontar el nou cicle empresarial.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/39/7/dafo-2027-15-d-octubre.png" type="image/png" length="1527425"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El detectiu que venia formatges]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/ramon-lasierra-detectiu-venia-formatges/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 10:56:52 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Escales]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Lifestyle]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/ramon-lasierra-detectiu-venia-formatges/</guid>
      <description><![CDATA[Hi ha vocacions tardanes, d'altres innates, i algunes que la ficció inspira. Ramon Lasierra es va fer detectiu privat perquè sentia fascinació pel que feien aquells qui s'hi dedicaven, encarnats per Humphrey Bogart. Avui, però, la seva intuïció i perspicàcia està al servei d'una exquisida atenció als clients de la Mantequeria Lasierra, la botiga que el seu avi va obrir fa més de setanta anys en un xamfrà de l'Eixample barceloní]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[De ben petit, el Ramon Lasierra sentia una curiositat especial per descobrir la veritat de tot. I aquesta -diu- va ser una de les raons que el va dur a inscriure's als estudis d'investigació privada. Es va fer detectiu, també, molt inspirat per la sèrie Twin Peaks. "Darrere d'un poble idíl·lic, un pastís de cireres al cafè del poble, cases molt acollidores... David Lynch ens diu que hi ha una veritat amagada", recorda el Ramon. Ell era ben petit quan, a les nits, en hores que ja se suposa que havia d'estar dormint, reptava per terra de l'habitació fins al menjador on el seu pare mirava la sèrie de Telecinco i ell, veient aquelles imatges, es preguntava: què és tot això? De vegades era Expedient X el que aconseguia mirar, d'amagat del seu pare que, més aviat, el que feia era dormir al davant del televisor. Al seu fill, aquelles dues capes de la realitat el tenien fascinat. "Això que li passa a la Laura Palmer... potser a la meva professora de l'escola també li podria passar... Ves a saber què hi ha al darrere d'una mestra perfecta". Eren com aquests els pensaments d'un nen de vuit anys, que ja feien camí cap a una professió. El pare del Ramon ha estat sempre un gran lector de novel·la negra, literatura feta als Estats Units. "Jo de petit ja veia que li agradava moltíssim, i tenia una manera de fascinar-me a mi, perquè m'explicava fragments del que llegia. Jo sentia frustració quan a l'escola, tot i que m'agradava llegir, no m'enganxaven les lectures que em proposaven. A mi m'agradava el que m'explicava que llegia el meu pare: estic llegint un llibre on hi ha un detectiu", em deia. La crida de Sam Spade Les pel·lícules d'Steven Spielberg dels 80 i 90 també van donar corda a la imaginació del Ramon. Però, sobretot, el cinema clàssic de Humphrey Bogart, en la pell de detectius com Philip Marlowe: "Era molt Quixot, disposat a anar al llit amb la femme fatale, però que a la noia innocent no la tocaria mai". També, fent de Sam Spade, "Bogart era el detectiu que, com una mena d'Ulisses, s'enfronta a multitud de paranys, i sempre desentranya la veritat, perquè ho sap tot, sap de quina manera pot entrar en un lloc, i jo em volia saltar els obstacles de la vida com Humphrey Bogart, defensor de les causes perdudes. Bogart és l'arquetip invencible, l'antiheroi i tot lo contrari dels galants, tartamut, no és alt, no és guapo, però atrau les noies per la seva intel·ligència. "I jo pensava: són així els detectius? Amb una barreja "de romanticisme alemany", diu, i admiració personal, es va anar sedimentant en ell les ganes d'estudiar Dret. "L'advocat, encara que no pugui arribar a demostrar sempre la veritat, la desentranya. I jo volia ser així, volia relacionar-me amb la veritat. Que només puguis edulcorar la veritat vestint-la de mentida si és per a un bé superior, com és l'existència dels Reis Mags d'Orient per als infants. La veritat us farà lliures sempre ha estat un gran lema per a mi". Després de fer el primer cicle de Dret a la Universitat de Barcelona, el Ramon va sentir que necessitava alguna cosa més pràctica. I un dia, ajudant un oncle que era advocat, es va fixar en una revista del sector que tenia al despatx, en la qual hi havia anuncis, articles de catedràtiques que comentaven lleis noves... i hi sortia el Humphrey Bogart com a Sam Spade com a imatge d'una publicitat de detectius que investigaven baixes laborals, herències, desaparició de persones, informes prematrimonials... tot amb una estètica de cinema negre. "I jo vaig dir: però, qui fa tot això? I, a partir d'allà vaig començar a preguntar. Vaig iniciar la meva pròpia investigació, recopilant articles, amb l'Internet de l'època. I a poc a poc, vaig anar descobrint que els estudis oficials d'investigació privada només s'impartien a la UB, i vaig sol·licitar el canvi: jo volia ser detectiu. No hi havia molta gent que ho fes, alguns advocats i policies que, d'aquesta manera, podien sumar punts a l'hora de fer oposicions per a dedicar-se a la criminologia, la investigació o el dret", explica. El detectiu Ramon Lasierra © Cedida - Al principi va ser molt teòric també. Havia d'estudiar dret privat, dret públic..., però després ja va ser més pràctic: com era ser detectiu, amb els peus al carrer. "No vaig trigar a començar a treballar, de passant a un despatx de detectius. Passava informes que s'havien de presentar a judicis. Havia de ser clar i concís, res de literatura. Per exemple: A tal hora, veiem l'investigat sortir del seu domicili, camina cap al centre comercial. No observem cap tipus de dificultat. Localitzem aquesta casa, veiem que té dues bústies i veiem llum a l'interior. Tot així: dades objectives. I acompanyat de fotografies o vídeo sempre que es pot, per deixar-ho tot molt ben registrat. De vegades congelaves la imatge d'un vídeo del moment en el qual la persona que jo seguia entrava en un portal. Calia que la imatge donés veracitat al text. I s'adjunta la gravació en un pendrive o un cd rom. Feia el mateix que veiem en la ficció". Així, el Ramon havia passat de veure com treballaven els detectius privats a les pel·lícules i sèries que va començar a mirar d'amagat, als vespres, quan se suposava que dormia, a ser un detectiu de veritat. I va ser la seva professió durant uns quants anys. "Seguir una persona és molt difícil. A mi mai em van descobrir, però la meva carrera tampoc no va ser tan llarga. Si hagués durat molt més, potser m'haurien descobert algun cop. Qui digui que no l'han descobert mai, menteix. No obstant, puc dir que en els seguiments que jo vaig fer era molt metòdic. M'havia arribat a inventar una empresa de missatgeria o de logística, amb una samarreta i pantalons amb el logotip inventat estampat", confessa. "Qui digui que no l'han descobert mai, menteix" El gruix de la feina que li tocava fer, en el 90% dels casos, eren baixes laborals. "Recordo haver seguit, per exemple, una dona amb el turmell trencat, de baixa que, no obstant, feia un munt de coses caminant". La resta d'encàrrecs eren infidelitats, investigacions sobre espionatge industrial, competència deslleial, herències i localització de persones. La crisi del 2008 i un canvi de model en la llei de la seguretat privada, però, va fer la feina de detectiu "més inestable i absolutament irregular. I ho va deixar. Tot i que encara conservo la tarja de detectiu privat", comenta, amb el distintiu a les mans. Canvi de rumb Ara li tocava investigar cap a on portava la seva vida. "Em vaig preguntar quin volia que fos el motor de la meva vida, la meva aspiració, i el millor que li podria donar a la meva família, que jo creia que passava per tenir una feina estable", diu. El Ramon no havia parat d'estudiar. Tenia títols per parar un tren. "La idea de que si estudies tindràs una bona feina, jo me la vaig creure. Però amb el meu currículum no trobava el que volia. I, mentre buscava què fer, de cop vaig dir: "Parem màquines: a la meva família hi ha un negoci que funciona com una locomotora, en un local de propietat, el meu pare l'ha portat tot sol durant setze anys. És un negoci que no s'ha de fer, ja està fet, ja funciona a la perfecció. El meu avi sí que l'havia començat de zero, però jo ja el tenia ben muntat... Tenia un futur a casa". Al número 160 del carrer de Rosselló, l'avi patern del Ramon, Ramon Lasierra Jariod, va obrir la botiga de queviures que encara avui llueix el mateix nom: Mantequeria Lasierra. Un colmado que conserva l'essència de la Barcelona de mitjan segle passat, amb una selecció de vins, embotits, formatges, cava, llaunes de conserva que alimenta només posar-hi els peus, amb l'olor, amb la vista ... És un petit paradís gourmet, al xamfrà de l'Eixample de Rosselló amb Aribau. Al principi, tot i haver fet la reflexió de vida, el Ramon reconeix que s'hi va posar molt a contracor. "Havia triat jo, el meu pare mai a la vida m'havia dit que m'hi posés. Ell, com tants botiguers d'aquesta ciutat, pensava: estudia i tindràs una millor feina que jo, seràs menys esclau, perquè la botiga és una amant molt exigent", explica el Ramon. I cita el consell que l'avi va passar al seu pare i aquest a ell: "Cuida la botiga i la botiga et cuidarà a tu". Era l'horari comercial el que li va costar més. I va començar amb moltes ganes de fer canvis, però de seguida -diu- "em vaig adonar que tot estava tal qual perquè ja funcionava. El coneixement del producte, de la clientela, del barri, ja tenen un pes molt gran en aquesta botiga". Al darrere del taulell, aquest detectiu despatxa, escolta, conversa, observa els matisos en tota la riquesa de personalitats que entren en aquest colmado que l'avi Ramon va inaugurar. Va ser el març de l'any 1953, en un local que, però, era del 1900. Unes quantes generacions s'han abastit del bon pernil, botifarres, patés... queviures que tria, talla i embolica el Ramon, al darrere del mateix taulell des del qual ho varen fer abans el seu pare i el seu avi. Tres Ramons tenint cura d'un barri amb bons productes. Què agrada més als clients de tota la vida, als fills i nets dels qui varen començar a comprar-hi, dones i homes a qui saludar pel nom amb la confiança que a banda i banda del taulell s'ha anat fent. "L'àvia sempre li deia al meu pare: 'Tu no has fet una carrera universitària -quan llicenciar-se era un ascensor social-, però has fet vuit carreres de psicologia, perquè a la botiga se n'aprèn moltíssima de psicologia'", explica el Ramon. "La botiga m'ha tret temps lliure en una societat que valora molt el temps d'oci, però alhora, un comerç a peu de carrer és un lloc de referència i de coneixences. Tractes amb una gran diversitat de gent, i de tot el món, de cultures ben diferents. Interactuar amb tanta gent i amb molts comercials ensenya milions de coses i m'ha afinat molt la intuïció, encara que no sempre és fàcil escoltar aquesta intuïció. I a mi, que soc de lletres pures, la botiga m'ha ensenyat economia. Al darrere del taulell faig microeconomia, senzilla, que m'ajuda a entendre situacions i a detectar a què puc fer front", conclou el detectiu que va aprendre a vendre.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/71/3/ramon-lasierra-a-la-porta-de-la-seva-botiga.jpeg" type="image/jpeg" length="7627801"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La illa antiga, inhòspita i salvadora del teatre]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/critica-bouvetoeya-lliure/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 10:33:16 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/critica-bouvetoeya-lliure/</guid>
      <description><![CDATA[Julio Manrique dirigeix 'Bouvetøya', una distopia escrita per quatre dramaturgs i que, com si d'un conte es tractés, ens explica les aventures d'uns amics que van a l'illa més remota del món per salvar-se i trobar refugi]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Saps aquells moments en què estàs tan absolutament fart de la societat, dels problemes quotidians, de la gent i de tu mateix, que te n'aniries a una illa deserta? Aquesta és la premissa visceral, humana i universal de Bouvetøya, una peça escrita per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. L'obra va néixer en el marc del festival Temporada Alta el 2020, en plena crisi de la COVID-19, però, ara, s'ha reescrit i s'ha actualitzat per ser estrenada al Teatre Lliure amb motiu del seu 50è aniversari. Bouvetøya ens situa en un futur no gaire llunyà, l'any 2030, just després d'haver superat una segona gran crisi. Se'ns presenta una realitat distòpica caracteritzada per un gran control social després de l'arribada al poder de partits de tall autoritari (la ideologia precisa dels quals no es detalla, però dels quals patim les conseqüències directes). Arran d'aquesta segona pandèmia i de l'auge totalitari, el sector cultural ha quedat mutilat: els teatres han estat clausurats i molts no han tornat a obrir. En aquest escenari, un grup de professionals de les arts escèniques intenta resistir com pot en els marges d'una societat anestesiada. La desconstrucció de l'autoficció El principal encert de la proposta és que juga amb la tendència actual de l'autoficció per, tot seguit, desconstruir-la per complet. L'obra comença utilitzant les convencions de l'autoficció: els intèrprets es presenten en escena anomenant-se pels seus propis noms, al·ludint a persones reals del seu entorn i demostrant l'amistat i l'afecte que tenen després de tants anys compartint taules. [articles:300253] Aquesta proximitat genera un pacte de veritat amb el públic. Però el més brillant és que l'obra agafa tots aquests mecanismes de l'autoficció i els introdueix dins d'una història de ficció pura, en un conte preciós i teatralitzat. L'autoficció funciona com una àncora a terra ferma. Ens fa connectar contínuament amb la veritat física i emocional dels actors perquè l'espectador posi "els peus a terra" mentre la trama que ens expliquen es va tenyint de mitologia, poesia i màgia. Una història explicada des de la quietud La posada en escena és sorprenent: aposta per la típica nuesa de l'autoficció per presentar un espai natural i que es redueix a la mínima expressió (amb prou feines una taula i unes cadires). El més impactant de la direcció escènica és que, durant més de la meitat de l'obra, els actors i actrius romanen quiets als seus seients. Si no t'atures a analitzar-ho com a espectador, amb prou feines te n'adones perquè la representació t'atrapa. Els intèrprets construeixen i personifiquen les escenes sense moure's del lloc, un estil que em va recordar molt la figura clàssica del contacontes. Tota l'acció dramàtica descansa sobre la paraula, el ritme de la interpretació i la projecció mental de les imatges. Ivan Benet en 'Bouvetøya'. ©Marta Mas Girones L'elenc format per Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet encarna un grup de col·legues de professió que, de sobte, decideixen emprendre una aventura que, des de fora, pot semblar irracional, però que, en el fons, tots hi connectem: la necessitat d'anar a buscar una illa remota que serà la nostra salvació. El treball de Marc Rodríguez destaca per la seva comicitat, naturalitat i frescor. Interpreta un personatge proper que aconsegueix relaxar l'atmosfera i dotar-la d'un toc de realitat. El seu personatge és el que aporta el contrapunt terrenal, proper i amb humor que oxigena la densitat de les metàfores més poètiques. El mapa dels somnis La primera part de Bouvetøya mostra el context social d'asfíxia i l'acumulació de cansament que viuen els protagonistes. Veiem com cadascun dels amics, de forma gradual, es va deixant convèncer per emprendre una travessia cap a un destí absurd: l'illa més remota i inaccessible del planeta, un tros de gel flotant enmig de l'oceà Antàrtic. L'illa es descriu com un territori gelat, inhòspit, petit i insignificant a primera vista, però que compta amb una memòria ancestral i plena de misteri. La travessia cap a aquesta illa es converteix en un viatge cap a la matèria de la qual estan fets els somnis. L'illa està envoltada de penombra i de boira, cosa que li dona una atmosfera d'ensomni que es mou en el límit entre el real i l'irreal. Cristina Genebat ©Marta Mas Girones No van simplement a un punt geogràfic: van a visitar el món dels somnis estant dins del món dels vius i dels desperts. Emprendre aquesta travessia implica trencar la frontera entre allò somiat i allò real, per trobar-se en aquest espai màgic i misteriós i, així, poder connectar amb ells mateixos i recuperar la fe en qui són i en el que fan. Un cant d'amor al teatre En el final, marcat per una nit irreal, somiada, impossible i possible alhora, el grup aconsegueix trencar les barreres de la realitat i pujar al punt més alt de l'illa. Després, emprenen el camí de tornada. Resulta molt intel·ligent que l'obra eviti una resolució triomfalista o extasiada: els personatges no tornen transformats ni miraculosament salvats; tornen, simplement, en pau. Escena de Bouvetøya. ©Marta Mas Girones En tornar a la seva realitat, decideixen enterrar físicament una càpsula del temps per a les generacions futures al cor de la seva pròpia illa antiga, solitària, petita i inhòspita. I és en aquest instant quan la metàfora cobra tot el seu sentit: aquesta illa remota no és altra cosa que el teatre. Tot aquest viatge no ha estat més que una preciosa declaració d'amor al teatre. Ens recorda la necessitat del teatre com a espai de salvació, com aquesta parcel·la reduïda on encara podem respirar, compartir moments de veritat i retrobar-nos. El teatre com aquesta illa deserta, antiga i sagrada a la qual sempre podrem acudir quan tota la resta al nostre voltant s'ensorra. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/62/5/bz3a6173.jpeg" type="image/jpeg" length="5984799"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Barcelona et dona la benvinguda', Barcelona International Community Day reforça la seva aposta per la integració]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-international-community-day-integracio/</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 05:30:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[The New Barcelona Post]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-international-community-day-integracio/</guid>
      <description><![CDATA[La tretzena edició de l'esdeveniment se celebrarà el dissabte 24 d'octubre al Museu Marítim de Barcelona i ampliarà tant la seva fira d'expositors com el programa d'activitats]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Barcelona tornarà a reunir la seva comunitat internacional el dissabte 24 d'octubre amb una nova edició del Barcelona et dona la benvinguda, Barcelona International Community Day. El Museu Marítim de Barcelona, a les antigues Drassanes Reials, serà l'escenari d'aquesta tretzena edició, que arriba amb més participació i una programació més àmplia i que continua consolidant-se com el principal espai de benvinguda per als professionals internacionals que han arribat recentment a la ciutat, així com una cita de referència per a totes les persones de la comunitat internacional que hi viuen i treballen. Aquesta edició posa el focus en quatre àmbits especialment rellevants per a la comunitat internacional: la integració lingüística, la participació en la vida comunitària, l'accés als serveis municipals i la connexió amb el mercat laboral. Impulsada per l'Ajuntament de Barcelona a través de la Direcció de Promoció Econòmica Internacional, la jornada és oberta tant a la comunitat internacional com a totes aquelles persones que hi vulguin connectar i vol afavorir el coneixement dels recursos, les oportunitats i les iniciatives que ofereix la ciutat. Com ja és habitual, la jornada combinarà una fira d'empreses i entitats que ofereixen productes, serveis i iniciatives adreçades al talent internacional amb un ampli programa d'activitats, tallers i conferències. El recinte estarà obert de 10 a 19 h i l'accés serà gratuït, amb registre previ al web barcelona.cat/internationalcommunityday. Una fira més diversa Un dels principals espais de la jornada serà, un any més, la fira d'expositors, que enguany arriba als 84 participants, la xifra més alta dels tretze anys d'història del Barcelona International Community Day. Aquest creixement va acompanyat d'un major pes de les organitzacions públiques i associatives, que representaran el 45 % del total, davant del 39 % de l'edició anterior. En concret, hi haurà 19 entitats públiques, 35 empreses, 19 associacions i 11 entitats educatives, i un 26 % dels expositors hi participaran per primera vegada. La composició de la fira també reflecteix l'ampliació del paper que té el Barcelona International Community Day com a punt de trobada entre la comunitat internacional i la ciutat. A més de facilitar l'accés a serveis i recursos útils per a la vida a Barcelona, l'espai posa en contacte les persones participants amb empreses, entitats, institucions i iniciatives que afavoreixen la seva participació en la vida econòmica i comunitària de la ciutat. Enguany la fira del Barcelona International Community Day arriba als 84 participants, la xifra més alta dels tretze anys d'història. © Barcelona International Community Day Les persones assistents hi trobaran serveis relacionats amb els àmbits legal, immobiliari, sanitari, educatiu i empresarial, així com recursos per a l'aprenentatge d'idiomes. També hi participaran empreses especialitzades en relocation, escoles internacionals, escoles de negocis, activitats esportives i altres iniciatives útils per facilitar l'establiment a Barcelona. L'acompanyament en el procés d'integració serà precisament un dels principals eixos d'aquesta edició. En aquest sentit, el Barcelona International Community Day reforça especialment l'àmbit lingüístic i duplica la presència d'entitats dedicades a promoure l'aprenentatge i l'ús del català. Hi participaran el Centre de Normalització Lingüística (CPNL), l'Ateneu Barcelonès, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana i la iniciativa Speak Catalan. La participació comunitària també guanyarà espai amb l'ampliació dels recursos dedicats al voluntariat i a la participació social. La Plataforma de Festes Majors de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social hi seran presents per donar a conèixer diverses entitats i oportunitats perquè la comunitat internacional pugui implicar-se en projectes comunitaris i associatius de la ciutat. El Barcelona International Community Day reforça especialment l'àmbit lingüístic i duplica la presència d'entitats dedicades a promoure l'aprenentatge i l'ús del català. © Barcelona International Community Day En paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona reforçarà la seva presència amb un espai institucional ampliat que reunirà diversos serveis municipals en un únic punt d'informació. Barcelona International Welcome, Barcelona Activa, Mercats i Comerç, Biblioteques de Barcelona, Torre Jussana, Barcelona Llibres, Guàrdia Urbana, Bombers, BSM i Barcelona Esports oferiran recursos i assessorament per facilitar la integració i la vida quotidiana de les persones internacionals. Finalment, el sector educatiu també hi tindrà una presència destacada. A més del Consorci d'Educació de Barcelona, la fira comptarà amb estands de diverses escoles que ofereixen currículums o titulacions internacionals, escoles de negocis i altres centres educatius. A la fira d'expositors, també s'hi sumarà un programa d'activitats amb 68 propostes. Una programació per connectar i descobrir A aquesta oferta de serveis, recursos i iniciatives que concentra la fira s'hi sumarà un programa d'activitats que enguany també creix fins a les 68 propostes. La programació combinarà continguts pràctics per facilitar l'establiment a Barcelona amb sessions sobre l'accés al mercat laboral, l'emprenedoria i el networking, i es completarà amb propostes culturals, activitats de cultura popular i opcions pensades per a les famílies. Entre les propostes destacades hi haurà debats sobre els hubs tecnològics i les oportunitats professionals que ofereix Barcelona, així com sessions sobre les tendències del mercat laboral i l'emprenedoria internacional. El programa també inclourà sessions pràctiques sobre fiscalitat, estrangeria, habitatge, educació, salut i voluntariat, pensades per donar resposta a algunes de les qüestions que formen part del dia a dia de la comunitat internacional. A aquesta programació s'hi sumaran espais de networking sectorial i comunitari i activitats per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català, que enguany es duplicaran respecte de l'edició anterior. El programa inclourà també una visita guiada al Museu Marítim i diverses propostes pensades per compartir la jornada en família i descobrir diferents expressions de la cultura i la vida de la ciutat, des d'actuacions musicals i un espectacle de stand-up comedy fins a una cantada d'havaneres amb rom cremat i una cercavila de dracs i lleons xinesos. La programació combinarà continguts pràctics per facilitar l'establiment a Barcelona amb sessions sobre l'accés al mercat laboral, l'emprenedoria i el networking. © Barcelona International Community Day L'ocupació continuarà sent un dels eixos centrals del Barcelona International Community Day. En aquest àmbit, Barcelona Activa desplegarà durant tota la jornada diversos serveis orientats a facilitar la inserció laboral, entre els quals hi haurà la plataforma Empresa-Ocupació, un servei de fotografia professional per al currículum, eines de realitat virtual per preparar entrevistes de feina i quatre tallers pràctics per millorar la recerca d'ocupació. En aquest mateix àmbit, la col·laboració amb Mobile World Capital Barcelona farà enguany un pas més enllà de la seva participació habitual com a expositor. L'entitat impulsarà la presència d'empreses multinacionals i hubs tecnològics a la recerca de talent internacional, que podran presentar les seves oportunitats professionals i establir contacte amb persones interessades a desenvolupar la seva carrera a Barcelona. [articles:228474] Sis veus per donar la benvinguda Com cada any, el programa d'activitats comptarà amb la participació dels amfitrions i amfitriones de l'esdeveniment (host ambassadors). Són sis professionals de diversos països que s'han establert a Barcelona i que han desenvolupat els seus projectes professionals i vitals a la ciutat. Durant la jornada compartiran les seves experiències amb les persones assistents i posaran en comú diferents maneres de viure i construir un projecte a Barcelona. Els host ambassadors d'aquesta edició són Amber Jackson, emprenedora nord-americana especialitzada en comunicació, tecnologia i videojocs; el professor i investigador xilè Patricio Reyes, actualment coordinador del Departament de Ciències Urbanes del Barcelona Supercomputing Center (BSC); la neerlandesa Suzan Beers, fundadora de la iniciativa esportiva inclusiva Equipo Sin Barreras; el periodista xinès Ziliang Zhan, amb 3 milions de seguidors a les xarxes socials xineses; l'armènia Mariam Sargsyan, doctoranda en Empresa i Ciència de Dades; i el productor audiovisual francès Clément Esso, cofundador d'In The Mirror Films. Una jornada amb el suport de la ciutat Per fer possible aquesta programació i continuar ampliant l'experiència de la jornada, el Barcelona International Community Day comptarà, un any més, amb la col·laboració d'empreses i institucions. El seu suport contribueix a incorporar noves activitats, millores tècniques i experiències complementàries que enriqueixen la proposta. El recinte de Barcelona International Community Day estarà obert de 10 a 19 h i l'accés serà gratuït. © Barcelona International Community Day Entre les entitats col·laboradores d'aquesta edició hi ha Banc Sabadell, CaixaBank, Allianz, Eres Relocation, el Palau de la Música Catalana, Old Irish Pub, Grup Arenal i La Granja, així com diversos mitjans de comunicació com a media partners especialitzats en continguts per a la comunitat internacional de Barcelona. Aquest entramat de col·laboracions acompanya una jornada que, més enllà de concentrar serveis, activitats i recursos en un mateix espai, vol facilitar la connexió de la comunitat internacional amb la ciutat i amb les seves oportunitats. En aquest sentit, el Barcelona International Community Day reforça el seu paper com a espai de referència per a l'acollida, la connexió i la participació, amb especial atenció a la integració lingüística, el voluntariat, l'ocupació i l'accés als serveis de la ciutat. L'impacte de l'edició 2025 Les dades de l'edició anterior permeten fer-se una idea de l'abast que ha anat adquirint aquesta trobada i de la diversitat de perfils que hi participen. El Barcelona International Community Day 2025 va comptar amb 5.432 persones inscrites procedents de 131 països d'origen, amb un 77,7 % d'estrangers i un 22,3 % de locals. Un de cada quatre residents de Barcelona és estranger i a la ciutat hi conviuen 182 nacionalitats, a banda de l'espanyola La diversitat també es reflecteix en el temps que fa que els participants de l'anterior edició viuen a Barcelona. Un 25 % hi residia des de feia entre un i tres anys, un 24 % entre tres i deu anys i un 21 % des de feia més de deu anys. Alhora, el 65 % hi participava per primera vegada, mentre que la resta ja havia viscut l'experiència en edicions anteriors. Entre tots aquests assistents, la valoració global de l'esdeveniment va ser de 8,2 punts sobre 10. Aquesta combinació de persones acabades d'arribar i d'altres que ja fa anys que viuen a Barcelona reflecteix una de les vocacions de l'esdeveniment: oferir recursos i oportunitats de connexió a persones en diferents moments de la seva vinculació amb la ciutat. Un pla 360º per cuidar el talent internacional L'abast del Barcelona International Community Day s'entén també en el context d'una comunitat internacional que ja representa el 26,6 % de la població de Barcelona. Un de cada quatre residents és estranger i a la ciutat hi conviuen 182 nacionalitats, a banda de l'espanyola. Entre les més nombroses hi ha la italiana, la colombiana, la pakistanesa, la xinesa i la peruana. A Barcelona hi conviuen 182 nacionalitats, entre les quals destaquen la italiana, la colombiana, la pakistanesa, la xinesa i la peruana. © Laura Guerrero Aquesta comunitat té, alhora, un paper cada vegada més rellevant en el desenvolupament de la ciutat. Hi contribueix amb el seu talent i treball, les seves inversions, empreses, projectes professionals i activitats econòmiques, però també amb noves idees, coneixements i innovació. La seva presència forma part d'una Barcelona cada vegada més diversa i intercultural. És en aquest context que l'Ajuntament de Barcelona impulsa un pla 360º per retenir, acollir, dinamitzar, implicar i fidelitzar el talent internacional. El pla acompanya professionals, investigadors, estudiants universitaris, emprenedors, representants institucionals i altres perfils qualificats en les diferents etapes de la seva vinculació amb la ciutat. [articles:80097] Dins d'aquest plantejament s'integren el Barcelona International Community Day i els recursos de Barcelona International Welcome, la iniciativa municipal impulsada per la Direcció de Promoció Econòmica Internacional que ofereix informació pràctica, recursos útils i activitats per facilitar l'arribada, la integració i el desenvolupament personal i professional de la comunitat internacional a Barcelona. A aquest conjunt de recursos s'hi suma, des del novembre del 2021, el Barcelona International Welcome Desk, un servei pioner a l'Estat d'atenció personalitzada al talent internacional. El servei ofereix informació, assessorament i suport en diversos idiomes, tant de manera presencial com per videoconferència, i completa així l'oferta d'acompanyament a les persones internacionals que arriben a la ciutat o que ja hi desenvolupen la seva trajectòria.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/74/73/5/bicd-2025-332.jpeg" type="image/jpeg" length="4883358"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Paradiso, vuit anys entre els millors bars del món]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/paradiso-vuit-anys-entre-millors-bars-mon/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 22:01:33 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/paradiso-vuit-anys-entre-millors-bars-mon/</guid>
      <description><![CDATA[La cocteleria del Born és la 17a millor del món i rep el premi 'Legend of the List' 2026 de 'The 50 Best Bars']]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Barcelona està plena de locals meravellosos, plens d'històries i gaudi. Centenaris i moderns comparteixen els carrers de la capital catalana i harmonitzen els vermuts, vespres i nits de veïns i vistents. No és cap secret que la qualitat de l'oferta és immillorable i Paradiso ho demostra des de fa vuit anys. La cocteleria barcelonina fundada el 2015 per Giacomo Giannotti i Grup Confiteria al barri del Born, torna a The 50 Best Bars i ocupa aquest any la 17a posició. Així, se situa entre les 20 millors del món per vuitè any consecutiu. En la gala d'entrega, el local també ha estat guardonat amb el Rémy Martin Legend of the List Awards 2026, que destaca la seva trajectòria i la regularitat dels seus resultats a la classificació. "Quan vam obrir Paradiso, vam apostar per un equip i una manera d'entendre la cocteleria que poguessin aportar alguna cosa nova a Barcelona. Onze anys després, veure fins on ha arribat el projecte és emocionant", assegura Lito Baldovinos, cofundador de Grup Confiteria. L'organització ha subratllat el paper pioner en la renovació de l'escena coctelera barcelonina i la capacitat per impulsar noves maneres d'entendre l'experiència al voltant d'un còctel de Paradiso. De fet, la cocteleria també té el Paradiso Lab, dedicat a la recerca i la innovació, i el Paradiso Sustainability Summit, una trobada anual per intercanviar coneixement sobre sostenibilitat. Aquestes dues eines paral·leles al local també han estat destacades per part del premi. "Darrere de cada còctel hi ha moltes proves, hores de feina i un equip que cuida cada detall. A Paradiso sempre hem treballat amb rigor i amb ganes de portar la creativitat una mica més enllà", confirma Giannotti. Gairebé una dècada de reconeixement Amb onze anys d'història, Paradiso ha construït un recorregut internacional que va rebre el seu primer reconeixement de The 50 Best Bars el 2017, amb el Campari One to Watch Award, un guardó que —segons la cocteleria— "ja assenyalava el potencial del projecte". El premi Legend of the List arriba en la desena edició del certamen des d'aquell primer reconeixement i "reforça una trajectòria marcada per la creativitat i la innovació", concreten. D'aquesta manera, la cocteleria va entrar per primera vegada a la classificació el 2018, en la 37a posició, i des d'aleshores hi ha figurat durant nou edicions consecutives, les últimes vuit entre les 20 millors del món. El 2022 va assolir el número u i es va convertir en el primer bar de fora de Londres i Nova York a ser reconegut com el millor del món. Aquesta va ser una fita històrica per al bar, ja que segons confirmen en un comunicat "va reforçar la projecció internacional de la cocteleria barcelonina". Giacomo Gianotti, barman i propietari de Paradiso, i impulsor del Barcelona Cocktail Fest - Publicada anualment des del 2009, The 50 Best Bars reconeix els millors establiments del món per gaudir de la cultura del còctel. La classificació s'elabora a partir dels vots d'una acadèmia de més de 700 experts internacionals, entre els quals hi ha professionals de la cocteleria, consultors, periodistes i especialistes del sector. La votació és confidencial i està supervisada de manera independent per Deloitte. És evident, doncs, la dificultat de guanyar-se un espai en la llista i molt més durant vuit anys consecutius, com ho ha fet Paradiso. La innovació, la proximitat amb el client i la constant necessitat d'aprendre han portat Paradiso a la cúspide de les cocteleries. Any rere any han esdevingut referents mundials i tal com conclou Giannoti, continuaran treballant per mantenir-se entre les millors del món: "Volem continuar sorprenent qui ens visita, tant si és la seva primera vegada com si fa anys que ens acompanya", conclou Giannotti.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/48/46/54/barra-cocteleri-a-paradiso.jpeg" type="image/jpeg" length="165221"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nit apoteòsica i emotiva amb Oques Grasses a l'Estadi Olímpic]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/cronica-concert-oques-grasses-estadi-olimpic/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 21:49:04 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció TheNBP]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/cronica-concert-oques-grasses-estadi-olimpic/</guid>
      <description><![CDATA[Ahir, l'Estadi Olímpic Lluís Companys va ser testimoni del primer dels quatre capítols que posaran la cloenda d'or a la trajectòria d'Oques Grasses]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La banda osonenca va donar el tret de sortida a L'Últim Concert davant d'un Estadi Olímpic de de bat a bat. En total, més de 225.000 espectadors passaran per una cita organitzada per TheProject, Èxits Management, Halley Records i Fourni Produccions. El grup signa una fita inèdita a la música catalana al aconseguir quatre sold outs consecutius, una dada que només ha estat a l'abast de noms internacionals com Coldplay. Malgrat un petit retard de 15 minuts sobre l'horari previst, la paciència dels assistents es va transformar immediatament en eufòria. L'inici va ser un cop directe a la nostàlgia: la projecció d'un vídeo antic dels membres del grup va servir de contrast perfecte per a la seva irrupció a l'escenari. Els focs artificials van donar la benvinguda a una nit que no va necessitar res més que l'energia i la calor del públic barceloní. La posada en escena va regalar alguns dels moments més íntims i espectaculars de la vetllada gràcies a una plataforma situada al mig de l'estadi. Va ser allà on el cantant, Josep Montero, va aparèixer en solitari per arrencar el concert amb Córrer pels camps, tema amb el que va aconseguir la primera gran ovació. Immediatament després, el grup va prémer l'accelerador enllaçant hits com Petar-ho, Sta Guai, Elefants i Cara de cul. Josep Montero, va aparèixer en solitari per arrencar el concert amb Córrer pels camps. A partir d'aquell moment, es van succeir dues hores intenses d'un repertori impecable. La nit va recórrer gran part de la seva discografia amb cançons com Bancals, Cançó de L'Aire, o Cavall estable. El ritme no va decaure en cap moment gràcies a temes tan aclamats com John Brown, Cul o Passos importants.Tot i que en el repertori figuraven temes amb col·laboracions destacades com Com el dia i la nit (amb Julieta) o La Gent Que Estimo amb Rita Payés, el grup va assumir el concert en solitari i sense cap convidat a l'escenari. Dues hores intenses d'un repertori impecable. A la recta final, la traca de cançons va fer tremolar les graderies amb cançons com In The Night, Serem Ocells, Torno a Ser Jo i De Bonesh. La banda va prescindir dels bisos per oferir un concert d'una sola tirada per mantenir l'emoció a flor de pell fins al darrer acord. Un moment del concert de dimecres 8 d'octubre a l'Estadi Olímpic A la pista i a les graderies es respirava un ambient molt familiar i intergeneracional: des de joves fins a famílies senceres que no es volien perdre el comiat del grup barceloní. L'emoció es palpava a l'ambient i l'eufòria es barrejava amb la festa i la sensació de qui sap que està vivint un moment irrepetible. El tancament va ser perfecte per a una nit màgica. El tancament va ser perfecte per a una nit màgica. Tot el grup es va traslladar a la plataforma central per interpretar Sort de tu, acomiadant-se entre aplaudiments i la certesa que el primer dels quatre concerts de comiat ja ha fet història. L'Estadi Olímpic es prepara ara per a tres nits més de traca final. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/68/4/unnamed-1.jpeg" type="image/jpeg" length="171878"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La màgia continua a l'aire]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/magia-continua-aire/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 18:13:09 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Valle]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/magia-continua-aire/</guid>
      <description><![CDATA[Magic in the Air celebra el seu 30è aniversari amb una festa amb el directe de Sidonie, Los Retrovisores i The Falken's Maze i un munt de Djs. Serà el 16 i 17 d'octubre, a Upload i Casa Sidral]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Entre 1996 i 2003, Magic in the Air va ser el club que va acostar a aquella Barcelona els sons més divertits, cool i estridents dels 60. Una barreja de pop, psicodèlia, R&B, soul, funk i garage que, durant la seva primera etapa, va deflagrar en la mítica sala Magic del passeig de Picasso en forma de bandes en directe i Djs portats de tot arreu i que, en la seva segona i última etapa, es va traslladar a altres escenaris com el Razzmatazz o la Cibeles. Darrere d'aquest projecte es trobava la inquieta Eneida Fever, DJ, activista i actualment responsable de l'agència de comunicació musical Fever! Productions, que va arrencar amb aquesta aventura a la tendra edat de 19 anys. El resultat va ser una tasca incansable que li va permetre portar (sovint, per primera vegada a Barcelona) un munt de bandes. Des d'estrangeres, com The Knave, The Perverts, The Strawberry Smell, Bronco Bullfrog o The Woggles; fins a nacionals com Magic Bus, Los Búhos, Art School o Les Philippes. El club —que treia el seu nom del tema Magic in the Air, dels britànics The Attack— també va ser bressol de Sidonie, que van tocar, punxar i ballar-hi en incomptables ocasions. El 2003, Eneida Fever va donar per tancada aquesta etapa, malgrat seguir íntimament lligada a l'escena musical de la ciutat a través del seu treball en el segell Bip-Bip Records, exercint de DJ aquí i allà o portant a la ciutat bandes com The New Mastersounds o Big Boss Man. Celebrar aquella màgia Aprofitant que han transcorregut tres dècades des d'aquella primera sessió a la sala Magic, Eneida ha decidit fer una celebració d'allò, això sí, més que moguda per alguna forma de nostàlgia, pel plaer de festejar "com de bé ho vam passar llavors i la quantitat de bandes que vam descobrir i vam veure en els seus inicis". La data designada, el cap de setmana del 16 i 17 d'octubre. La cosa ve amb magnificència: el divendres arrenca amb una sessió de Djs a Casa Sidral amb els Djs locals Adrià Gual, de The Excitements; Leperico, de The Lions Constellation; Pacosan y Tormento. El dissabte és el dia gran a la sala Upload del Poble Espanyol, amb les actuacions dels francesos The Falken's Maze —que uneixen membres de bandes com The Strawberry Smell, The Gentlemen's Agreements o Child of Panoptes, fent una barreja explosiva de pop, psicodèlia i library—, els reis barcelonins del pop soul Los Retrovisores i, com no podia ser d'una altra manera, Sidonie. Als plats, un variat planter de DJs: Eddie Piller, capo d'Acid Jazz Records (Regne Unit); Roch Vidal, responsable de Le Mans goes Mod (França); el madrileny Miguel Velacoracho; la itinerant Tatjana Rius, àlies Belle de Jour (cantant a Filthy Rich) i l'escriptor barceloní Carles Armengol, autor de l'aplaudit Collado, la maldición de una casa de comidas. A aquests, els acompanyarà la tripleta de selectors residents del club, composta per l'artista i músic Marc Argenter (ex Flashback V, Trons, Rencards…), el Dj Eduardo Domingo (Discos Redondos) i, clarament, Eneida Fever.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/32/8/sidonie.png" type="image/png" length="1138663"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'escena artística de Barcelona, davant el mirall de SWAB]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/escena-artistica-barcelona-davant-mirall-swab/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 12:12:39 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/escena-artistica-barcelona-davant-mirall-swab/</guid>
      <description><![CDATA[Més de 180 artistes, 60 galeries i projectes de 22 països es reuneixen en una nova edició de la fira d'art contemporani que, del 8 a l'11 d'octubre, permet prendre el pols a una escena artística local que busca créixer i obrir-se a l'exterior]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Una fira d'art acostuma a entendre's des de la seva vessant més visible i comercial: un lloc on les galeries presenten els seus artistes, els col·leccionistes busquen noves adquisicions i les obres es compren i es venen. Però una fira pot ser també més que un mercat. Igual que una galeria no és només un espai per a exposar i vendre obres, una fira pot convertir-se en un lloc de trobada, intercanvi d'idees i creació de vincles entre artistes, galeristes, col·leccionistes, institucions i públic. Amb aquesta vocació que va més enllà de la vessant comercial —encara que sense oblidar-se'n—, SWAB Barcelona celebra del 8 a l'11 d'octubre la seva 19a edició al Palau Victòria Eugènia de Fira Barcelona-Montjuïc. La fira reunirà més de 180 artistes i més de 60 galeries, espais i projectes de 22 països en un recinte de més de 3.000 metres quadrats. Una cita que reuneix a la capital catalana galeries i projectes internacionals al costat d'una àmplia representació de l'escena artística local, i que precisament busca ampliar la idea del que pot ser una fira d'art: no només un lloc d'intercanvi econòmic, sinó també un punt de trobada i connexió entre els diferents agents que configuren l'escena de l'art contemporani. "Enguany, la fira es reafirma com un espai de trobada, debat i mercat", assenyala la seva directora, Carolina Diez-Cascón, que afronta la seva segona edició al capdavant de SWAB. El seu plantejament passa per ampliar la idea de fira: no només un lloc on es mostren i venen obres, sinó una plataforma capaç de "generar vincles, pensament i intercanvi entre els diferents agents del sector". Una idea que travessa la programació d'aquesta edició i que es tradueix en formats que busquen posar en relació galeries, espais independents, artistes i comunitats, dins i fora del recinte firal. [articles:213803] Un dels eixos de la programació que millor reflecteix aquesta voluntat de connexió i intercanvi és VORTEX, comissariat per Lena Solà, que proposa que galeries espanyoles i llatinoamericanes comparteixin espai i estableixin diàlegs entre les seves respectives escenes. El format reuneix cinc parelles, entre elles dues amb presència barcelonina: TAT ARA comparteix estand amb Trastienda Machete, de Mèxic, i Herrera Gallery ho fa amb Ona Galeria, de Cuba. Aquesta fórmula, que es manté respecte a anteriors edicions, permet que la fira no es limiti a presentar galeries de diferents països les unes al costat de les altres, sinó que generi col·laboracions entre elles. Però la presència barcelonina no es limita a les dues galeries que participen en l'eix VORTEX de la fira. S'estén també al programa general, amb espais com ADN Galeria, BETA Contemporary, Dilalica, Escat Gallery, ethall, Palmadotze, Rocio Santa Cruz i Fundació Úniques & 200CENT, a més de FOC, Halfhouse i Malpais, seleccionats gràcies a la Beca Vila Casas. Una representació que reuneix des d'espais independents més petits fins a galeries amb una trajectòria més consolidada. FOC proposa, per exemple, una reflexió sobre els límits del mercat i l'autoria a través d'una edició de samarretes dissenyades per artistes vinculats a la seva comunitat —Jokkoo, Cordova, choro, Fondo i Canino FM—. SWAB reunirà a més de 180 artistes i més de 60 galeries, espais i projectes de 22 països en un recinte de més de 3.000 metres quadrats © Marc Medina La fira més enllà dels estands No obstant això, la presència de l'escena local conviu a SWAB amb una mirada cap a altres contextos i models de producció que estan guanyant pes en el panorama internacional, amb l'objectiu d'enriquir la fira i ampliar les possibilitats dels projectes catalans. En aquest sentit, POLAR AND TROPIC repeteix com un dels eixos principals del programa, reunint espais independents del nord d'Europa i el sud-est asiàtic —dues regions que no han estat triades a l'atzar, sinó per representar, des de contextos molt diferents, algunes de les tendències que estan marcant el rumb de l'art contemporani—. Mentre el nord d'Europa destaca pel pes de les polítiques públiques de suport a la cultura, al sud-est asiàtic prenen força les formes de col·lectivisme i autogestió dels espais. A aquesta programació se suma MYFAF, que reserva tres estands gratuïts per a projectes sense ànim de lucre de menys de dos anys i sense experiència prèvia en fires internacionals. La iniciativa busca facilitar que projectes encara joves entrin en contacte amb professionals, col·leccionistes i públics. I enguany SWAB amplia encara més els límits de la fira amb l'estrena d'OFF-SITE, un nou eix que reuneix espais independents acostumats a treballar fora dels circuits expositius tradicionals. Projectes que utilitzen espais poc habituals —espais reutilitzats, en desús o integrats en el propi entorn urbà— per desenvolupar les seves propostes, com Outhouse, de Londres, instal·lat en un antic bany públic, on presenta intervencions de Mina Fouladi. El programa es completa amb performances, tallers, visites guiades o activitats familiars. © Marc Medina El programa es completa amb una bateria de propostes que difícil de resumir en una sola fira que encaixin en una única fira: des d'una zona de ràdio i converses fins a una loteria solidària, passant per SWAB Food, que incorpora la gastronomia al programa, performances, tallers, visites guiades, activitats per a famílies com SWAB KIDS. Són iniciatives que amplien l'experiència més enllà dels estands i reforcen la idea de SWAB com un lloc de trobada, participació i intercanvi al voltant de l'art. El pols de l'escena barcelonina La barreja entre escena local independent, projectes internacionals i nous formats que proposa SWAB també reflecteix la pròpia escena artística contemporània de Barcelona, gairebé com un mirall. La ciutat disposa d'una escena galerística molt activa, amb nous galeristes i artistes emergents que no deixen d'aparèixer, però el mercat i el col·leccionisme encara tenen marge de creixement. [articles:230051] SWAB s'ha convertit, després de gairebé dues dècades, en un dels punts de trobada entre aquesta escena barcelonina i altres escenes internacionals, en un moment en què Barcelona segueix sense comptar amb una gran fira internacional d'art contemporani comparable a la madrilenya ARCO. La necessita? El debat segueix obert: mentre alguns agents del sector defensen que una cita d'aquesta dimensió ajudaria a reforçar el mercat i atraure nous col·leccionistes, altres consideren difícil competir amb la dimensió de la fira madrilenya i aposten per desenvolupar models propis, com la pròpia SWAB, By Invitation, al Círculo Ecuestre, o el Barcelona Gallery Weekend. En aquest context, SWAB ha trobat el seu lloc: connectar Barcelona amb altres escenes internacionals i actuar com un mirall de la ciutat a través de les seves galeries, artistes i nous espais. Un mirall que també permet veure una escena que busca créixer i trobar el seu propi camí dins del mercat internacional. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/30/0/copy-of-swab25-dscf5042-marcmedina.jpeg" type="image/jpeg" length="559327"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[GIRA Mujeres i les històries de les dones que van deixar de demanar permís per obrir-se camí]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/gira-mujeres-histories-dones-deixar-demanar-permis/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 11:44:35 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/gira-mujeres-histories-dones-deixar-demanar-permis/</guid>
      <description><![CDATA[El programa GIRA Mujeres, impulsat per Coca-Cola, celebra deu anys després d'haver donat suport a més de 23.000 dones en els seus projectes professionals i d'emprenedoria a Espanya —més de 1.800 a Catalunya— i posa el focus en les històries que hi ha darrere d'aquestes xifres]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Bàrbara Martínez va aprendre a anar en bicicleta als 60 anys i, tres dècades després, continua reunint un centenar de persones grans cada matí per fer gimnàstica a la platja del Bogatell. Verónica Pàmies, després de créixer escoltant que no podria arribar lluny per la seva discapacitat, ha acabat competint amb la selecció espanyola de boccia en uns Jocs Paralímpics. Ana Lus Santisteban ha deixat enrere la seva feina administrativa per emprendre la seva pròpia granja, criar alpaques i convertir la seva llana en el seu projecte professional i de vida. I Lorena García ha transformat una necessitat tan concreta com trobar un veterinari especialitzat per al seu gos en una eina tecnològica que avui pot ajudar altres propietaris d'animals. Són quatre trajectòries molt diferents entre si, però unides per una mateixa determinació: la de canviar, prendre les regnes de les seves pròpies vides i marcar el seu propi rumb. I aquest és també el punt de partida de GIRA Mujeres, el programa impulsat per Coca-Cola juntament amb entitats com Dona Activa, AlmaNatura, Nantik Lum o Autónomas por la Igualdad, que durant una dècada ha donat suport a dones en els seus processos de desenvolupament professional, emprenedoria i inserció laboral, també quan aquest camí ha suposat reinventar-se, canviar de rumb o començar de nou, oferint-les formació, eines, acompanyament i xarxes per fer avançar els seus projectes. Deu anys després de la seva posada en marxa, més de 23.000 dones han participat en el programa a Espanya, 1.826 d'elles a Catalunya. Una xifra que permet entendre la dimensió del programa, però que no arriba a explicar allò que s'amaga darrere dels números: les decisions, els obstacles, els canvis de rumb i les històries de cadascuna d'aquestes dones. Perquè, com ha reivindicat Carme Portaceli, directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), "les històries que semblen petites són, en realitat, les grans històries": les que ocorren cada dia, lluny dels grans titulars, i que, una a una, acaben canviant el món. [articles:235667] I aquestes històries, les que ocorren lluny dels grans titulars, són precisament les que donen sentit a una xifra com la de GIRA Mujeres. A Catalunya, aquesta xifra té també noms i projectes concrets: Gemma Saltó, María Celina Seoane i Anna Riera són tres de les dones que han passat pel programa i que han convertit una inquietud en un projecte. Saltó ho ha fet des de l'ecologia i l'urbanisme, portant els jardins verticals a façanes i patis; Seoane, des de la inclusió, amb un programari tàctil adaptat per facilitar l'aprenentatge digital d'estudiants amb discapacitat; i Riera, des de la gastronomia, impulsant un projecte per avançar cap a una major igualtat de gènere en el sector. Són només alguns exemples d'un recorregut que GIRA Mujeres ha celebrat aquest dimecres al Roca Barcelona Gallery amb una jornada sota el lema 10 anys, 10 dones, 10 històries. La trobada no s'ha plantejat com un balanç del que s'ha aconseguit, sinó com una mirada a deu trajectòries de lideratge molt diferents, protagonitzades per dones que han obert camí en àmbits com la cultura, la gastronomia, l'esport, l'empresa o l'acció social, però unides per una mateixa idea: la importància de prendre la paraula i decidir sobre el propi camí. Sor Lucía Caram ho ha resumit així des de l'escenari: "No esperem que ningú ens doni la paraula, prenguem-la". I és precisament aquest l'impuls que dona sentit al programa GIRA Mujeres: oferir les eines, el coneixement i les xarxes necessàries perquè cada dona pugui prendre aquesta paraula i convertir-la en decisions, projectes i noves oportunitats professionals. La jornada ha reunit deu trajectòries de lideratge molt diferents, a través de deu veus procedents de diferents àmbits. © Coca-Cola Deu dones, deu maneres d'obrir camí Aquesta jornada de celebració del desè aniversari de la iniciativa ha deixat sobre l'escenari diferents formes d'entendre el lideratge. No tant com una posició de poder, sinó com la capacitat de prendre decisions, assumir riscos i resistir quan el camí es complica. Portaceli, directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, ha parlat precisament del que significa obrir-se camí quan les regles no han estat fetes igual per a tothom. "Néixer amb un sexe femení et discrimina profundament des del naixement", ha afirmat en recordar les dificultats que ha trobat al llarg de la seva trajectòria. Durant dècades ha ocupat espais de direcció en els quals amb prou feines hi havia dones i, el 2016, es va convertir en la primera dona a dirigir el Teatro Español de Madrid, fundat el 1583. Més de quatre segles després de la seva creació, una dona arribava per primera vegada a la seva direcció. El 2021, Portaceli es va convertir també en la primera dona al capdavant del TNC. Tanmateix, la directora ha preferit matisar aquesta condició de "primera": "No soc la primera dona, soc la que ha resistit", ha assenyalat, abans d'advertir que les dones no haurien de convertir-se en "mules", com ella ha fet al llarg de tota la seva carrera, per poder obrir-se camí. Els obstacles del camí, però, no sempre són externs. Com ha assenyalat la periodista gastronòmica Carme Gasull, les dones també afronten dubtes, inseguretats —com la coneguda síndrome de la impostora— i el pes d'un entorn que pot fer-les qüestionar la seva pròpia veu. En el seu cas, ha explicat que aquestes pors l'han portat en alguns moments a sentir-se petita i a amagar-se darrere d'altres. [articles:228939] En el cas de Verónica Pàmies, els límits van arribar molt abans que els dubtes. Va néixer amb paràlisi cerebral a conseqüència d'una manca d'oxigen durant el part i, des de nena, va haver d'escoltar que no podria fer moltes de les coses que volia fer. Lluny d'assumir aquests límits, Pàmies els ha convertit en un motiu per continuar avançant, fins a arribar a competir amb la selecció espanyola de boccia en uns Jocs Paralímpics. "La discapacitat no és en la falta de capacitat, sinó en els prejudicis", ha recordat. Però potser el lideratge més allunyat dels focus l'ha encarnat Bàrbara Martínez. Als seus 90 anys continua reunint cada matí desenes de persones per fer gimnàstica al Bogatell. "Jo els dono la meva i elles me la tornen", ha explicat sobre l'energia que rep dels qui acudeixen a les seves classes. Una forma de liderar des de la proximitat que també ha estat present en les històries compartides durant la jornada. És el cas de Núria Coll, científica i divulgadora; Elisabeth Font, responsable d'aprenentatge i desenvolupament a Roca Group, i Silvia Martínez, vicepresidenta de Desenvolupament Comercial per a Espanya a Coca-Cola Europacific Partners, que han traslladat aquesta conversa a l'àmbit de la ciència i l'empresa. A elles s'hi han sumat Alejandra Conto (Dona Activa) i Conce Macías (AlmaNatura), des de l'acompanyament a altres dones. Juntes han dibuixat un mapa de lideratges molt diferents, però units per un mateix impuls per ocupar el seu espai, alçar la veu i obrir camí, sense necessitat de demanar permís.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/26/0/gira-mujeres-evento-10-aniversario-1.jpeg" type="image/jpeg" length="2010989"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Luis Conde (Saló Nàutic): "Un dels objectius del saló és fer de la nàutica una pràctica fàcil"]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/luis-conde-salo-nautic-objectius-practica-facil/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 11:17:07 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/luis-conde-salo-nautic-objectius-practica-facil/</guid>
      <description><![CDATA[El president de l'esdeveniment reflexiona sobre el paper d'espais com aquests al món i també a Barcelona]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Luis Conde (Barcelona, 1950) presideix el Saló Nàutic Internacional de Barcelona des del 2009. Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, va començar la carrera al sector financer, com a director de la divisió internacional i de banca corporativa del Banc Mas-Sardà, i el 1990 va fundar Seeliger y Conde, consultora de recerca de directius. Avui és també conseller de Fira de Barcelona i forma part de diversos consells d'administració. Sota la seva presidència, el Saló va estrenar l'any passat un nou format que ha evolucionat per tal d'arribar a tota la comunitat nàutica en aquesta 63a edició. Rep al The New Barcelona Post al Reial Club Nàutic de Barcelona i reflexiona sobre les marques que tornen, el que distingeix Barcelona de Düsseldorf, Gènova o Cannes, i cap on va la nàutica. —Enguany el Saló Nàutic torna amb marques rellevants del sector. Què ha canviat perquè Oyster, Amel o YYachts tornin després de diversos anys d'absència? Ha estat una qüestió de mercat, de negociació o de com ha evolucionat el saló? —L'any passat vam ampliar la oferta de grans eslores per tal d'arribar a un nou públic. I quan el públic comença a veure una oferta de més qualitat es genera una demanda. Això ho veuen els distribuïdors i expositors que porten més vaixells per ensenyar. En aquest sentit, és una gran noticia que vinguin aquestes grans marques . La nostra aposta és atraure cada cop més marques rellevants i nous models per incrementar el nivell de l'oferta i atraure a nou públic comprador. —Aquesta és la 63a edició i us definiu com un dels salons més importants d'Europa. Amb 170 expositors directes i més de 200 embarcacions, com us mesureu amb altres cites com Cannes, Düsseldorf o Gènova? Què té Barcelona que no tinguin els altres? —El primer és Düsseldorf. I el que el diferencia és que hi ha una gran capacitat adquisitiva. El segon és Gènova, i és disseny. El tercer és Cannes, que és vela. Barcelona té una gran oferta i tradició nàutica i a més compta amb el factor ciutat, que és meravellosa i s'hi pot viure durant tot l'any. —Heu decidit apostar per àrees noves com l'Experience Water, el Pavelló Indoor o el Diving, Shopping & Water Sports. Quin perfil de visitant voleu atraure amb aquests espais? Busqueu ampliar el públic més enllà dels compradors de vaixells? —Així és. Volem atraure persones que volen comprar una embarcació per primer cop, persones que el volen canviar o persones que ja el tenen i volen veure les últimes novetats, trobar complements, accessoris o oferta de consum nàutic. Per a mi, és una seqüència lògica de qui és aficionat al mar. Primer, aprens a nedar, t'agrada la nàutica i després vols navegar ni que sigui en una barqueta petita. El següent pas és una llanxa i finalment el vaixell. I hem aplegat una oferta que vol abastar tot el sector: des dels joves de 16 o 17 anys que pensen en el mar d'una manera, fins als homes de la meva edat, que ja busquem altres coses. Barcelona té una gran oferta i tradició nàutica i a més compta amb el factor ciutat, que és meravellosa i s'hi pot viure durant tot l'any —Així doncs, aquesta aposta per diversos sectors que a ulls inexperts podria semblar inconnexa, realment és una línia temporal de creixement del consumidor de vaixells? —Exacte. És com tot a la vida. Comences amb coses petites i a mida que et fas gran, van variant els teus gustos i necessitats. Per exemple, si et cases i tens fills, doncs necessites un cotxe més gran i un pis amb més habitacions. En la nàutica, passa el mateix: el consumidor evoluciona i vol altres coses del sector. —L'Innovation Dock reunirà embarcacions i gadgets 100% elèctrics. Quin pes real té avui la nàutica elèctrica en el mercat? És una aposta de futur o ja hi ha demanda entre els compradors? —Encara no hi ha una gran demanda, però tampoc n'hi havia pel cotxe elèctric, i mira ara. La tecnologia existeix. Hi ha vaixells que ja funcionen. D'aquí a 5 anys veurem més vaixells elèctrics. Ara tota aquesta indústria és encara molt incipient, però ja està evolucionant. —Per últim, quin és l'objectiu dels salons de nàutica? —A més de generar oportunitats de negoci, un dels objectius del saló és fer de la nàutica una pràctica fàcil. Perquè portar un vaixell no és fàcil. Si és de motor, té una certa dificultat. I si és de vela, encara més. Si no saps de vela, per exemple, no et posis directament a navegar fins a Mallorca. Però els nous vaixells, especialment els de motor, porten tecnologia que els fa cada vegada més fàcils de manejar, tant joysticks que han substituït els timons, com sistemes de navegació, gps, avisos de rutes per evitar temporals i la A aplicada al sector. Per tant, el que veiem any rere any són vaixells amb mecanismes que fan més amable i més fàcil la navegació. I així la nàutica pot arribar a molta més gent.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/55/1/13a3016.jpeg" type="image/jpeg" length="5087745"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oques Grasses, La Rambla i molt de teatre: els plans del cap de setmana]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/que-fer-aquest-cap-de-setmana-barcelona-9-al-11-octubre-2026/</link>
      <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 10:36:47 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/que-fer-aquest-cap-de-setmana-barcelona-9-al-11-octubre-2026/</guid>
      <description><![CDATA[Del comiat d'Oques Grasses, a visites guiades per La Rambla o a concerts rodejats de milers d'espelmes. El cap de setmana del 9 a l'11 d'octubre, l'agenda cultural de Barcelona està ben plena!]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Tant si t'agrada la música, com el teatre, les exposicions inmersives o les rutes culturals, aquest cap de setmana hi ha una activitat per a tu. Barcelona es prepara per acollir tres dies plens de propostes que et faran gaudir al màxim de la ciutat i de la nostra cultura. Pren nota! Oques Grasses Estadi Olímpic Del 7 al 10 d'octubre de 2026 Entrades disponibles aquí Oques Grasses protagonitza una de les grans fites de la música catalana aquest cap de setmana a Barcelona amb quatre concerts consecutius a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Després de 14 anys de trajectòria i d'haver revolucionat la llista d'èxits amb el seu pop festiu i urbà, la banda encapçalada per Josep Montero s'acomiada definitivament dels escenaris davant de més de 200. 000 seguidors. Aquestes actuacions marquen un abans i un després en la indústria musical, ja que Oques Grasses es converteix en la primera formació que canta en català capaç d'omplir el recinte olímpic de Montjuïc en quatre cites consecutives. (Re)descobreix La Rambla Tot el cap de setmana A La Rambla de Barcelona L'associació Amics de la Rambla organitza del 2 al 27 d'octubre de 2026 una nova edició del cicle (Re)descobreix La Rambla, un programa que ofereix un total de 26 itineraris guiats completament gratuïts. La iniciativa inclou 14 recorreguts temàtics diferents que han estat dissenyats per apropar els veïns i visitants a la història cultural, social i anecdòtica d'aquest passeig. Les rutes tracten d'aspectes tan diversos com el passat de les floristes, la vinculació de l'artèria amb el FC Barcelona o els episodis de la seva història més fosca i desconeguda. Per participar en aquestes passejades presencials cal realitzar una inscripció prèvia a través del seu web, tot i que l'organització també posa a disposició sis itineraris digitals per fer de forma autònoma des del telèfon mòbil. La Rambla avança en la seva reforma. © Àngel Bravo Candlelight: Tribut a Michael Jackson Petit Palau 9 d'octubre de 2026 Entrades ja disponibles aquí El Petit Palau del Palau de la Música Catalana acull el 9 d'octubre de 2026 un concert tribut íntim dedicat a la trajectòria del Rei del Pop dins del conegut cicle Candlelight. Aquesta experiència musical proposa redescobrir els grans èxits de Michael Jackson sota la càlida il·luminació de milers de espelmes. Gaudiràs d'una relectura en clau clàssica de temes que van marcar la història de la música pop. El programa inclou cançons icòniques com Billie Jean, Thriller, Smooth Criminal, Beat It o Man in the Mirror, interpretades en aquesta data d'octubre pel quartet de corda Musical Sensus. Es tracta d'una oportunitat única per revisar un repertori imprescindible des d'una perspectiva instrumental diferent i íntima. Candlelight, concerts rodejats d'espelmes Impossible Sala Atrium Tot el cap de setmana La Sala Atrium presenta Impossible, un drama teatral basat en l'obra de l'escriptor italià Erri de Luca, sota la direcció i escenografia de Ramon Simó. La història s'inicia amb un interrogatori judicial on un jove jutge sotmet a examen un vell revolucionari i apassionat de l'escalada, acusat de la mort d'un home que va caure per un garrot a la muntanya. Aquest fet, aparentment accidental, amaga una antiga traïció: la víctima era un antic company de militància que va delatar el seu grup armat dècades enrere. Interpretada per Lluís Soler, Bernat Quintana i Eduard Tudela, la peça transforma la instrucció judicial en un enfrontament dialèctic de gran profunditat moral i política. L'obra reflexiona sobre la lleialtat, la vigència dels ideals, la pèrdua de la utopia revolucionària i la natura com a últim refugi de la resistència individual i l'humanisme davant l'ordre establert. [articles:300572] Cirque du Soleil: Kurios Gran carpa de L'Hospitalet Tot el cap de setmana Les entrades estan disponibles aquí Cirque du Soleil manté la Gran Carpa al Districte Cultural de L'Hospitalet fins al 18 d'octubre de 2026 per presentar el seu espectacle Kurios – Gabinete de curiosidades. La proposta trasllada l'espectador a un univers d'estètica steampunk ambientat en el laboratori d'un inventor que creu en l'existència d'un món ocult ple de possibilitats i alteracions de la realitat. L'espectacle combina números d'acrobàcia amb moments de poesia visual, teatre d'objectes i moments d'humor. L'obra arriba a Barcelona avalada per un gran èxit de crítica i públic arreu del món. [articles:300894] EVEREST: La primera ascensión Eclipso Barcelona Tot el cap de setmana Les entrades ja estan disponibles aquí L'espai Eclipso Barcelona (a la quarta planta del centre comercial Arenas de Barcelona) presenta l'experiència de realitat virtual inmersiva EVEREST: La primera ascensión. Aquesta producció audiovisual, que ha estat seleccionada per al festival Venice Immersive 2026, convida a reviure en primera persona l'expedició històrica de 1953 que va aconseguir coronar per primera vegada la muntanya més alta del món. Mitjançant un format free-roaming de 40 minuts de durada, es podrà explorar l'entorn de manera natural i recórrer el camí des de Katmandú fins al cim de l'Himalaya costat per costat amb Edmund Hillary i Tenzing Norgay. A partir del 7 d'octubre, Eclipso Barcelona proposa escalar fins al cim de l'Everest Festival de Sitges 2026 Diferents punts de Sitges Del 8 al 18 d'octubre de 2026 El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebra la seva nova edició a la vila de Sitges del 8 al 18 d'octubre de 2026. Oferirà una marató cinematogràfica amb 443 títols dedicats al gènere d'iniciativa, terror i ciència-ficció. L'esdeveniment reunirà grans noms de la indústria cinematogràfica internacional com Peter Jackson, Alejandro Amenábar, Robert Eggers, Kevin Bacon i Danny DeVito. Entre les estrenes més esperades d'aquesta edició destaquen Found alive de Carlota Pereda, la comèdia de zombis Colony i la producció catalana 11. A més, la programació inclou sessions especials i projeccions commemoratives per celebrar els aniversaris de clàssics imprescindibles del gènere com Tesis o Carrie. Arriba una nova edició del Festival de Sitges 2026 Morning Sun La Villarroel Tot el cap de setmana Entrades disponibles aquí La Villarroel estrena Morning Sun, un text del dramaturg britànic Simon Stephens sota la direcció de Pau Roca. És un retrat íntim i emotiu sobre la vida d'una dona a la ciutat de Nova York per parlar sobre com el pas dels anys transforma les relacions familiars, les amors i la percepció del propi entorn enmig del ritme incessant de la gran metropoli. Protagonitzada per Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri, l'obra narra les vivències de tres generacions de dones per reflexionar sobre la invisibilitat que sovint acompanya l'envelliment i la complexitat dels lligams entre mares i filles. [articles:300566] Codi Gaudí Espai Imagina Tot el cap de setmana Entrades disponibles aquí El nou centre d'experiències immersives Espai Imagina, situat a la zona de Glòries, obre les seves portes amb la mostra Codi Gaudí, una proposta tecnològica i divulgativa oberta al públic fins al 8 de gener de 2027. L'exposició utilitza eines interactives, proyeccions de gran format, realitat virtual i realitat mixta per endinsar els visitants en el llenguatge arquitectònic i els processos creatius d'Antoni Gaudí. Es dur a terme una construcció digital en 3D de diversos projectes que el geni modernista no va arribar a construir mai en vida. Gràcies als plànols originals preservats, es poden conèixer dissenys monumentals inèdits, com la projectada Font Monumental de la Plaça de Catalunya o l'Hotel Attraction pensat per a la ciutat de Nova York. [articles:300510] Oveja Eléctrica CC Joan Oliver "Pere Quart" 9 d'octubre de 2026 Pots reservar la teva entrada aquí El Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" acull el 9 d'octubre de 2026 a les 18: 00 h la representació de Oveja Eléctrica, una peça de dansa contemporània i teatre inspirada lliurement en l'univers conceptual de la novel·la i pel·lícula Blade Runner. La proposta s'endinsa en la frontera entre allò humà i allò artificial per parlar sobre els límits de l'existència i la construcció dels nostres relats de sentit. L'espectacle qüestiona si existeix una essència pròpia de la condició humana o si es tracta tan sols d'una ficció simbòlica projectada per justificar la nostra presència al món. Aquest espectacle forma part de la comunitat IMPULSA de la Fundació Catalunya Cultura. Imatge promocional d'Oveja Eléctrica Exposició Un teatre Lliure Palau Robert Tot el cap de setmana El Palau Robert acull l'exposició Un teatre Lliure, una mostra organitzada per commemorar el 50è aniversari de la fundació d'aquesta institució teatral catalana. El recorregut proposa un viatge per la història de la sala a través de cinc instal·lacions escenogràfiques principals i quatre espais intermedis que compten amb abundant material d'arxiu, fotografies i fragments audiovisuals. La mostra ofereix una experiència multisensorial d'accés completament gratuït i ha estat comissariada i dissenyada per destacats escenògrafs com Frederic Amat o Montse Amenós. A més, el projecte inclou la proposta pedagògica i inmersiva El teatre amagat, concebuda per acostar la història i els secrets del teatre al públic familiar. [articles:300253] Setmana del Cineclubisme Català Filmoteca Tot el cap de setmana La 13a edició de la Setmana del Cineclubisme Català arriba a la Filmoteca, una iniciativa organitzada per la Federació Catalana de Cineclubs per reinterpretar el paper d'aquests espais com a punts de trobada, debat crític i comunitat cinematogràfica. A més de les projeccions, el cicle inclou taules rodones, presentacions especials i cinefòrums oberts a la participació del públic. El programa s'inaugura amb la preestrena de A árvore do Conhecimento, el desè llargmetratge del cineasta francès Eugène Green, qui rep en aquesta edició el Premi Nunes Internacional. I love rock and roll Teatre Poliorama Diumenge 11 d'octubre de 2026 El Teatre Poliorama programa l'espectacle musical I love rock and roll, una producció de la companyia Rock en Família pensada per introduir els més petits en la història dels grans clàssics de la música moderna. La proposta combina música en directe, humor i caràcter divulgatiu per gaudir en família. Conduït pel personatge de l'Os Rosendo, el show fa un repàs amè per les cançons i les anècdotes més sorprenents de grups i artistes com Elvis Presley, The Rolling Stones, Queen, AC/DC, Bruce Springsteen, Metallica o The Doors. Rock en Familia presenta 'I love rock and roll' Bouvetøya Teatre Lliure Tot el cap de setmana L'Espai Lliure de Montjuïc presenta Bouvetøya (la necessitat d'una illa), un muntatge dirigit per Julio Manrique i redactat conjuntament amb Ivan Benet, Cristina Genebat i Sergi Pompermayer. És una distopia escrita originalment durant la pandèmia de 2020, i forma part del marc del 50è aniversari del Teatre Lliure. La història explica el viatge d'un grup d'amics cap a l'illa més aïllada del planeta, un territori inhòspit de gel que es converteix en l'escenari ideal per reflexionar sobre l'amistat, la fe en el futur i la passió pel teatre. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/12/1/foto-ajuntament-de-barcelona.jpeg" type="image/jpeg" length="407509"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Llum verda a la Llei de Cambres després d'una dècada d'espera]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/llum-verda-llei-cambres-despres-decada-espera/</link>
      <pubDate>Wed, 07 Oct 2026 20:05:41 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/llum-verda-llei-cambres-despres-decada-espera/</guid>
      <description><![CDATA[La norma garanteix finançament públic a les 13 cambres i crea els plans camerals per col·laborar amb l'administració, tot i la polèmica per les cadires de plata]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Llei de Cambres ja és una realitat després d'una dècada de negociacions. Aquest dimecres, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n'avalés l'adequació a la Constitució i a l'Estatut el passat agost, el ple del Parlament ha donat llum verda a la norma proposada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC. Aquesta decisió ha posat punt final al front intern obert entre cambres i ha actualitzat la llei en el marc legal estatal del 2014. La nova normativa estableix un doble sistema de finançament, tant públic com privat. També regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de "col·laboració" amb les institucions. En altres paraules, les 13 cambres catalanes tindran més veu en qüestions econòmiques generals, una interlocució directa amb l'administració pública i un finançament específic. El ple del Parlament ha aprovat la nova Llei de Cambres amb 114 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Partit Popular (PP) i Aliança Catalana), 9 en contra (Comuns i la CUP) i 11 abstencions per part de Vox. Així doncs, la normativa que no es canviava des del 2002 i feia 10 anys que estava encallada ha estat reconeguda per una majoria substancial tot i el moment polític convuls, amb unes eleccions estatals a final de novembre. De fet, en la roda de premsa posterior a l'aprovació, Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha agraït "el gran suport dels partits polítics". Per contra, ha lamentat el temps d'espera i negociació de la llei: "Ens ho hem de fer mirar per trigar tant a aprovar una normativa així". Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona): "Ens ho hem de fer mirar per trigar tant a aprovar una normativa així" Sense dubte, el canvi més notori amb aquesta nova llei és el model de finançament. En un termini de sis mesos després de l'aprovació de la llei aquest dimecres, el Govern i les cambres han de subscriure un conveni pluriennal de tres anys i la Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les entitats. S'ha pactat que aquest finançament sigui d'implementació progressiva durant els tres anys: 3 milions d'euros el primer any, 5 milions el segon any i 7 milions el tercer any. Aquesta qüestió genera certa preocupació dins les cambres, ja que Santacreu ha assegurat en declaracions posteriors als mitjans de comunicació que li agradaria que fos una partida "més estable". De fet, el mateix diputat de Junts, Joan Canadell, que també va presidir la cambra barcelonina entre el 2019 i el 2021, concretava que en ser un finançament públic que "està vinculat a les disponibilitats pressupostàries", podia ser "clàusula perillosa". Més enllà del finançament, la nova llei ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català. D'aquesta manera, busca reforçar la funció de representació dels interessos generals i "consolidar un model de governança basat en la pluralitat", segons ha explicat la cambra barcelonina en un comunicat. Així doncs, s'ha aprovat una normativa que vol posar les cambres dins del diàleg social, sense convertir-les "en actors socials", en paraules de Santacreu, però donar-los un espai de comunicació i debat en qüestions que afectin els interessos generals de l'economia. Més col·laboració publicoprivada Una altra de les grans novetats que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que permetrà articular amb més coordinació la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques. Per a les cambres, el diàleg amb l'administració pública ha de ser constant i ells mateixos es veuen amb la capacitat d'identificar i posar sobre la taula "les necessitats prioritàries de l'economia de cada territori de Catalunya", ha confirmat la Cambra de Comerç de Barcelona. A través d'aquests plans, doncs, les entitats podran proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. Tot, però, en negociació amb les administracions públiques competents. La norma també defineix amb més precisió la participació de les cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica o el desenvolupament de l'FP. A més, s'estableix un marc més clar per a les relacions entre el Consell General de Cambres de Catalunya i les Cambres territorials, tant pel que fa a la governança com al finançament dels projectes compartits. També en la roda de premsa posterior a l'acord, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs i el president de la Cambra de Comerç de Girona i vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega han agraït que sigui una llei que posi el focus en millorar i agilitzar la feina de les persones que formen part d'aquestes entitats, repartides per tot el territori: "És reconèixer la feina de 400 persones", ha dit Gratacòs. L'ombra de les cadires de plata El vot en contra de Comuns i CUP a la llei va lligat a un tema que ha estat polèmic durant tota la negociació: l'ampliació del nombre de cadires de plata. Són els llocs del ple de la Cambra de Comerç que s'assignen a les grans empreses o entitats que fan una aportació econòmica voluntària més elevada a la corporació, en lloc de ser escollides per votació directa dels sectors productius. La nova llei no fixa el nombre d'aquestes cadires: preveu la figura, però l'augment de dues a deu és un acord del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va aprovar la proposta del comitè executiu que presideix Santacreu. Aquesta decisió va aixecar molta polseguera i va obrir el debat sobre la representativitat del sector a les cambres. De fet, els dos partits que ara s'han oposat a la llei van portar el tema davant del CGE, que finalment va negar cap irregularitat i va considerar que la nova composició del plenari cameral "ha valorat de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins el teixit empresarial". Les esmenes de Comuns i CUP sobre aquesta qüestió han estat desestimades al ple del Parlament i, per tant, Santacreu té via lliure per aplicar l'ampliació de dues a deu cadires. Per això, tots dos grups han mantingut el seu vot en contra. També Vox s'ha abstingut sense intervenir-hi, tot i que ha deixat clar que per a ells la norma és "massa intervencionista". Santacreu ha comentat aquestes posicions després de l'aprovació i ha reconegut que no l'afecten especialment: "Si un extrem i l'altre tenen opinions contradictòries, alguna cosa estarem fent bé", ha sentenciat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/13/9/fotogrup-aprovaciolleicambres.jpeg" type="image/jpeg" length="774863"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Grup Nomo amplia el seu univers amb Nimi per explorar el Japó més informal]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/grup-nomo-amplia-univers-nimi-germa-petit-japo-informal/</link>
      <pubDate>Wed, 07 Oct 2026 12:40:08 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Ainara Valadez Medina]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Lifestyle]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/grup-nomo-amplia-univers-nimi-germa-petit-japo-informal/</guid>
      <description><![CDATA[Després de gairebé dues dècades de trajectòria, una desena de locals a Barcelona, Madrid, Girona i Andorra i més de 20 milions d'euros de facturació anual, Grup Nomo estrena amb Nimi un nou concepte de restauració: un Japanese Bar més informal que obre aquest dijous a la capital catalana]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[No totes les idees de negoci neixen d'una estratègia acuradament planificada. Algunes apareixen gairebé per accident: a partir d'una experiència personal, una conversa o una cosa tan senzilla com provar alguna cosa per primera vegada. Per als germans Juan i Borja Molina-Martell, aquella espurna va sorgir amb un senzill plat de sushi que van compartir a Londres i que va despertar la seva passió per la gastronomia japonesa. Aleshores, tots dos tenien al voltant de vint anys i amb prou feines experiència en restauració, més enllà del pas temporal de Borja pel restaurant d'arrossos i peixos de la seva tia a Mojácar. Gairebé sense saber-ho, acabaven de descobrir una gastronomia que acabaria marcant la seva trajectòria. Amb el suport econòmic del seu pare, el 2007 van obrir Nomo Gràcia, quan la gastronomia japonesa encara era una proposta poc habitual a Barcelona. Gairebé dues dècades després, aquell primer restaurant s'ha convertit en Grup Nomo, amb prop de 300 treballadors, una desena d'establiments entre Barcelona, Girona, la Costa Brava, Madrid i Andorra, i una facturació que preveuen que superi els 20 milions d'euros aquest any. Ara, aquesta mateixa passió pel Japó dona lloc a Nimi, un nou concepte dins del Grup Nomo que, en lloc de tornar sobre aquell primer plat de sushi que els va apassionar, posa el focus en una cuina més informal: sandos —entrepans japonesos—, okonomiyakis, dolços, matxes i altres propostes inspirades en les petites tavernes i el street food del Japó. El nom d'aquest nou concepte ja reflecteix la seva filosofia: una mena de germà petit que comparteix amb Nomo les arrels, la filosofia i bona part dels aprenentatges acumulats durant aquestes dues dècades, però que no pretén assemblar-se al seu germà gran. Al contrari: el nou concepte neix precisament per donar cabuda a tot allò que no té lloc dins de Nomo. El primer Nimi obrirà aquest dijous 8 d'octubre a Pau Claris, 107. Serà un Japanese Bar més informal, amb un tiquet mitjà d'uns 22 euros, enfront dels 40 o 50 euros —o fins i tot més— que pot assolir el dels locals de Nomo. Obrirà des de les vuit del matí fins a mitjanit i oferirà una carta en la qual el sushi deixa pas a altres propostes inspirades en la cuina de carrer del Japó. Dels viatges al Japó a la taula de Nimi Però les diferències amb Nomo no es limitaran al tiquet mitjà ni al format. Nimi tindrà una carta pròpia, desenvolupada des de zero juntament amb Naoyuki Haginoya, xef executiu i soci de Grup Nomo des dels seus inicis, i estarà liderat per Hisanori Matsuki, al capdavant del nou concepte. Borja Molina Martell, Naoyuki Haginoya i Juan Molina-Martell, cofundadors de Grup Nomo, amb alguns dels plats del nou local. © Nomo Tanmateix, i encara que la carta és nova, la idea de Nimi fa al voltant de dos anys que s'està gestant. Els viatges recurrents al Japó van anar ampliant les receptes que, per un motiu o un altre, no acabaven d'encaixar a Nomo. "Cada any que viatgem al Japó descobrim llocs nous i gaudim de tota mena de restaurants, des de petites tavernes de barri fins a restaurants amb estrella Michelin. Hi ha receptes i formats que feia anys que ens fascinaven, que teníem al tinter i que volíem portar a la pràctica. Nimi ens permet, precisament, donar-los aquest espai", explica Borja Molina-Martell, cofundador i CEO de Grup Nomo, a The New Barcelona Post. Amb el concepte ja definit, va arribar el moment de trobar-li un espai propi. La recerca del local adequat —en una ubicació cèntrica i amb prou trànsit tant de públic local com de turistes— es va prolongar durant mesos. Després va arribar la reforma, que s'ha allargat prop d'un any i ha suposat una inversió de 250.000 euros. El projecte, liderat per Mas-Aqui Arquitectura & Interiorismo, s'allunya de la imatge més convencional d'un restaurant japonès: sense clixés ni elements decoratius evidents, Nimi aposta per un espai reduït, amb una trentena de comensals asseguts i una barra des de la qual observar les creacions gastronòmiques. Fusta, formigó, llautó i maó blanc es combinen en un interior pensat per fugir de les tendències passatgeres i mantenir una estètica pròpia amb el pas del temps. Per elaborar la carta han seguit, en bona mesura, el mateix mètode que Borja Molina-Martell explicava en una entrevista amb The New Barcelona Post i que penja a les oficines de Nomo com una mena de full de ruta: el mètode PACO, acrònim de Passió, Aprenentatge, Qualitat i Obtenció de Resultats. Una filosofia que es tradueix també en la cuina de Nimi: per arribar als sis sandos que finalment formen part de la carta, l'equip va arribar a provar al voltant de 200 versions. [articles:214202] Tot i que a simple vista pugui semblar una elaboració senzilla, Molina-Martell insisteix que la clau és el producte i saber donar-li protagonisme. "En aquest tipus de plats pots posar molts ingredients, però per a nosaltres l'important és que hi hagi un producte protagonista, que es reconegui i que sigui de màxima qualitat. Tota la resta ha d'acompanyar-lo i potenciar-lo, mai tapar-lo", explica. El resultat es tradueix en una carta que parteix de referències i tècniques japoneses, però que incorpora també una mirada local. Nimi no pretén reproduir el Japó de forma literal, sinó adaptar aquesta inspiració al producte i al gust del consumidor local. Entre els sis sandos hi ha propostes com l'ebi xili, amb llagostins en tempura, enciam, ou dur i salsa rosa lleugerament picant; el de wagyu, amb teriyaki i maionesa japonesa; o el de llom arrebossat en panko, amb col llombarda i salsa tonkatsu. La mateixa filosofia s'estén a la resta de la carta, amb okonomiyakis —que recupera una recepta que va formar part de la primera carta de Nomo—, gyozas i altres plats que combinen tècniques japoneses amb producte local. Borja Molina-Martell, CEO de Grupo Nomo, en les oficines del grup al costat del cartell del mètode PACO. © Àngel Bravo La carta tampoc estarà lligada a un únic moment del dia. Nimi neix amb la idea d'adaptar-se a diferents ritmes i ocasions, des de l'esmorzar fins al sopar, passant també per àpats ràpids i desenfadats. Per a l'hora de l'esmorzar, hi haurà opcions com pa japonès, galetes, així com cafè i diferents preparacions de matcha o ube, una beguda a base de pasta d'ube, un tubercle filipí de característic color morat. L'oferta es completa amb dolços disponibles durant tot el dia, com el pastís de formatge de hojicha amb recuit de Fonteta o el sando de nata, maduixa i mascarpone. La forma de construir la carta respon també a una manera d'entendre la restauració que Grupo Nomo manté des dels seus inicis: partir del que els agrada, però posar-se després en el lloc del client. "Jo crec que l'èxit de Nomo és que primer fem el que ens apassiona, però pensem com a clients", explica Borja. "Quan vam muntar el primer Nomo, la nostra màxima era: farem el que a nosaltres ens agradaria trobar com a clients". Una filosofia que mantenen fins avui: els germans i l'equip directiu mengen habitualment als seus propis restaurants i proven les propostes com a clients abans d'analitzar-les des d'una perspectiva empresarial. El sando presentat per Grup Nomo fa uns mesos, una de les propostes que van inspirar la creació de Nimi. © Nomo La cuina japonesa, vint anys després Uns clients que també han anat canviant des d'aquelles primeres taules de Nomo el 2007, quan la gastronomia encara tenia un component exòtic i atreia sobretot un públic viatjat, familiaritzat ja amb aquest tipus de gastronomia. Dues dècades després, no només el sushi s'ha convertit en una cosa habitual: la cultura japonesa s'ha anat fent cada vegada més present a Barcelona, des de la gastronomia fins a nous productes, begudes i formes de menjar. "Els meus fills tenen tres anys i mengen habitualment sashimi i sushi. Per a ells és una cosa completament normal; fa vint anys hauria estat impensable que mengessin peix cru", explica Molina-Martell. Aquesta familiaritat també ha ampliat les ocasions i els formats en què es consumeix cuina japonesa. Ja no ha de ser un àpat especial ni estar lligada a un restaurant: pot ser un esmorzar, un dinar ràpid, un mos entre hores o una comanda a domicili. De fet, Grup Nomo fa quinze anys que treballa el delivery, quan encara no era un hàbit tan estès i va posar en marxa Nomomoto, el seu servei d'entrega a domicili. Avui, aquesta via representa al voltant del 20 % del negoci de Nomo i Nimi la incorpora des del principi, combinant restaurant, take away i entrega a domicili. Nomo disposa de deu establiments repartits entre Barcelona, Madrid, Girona i Andorra. © Nomo ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/03/2/naoyuki-haginoya-borja-y-juan-molina-martell-co-founders-de-nimi.jpeg" type="image/jpeg" length="3323127"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Reempresa, 15 anys de salvavides empresarial]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/reempresa-15-anys-salvavides-empresarial/</link>
      <pubDate>Wed, 07 Oct 2026 12:04:33 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/reempresa-15-anys-salvavides-empresarial/</guid>
      <description><![CDATA[Més de 6.000 negocis han continuat la seva activitat, s'han preservat més de 17.000 llocs de treball i s'han generat gairebé 340 milions d'euros d'inversió induïda]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La supervivència de les empreses és clau per a mantenir la salut de l'ecosistema econòmic català. No és qüestió únicament de crear empreses, sinó aconseguir que aquestes idees es mantinguin en el temps i passin a noves mans que les reinventin i conservin. És difícil predir quant de temps viurà una companyia, però és més senzill dotar-la dels recursos necessaris per continuar treballant. Reempresa fa una dècada i mitja que busca donar un cop de mà a les empreses en aquest moment de transició. L'entitat —creada per Cecot, Autoocupació i el suport de la Generalitat de Catalunya —s'ha consolidat com un instrument per facilitar el relleu empresarial i evitar el tancament d'empreses viables per manca de continuïtat. Segons les dades, durant aquests quinze anys, més de 6.000 empreses han pogut continuar la seva activitat, s'han preservat més de 17.000 llocs de treball i s'han generat gairebé 340 milions d'euros d'inversió induïda. "Aquest projecte funciona perquè no hi ha hagut ansietat, es treballa a poc a poc i no es vol tot per a demà", reflexiona Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, en l'acte de celebració dels 15 anys de Reempresa. Sovint es parla de la manca de relleu generacional. En algunes empreses, passar de pares a fills sembla una feina impossible. Primer, per la falta d'interès d'alguns joves a dedicar-se a allò que feien els seus pares. Després, per la inestabilitat del mercat, que pot provocar que alguns successors no vegin clar el sector en el qual es troba l'empresa dels seus progenitors. "Reempresa va néixer perquè una empresa viable no hagi de desaparèixer per cap factor", recorda Xavier Panés, president de la Patronal Cecot i de Reempresa. Però, segons proclama el líder de Cecot, aquesta no ha estat només una iniciativa d'una sola entitat, la qual cosa s'ha convertit en "la clau del seu èxit": "L'administració aporta capacitat i les entitats empresarials aportem coneixement del teixit i proximitat amb les empreses", concreta. La idea principal d'aquesta iniciativa és salvar les empreses, però sense desvincular-les de la innovació i la transformació. És per això que els seus creadors també la lliguen amb l'emprenedoria, ja que per a Panés, "l'emprenedor no només crea una empresa nova, també en pot transformar". En concret, s'ofereix un servei coordinat per professionals del món de la reempresa i amb el suport d'una àmplia xarxa de col·laboradors. Ja no es tracta d'una iniciativa per trobar directius; actualment, és un espai de connexió entre companyies. D'aquesta manera, els consultors i consultores tracten amb total confidencialitat totes les consultes i contrasten la informació que faciliten tant els empresaris que no volen continuar, com les reemprenedores. Com que és una entitat sense ànim de lucre, tots els serveis són gratuïts per a l'usuari, ja que les entitats que els promouen han rebut cofinançament públic. Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya © Júlia Catarineu - L'acompanyament cobreix tot el procés de transmissió d'un negoci. Reempresa ofereix assessorament individual per elaborar el pla de cessió o de compra, formació per a totes dues parts perquè puguin cedir o reemprendre amb tranquil·litat i seguretat, i acompanyament per afavorir la transferència de coneixement entre qui ven i qui compra. A més, disposa d'un mercat virtual amb més de 1.300 empreses en venda dels sectors del comerç, els serveis, l'hostaleria i la indústria, entre d'altres. I, perquè el finançament no sigui un obstacle, treballa amb associacions i entitats bancàries per facilitar la compra d'un negoci en funcionament. "Gràcies a tot això, en 15 anys, s'han donat en adopció més de 6.000 empreses", diu Albert Colomer, president de la Fundació Autoocupació i membre del Comitè Director de Reempresa. Aquesta xifra, afegeix Colomer, "és la meitat de les empreses que tanquen a Catalunya per falta de relleu". Així són els compradors i venedors Les raons per vendre o adquirir un negoci són diverses. Pel que fa a les persones cedents, una de cada dues té més de 50 anys, i una de cada dues vol jubilar-se, tot i que també hi ha altres motius per cedir, com per exemple raons personals o fins i tot un canvi de carrera professional. Les persones reemprenedores, en canvi, són majoritàriament d'entre 30 i 50 anys. No són tan joves com les persones que emprenen des de zero: cerquen en la reempresa una inversió més madura i amb menys risc que començar un projecte nou. Pel que fa al gènere, entre les persones cedents el 54% són homes i el 46% dones, mentre que entre les reemprenedores el 60% són homes i el 40% dones. Segons les infografies de Reempresa, per sectors, el comerç (32%), els serveis (30%) i l'hostaleria (30%) concentren la gran majoria de les reempreses d'èxit, seguits de la indústria (6%) i la construcció (2%). Quant a la inversió induïda, els serveis lideren la llista amb 84,2 milions d'euros, seguits del comerç (59 M€), l'hostaleria (56,1 M€) i la indústria (48,4 M€). Més enrere hi ha la construcció i reformes (10,8 M€), l'agropecuari (1,2 M€) i la categoria d'altres (600.000 €). El preu mitjà de les operacions varia molt segons el sector. El comerç i l'hostaleria tenen el preu més baix, 40.000 € de mitjana, seguits d'altres (60.000 €) i dels serveis (62.000 €). L'agropecuari se situa en 102.000 €, la construcció i reformes en 138.000 € i la indústria és el sector amb el preu mitjà més alt, 183.000 €. [articles:300909] Una iniciativa amb xarxa local Les empreses amb falta de relleu, majoritàriament no són grans companyies. El gran gruix de persianes baixades que han intentat salvar des de Reempresa són comerços de proximitat. Per això, es necessita una gran connectivitat amb les administracions locals i els consells comarcals. Reempresa té un total de 35 oficines repartides per tot el territori amb una vuitantena de treballadors. "El municipalisme ha aconseguit treballar acompanyat de les empreses, les patronals i l'administració", explica Lluisa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona. En concret, la seva tasca ha aconseguit que 3.500 empreses de les 6.000 mencionades es quedin dins de la diputació. "El dinamisme econòmic ha de ser un símbol de casa nostra", destaca Moret, qui també ha reivindicat el teixit empresarial de proximitat i com entre emprenedors i petits locals s'han aconseguit tractes "excel·lents".]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/79/00/8/fotografia-recurs-02.png" type="image/png" length="1693924"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui és l'assassí? La Cena Criminal arriba a El Xalet de Montjuïc]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/la-cena-criminal-barcelona-2026-2027/</link>
      <pubDate>Wed, 07 Oct 2026 11:28:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/la-cena-criminal-barcelona-2026-2027/</guid>
      <description><![CDATA[La Cena Criminal torna a Barcelona amb 'Un cadàver al Louvre', que es representarà durant tres nits a El Xalet de Montjuïc. Parlem amb les seves creadores sobre aquest fenomen immersiu que uneix teatre, gastronomia i misteri]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Misteri, alta cuina i les millors vistes de Barcelona. La Cena Criminal torna aquesta temporada a casa nostra per fer d'El Xalet de Montjuïc el seu nou escenari. Un cadàver en el Louvre és el nou cas d'aquesta empresa d'oci immersiu que ofereix una experiència que va molt més enllà de sortir a sopar. Aquesta temporada es podrà gaudir d'aquest esdeveniment durant tres nits: el 30 d'octubre, el 15 de gener i el 19 de març. Durant aquests tres esdeveniments, el restaurant es transforma en l'escena d'un crim i el culpable està assegut entre els comensals. L'objectiu és descobrir qui és l'assassí mitjançant pistes i endevinalles que tenen lloc entre plat i plat. M'assec a parlar amb Andrea Espinosa, directora departament internacional Das Kriminal Dinner i Lourdes Llebrez, actriu i directora creativa La Cena Criminal per conèixer com es construeix aquest espectacle que marida el teatre immersiu i la gastronomia. Un sopar ambientat en el París de 1956 La trama d'aquesta temporada situa el públic en el París del 28 de juny de 1956, una data que coincideix amb el Mundial de Suècia i que serveix de teló de fons per a l'ambientació. «Valérie convida moltíssims experts en art i premsa per anunciar un nou descobriment en el món de l'art. Enmig de tot això comencen a ocórrer un altre tipus d'escenes i històries, i aquest esdeveniment principal acaba interromput per tot el que succeeix després», explica l'actriu de l'espectacle sobre el punt de partida de la història. [articles:300649] Tota la representació sobre el terreny va a càrrec de dos únics actors professionals que interpreten múltiples personatges amb constants canvis de vestuari i caracterització. «Jo soc un personatge que es diu Valérie, una experta en art i una dona molt elegant; després soc Mari, la netejadora del Louvre, i també un policia francès que es diu Monsieur Treffoux», relata la intèrpret. I com es gestiona encarnar tres perfils tan diferents amb només dues persones en escena? «Corrent molt. Surto disparada dins de la justificació de l'escena, faig tot el canvi de vestuari i actitud que hagi de fer i torno a aparèixer», afegeix entre rialles. Però el repartiment no acaba en l'elenc professional: el públic assumeix fins a vuit dels personatges de l'obra. Des de l'arribada, s'assignen rols de forma voluntària a diversos assistents, als quals se'ls entrega un complement de caracterització i un llibret amb les seves intervencions. «Encara que tinguin personatges, no tenen avantatges per resoldre el crim. Tenen un guió que llegiran i interpretaran, però no tenen més informació que la resta dels comensals. Poden ser sospitosos alhora que són detectius, i perfectament podrien ser l'assassí», aclareix l'organitzadora de l'esdeveniment. Respecte al plat, joc en equip i anècdotes a sala La nit s'estructura en quatre actes que s'intercalen amb els tres passos del menú. «Mentre estan sopant no passa res a nivell teatral, els deixem menjar tranquils... a excepció del postre», assenyalen des de l'organització. Durant els actes teatrals, el servei de sala s'atura per concentrar l'atenció en la trama. En canvi, quan se serveixen els plats, l'acció es pausa perquè els assistents puguin menjar amb tranquil·litat, debatre amb el seu equip, revisar les proves o apuntar dades en els seus fulls d'investigació. Aquesta implicació del públic genera situacions imprevisibles i molt divertides durant les representacions. «Recordo una senyora que tenia un personatge que havia de ser italià i ella ens deia: 'És que jo en realitat parlo portuguès, puc fer accent portuguès? M'és igual que sigui italiana, jo soc portuguesa'», recorda entre rialles l'actriu. 'Un cadàver al Louvre' és l'espectacle que veurem a Barcelona En altres ocasions, la immersió és tan absoluta que trenca els esquemes de la resta de la sala: «Hi ha gent que es fica tant en el paper que, a mesura que avancen els conflictes, es dirigeixen a altres participants i els parlen de veritat. En finalitzar, la resta del públic arriba a preguntar-nos si aquesta persona també era actriu contractada». Tant és així que una de les frases que més han de repetir els actors durant la nit és un directe: «Pots llegir el guió, si us plau?», per reconduir la improvisació i evitar que es perdi la pista clau. Del teatre del segle XIX a la desconnexió digital Tot i que La Cena Criminal va començar la seva trajectòria a Espanya el 2024, l'empresa compta amb més de 15 anys de trajectòria en països com Alemanya, Suïssa o Àustria. L'origen d'aquest esdeveniment era el de rescatar una tradició que va néixer a principis del segle XIX en els teatres amateur anglesos. Ara, en plena era del true crime, els podcasts de misteri i les escape rooms, aquest espectacle aposta per la immersió i la participació del públic: «El que més està agradant és el fet que aquestes tres o quatre hores que deixes el mòbil a la bossa les vius en el present i comparteixes amb altres persones una experiència. T'ho passes bé, et sents part d'alguna cosa i t'oblides de les pantalles i del teu dia a dia», reflexiona la responsable del projecte. Una de les escenes de l'espectacle En acabar la nit, cada taula o equip ha de lliurar un veredicte formal detallant la identitat del culpable, així com la reconstrucció exacta dels fets. «En la immensa majoria dels esdeveniments almenys un equip ho resol. I algun fins i tot ho fa al mil·límetre: són capaços de reconstruir com va succeir tot pas a pas, la gent s'hi posa a fons», expliquen. Encara que El Xalet de Montjuïc acollirà les tres cites principals a la capital (30 d'octubre, 15 de gener i 19 de març), l'experiència no es queda només a Barcelona ciutat. Un cadàver al Louvre també es podrà veure a la Masia Can Ametller de Sant Cugat del Vallès, amb passis programats per al 31 d'octubre de 2026, el 16 de gener de 2027 i el 20 de març de 2027. Comprar entrada]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/60/5/captura-de-pantalla-2026-10-06-a-les-14-35-00.png" type="image/png" length="1350808"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rock, pop i grans estadis: els 25 concerts imprescindibles d'octubre]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/rock-pop-grans-estadis-25-concerts-imprescindibles-octubre/</link>
      <pubDate>Wed, 07 Oct 2026 10:45:02 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/rock-pop-grans-estadis-25-concerts-imprescindibles-octubre/</guid>
      <description><![CDATA[Llegendes del rock com Deep Purple o Fontaines D.C. comparteixen agenda amb grans referents de la música en català com Oques Grasses, Els Pets, Dorian, Svetlana i Miki Núñez]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El comiat d'Oques Grasses, la música de cambra a la nova temporada del Palau de la Música o L'Auditori, el pop actual amb Miki Núñez o el rock clàssic de la mà de Deep Purple i The Strokes són alguns dels concerts que ens esperen les properes setmanes a les sales de concerts de Barcelona. Una agenda molt variada i adaptada a tots els gustos que demostra, un cop més, que la nostra ciutat és una parada imprescindible entre els artistes de la música contemporània. Oques Grasses Quan: Dimarts 7, dijous 8, divendres 9 i dissabte 10 d'octubre (20: 30 h) On: Estadi Olímpic Lluís Companys El grup osonenc fa un gran pas a la seva carrera oferint a l'Estadi Olímpic una quàdruple cita històrica. La banda encapçalada per Josep Montero s'acomiada dels escenaris per sempre davant de desenes de milers de seguidors. Un adéu molt emotiu a un dels grans referents de la música en català de l'última dècada. Bach: Partites, sonates i suites per a violí Quan: Dijous 8 d'octubre On: L'Auditori (Sala de Cambra) El concert inaugural del cicle de cambra de L'Auditori proposa un diàleg viu entre segles a través de les obres de J. S. Bach i György Kurtág. Un repartiment d'excel·lència format per Elionor Martínez, Patricia Cordero, Andrea García, Helena Satué i Noemí Fúnez oferirà una vetllada d'alta sensibilitat i virtuosisme. [articles:300865] Candlelight: Tribut a Queen vs The Beatles Quan: Divendres 9 d'octubre On: Palau de la Música Catalana Les entrades ja estan disponibles aquí El Palau de la Música s'il·luminarà amb milers d'espelmes per acollir un cara a cara musical únic entre dues de les bandes britàniques més grans de tots els temps. Un duet de cambra revisarà els clàssics més coneguts de Queen i The Beatles en un format intimista. Un concert amb espelmes per recordar aquests dos grups de rock clàssic Barcelona Guitar Trio & Dance: Homenatge a Paco de Lucía Quan: Dissabte 10, dilluns 12 i dilluns 19 d'octubre On: Palau de la Música Catalana (Cicle Maestros de la Guitarra) Les entrades ja estan disponibles aquí Dins del cicle Maestros de la Guitarra, aquest concert ret tribut al llegendari mestre del flamenco Paco de Lucía. Tres guitarristes de referència internacional combinaran la seva destresa de sis cordes amb la força del ball flamenc en un marc tan incomparable com el Palau de la Música Catalana. Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Nova York Quan: Dilluns 12 d'octubre (20: 00 h) On: L'Auditori Les entrades ja estan disponibles aquí Una de les formacions més conegudes del món, el veneçolà Gustavo Dudamel, arriba a Barcelona al capdavant de la mítica Filharmònica de Nova York. Una vetllada simfònica d'alt nivell internacional que promet ser una de les grans grans cites de la música clàssica de la temporada a la ciutat. Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Nova York Andrea Motis & Yamandu Costa Quan: 21 d'octubre On: Palau de la Música Catalana (58 Festival de Jazz de Barcelona) Les entrades ja estan disponibles aquí La trompetista i cantant barcelonina Andrea Motis s'alia amb el guitarrista brasiler Yamandu Costa en el marc del Festival de Jazz de Barcelona. Una trobada que fusiona la delicadesa del jazz amb el ritme de la música llatinoamericana. [articles:300632] Trueno Quan: Dimarts 13 d'octubre (21: 00 h) On: Palau Sant Jordi L'estrella argentina del rap i del moviment urbà fa el salt al Palau Sant Jordi per demostrar per què és una de les veus més potents de la seva generació. El jove artista mostrarà el seu repertori carregat de hip-hop, freestyle i ritmes llatins. El somni d'una nit d'estiu, en concert Quan: 23 d'octubre On: Palau de la Música Catalana (Festival Clàssics) El Cor Aglepta, La Camerata i la direcció de Borrani presenten aquesta relectura de l'obra de Shakespeare i la composició de Mendelssohn dins del Festival Clàssics. Una vetllada on la música coral i l'esperit contemporani es donen la mà al temple de La Casa dels Cants. Elisabet Casanovas farà la versió dramatitzada del clàssic de Shakespeare OBC: Concert per a piano de Chopin Quan: 23 i 24 d'octubre On: L'Auditori Sota la direcció de Cristian Macelaru i amb el pianista David Khrikuli com a solista, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpreta el poètic Concert per a piano n. º 1 de Chopin en un programa que també inclou peces de Smetana i Rakhmàninov. Morat Quan: Divendres 16 i dissabte 17 d'octubre On: Palau Sant Jordi Les entrades ja estan disponibles aquí La banda colombiana de pop-rock torna a Barcelona amb una doble data de gran format per repassar els seus grans éxits. Tornarà a ressonar al Sant Jordi el seu so folk-pop i uns temes dissenyats per ser cantats a ple pulmó. La Fúmiga Quan: Divendres 16, dissabte 17 i diumenge 18 d'octubre On: Sant Jordi Club Els valencians La Fúmiga s'acomiaden dels escenaris amb tres cites a Barcelona. La banda de referència oferirà un triplet de concerts al Sant Jordi Club per dir adéu a tots els seus fans. Un concert que farà ballar el públic amb la seva música i la seva energia positiva. La Fúmiga en concert. ©Artur Gavalda El Pony Pisador Quan: Divendres 16 d'octubre On: Sala La Paloma La formació barcelonina porta la seva barreja de folk internacional, yodel i cançons de mariners a la pista de ball de La Paloma. Un concert festiu, ple d'humor i virtuosisme instrumental indispensable per als amants de la música d'arrel. Svetlana Quan: Dissabte 17 d'octubre On: Sala Salamandra (L'Hospitalet de Llobregat) Dins el cicle Directes Estrella Damm, el duet Svetlana arribarà a L'Hospitalet amb la seva proposta irònica, electrònica i sense complexos. Un concert ple de ritme, dance-pop i una actitud gamberra que promet convertir la Salamandra en una gran festa. Svetlana actuarà a la Sala Salamandra Rhapsody in Blue: BMB & Simfònica Quan: Diumenge 18 d'octubre On: L'Auditori La Banda Municipal de Barcelona (BMB) obre temporada amb un programa dedicat al jazz simfònic americà. Amb obres de Gershwin, Bernstein, Gould i Brandt, la Rhapsody in Blue serà la gran protagonista d'un concert ple de virtuosisme. Deep Purple Quan: Dilluns 19 d'octubre On: Sant Jordi Club Les llegendes vives del hard rock tornen a la capital catalana per demostrar que el seu llegat continua més viu que mai. Deep Purple repassarà els grans clàssics de la història del rock com Smoke on the Water o Highway Star en una nit de guitarres, energia i rock and roll. Deep Purple al Sant Jordi Club The Strokes Quan: Dimarts 20 d'octubre On: Palau Sant Jordi Les entrades ja estan disponibles aquí Dins de la seva gira Reality Awaits, els reis de l'indie rock novaiorquès presentaran un concert de luxe al Sant Jordi. Julian Casablancas i els seus acompanyants compartiran escenari amb el post-punk irreverent de Fat White Family i l'estilisme pop d'Alex Cameron. Dani Martín Quan: 24 d'octubre On: Palau Sant Jordi Les entrades ja estan disponibles aquí L'exlíder d'El Canto del Loco torna als escenaris per retrobar-se amb el seu públic barceloní. El seu repertori repassarà tant la seva exitosa etapa en solitari com les cançons que van marcar a tota una generació. Fontaines D. C. Quan: Dissabte 24 d'octubre On: Sant Jordi Club Les entrades ja estan disponibles aquí La banda de Dublín s'ha convertit en un dels grans fenòmens del post-punk i rock alternatiu mundial. Aquest octubre, arriba a Barcelona dins del seu D. C. EU Tour 2026 on presentaran el seu nou material amb un directe intens, poètic i contundent. El grup Fontaines D. C. tocarà a casa nostra Miki Núñez Quan: Dissabte 24 d'octubre On: Razzmatazz 1 El cantant de Terrassa torna a la sala de Razzmatazz per oferir el seu concert ple de pop, ska i energia. Miki Núñez repassarà tots els seus èxits en una nit pensada per gaudir en família i amb amics. Maruja Limón Quan: Dissabte 24 d'octubre On: Sala Times (Santa Coloma de Gramenet) Les entrades estan disponibles aquí Dins el cicle Directes Estrella Damm, el quintet femení de Barcelona portarà la seva fusió de flamenc, pop, música llatina i rumba a Santa Coloma. Un concert ple de ritme, lletres reivindicatives i força femenina que portarà la música d'arrel urbana a la sala Times. Maruja Limón forma part dels Directes Estrella Damm The New Raemon Quan: Dissabte 24 d'octubre On: Sala VADE (Sabadell) Ramón Rodríguez porta el seu projecte de referència de l'indie pop-rock estatal a Sabadell. The New Raemon oferirà un repàs als seus grans èxits en un format de proximitat, amb la seva lírica i les melodies íntimes. Simple Plan Quan: Dilluns 26 d'octubre On: Sant Jordi Club Les entrades estan disponibles aquí Els veterans del pop-punk canadenc tornen a la ciutat per fer un viatge a la nostàlgia dels anys 2000. Amb uns concerts sempre enèrgics, la banda farà sonar tots els seus grans èxits que continuen fent saltar a públics de totes les edats. Els Pets Quan: Dimecres 28 d'octubre On: Palau de la Música Catalana (Cruïlla Concerts) La històrica formació de Constantí arriba al Palau de la Música de la mà del cicle Cruïlla Concerts. Lluís Gavaldà i companyia repassaran les millors cançons del seu repertori en un recinte que li aportarà una atmosfera especial a la seva música. [articles:300860] Valeria Castro Quan: Divendres 30 d'octubre On: Palau Sant Jordi Les entrades estan disponibles aquí La cantautora canària fa el salt al gran recinte del Palau Sant Jordi i es consolida com una de les grans veus actuals de la música en espanyol. La seva senzillesa, el folk intimista i la seva veu delicada protagonitzaran una nit inoblidable. Dorian Quan: Divendres 30 d'octubre On: Sala Apolo Els grans mestres de la synth-pop i l'indie electrònic juguen a casa omplint la sala Apolo. Dorian presentarà el seu nou disc Futuros impossibles, però també farà sonar els seus temes més exitosos com Cualquier otra parte. Serà un concert que convertirà la pista de ball en una celebració. Els catalans Dorian actuaran a casa aquest octubre Jorge Drexler Quan: Dissabte 31 d'octubre On: Palau Sant Jordi Les entrades estan disponibles aquí El cantautor uruguaià posarà el punt final a la gran agenda musical del mes d'octubre al Palau Sant Jordi. Drexler oferirà un concert rodó amb la seva mestria habitual per fusionar la poètica, els ritmes llatins i la ciència. Amb ell, acomiadarem el mes de la millor manera possible.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/41/4/dorian-2025.jpeg" type="image/jpeg" length="317667"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De la web a la IA: 25 anys d'evolució d'Interficie]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/interficie-tecnologia-servei-empreses/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 14:13:31 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/interficie-tecnologia-servei-empreses/</guid>
      <description><![CDATA[La companyia barcelonina, amb 25 anys d'experiència, basa el seu model en formació, consultoria i enginyeria per ajudar les companyies a integrar la innovació amb sentit de negoci]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Cada vegada és més complex entendre els canvis tecnològics. En l'àmbit empresarial, moltes companyies s'han d'envoltar d'empreses de consultoria o especialistes per tal d'estar al dia no només de les noves tendències, sinó de les funcions que la tecnologia pot fer. No és una tasca fàcil i amb l'arribada de la intel·ligència artificial encara es fa més complicat. La reinvenció és una part clau d'aquest procés, tant per les empreses necessitades com per les consultores. El món d'internet ja no tracta de fer pàgines web i, per tant, exigeix més. Interficie va néixer el 2001 amb un projecte molt diferent del que tenen 25 anys després, però amb la mateixa intenció: transformar empreses. Avui, ja no és simplement una empresa de desenvolupament, es defineixen com un "partner tecnològic capaç d'acompanyar una organització des de la definició del problema fins a la seva implementació". Interficie basa el seu nou model de negoci en tres eixos: formació, consultoria i tecnologia. D'aquesta manera, es converteixen en un referent clau a l'hora d'ajudar les empreses a integrar correctament la tecnologia, però també els acompanyen en tots els processos previs i en el manteniment posterior. "Ajudem a empreses i institucions a convertir la tecnologia en negoci", assegura Txus Portomeñe, CEO de la companyia, a The New Barcelona Post. Més de dues dècades de feina i una cinquantena de treballadors porten Interficie a la cúspide de les consultories, amb tres branques empresarials dedicades exclusivament a un de cada pilar de l'empresa. Alfabetia ajuda les organitzacions a entendre i adoptar la tecnologia. Soolvers ajuda a decidir què té sentit fer, prioritzar i governar. Interficie té la capacitat d'executar-ho: software, integracions, IA, ecommerce, plataformes i aplicacions. La companyia catalana no busca rendibilitat fàcil a curt termini, ja que se centren a crear relacions de confiança amb els seus clients. La realitat és que intenten introduir-se en les empreses, esdevenir clau en els pròxims passos i dotar-les de totes les eines necessàries perquè puguin continuar treballant amb tecnologia més puntera i un coneixement concret de les seves necessitats. "No ens interessa tant fer un projecte puntual com entendre el negoci del client i anar evolucionant la seva plataforma tecnològica amb ell", diu Portomeñe. De fet, ell mateix afegeix que tenen algunes empreses que fa entre 7 i 8 anys que treballen plegats. "Quan coneixes bé el negoci, els sistemes i els objectius d'una empresa és quan realment pots aportar molt més valor". És per això que no volen qualsevol client ni a qualsevol preu. Busquen empreses que vulguin transformar-se i entrar en el món de la tecnologia de cap, però sobretot amb cap. "Que busquin un company amb qui poder pensar i executar. No algú que tingui totes les respostes, sinó que t'expliqui bé el problema", remarca Portomeñe. En altres paraules, es presenten com una companyia que vol ajudar a les empreses amb un problema tecnològic de qualsevol mena. No treballen amb cap plataforma privada de programari i sempre intenten utilitzar llicències de programaris lliures, ja que per al CEO de la companyia: "Els diners s'han d'utilitzar per a la funcionalitat". A més, com que tenen capacitat d'execució, poden crear qualsevol solució d'acord amb les necessitats específiques dels clients. Un pas més amb la IA La intel·ligència artificial evoluciona a una velocitat que moltes organitzacions encara tenen dificultats per traslladar al seu dia a dia. Utilitzar eines d'IA per cercar informació, generar continguts o resoldre tasques puntuals ja és habitual; el repte real apareix quan una empresa vol incorporar-la als seus processos, als seus sistemes i a la presa de decisions. Per a Interficie, una adopció efectiva de la IA ha de partir d'un objectiu de negoci clar i construir-se sobre una bona base de dades, integració amb els sistemes de l'empresa, governança, seguretat i control. Sense aquests elements, és fàcil acabar amb pilots que funcionen en una demo, però que difícilment arriben a producció o generen un retorn mesurable. "La tecnologia és només una part del projecte. Primer cal saber quin problema volem resoldre, amb quines dades i sota quines regles", apunta Portomeñe. "La IA empresarial no necessita saber de tot; necessita entendre molt bé el teu negoci", Txus Portomeñe, CEO d'Interficie Aquesta visió també porta Interficie a qüestionar la idea que les empreses necessiten sempre els models d'intel·ligència artificial més grans i generalistes. D'aquesta manera, confirmen que en molts casos, un model més reduït i especialitzat, connectat amb el coneixement propi de l'organització —ERP, CRM, documentació interna, bases de dades o altres fonts privades— pot oferir respostes molt més útils i precises per a la seva operativa. Gràcies a aquest plantejament, poden abordar qüestions essencials com la privacitat, la seguretat, la governança de la dada i el control sobre la informació corporativa. Segons les necessitats de cada projecte, aquests models poden desplegar-se en entorns de cloud privat o fins i tot en infraestructura pròpia de l'empresa, reduint la dependència de plataformes externes i augmentant el control sobre les dades. "La IA empresarial no necessita saber de tot; necessita entendre molt bé el teu negoci", diu el CEO d'Interficie. Interficie vol acompanyar les organitzacions en tot aquest recorregut: des de la formació i la identificació de casos d'ús fins a la definició de l'arquitectura, la preparació de les dades, la integració amb els sistemes existents i el desenvolupament de les solucions. L'objectiu no és incorporar IA perquè sí, sinó identificar on pot generar un impacte real i convertir-la en una eina útil, segura i sostenible per al negoci. De Barcelona al món Interficie fa 25 anys que està en el mercat i s'ha reinventat sempre per poder-se mantenir fidel a les necessitats dels seus clients. La companyia defensa una empresa relativament boutique, que per a ells vol dir no competir en volum, sinó en capacitat de resoldre projectes tecnològics complexos. És evident, però, que la companyia veu les grans oportunitats en l'adopció empresarial de la IA, en la transformació de processos, en la connexió de la IA amb les dades corporatives i en la construcció de nous productes i serveis. D'aquesta manera, el seu creixement es vol centrar a combinar la formació, la consultoria i l'enginyeria, ja que mentre la tecnologia continua avançant i les solucions són més complicades, es necessita una empresa capaç de tot. Pel que fa a la seva ubicació, tenen molt clar que es queden a Barcelona. "Té una combinació molt interessant de talent tecnològic, empresa tradicional, start-ups, universitats i institucions. Tenim l'oportunitat de convertir tota aquesta capacitat en projectes d'innovació empresarial molt més tangibles", concreten des d'Interficie. Ara bé, també reconeixen que tot i que la capital catalana sigui casa seva, des d'aquí treballen "per grans corporacions i projectes que operen a escala estatal i internacional". En definitiva, Interficie és una d'aquestes empreses catalanes que ha sabut reinventar-se i mantenir el seu valor afegit. Actualment, ajuden altres empreses a aproximar-se a aquesta tecnologia que a vegades sembla tan llunyana. Amb al voltant d'una cinquantena de clients i tot el món per conquerir, aquesta empresa s'alça com l'acompanyant perfecte per a les empreses i manté com a objectiu principal demostrar-los que "la tecnologia ha de servir a les empreses i no al revés", conclou Portomeñe.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/27/5/whatsapp-image-2026-10-05-at-13-05-24.jpeg" type="image/jpeg" length="77384"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què mentim? El Festival Clàssics torna per qüestionar la veritat]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/festival-classics-barcelona-2026/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 13:20:10 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/festival-classics-barcelona-2026/</guid>
      <description><![CDATA[Del 8 d'octubre al 17 de desembre, el Festival Clàssics reuneix teatre, música i filosofia al voltant de l'engany amb Joan Fontcuberta, Àngels Gonyalons o Mazoni.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Per què mentim? Quines mentides necessitem per viure i quines veritats som capaços de suportar? Al voltant d'aquestes preguntes es presenta la 8a edició del Festival Clàssics, la cita d'arts contemporànies i pensament impulsada per La Casa dels Clàssics i Abacus, que tindrà lloc a Barcelona del 8 d'octubre al 17 de desembre. La cita comptarà amb una trentena de propostes que abasten el teatre, la música, la filosofia i les arts visuals per debatre sobre la mentida en tota la seva complexitat, entesa no només com un engany maliciós sinó també com una eina de ficció, protecció i convivència humana. Aquesta edició compta amb un padrí de luxe: el fotògraf i assagista Joan Fontcuberta, una de les veus internacionals més reconegudes en la reflexió sobre la imatge, la simulació i els límits de la veritat. Fontcuberta és, també, l'autor de la imatge del cartell d'enguany, signarà l'exposició Confabulacions a La Capella (a partir del 25 de novembre, juntament amb FRAU recerques visuals) i oferirà la conferència Decadència i elogi de la mentida el 2 de desembre a La Virreina Centre de la Imatge. Un tret de sortida amb reflexió filosòfica El festival s'inaugurarà aquest dijous 8 d'octubre a les 19 h al hall del CCCB amb la taula rodona Tot és mentida. El director de cinema Kike Maíllo, l'escriptora Míriam Cano i el filòsof Oriol Farrés parlaran amb Sira Abenoza, directora del Festival Clàssics, sobre la fragilitat de la realitat i la manipulació del discurs prenent com a referència el pensament de Hannah Arendt. La programació musical del Festival Clàssics 2026 es duran a terme a espais de referència de la ciutat. El Palau de la Música Catalana acollirà el 16 d'octubre El millor dels mons possibles, un diàleg entre la ironia de Voltaire (en veu de l'actor Guillem Balart) i la música de Bach. El 23 d'octubre serà el torn de la primera proposta simfònica en la història del festival: una revisió contemporània del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare i Mendelssohn a càrrec de La Camerata, el Cor Aglepta i l'actriu Elisabet Casanovas. Elisabet Casanovas també estarà al Festival Clàssics La programació musical es completarà al desembre amb dues estrenes remarcables. Per una banda, Magalí Sare presentarà Descasada el 4 de desembre al CCCB, un concert basat en els cants de comiat de les núvies per qüestionar les narratives tradicionals de l'amor romàntic. I, per l'altra banda, Mazoni portarà al Teatre l'Aliança del Poblenou Les cançons de la mentida el 9 de desembre, un recorregut per peces tradicionals de l'arxiu del projecte Càntut que es mou entre la hipèrbole, la traïció i el gènere fantàstic. Grans veus de la literatura catalana El teatre i la literatura tindran un pes important al festival amb muntatges dedicats a grans figures de les lletres catalanes. Els dies 4 i 5 de novembre, Àngels Gonyalons, sota la direcció de Sergi Belbel, protagonitzarà al Museu Frederic Marès la lectura dramatitzada El mot mentida, innoble i punyent, basada en quatre contes de Víctor Català. Per la seva banda, Anna Alarcón interpretarà el 15 de desembre al CCCB Digues que m'estimes, Montserrat Roig, un espectacle dirigit per Magda Puyo al voltant de l'últim llibre de l'escriptora barcelonina. L'actriu Anna Alarcon. ©Xavi Buxeda La programació teatral inclou també la proposta Calderada amb Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Laura Aubert al TNC, el 27 d'octubre, així com el monòleg Una història certa sobre la mentida de Maria Rovira (Oye Sherman) a l'Espai Texas el 24 de novembre, 1 i 8 de desembre. El Festival Clàssics 2026 posarà el punt final el 17 de desembre a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm amb l'acte L'ofici de buscar la veritat. La jornada inclourà una conversa entre el filòsof Gregorio Luri i Ignasi Aragay (director adjunt de l'ARA), seguida d'una taula de redacció en directe amb la directora del diari, Esther Vera, on es convidarà el públic a exercir el pensament crític i aprendre a detectar notícies falses. [articles:300349] Com a gran novetat, aquesta vuitena edició estrena una col·laboració editorial entre el festival i Arcàdia. El pròxim 13 d'octubre arribarà a les llibreries Si tot fos mentida, el nou assaig de la directora del Festival Clàssics, Sira Abenoza. Amb aquest títol s'inicia un projecte perquè cada any la temàtica del festival tingui el seu propi llibre de referència. L'assaig ressegueix la genealogia de la veritat i l'engany des de Plató i Agustí d'Hipona fins a Kant, Constant i Hannah Arendt, i planteja la mentida no només com un engany maliciós, sinó també com una construcció social i creativa. 'Si tot fos mentida', el llibre de l'edició En el fons, tant el llibre com el festival plantegen la mateixa pregunta: com construïm i mantenim la confiança que ens permet conviure quan tot al nostre voltant sembla posat en dubte.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/30/2/unnamed.jpeg" type="image/jpeg" length="153643"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un nou radicalisme democràtic davant de populismes i extremismes]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/nou-radicalisme-democratic-davant-populismes-extremismes-opinio-de-pau-solanilla-franco/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 12:49:46 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pau Solanilla Franco]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Opinió]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/nou-radicalisme-democratic-davant-populismes-extremismes-opinio-de-pau-solanilla-franco/</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Les nostres democràcies liberals pateixen una paradoxa política complexa. Les societats reclamen i necessiten canvis i reformes profundes per garantir la prosperitat, la sostenibilitat, la seguretat i l'equitat, però les institucions democràcies tenen cada cop més dificultats per poder oferir-les i executar-les. Els canvis geopolítics, econòmics, tecnològics, socials i mediambientals sumats a la polarització política són un test d'estrès d'alta intensitat que converteix les institucions democràtiques en organitzacions i sistemes disfuncionals. Les conseqüències són conegudes, el creixent malestar per la inaccessibilitat a un habitatge assequible, la precarietat i desigualtat creixent de les classes populars i la tensió econòmica de les classes mitjanes. De l'altra, una percepció d'inseguretat i d'incertesa davant del futur per l'impacte de les transformacions tecnològiques, la crisi climàtica i la pèrdua d'expectatives de futur optimistes. En aquest escenari distòpic, les democràcies es dissocien de la idea de progrés i d'un futur raonablement optimista deixant el terreny adobat per als populismes que ofereixen respostes aparentment més senzilles i simplistes. Les institucions democràtiques passen a ser percebudes com l'establishment generant una greu crisi no tant ideològica com d'expectatives. Alguns s'entesten a reivindicar el centre i l'statu quo com a antídot davant l'empenta de les formacions populistes. El resultat, l'auge aparentment imparable de les formacions amb propostes extremes, especialment de l'extrema dreta, davant de la contenció o la moderació d'una dreta i una esquerra que es perceben com a conservadores. Davant d'aquesta situació, alguns s'entesten a reivindicar el centre i l'statu quo com a antídot davant l'empenta de les formacions populistes. Un error estratègic i tàctic que pot ferir greument les nostres democràcies. Una cosa és administrar prudentment els reptes a què ens enfrontem, però necessitem respostes i propostes ambicioses i agosarades per transformar la realitat i reconstruir la idea de progrés sent respectuosos amb les institucions, els drets, el pluralisme i l'Estat de dret. Cal dir-ho alt i clar, hem d'impulsar un nou radicalisme democràtic que no vol dir cridar més alt, cercar enemics externs o interns o qüestionar les regles democràtiques. Ser radical és arribar a l'arrel dels problemes amb empatia, coratge i ambició transformadora i no només amb grans proclames i declaracions. La crisi de l'habitatge en pot ser un bon exemple. No estem davant d'un problema del mercat immobiliari, sinó davant d'una falla estructural de l'anomenada economia social de mercat. Assistim a una fractura gravíssima de la idea de progrés que erosiona la confiança en les institucions mentre apliquem mesures pal·liatives i solucions en un horitzó de vuit a deu anys. Ser radical és arribar a l'arrel dels problemes amb empatia, coratge i ambició transformadora. El gran repte col·lectiu és tornar a fer desitjable el present i el futur, però el "bonisme" declaratiu ha quedat obsolet. No podem protegir les institucions convertint-les en organitzacions disfuncionals o peces de museu. La idea de progrés no pot ser un concepte abstracte o un intangible; necessitem oferir beneficis funcionals i emocionals. Un projecte de prosperitat compartida en què es percebin resultats a curt termini. La idea de progrés no pot ser un concepte abstracte o un intangible; necessitem oferir beneficis funcionals i emocionals. Necessitem sacsejar-nos el gradualisme i apostar per un radicalisme democràtic que aparentment pot ser contradictori però que és possible. Ser radical a les reformes, i institucional en els procediments. Canviar moltes coses sense trencar les regles. És precisament aquí on les institucions poden conservar la legitimitat, evolucionar, reformar les coses i oferir resultats. La confiança democràtica també depèn en bona mesura de l'exercici i una democràcia que potser té la capacitat d'escolta, però no resol o no encarrila els problemes principals que preocupen la societat, acaba per debilitar-se inexorablement. També necessitem revisar la nostra concepció del lideratge. He escrit diverses vegades sobre la fal·làcia del mite dels anomenats líders forts. Això és, models de lideratge basats en el comandament i l'ordre, la jerarquia i la confrontació amb l'adversari. És un lideratge que potser pot ser aparentment eficient i ràpid en la presa de decisions, però debilita la col·laboració, el coneixement distribuït, les pròpies organitzacions i la capacitat de construir aliances transversals. Els grans desafiaments contemporanis requereixen lideratges sòlids més que líders forts o incontestables. Persones capaces de teixir complicitats, mobilitzar emocions i tenir l'honestedat de reconèixer que sols no podem, que necessitem horitzons i solucions col·lectives. Líders que a més de proclamar i activar determinats canvis, siguin capaços de vincular-nos perquè considerem que val la pena reconstruir la idea de progrés conjuntament. Els grans desafiaments contemporanis requereixen lideratges sòlids més que líders forts o incontestables. Reconstruir la idea de progrés és una de les grans lluites democràtiques del segle XXI. Davant dels que ofereixen refugiar-se en un passat idealitzat que no tornarà, o els que es conformen amb administrar de forma conservadora un status quo que no suporta la pressió dels nous bàrbars polítics, econòmics o tecnològics, necessitem impulsar i imaginar un futur diferent i radicalment diferent de la distòpia que ens ofereixen les forces il·liberals. Ja fa molts anys que la filòsofa i politòloga belga Chantal Mouffe va teoritzar i desenvolupar sobre el radicalisme democràtic. Mouffe va explicar bé que la democràcia no ha d'intentar eliminar el conflicte polític, sinó organitzar-lo democràticament. Avui el debat no rau en una confrontació dialèctica, intel·lectual o política entre moderació i radicalitat. El repte és desplegar una nova radicalitat democràtica que sigui capaç de tornar a transformar la societat i oferir un projecte de prosperitat i convivència compartida i inclusiva davant d'aquells que advoquen per una radicalització que converteixen l'adversari en l'enemic i qüestionen les institucions democràtiques i la convivència. La democràcia no ha d'intentar eliminar el conflicte polític, sinó organitzar-lo democràticament. Reconstruir la idea de progrés vol dir recuperar la convicció que podem transformar profundament les nostres societats sense destruir allò que permet conviure des de la diferència. Hem d'atrevir-nos a canviar radicalment algunes de les veritats amb què hem conviscut en les darreres dècades, però fer-ho democràticament amb audàcia i eficiència. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/25/7/14326.jpeg" type="image/jpeg" length="434815"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La IA posa el futur laboral sobre la taula]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/ia-posa-futur-laboral-sobre-taula-bnew/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 11:48:11 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/ia-posa-futur-laboral-sobre-taula-bnew/</guid>
      <description><![CDATA[Experts reunits al BNEW assenyalen l'adaptació empresarial, la formació i l'ètica com a claus davant la transformació tecnològica dels llocs de treball]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La intel·ligència artificial substituirà llocs de treball en un futur. Aquesta és una de les afirmacions que més atemorida té a la societat actual. L'auge de la IA i totes les possibilitats que s'obren amb ella fa pensar que, en algun moment, les feines deixaran de ser per nosaltres humans. L'opinió dels experts, però, no dona bola a aquest argument i asseguren que hi haurà un canvi de paradigma, existiran noves feines i d'altres moriran, com sempre ha passat en la història. Ara bé, més enllà de la tranquil·litat de la permanència humana als llocs de treball, els mateixos experts també asseguren que cal formació, enteniment i molta ètica per arribar a integrar correctament la IA al món laboral. El BNEW, congrés organitzat pel Consorci de la Zona Franca ha dedicat un vertical sencer dels tres dies de l'esdeveniment a la intel·ligència artificial. Preocupant o no, cal tenir en copte que aquesta nova tecnologia està pensada per canviar el món i avança a un pas tan ràpid que la ment humana ja no la pot seguir. És per això que és tòpic de converses, debats i formacions sobre com s'hauria d'implementar a la vida, però sobretot, al món empresarial. Anna Golsa és la CEO d'Eurofirms, la primera multinacional espanyola de gestió del talent i recursos humans. Per a ella, la IA és una eina clau, però ha d'estar controlada. S'aferra a la idea que l'humà l'ha de controlar, tenir-la a prop, però mantenir-se com a amo i no el revés. "A la IA li hem d'exigir només tasques de poc valor afegit", ha dit l'experta. La veu de Golsa és una de les convidades a parlar de l'efecte de la IA en el món laboral i la humanització, una xerrada de la BNEW que rep el nom de Huma+IA: el futur del treball. "Com la IA està redefinint el treball, les capacitats i l'ocupabilitat". La CEO d'Eurofirms ha compartit taula amb Alexander Phimister, fundador i director de Phimister Business School i Daniel Furlan, vicepresident de la Fundació Pimec, en una reflexió a tres bandes que ha moderat José María Santos, responsable de Negoci d'Institucions d'Ibercaja. Aquest últim ha volgut començar amb una dada: el 2030, el 22% dels llocs de feina canviaran; se'n crearan 170 milions i se'n destruiran 92 milions. "Qui es fa càrrec que aquestes persones estiguin preparades?", ha preguntat Santos. Imatge de les instal·lacions del D Factory durant el BNEW © Cedida - Per als tres experts, les escoles de formació per a joves, però també per a grans són importantíssimes. Però, més enllà de l'evident necessitat d'ensenyar aquests nous processos al personal, Glosa parla de "l'adaptació empresarial", és a dir, de l'estratègia que necessiten les empreses per integrar la IA amb "cert sentit". Així doncs, el repte és que les empreses siguin capaces d'adaptar-se, modificar processos i, fins i tot, canviar el model de negoci. "La clau implica combinar IA i persones", ha explicat l'experta. Aquest és un punt complicat, segons Furlan, qui ha recordat que en un teixit com el català, on 8 de cada 10 empreses són pimes, la transformació tecnològica pot ser especialment complexa. No només pel cost de la formació o de personal, sinó també pel cost d'oportunitat que implica canviar o formar una persona dins d'una empresa petita. La barrera pels júniors Parlar d'IA també implica parlar de canvis en el món laboral. Els experts descarten una substitució massiva i, per a Santos, "el balanç és positiu amb les dades a la mà". Això sí, hi ha reticències pel model actual: les tasques que ara s'encarreguen a la IA són les mateixes que tradicionalment s'assignaven als júniors quan entraven en una empresa. "Ens falta paciència", ha lamentat Golsa en una conversa amb The New Barcelona Post. A parer seu, la immediatesa actual ha fet que els perfils més joves deixin de ser vistos com una inversió, i si els models de negoci no canvien i la IA no s'integra amb criteri, aquests llocs de treball podrien desaparèixer. Phimister creu que el model ja està canviant, sobretot en la captació de talent. Des de la seva escola de formació, defensa posar l'accent en la capacitat d'adaptació en lloc de formar només en tasques o tecnologies concretes. Golsa hi discrepa: "Cal fomentar el pensament crític i el sentit comú". Per mantenir llocs de treball dignes i compartir espai amb la IA, conclou, "s'ha d'analitzar molt i reflexionar". Productivitat a futurs La IA a les empreses és inevitable i per a Furlan la productivitat que es pugui aconseguir amb ella estarà al centre de la qüestió. Així doncs, segons l'expert de la Fundació Pimec, es tindran molt en compte les facilitats que donin aquestes eines tecnològiques a les empreses. Golsa hi està d'acord, però ha tornat a insistir que per molt que la IA sigui a tot arreu, "no ho resoldrà tot". Per a la CEO d'Eurofirms la incorporació de la IA serà un procés llarg i caldrà mirar-lo de prop, perquè en algun moment "deixarà de ser una eina i es convertirà en executiu i allà haurem d'estar preparat", ha reflexionat l'experta. En definitiva, el repte de la IA no consisteix només a aprendre a utilitzar una nova eina, sinó a adaptar les empreses, els processos i les competències de les persones a una nova realitat laboral. En aquest procés, les pimes parteixen d'una situació especialment complexa per la seva mida i recursos, mentre que la incorporació de la IA també obre interrogants sobre l'entrada dels joves al mercat laboral, el futur del talent sènior, la productivitat i l'ètica. Per això, la implantació de la IA a les empreses ha de ser pausada i fruit d'una reflexió profunda. Com conclou Golsa, "la base, al cap i a la fi, sempre ha de ser humana".]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/19/95/89/8/una-de-las-mesas-redondas-del-bnew-c-czfb.jpeg" type="image/jpeg" length="336076"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Primavera Sound celebra 25 anys amb noms com Doechii o Massive Attack]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/primavera-sound-compleix-25-anys-noms-com-doechii-massive-attack/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 11:05:06 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/primavera-sound-compleix-25-anys-noms-com-doechii-massive-attack/</guid>
      <description><![CDATA[El Primavera Sound Barcelona celebra el seu 25è aniversari del 2 al 6 de juny de 2027 amb un cartell de 151 artistes encapçalat per Doechii, Phoebe Bridgers, Fontaines D.C., Massive Attack o Bad Gyal.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Primavera Sound Barcelona ha presentat avui el cartell de la seva 25a edició, una cita molt especial que se celebrarà del 2 al 6 de juny de 2027 al Parc del Fòrum i que convertirà de nou la capital catalana en l'epicentre musical del planeta. El festival ha donat a conèixer una llista de 151 noms que celebren la història del festival i recorden com de lluny ha arribat des d'aquella primera cita d'un sol dia el 2001. Aquell primer logotip dels inicis torna a presidir el cartell d'aquesta 25a edició com una picada d'ullet als seus orígens. No obstant això, la gran senya d'identitat és el lideratge femení: les artistes prenen el comandament d'un cartell que torna a posar la paritat al centre, tal com el festival porta fent des de fa edicions El cartell del Primavera Sound 2027 amb toc femení Entre els noms que encapçalen el cartell destaca el debut de Doechii. L'estrella del rap nord-americà arriba al festival, gràcies a l'èxit mundial del seu Alligator Bites Never Heal. Al seu costat hi ha Phoebe Bridgers, convertida en la cantautora de referència de tota una generació després del seu nou disc Lost Weekend. El cartell es completa amb FKA twigs, llesta per mostrar un espectacle completament renovat; Robyn, la reina del pop suec; la referent local Bad Gyal, que arribarà al Parc del Fòrum plena dels seus hits més sonats; i Hayley Williams, icona del rock en femení. Però el cartell femení no s'atura aquí. També destaca la britànica Lola Young, amb el ressò de l'èxit de Messy encara a la seva discografia; Caroline Polachek; Kim Petras; Tinashe; Shygirl; Weyes Blood amb el seu chamber pop; Julien Baker, que reprèn el seu projecte en solitari després de gairebé un lustre; i la inusual aparició de Vashti Bunyan, veu de culte de 81 anys que amb prou feines ha ofert una desena d'actuacions en l'última dècada. Bad Gyal torna al Primavera Sound aquest 2027 Icones, llegendes i retorns inesperats En l'apartat de grans bandes i sons de guitarra, Primavera Sound 2027 torna a reunir alguns dels noms més influents de l'escena internacional. Els irlandesos Fontaines D.C. tornen al festival a les portes del llançament de Dopamine Chamber, el seu nou àlbum. Juntament amb ells hi haurà el hardcore de Turnstile, Pavement, Dinosaur Jr., King Gizzard & the Lizard Wizard, els Bleachers liderats per Jack Antonoff i DIIV. La música electrònica signarà alguns dels moments més històrics d'aquesta 25a edició. Per primera vegada en els seus 25 anys de trajectòria, els britànics Massive Attack s'estrenaran a l'escenari del Primavera Sound. També s'hi sumarà per primera vegada la història de The Chemical Brothers, llegendes de la cultura de club. Aquest bloc es reforça amb grans artistes com Underworld, una sessió especial en format b2b entre Skrillex i l'australiana Ninajirachi (que tancarà el festival), BICEP, Joy Orbison, els fiesteros Prospa o l'artista local John Talabot. The Chemical Brothers també formen part del cartell del 25 aniversari Entre les sorpreses i retorns d'aquesta edició destaca ANOHNI, que oferirà un repertori especial dedicat a les cançons del seu amic i col·laborador Lou Reed. Així mateix, Bradford Cox —un dels músics que més vegades ha actuat en la història del recinte— reapareixerà després de set anys allunyat de la vida pública per revisar el cançoner psych-folk del seu projecte Atlas Sound. Molts més gèneres: synth-pop, metall o flamenc L'edició de 2027 tornarà a connectar gèneres en aparença distants: des del metall monolític de Warning fins al synth-pop de Metronomy, passant per l'ambient de Malibu, el hip-hop de JT, el flamenc de Carlos de Jacoba & Ciutat o Converge, Full of Hell i Castle Rat. El festival funcionarà una vegada més com a altaveu del futur de la música abans que esclati en el mainstream. Així ho demostra la presència de l'ecosistema del post-pop digital que agiten Arca, underscores, Snow Strippers o AKRIILA, que conviuran amb projectes emergents com Westside Cowboy, @, Twisted Teens, Sophia Stel o pablopablo. Com a homenatge a la seva pròpia història, el Primavera Sound 2027 reunirà propostes úniques que només responen a les seves pròpies regles: des de la cantautora argentina Juana Molina o l'electro-punk de Lip Critic, fins a Jesu (projecte de Justin Broadrick), els canadencs Angine de Poitrine o el productor Pole, clau en el desenvolupament del dub techno, que repassarà la seva trilogia en un espectacle coproduït juntament amb el festival Unsound. El cartell del Primavera Sound 2027 Una setmana de Primavera a Barcelona Les jornades principals del festival se celebraran del dijous 3 al dissabte 5 de juny al Parc del Fòrum. A això, s'hi sumarà la ja habitual jornada inaugural gratuïta del dimecres 2 de juny i la festa de clausura Primavera Bits del diumenge 6, protagonitzada per un set de vuit hores a quatre mans entre Richie Hawtin, Four Tet i Dixon. A més, l'organització anunciarà pròximament una programació paral·lela en sales i espais culturals de Barcelona que allargarà l'aniversari durant tota una setmana. I la cita professional Primavera Pro celebrarà la seva 18a edició del 2 al 5 de juny estrenant seu al DHub. Un quart de segle després d'aquell primer festival el 2001, Primavera Sound es prepara per signar un nou capítol històric. El compte enrere per al 25è aniversari del festival ja ha començat. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/16/9/doechii.png" type="image/png" length="2654889"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Andrés Iniesta: "En el meu moment, parlar de salut mental era molt més tabú"]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/andres-iniesta-en-meu-moment-parlar-salut-mental-era-molt-mes-tabu/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 10:29:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Arts]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/andres-iniesta-en-meu-moment-parlar-salut-mental-era-molt-mes-tabu/</guid>
      <description><![CDATA[L'antic cinema IMAX Port Vell inicia una nova etapa de la mà de Stoneweg Culture i NSN amb l'exposició 'Iniesta Experience: El Juego Interior', un recorregut sobre la trajectòria i la vida del futbolista.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'antic cinema IMAX del Port Vell torna a obrir les portes a Barcelona, però, ara, convertit en un nou centre d'experiències culturals i interactives de gran format. L'edifici va ser construït el 1995 pels arquitectes Enric Soria i Jordi Garcés i és tot un símbol de la transformació litoral de la ciutat postolímpica. Aquesta temporada, inicia una nova vida gràcies a la concessió atorgada pel Port de Barcelona fins al 2029 a la societat AC House Barcelona, sota la gestió de Stoneweg Culture. El primer protagonista d'aquesta nova etapa és Andrés Iniesta, figura clau del barcelonisme des de la seva arribada a La Masia amb 12 anys. L'exposició Iniesta Experience: El Juego Interior, coproduïda per Stoneweg Culture i NSN (Never Say Never) (la companyia cofundada pel mateix exfutbolista), proposa un viatge immersiu per la seva trajectòria personal i esportiva. L'acte de presentació oficial ha comptat amb la presència d'Andrés Iniesta, actual entrenador del Fūjin FC a Dubai; Jaume Sabater, cofundador i CEO de Stoneweg; i Joel Borràs, fundador i CEO de NSN.«Aquest recorregut és una mostra per reviure molts moments en el camí, tant en l'àmbit futbolístic com personal. Sense cap ànim de ser exemple de res, és bonic compartir la meva carrera i el que ha estat la meva vida», ha afirmat l'Andrés Iniesta durant la roda de premsa. La reconversió del cinema 3D a una sala interactiva Després del seu tancament el 2014 i de quedar en desús durant gairebé una dècada, l'edifici va reobrir temporalment el 2023 com a centre d'interpretació de la Copa Amèrica (America's Cup Experience), un projecte que ja va comptar amb el suport de Stoneweg i en el qual es van invertir prop de set milions d'euros. La divisió cultural del grup d'inversió, que és responsable de la dinamització del Palau Martorell, la Sala Parés o el futur Museu Carmen Thyssen a l'antic Cinema Comèdia, aposta per mantenir l'activitat de l'espai fins a la seva transformació definitiva. [articles:300813] Jaume Sabater, CEO de Stoneweg, ha destacat què suposa recuperar aquesta estructura per a la ciutat: «L'edifici era una icona de la Barcelona postolímpica. Després de moltes anades i vingudes, inaugurar avui aquest espai amb l'Andrés és un plaer absolut. És un lloc emblemàtic que torna a obrir-se per a la ciutadania a través de projectes culturals d'aquesta magnitud». «L'experiència des del punt de vista del culer és extremadament emotiva» (Jaume Sabater) Li hem preguntat a Sabater, gran apassionat del futbol i, sobretot, del FCB, com veu l'experiència des del punt de vista culer. Ell ha confirmat la seva passió pel club i ha destacat el valor emocional de treballar estretament amb el manxec: «L'experiència des del punt de vista del culer és extremadament emotiva. He tingut el privilegi de poder-ho fer amb l'Andrés i de tornar a viure moments que, com a aficionat, vaig gaudir des de la graderia. Poder-ho compartir directament amb ell ho fa encara més especial», ha explicat el directiu. Per la seva banda, Joel Borràs, CEO de NSN, ha posat el focus en el valor diferenciat de la proposta: «No hi ha cap esportista que tingui un projecte com aquest actualment. El camí d'aquesta exposició és explicar la persona; la vida de l'Andrés emociona no només per la seva carrera, sinó per la seva passió i per la història d'èxit i superació que porta a dins». L'antic cinema IMAX renaixerà amb una exposició interactiva dedicada a Andrés Iniesta. Salut mental, la vulnerabilitat en l'esport i el Barça actual L'exposició combina continguts audiovisuals, escenografia, objectes originals de la carrera del jugador i elements interactius, com una zona on els visitants poden xutar una pilota real cap a porteria. Però un dels eixos principals del recorregut és l'espai dedicat a la salut mental, la gestió de la pressió i les expectatives en l'esport de màxim nivell. Iniesta ha explicat: «Sí que hi ha hagut una evolució amb el pas dels anys, gràcies als testimonis de molts esportistes que ho hem fet visible. En el meu moment parlar-ne era molt més tabú. Jo ho vaig fer per necessitat, quan vaig sentir que no podia més. Cal entendre que els futbolistes no són només futbolistes, són persones, i abans que la tecnologia o la posició al camp, el més important és la relació humana i com es gestiona». «Cal entendre que els futbolistes no són només futbolistes, són persones» (Andrés Iniesta) Durant la trobada amb els mitjans, l'excapità blaugrana també ha analitzat el moment actual del FC Barcelona sota la direcció de Hansi Flick: «Com a espectador i aficionat, aquest Barça em dona molta tranquil·litat. Sé que farà un joc que m'agrada, que em farà divertir i que competirà per tot. Després guanyar o perdre títols depèn de molts detalls, però l'important és la continuïtat i el salt de qualitat que està mostrant l'equip». L'antic cinema IMAX renaixerà amb una mostra interactiva dedicada a Andrés Iniesta. Iniesta Experience. El juego interior es podrà visitar a l'antic IMAX del Port Vell fins al 10 de gener, abans d'iniciar una gira internacional per altres ciutats. Les entrades estan disponibles a partir de 18 euros per als adults i 13,50 euros per als infants. Quan finalitzi aquesta mostra, Stoneweg Culture té previst programar noves experiències interactives en aquest espai fins a l'exhauriment de la concessió el 2029. A més, el projecte inclou un component social gràcies a l'acord de col·laboració signat amb la Fundació del FC Barcelona, mitjançant el qual es donarà suport als programes de salut mental per a adolescents utilitzant l'esport com a eina terapèutica. ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/13/1/5d9b7957-0751-483f-8f7e-c4c5750ef646.jpeg" type="image/jpeg" length="1677355"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ibai Llanos i Gerard Piqué són els nous fundadors de la 'foodtech' barcelonina Plesh]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/ibai-llanos-gerard-pique-fundadors-plesh/</link>
      <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 09:07:42 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Catarineu Pla]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Business&Talent]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/ibai-llanos-gerard-pique-fundadors-plesh/</guid>
      <description><![CDATA[La companyia s'especialitza amb 'snacks' saludables que substitueixen el sucre per fibres vegetals]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La salut és una de les prioritats de la vida del consumidor en l'actualitat. Es redueix el consum de tabac i alcohol, i les opcions healthy omplen les cafeteries, bars i supermercats. L'esport creix i l'alimentació sana s'alza com l'opció més demanada. Ara bé, a qui no li agrada un dolç de tant en tant? Plesh neix amb la intenció de demostrar que, no perquè el seu producte sigui un guilty pleasure, vol dir que no és saludable. La seva proposta de snacks de xocolata sense sucres afegits ja ha enamorat el consumidor, però també algun que altre famós. En la seva última ronda de finançament, Ibai Llanos i Gerard Piqué han decidit entrar a formar part d'aquesta revolució i des d'aquest dilluns es converteixen en cofundadors de la foodtech barcelonina, juntament amb Jaume Betrian, Juan Umbert i Adrià Colominas. "Volem arribar a la comunitat a través de creadors de contingut", explica Jaume Betrian, CEO de l'empresa al The New Barcelona Post. L'estratègia de Plesh tenia dues fases: consolidar el producte i aconseguir públic. En aquesta segona, els fundadors van veure com necessitaven personatges potents que poguessin impulsar la marca. Piqué, que ja havia format part d'una primera ronda de finançament de la companyia, ha decidit fer un pas més en aquesta direcció i entrar a formar part de l'equip. A més, ho ha fet acompanyat d'Ibai Llanos, un dels creadors de contingut amb més comunitat de tot l'Estat espanyol. La seva incorporació, doncs, és una manera d'aconseguir incidir en aquestes comunitats de joves. "Canvia la manera en la qual es relacionen les marques amb els creadors", diu Betrian, qui també afegeix que "es tracta d'entrar a formar part d'un projecte i construir-lo, més que recomanar-lo". La ronda de finançament que han guanyat els dos personatges públics ascendeix a 3,75 milions d'euros i servirà per mantenir el creixement de l'empresa i l'obertura cap a aquests nous mercats. Durant anys, els creadors de contingut han canviat les regles de la comunicació. Han construït els seus propis canals, creat comunitats capaces de competir per l'atenció amb els grans mitjans i demostrat que ja no feia falta seguir els models tradicionals per connectar amb milions de persones. Ara, Llanos i Piqué volen aplicar aquesta mateixa mentalitat a una altra indústria: l'alimentació. Las grajeas de chocolate de PLESH - Segons ha deixat clar la companyia, els dos nous fundadors aporten coses completament diferents a la marca i el seu creixement. Llanos, per una banda, té una gran capacitat de crear nous formats d'entreteniment, connectar amb comunitats enormes i convertir-les en participants actius del producte. Aquestes qualitats poden fer que Plesh deixi de ser una opció a recomanar i passi a formar part de l'alimentació d'una comunitat. "El que m'interessa de Plesh és la possibilitat de construir una marca d'una manera diferent. No volia només arribar al final per a col·laborar amb el meu nom, sinó formar part des del principi i ajudar a construir productes que em molen, així com la marca i la seva comunitat. Crec que aquí està el veritablement interessant del projecte", comenta Llanos. D'altra banda, Piqué té una gran experiència creant empreses i, més que exjugador de futbol, se'l pot considerar empresari. Ell també té una gran cartera de creació de plataformes d'entreteniment i nous models de negoci, la qual cosa el converteix en una peça clau en el creixement de Plesh, a parer de la mateixa marca. "Sempre m'han atret els projectes que s'atreveixen a fer les coses d'una altra manera. Plesh té un gran producte, una categoria enorme per davant i un equip amb molta ambició. Entrem per a aportar la nostra experiència, ajudar a accelerar el seu creixement i construir una marca amb potencial per a anar molt més allà d'Espanya", afirma Piqué. [articles:300909] Una fórmula d'èxit El secret de Plesh és una recepta innovadora feta per autèntics experts. Una de les mancances que veien els fundadors al mercat quan van començar a coure aquest projecte era la possibilitat de tenir propostes saludables que substituïssin els snacks dolços, sense necessitat de prescindir del sabor o la mateixa dolçor. És per això que gràcies a la feina d'experts com Lluc Dalmau —reconegut per la seva tasca en alta pastisseria—, van trobar la mescla perfecta de fibres vegetals que substitueixen el sucre i aporten un 20% més de fibres prebiòtiques i entre un 10% i un 18% de proteïna. "Amb aquesta recepta aconseguim enganyar el cervell, generant substàncies com les dopamines o les serotonines relacionades amb la felicitat, però sense que aquestes hagin estat generades per una gran quantitat de sucre en el nostre cos", defensa Betrian. Més de 3.000 punts de venda Des del seu llançament, Plesh ha aconseguit convertir ràpidament la seva proposta en un producte amb presència real en el mercat. El món actual dona molta prioritat a les propostes saludables i, si a més s'assegura que aquestes poden ser igual de sabroses que els snacks de tota la vida, la seva presència té més possibilitats de créixer. És per això que la companyia ja és present en més de 3.000 punts de venda a l'Estat espanyol, amb presència en cadenes i espais com Carrefour, Alcampo, Bonpreu, Ametller Origen, Ca l'Ametller (o Cal Fruitós) i Areas. La seva gamma inclou diferents formats de snacks de xocolata sense sucres afegits, com dragees i els nous Crunch Bites, desenvolupats a partir d'una combinació pròpia de fibres vegetals per aconseguir la dolçor i la textura sense recórrer a les fórmules tradicionals de la categoria. Gràcies a la seva innovadora fórmula, Plesh pot competir amb els gegants xocolaters que històricament han tingut el monopoli dels snacks dolços. Tot i això, la seva proposta vol apujar l'aposta i demostrar que la vida no està feta per patir, sinó per cuidar-se: "Per què un dolç no pot ser igual de saludable?", reflexiona en aquest diari Betrian. Plesh entra al mercat amb un objectiu clar: fer-se amb el consumidor dels snacks dolços de tota la vida. Amb Piqué i Llanos en l'equip fundador, Plesh assegura que sumarà capital, nous socis i una nova manera de construir la marca per afrontar la seva següent etapa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/76/44/8/06.jpeg" type="image/jpeg" length="1673748"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Xavier Pont]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/xavier-pont-kern-pharma/</link>
      <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 14:34:10 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Influents]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/xavier-pont-kern-pharma/</guid>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/16/1/captura-de-pantalla-2026-10-05-a-les-14-28-51.png" type="image/png" length="483235"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Altres tardors]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/altres-tardors-the-barcelonian/</link>
      <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 12:36:04 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[The Barcelonian]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/altres-tardors-the-barcelonian/</guid>
      <content:encoded><![CDATA[La tardor mai arriba de cop. Suposo que és perquè no hi ha un dia en concret en què s'acabi l'estiu. Primer canvia la llum. Després l'aire. Refresca al vespre, ens posem una jaqueta. I un dia, gairebé sense adonar-nos-en, una fulla cau a terra i descobrim que, fins fa poc, aquella fulla era d'un arbre. I ara és del carrer, o del vent. Amb els llocs passa una mica el mateix. Un dia encara els sentim molt nostres i, poc després, ja formen part del paisatge que recordem. Amb qui passejàvem. La llum que travessava aquell arbre. Les cadires tan incòmodes d'aquella terrassa, però què bé que s'hi estava. Ara són els carrers que hem après a travessar d'una altra manera. Les places on vam jugar, llegir, córrer o simplement seure, ara són peces d'un record. Quadrats i triangles que conformen un trencaclosques que avui està en obres i que —ha tornat a passar— ja és el record d'una altra tardor. Però en vindran d'altres. Altres tardors. I aquesta també haurà estat nostra. INFORMACIÓ Il·lustració: Daniella Ferretti Text: Elena Busquets Títol: Altres tardors Contacte: https://www.instagram.com/daniella.ferretti/ https://www.agoodson.com/portfolios/daniella-ferretti/]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/78/10/3/302-the-barcelonian-daniella-ferretti-2.jpeg" type="image/jpeg" length="1042094"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De Joel Joan a Julio Manrique: 7 estrenes de la setmana]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/estrenes-teatre-barcelona-del-5-al-11-octubre-2026/</link>
      <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 10:54:15 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Elia Tabuenca]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Espectacles BCN]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/estrenes-teatre-barcelona-del-5-al-11-octubre-2026/</guid>
      <description><![CDATA[Del 5 a l'11 d'octubre, la cartellera teatral està ben plena de propostes per a tots els gustos: comèdies, poesia, historia i molt bon teatre!]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Comença una setmana més a la cartellera teatral de Barcelona i aixó només vol dir una cosa: noves estrenes ompliran les sales de la ciutat! I és que, setmanalment, podem gaudir de noves propostes teatrals de la mà de grans creadors i creadores que ens fan somiar, reflexionar, riure o estremir-nos a les nostres butaques. I aquesta setmana... comença ben forta! Joel Joan estrena comèdia, però també ho fa en Julio Manrique al Lliure; per altra banda, Míriam Iscla torna als escenaris i la poesia de Miguel Hernández o Lorca tornaran a fer-nos emocionar. Les sales de proximitat també hi tenen molt a dir i gaudirem d'obres crítiques amb la política i la situació actual. Així que, ja ho saps: ves fent lloc a l'agenda perquè, els propers dies, el teatre t'espera! Bouvetøya a l'Espai Lliure De l'1 al 25 d'octubre de 2026 L'Espai Lliure de Montjuïc acull Bouvetøya (La necessitat d'una illa), una producció que forma part de la celebració del 50è aniversari del Teatre Lliure. Escrita a vuit mans per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer, i dirigida pel mateix Manrique, l'obra és una distopia concebuda inicialment durant el confinament de 2020 que es recupera i reescriu sis anys després per reivindicar la funció essencial de les arts escèniques. La trama segueix el viatge aparentment absurd d'un grup d'amics cap a l'illa més remota del planeta, un tros de gel flotant enmig del nada. Protagonitzat per un repartiment coral format per Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet, aquest trajecte es transforma en un conte sobre la lleialtat, l'amistat i l'amor pel teatre que busca connectar amb el públic a través d'un missatge d'esperança cap al futur. Imatge promocional de 'Bouvetøya (La necessitat d'una illa)'. ©David Ruano Bons i dolents al Teatre Condal Del 6 d'octubre al 15 de novembre de 2026 El Teatre Condal presenta Bons i dolents, una nova comèdia escrita per Joel Joan i dirigida per Nelson Valente. La història arrenca amb un sopar entre dues parelles d'amics: el Ricard, un home en plena crisi dels cinquanta que viu obsessionat pel reggaeton i les drogues, i el Jesús, el seu millor amic a qui deu una gran quantitat de diners. Les tensions acumulades entre ells i les seves parelles, la Clàudia i la Marta, acaben d'esclatar quan el Ricard arriba amb la notícia bomba que tornarà a ser pare amb una altra dona. [articles:300854] Amb un repartiment encapçalat per Joel Joan, Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago, la peça explica com els interessos personalíssims poden alterar la moralitat de qualsevol. Sota la premissa que tots som bons fins que ens convé no ser-ho, l'espectacle ofereix un retrat sobre els límits de l'amistat, les hipocresies quotidianes i les relacions de parella. Comprar entrada Morning Sun a La Villarroel Del 9 d'octubre al 8 de novembre de 2026 La Villarroel acull l'estrena de Morning Sun, un text del dramaturg britànic Simon Stephens (El curiós incident del gos a mitjanit), traduït per Adriana Nadal i sota la direcció de Pau Roca. Es tracta d'un retrat íntim, delicat i emotiu sobre la vida d'una dona en una Nova York en constant transformació. La trama s'endinsa en el pas del temps, la memòria i la inevitable vivència de fer-se invisible per a la societat a mesura que es compleixen anys, tot plegat enquadrat en el batec d'una metropoli on els bars de sempre canvien d'amos i els amants i amics van i vénen. 'Morning Sun', una nova proposta de Grup Focus.©Kiku Piñol Protagonitzada per un repartiment format per Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri, l'obra mostra la trajectòria de tres generacions de dones, àvia, mare i filla, per explicar la complexitat dels lligams de sang, les alegries compartides i els dolors silenciats. Una proposta sobre els inicis i els finals, la persistència de l'amor i la recerca d'identitat enmig del soroll de la gran ciutat. Comprar entrada Lo de Jaume I a El Maldà Del 8 d'octubre al 8 de novembre de 2026 El Maldà acull Lo de Jaume I, una comèdia musical de la companyia Al Cel. La trama situa l'espectador davant l'arribada de la nova presidenta de la Generalitat, Lídia Obiols, una política d'extrema dreta decidida a recuperar les institucions catalanes i restaurar la «puresa de la catalanitat». El seu pla agafa un gir insòlit quan el Museu d'Història de Catalunya troba el fal·lus dissecat de Jaume I, a punt per engendrar una nova llinatge de reis catalans. Partint lliurement de l'obra Don Jaume el Conqueridor de Serafí Pitarra, el muntatge es construeix com una farsa gamberra i satírica sobre l'actualitat política i la pujada dels discursos extremistes. La proposta combina el ritme musical amb l'humor absurd per oferir una crítica punyent de les dinàmiques de poder i la identitat. Comprar entrada Vientos del pueblo al Teatre del Raval Del 7 d'octubre al 15 de novembre de 2026 El Teatre del Raval presenta Vientos del pueblo, un espectacle multidisciplinari creat i dirigit per ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/39/40/3/bouvetoeya-al-teatre-lliure.png" type="image/png" length="1008813"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sonia Gainza Bernal]]></title>
      <link>https://www.thenewbarcelonapost.cat/sonia-gainza-bernal/</link>
      <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 06:00:00 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Influents]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.thenewbarcelonapost.cat/sonia-gainza-bernal/</guid>
      <enclosure url="https://www.thenewbarcelonapost.cat/uploads/s1/21/77/87/2/captura-de-pantalla-2026-10-02-a-les-19-35-55.png" type="image/png" length="552550"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
