150 anys d’excursionisme

Membres del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ascendiran el proper 26 de novembre al turó de Montgat, 150 anys després que cinc joves ho fessin per primera vegada. Serà l’activitat central amb què l’entitat commemorarà el segle i mig d’una històrica sortida recreativa que va iniciar l’excursionisme a Catalunya. Eren anys de la Renaixença i de la construcció del catalanisme. Aquell dia ja llunyà a Montgat, i ja de tornada a Barcelona, ​​aquells cinc joves van decidir fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, embrió de l’actual CEC, que actualment compta amb més de 4.500 socis.

Poc pensaven aquells pioners que avui la seva associació excursionista seria una de les més importants d’Europa. Van decidir fundar-la una vegada van haver baixat del turó, mentre observaven el mar asseguts a la platja i imbuïts per l’entusiasme que l’excursió havia deixat en ells. Així ho recull la primera acta de l’entitat, que es va inspirar en altres alpines ja existents a França, Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa.

L’objectiu de l’associació era, en primer lloc, la pràctica de l’alpinisme, aleshores un esport encara minoritari al nostre país. Però aviat, i seguint el model de les societats geogràfiques, l’entitat va adquirir de seguida un caràcter científic i els socis es van dedicar a recopilar informació sobre la riquesa geològica de Catalunya, que acabaria contribuint al progrés econòmic i industrial del país. Es van publicar manuals i es van fer mapes. L’any 1878, dos anys després de la seva fundació, un grup de socis es van escindir i van formar l’Associació d’Excursions Catalana. El 1890, van tornar a unificar-se a l’actual CEC.

Les activitats exploradores del CEC van tenir un paper molt rellevant en la construcció de la identitat catalana a finals del segle XIX. I és que, a la vocació esportiva i científica, s’hi va afegir la cultural i, en especial, la promoció i protecció del català. Al seu local, a l’actual número 10 del carrer Paradís, es va fundar el 1907 l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Un any abans es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

El CEC es va instal·lar en un lloc de la ciutat de gran importància arqueològica, ja que al seu pati interior es poden admirar les restes del temple d’August que va presidir el fòrum de la Barcelona romana i que avui atrau milers de visitants. Es tracta de quatre de les columnes que el suportaven. Tres d’elles, les que formen cantonada, porten dretes dos mil·lennis. La quarta es va muntar amb diverses peces trobades entre les restes d’enderrocs i reformes d’habitatges que amb els segles van anar fagocitant el temple. Aquesta columna reconstruïda va estar molts anys a la plaça del Rei, fins que es va decidir traslladar-la al costat de les seves germanes.

Les restes del temple d’August són un dels grans tresors arqueològics de Barcelona que el CEC custòdia al pati central, que no existia quan l’entitat s’hi va instal·lar. Ho va fer al tercer pis de l’edifici, on emergien els capitells de les columnes corínties. Amb els anys, es van deconstruir les plantes que impedien la visió del conjunt, que es pot admirar avui des de gairebé totes les finestres de l’edifici. Aquest s’alça al cor del que va ser Bàrcino, el punt més alt del conegut com a mont Tàber, un petit promontori que els romans van triar per fundar la ciutat, en permetre disposar d’una infraestructura que facilitava de manera natural l’evacuació de les aigües. Una vella roda de molí davant de l’entrada del CEC assenyala aquest punt més elevat i una placa al mur exterior informa que és a 16,9 metres del nivell del mar.

El moment de més auge del CEC es va veure truncat amb l’inici de la Guerra Civil. Fins aleshores, havia col·laborat estretament amb la Mancomunitat i la Generalitat republicana. Durant la contesa, va facilitar refugis i material de muntanya a la unitat militar alpina. Va aconseguir sobreviure al franquisme i tornar a emprendre l’activitat en un context polític molt desfavorable pels antecedents catalanistes de l’entitat. Això no va impedir que s’impartissin classes de català amb el pretext de conèixer la toponímia de la geografia.

Al llarg d’aquest segle i mig, el CEC ha acumulat un patrimoni important. Potser el més rellevant és el seu arxiu fotogràfic, gairebé 800.000 instantànies que es poden consultar en línia. El seu butlletí també és una font indispensable per als historiadors i altres estudiosos. El 1983, se li va concedir al CEC la Creu de Sant Jordi. Dos anys abans, havia rebut el Premi d’Honor Jaume I, i el 1999, la medalla de la Unesco. Ara, els socis estan bolcats en la commemoració dels seus 150 anys, com abans ho van fer al seu cinquantenari i centenari, moment en què va erigir a dalt del turó de Montgat, la zona zero del CEC, un monòlit al qual tornaran el proper 26 de novembre.

Mentrestant, si se’n té ocasió, val la pena visitar l’edifici dalt del mont Tàber i admirar les columnas del vell temple d’August. És una gran experiència.