22@ i la Capital Mundial de l’Arquitectura

Per als qui vivim a Barcelona i estimem l’arquitectura, el 2026 és el nostre any. Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura, i per això la nostra ciutat s’omplirà de debats i conferències sobre paisatge urbà, habitatge, espai públic, patrimoni, ecologia, sociologia, filosofia i molts altres aspectes relacionats amb el món de l’arquitectura. Les reflexions que els experts duran a terme aquests dies seran, sense cap dubte, valuoses, mentre possibilitaran que el col·lectiu de professionals entorn de l’arquitectura es reforci i s’elevi. Però l’èxit de la Capitalitat només es donarà si aconseguim acostar l’arquitectura a la societat, de manera que cada vegada més persones gaudim de l’arquitectura i comprenguem la importància que té en les nostres vides.

Quan pensem en l’arquitectura de Barcelona, de seguida ens ve al cap la bellesa del modernisme, així com la d’alguns edificis icònics, com el Pavelló Alemany de Mies van der Rohe. Tanmateix, gairebé ningú inclouríem els edificis del districte 22@ en una ruta arquitectònica, malgrat tenir mèrits evidents per formar part de l’imaginari arquitectònic de la nostra ciutat.

El 22@ representa la transformació de dues-centes hectàrees de sòl industrial obsolet en un nou àmbit que conserva el caràcter productiu de l’espai que en el seu moment va ser l’epicentre de la revolució industrial a la Península Ibèrica. Des de llavors, el 22@ s’ha convertit en un dels primers districtes d’innovació europeus, amb més de 12.150 empreses, 2.000 startups, 3 centres tecnològics i 20 centres acadèmics. Més que un projecte de renovació urbana, el 22@ defineix un nou model de ciutat, basat en la generació i l’atracció de talent, així com en la creació de llocs de treball intensius en coneixement.

L’oferta acadèmica del 22@ inclou centres públics, privats i mixtos. Tres de les quatre universitats públiques barcelonines hi tenen doble seu: la Unviversitat Pompeu Fabra, amb facultats a Ca l’Aranyó i la seva escola de negocis Barcelona School of Economics; la Universitat Politècnica de Catalunya, amb el Tech Talent Center i Euncet Business School; i finalment la Universitat de Barcelona, amb l’Institut de Formació Contínua (IL3) i, ben aviat, també l’ENTI (Escola de Noves Tecnologies Interactives). La UVic compta amb l’escola d’art i disseny BAU, i la Universitat Oberta de Catalunya ocupa la gran fàbrica de Can Jaumandreu. A més, el 22@ acull el primer campus a Europa de la Universitat de Hong Kong (HKU) i té en marxa diverses iniciatives de capital europeu.

Pel que fa a la representació empresarial, el 22@ acull centres d’innovació i desenvolupament d’Amazon, Microsoft, Telefónica, Meta, CaixaBank, Autodesk, així com les seus de Mediapro, Booking, Cisco Systems, Indra o LinkedIn, entre moltes altres. Els principals pols econòmics són els de la indústria tecnològica, audiovisual i de mitjans, el disseny, l’energia, la biomedicina i els videojocs, entre d’altres.

Poques vegades es té present que aquesta concentració d’empreses i campus universitaris és possible gràcies a una adequada infraestructura immobiliària —de capital en la seva majoria privat, però també públic— que ha estat exigent pel que fa a la qualitat arquitectònica, convertint el parc immobiliari del 22@ en un dels majors actius de la Barcelona del segle XXI. Això ha estat possible tant per la rehabilitació del patrimoni històric com pel desenvolupament de nous edificis innovadors, sostenibles i, sovint, d’avantguarda.

Pel que fa als edificis històrics, destaca la rehabilitació d’antigues fàbriques tèxtils, com Ca l’Aranyó, convertida en el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Can Framis, actual seu del Museu de Pintura Contemporània de la Fundació Vila Casas; Can Saladrigas, reconvertida en espai cultural i biblioteca; o La Escocesa, transformada en un espai de creació artística.

Quant als edificis de nova construcció al 22@, la gran majoria compten amb les certificacions ambientals més exigents, donat que han estat construïts amb processos i materials que afavoreixen l’estalvi energètic i redueixen l’impacte ambiental, a més de defensar el valor de la bellesa dels espais, com a mitjà per proporcionar qualitat de vida als seus usuaris. És just reconèixer que els promotors i inversors que han actuat al 22@ no han atès únicament criteris de rendibilitat, sinó que han tingut la voluntat de generar un impacte positiu en l’entorn, interpretant adequadament el context històric i oferint una infraestructura immobiliària que dialoga encertadament amb el seu entorn.

A més, la recent remodelació de la plaça de les Glòries, situada a la intersecció de les tres principals avingudes de Barcelona, ha suposat l’eliminació d’un nus viari que separava dramàticament el Poblenou de la resta de la ciutat. La supressió d’aquesta cicatriu urbanística ha permès la renaturalització d’un espai que ja és una de les zones verdes més referents de la ciutat, generant un lloc de trobada i de relació social. Es tracta d’un cas clar en què la millora de l’espai públic ha impactat en la qualitat de vida de la ciutadania, contribuint a la cohesió social i a una major seguretat dels espais.

Barcelona sap aprofitar les oportunitats que se li presenten com poques ciutats al món. Tant de bo la nostra Capitalitat Mundial de l’Arquitectura contribueixi a millorar la vida de la ciutadania a través d’aquesta disciplina, a més a més d’atorgar al 22@ el just reconeixement com a arquitectura d’altíssima qualitat.