500 butaques fetes art: l’aposta de Carmen Thyssen per donar vida al seu futur museu

“Pot una obra ensenyar a mirar de nou? Quina veritat busca l’art? Quin lloc ocupa l’error en el procés creatiu? Què significa comprendre una obra d’art?” Aquestes i moltes altres preguntes apareixen a la pantalla d’un televisor antic, col·locat a sobre de dues butaques de l’emblemàtic antic Cinema Comèdia, trencades i pintades psicodèlicament amb ulls i elements de la natura. Esdevenen la proposta artística que han fet uns estudiants de l’escola de disseny LCI Barcelona i formen part d’una obra col·lectiva molt més gran, i efímera: més de 90 estudiants d’escoles d’art i disseny de Barcelona han transformat les 500 butaques de l’antic cinema, abans de ser enderrocat, per esdevenir la primera obra artística del futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, que obrirà les portes, en aquest mateix espai, l’any 2028. 

Aquesta ha sigut la voluntat de la baronessa Carmen Thyssen, qui ha volgut que el talent més jove de la ciutat, les noves generacions d’artistes i dissenyadors, siguin els primers creadors a donar vida a l’espai museístic. I la performance esdevé una declaració d’intencions del que serà el futur museu de la ciutat: tot i que el Museu Carmen Thyssen apostarà principalment per l’art català de finals del segle XIX i principis del XX, amb la col·lecció de la baronessa, també donarà espai als artistes actuals i futurs. 

De fet, la baronessa Thyssen, en la seva visita a l’edifici de l’antic cinema, quan ha passejat aquest dijous entre les butaques redissenyades i ha xerrat amb els artistes emergents, els ha expressat la seva convicció —i il·lusió— que alguns d’aquests joves presents “acabaran exposant en aquest mateix edifici d’aquí a uns anys”. Però ja no com a estudiants, sinó com a artistes emergents amb una carrera prometedora. 

“Aquest serà també un espai per al nou talent”. Amb aquesta convicció, la filla de la baronessa —qui ha acompanyat la mare en aquest esdeveniment, que ha tingut força pressió mediàtica— ha indicat que el museu naixerà amb la vocació de combinar artistes consagrats amb nous talents i d’oferir una plataforma per desenvolupar carreres emergents, cosa que —segons ha dit— queda demostrada en la jornada d’ahir. El que també ha quedat demostrat és la implicació de Carmen filla en el futur museu i el paper que tindrà com a successora.

Mare i filla, agafades del braç, de vegades de la mà, i no separant-se ni mig minut, han hagut d’afrontar les preguntes insistents de la premsa del cor, que buscava la gran declaració: “Em dic Tita i continuo sent baronessa, i portant el cognom del meu marit.” El motiu? Aquesta ha sigut la primera aparició pública de Carmen Thyssen després que Vanitatis hagués suggerit que perdria el seu títol com a baronessa si renunciava al passaport suís. 

La dansa, la gastronomia i la moda també acompanyaran la pintura

Tornant al projecte artístic —com així ho ha demanat la família— l’atmosfera de treball col·laboratiu ha estat acompanyada per la presència de reconeguts artistes que han compartit reflexions, consells i diàleg amb els joves, i han aplaudit les obres. De fet, han sigut artistes de branques ben diferents, una mostra que el futur museu, a més de pintura, també inclourà moda, dansa, gastronomia, música i arts digitals. Les 10 grans figures del panorama cultural internacional que han apadrinat el futur museu amb aquest acte han sigut el pintor xilè Guillermo Lorca, l’il·lustrador Jordi Labanda, la xef Carme Ruscalleda i el seu fill —també xef— Raül Balam, el dissenyador de moda Pablo Erroz, el referent mundial de l’art urbà TVBoy, referent mundial de l’art urbà, el dissenyador Javier Mariscal, l’escultor Samuel Salcedo, la llegenda universal del ballet Julio Bocca i la model Judit Mascó.

Joan Manuel Sevillano, director de Stoneweg Places & Experiences, la companyia immobiliària que està impulsant el projecte, ha explicat aquesta aposta per la diversitat de branques artístiques: “volem exposar obra consagrada del segle XIX i XX, però també arribar a les noves generacions a través del seu llenguatge i dels artistes contemporanis”.  

I així ha succeït: els 90 joves estudiants de disseny han pogut comentar i explicar les seves obres amb aquests 10 artistes de renom convidats, i han pogut alçar ponts d’art i il·lusió entre l’art més consolidat i l’emergent. De fet, saben que el que no expliquin ara, després ja no existirà: la seva obra col·lectiva és efímera. Exceptuant alguna butaca que la baronessa es quedarà com a record —i exposarà— les butaques seran destruïdes durant la rehabilitació integral que viurà l’emblemàtic edifici, que anirà a càrrec dels estudis Casper Mueller Kneer Architects i OUA, i que només preservarà la façana i les cobertes originals.

Així, abans de ser enderrocat, Stoneweg Places & Experiences i la Carmen Thyssen l’han donat un últim ús artístic que respon, de fet, a la primera pregunta que sortia al televisor d’una de les butaques reformades per l’escola de disseny LCI Barcelona: “Pot una obra ensenyar a mirar de nou?” I sí. De ben segur, al Palau Marcet, que durant 60 anys ha acollit l’antic Cinema Comèdia, ja no ens el tornarem a mirar igual.