Aena, influencer literària

La Viquipèdia catalana —i la saviesa del comú— diuen que Aena “és una empresa pública espanyola, constituïda en societat anònima, que gestiona els aeroports d’interès general a Espanya”. Les definicions i els wikidiccionaris són una arma diabòlica, car fins i tot les frases més anodines amaguen intencions; en aquest cas l’expressió “interès general”, eufemisme suau per recordar que els castellans acostumen a interessar-se per l’aeroport Barajas-Adolfo Suárez i no pas per la resta d’infraestructures perifèriques (ho sabem els barcelonins, que patim l’endarreriment d’una ampliació a El Prat-Tarradellas ideada per embotir-hi molts més turistes, no pas perquè puguem arribar connectar-nos amb les ciutats més desvetllades del món). Significats a banda, els amics viquipedistes haurien d’afegir a la pàgina en qüestió que, a patir d’ara, Aena també exercirà d’influencer llibresca.

Com sabran els fidels lectors del nostre Post, l’empresa aeroportuària (presidida per un català d’aquests plurinacionals i socialistes que s’enriqueix a Madrit, Maurici Lucena) sorprengué tot Déu anunciant la creació d’un premi literari, l’únic interès del qual és que s’atorga a obra publicada, amb una dotació d’un milió d’euros (igualant així el premi Planeta però no superant-lo, no fos cas que els cacics literaris de Barcelona se’ns enfadessin!). Per tal que la cosa quedi un pèl menys castellanocèntrica, els seus organitzadors digueren que també podien concórrer-hi llibres en català, gallec o euskera… sempre que estiguessin traduïts a l’espanyol, la “lengua que nos une” i, of course, la premiada. Finalment, se l’ha endut una senyora argentina que no llegirem (ja fotem prou sofrint els coctelers porteños) i que no tindrà cap mena d’impacte cultural durador a la nostra desvetlladíssima ciutat.

A pesar de tenir finalistes con el nobelable Vila-Matas (un home massa nostre, que fins i tot parla català!), és lògic que el jurat de literats socialistes d’Aena hagin volgut omplir de calers una autora sud-americana, atès el gust del nostre Ajuntament per relligar Barcelona al món antigament colonitzat pels espanyols. Ja ho va certificar aquella invenció dita Narrar Barcelona, que sacsejà els ciments de la passada Fira del Llibre de Guadalajara, una beca de 80.000 pavos ordida perquè un autor llatinoamericà passi uns mesets inspirant-se a la nostra capital, per si se li acudeix fer una novel·la o un conte sobre les patates braves del bar Delicias. Tot plegat, té certa conya, puix que si l’interès del PSC capitalí és que la ciutat acabi esdevenint una espècie de colònia xarona amb problemes d’enveja del quilòmetre zero o una rèplica cultural de Miami amb aires caribenys, aquesta política cultural és la més idònia.

Entenc que la majoria dels meus companys literats en llengua catalana s’indignin per tota aquesta mostra de provincianisme castellanitzador. De fet, resulta difícilment digerible que una empresa amb un 51% de participació pública —que, com deia abans, hauria de vetllar per la salut aeroportuària— es gasti els nostres calers organitzant fastos sense cap mena d’interès que acosten Barcelona al paradigma de província. També comprenc la majoria de soferts novel·listes de la tribu, que han de dissimular els litres de saliva que empassen davant de guardons amb unes xifres impossibles d’assolir en català. Però els recomano que no s’esverin; si el socialisme necessita d’aquestes madangues per imposar-nos l’espanyolisme i ha d’afluixar la mosca per muntar festes sense cap impacte cultural (una mica com la boina d’aquest pobre ruc que embruta la Rodoreda, en David Uclés) és que encara estem vius.

Així doncs, tot i que la broma ens costa molts bitllets, celebrem aquesta nova condició d’influencer literària d’Aena, perquè sempre fa molta gràcia veure com l’enemic es dedica a fer el ridícul i a fracassar en l’intent de tornar-nos més xavacans. No se’n sortiran, per molt que ens emboteixin d’argentinisme i ens vulguin preparar un aeroport per dur-nos tota la terregada d’Europa a casa. Resistirem, faltaria més, perquè potser no tenim tanta pasta, però la literatura i la ciutat encara són nostres.