Ainhoa Grandes: “Barcelona té agenda pròpia, la fan els seus ciutadans”

Repensar Barcelona en positiu pot ser una màxima en boca de molts col·lectius i particulars i d’entitats i organitzacions públiques i privades que creuen en la ciutat, que l’estimen, la defensen, que la veuen en gran i que treballen per la seva capitalitat internacional. Alhora és, també, el títol d’una conversa oberta entre la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, i el periodista i novel·lista, Miquel Molina; defensors “d’aquesta ciutat que afronta un canvi de relat important, significatiu, que cal gestionar-lo adequadament”.

Ainhoa Grandes i Miquel Molina, valedors de la ciutat, insten a tots els seus actors a marcar l’esdevenidor de la capital catalana deixant de banda els prejudicis i que ho facin amb la màxima ambició, que pensin en gran, sense buscar comparacions amb altres urbs europees perquè Barcelona ha de jugar la seva pròpia lliga, simplement treien el millor d’ella mateixa i dibuixant la identitat de la ciutat al mapa internacional.

Aquesta és la “Barcelona real” que, segons la gestora cultural, “promou la societat civil” —a manca que ho faci la classe política—. “Barcelona té agenda pròpia, la fan els seus ciutadans”, va asseverar en la trobada Repensar Barcelona en positiu, que va tenir lloc aquest dijous, organitzada per les entitats Sport Cultura Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya, a la seu d’aquesta última.

“Hem de plantejar quina ciutat volem, tornar a posar-la en marxa —Grandes i Molina creuen que els últims anys “la ciutat s’ha abandonat”—, dissenyar polítiques a llarg termini i sòlides, i sobretot amb ambició”, va dir la presidenta de la Fundació Macba, acèrrima defensora de la col·laboració públic-privada. Un exemple: la captació de la Copa Amèrica de Vela que se celebrarà a Barcelona, el 2024.

“Estem veient com propostes promogudes per la societat civil tiren endavant”, va afegir Miquel Molina, i va fer un repàs de diferents esdeveniments locals i internacionals que tindran lloc a la ciutat en els propers dos o tres anys. Director adjunt de La Vanguardia, el periodista considera imprescindible repensar la ciutat “amb una visió més vasta”. Començant per l’àmbit metropolità —“mal resolt”, de moment—, per expandir-la al conjunt del territori català i, per què no eixamplar-la fins a Madrid?, és pregunta l’autor de llibres com Alerta Barcelona: Adiós a la ciudad autocomplaciente i Proyecto Barcelona: Ideas para impedir la decadencia. “La capitalitat de Barcelona ha de nodrir-se d’aliances arreu del territori, d’Espanya i del món”, insisteix Molina.

Avesats tertulians sobre la ciutat i el seu present i futur, Grandes i Molina van posar en valor el rol positiu de Barcelona en “moltíssimes” àrees. Van citar exemples en el món de la cultura, les arts, la creativitat, la tecnologia, la innovació, les ciències de la salut o l’ecosistema emprenedor, entre d’altres. Van compartir, també, crítiques vers la ciutat i els seus dirigents polítics: s’ha d’actuar per redreçar el turisme, la mobilitat, els desequilibris socials i de barris… “però sense prejudicis”, sense “prendre mesures poc calibrades i basades en la prova-error”, van llançar als assistents a la sessió.

De l’auditori també van sorgir veus reivindicatives: calen nous lideratges, com els que Barcelona va tenir en dècades passades i que la van posar al mapa internacional; calen referents contundents en tots els àmbits, i encara més en la classe política per aconseguir que la ciutat segueixi sent un referent. “Aquesta és la Barcelona que volem, la que s’està incubant i que esclatarà en cinc o sis anys”, va sentenciar Ainhoa Grandes. “Potser en seran 10”, va matisar Molina.