Anem al lavabo abans de les postres?

Aniries a un restaurant només per veure el seu lavabo? Aquesta pregunta pot semblar extravagant, però a Barcelona alguns d’aquests espais s’han convertit en autèntics punts d’interès. De fet, cada vegada hi ha més guies sobre els millors llocs on fer-se selfies als urinaris d’una ciutat, especialment a Nova York o Londres. El motiu pel qual tantes persones volen compartir el temps que passen al bany —el hashtag #bathroomselfie té milions de publicacions— és un dels misteris de l’era moderna.

Comencem amb els anomenats lavabos influencer: en aquest àmbit, un dels més emblemàtics és el de Bocagrande. Aquest espai compta amb desenes de miralls que permeten jugar amb la perspectiva, fet que pot generar moltes discussions si el fotògraf poc experimentat no encerta amb l’angle adequat. Tot i que la seva popularitat va començar fa anys, quan encara tenia una cabina de DJ i un fotomaton analògic, aquesta sala contigua als vàters continua sent un lloc de moda. El seu èxit no és casualitat: tot el que toca Lázaro Rosa-Violán es converteix en or.

El lavabo d’El Nacional també és un clàssic de les xarxes, amb piques blanques i miralls amb cercles de llum que apareixen a Tripadvisor com si fossin una tapa més del local. Això també passa amb el reobert Jacqueline Barcelona, on els miralls de tocador estan envoltats de plomes de paó reial. El Grosso Napoletano del carrer Casanova, per la seva banda, aposta pel toc kubrickià d’unes pantalles vermelles que són garantia de selfies.

Més gamberros són els banys de Bodega Molina. La vida de Julio Iglesias s’hi exposa a través de pàgines de revistes del cor, moltes d’elles recuperades del Mercat dels Encants. La cambra per a dones està marcada amb dues fotografies de Tamara Falcó de nena abraçada a un conill rosa gegant, mentre que la d’homes es distingeix amb una raqueta de tennis i plaques on s’avisa que “Julio te mira y lo sabes”. El fil musical inclou La vida sigue igual, és clar.

De fet, els fils musicals són un altre tema recurrent als urinaris locals. Ho veiem amb Paradiso, amb uns banys on s’escolta un sorollet d’ocells selvàtics, o al Catalina Gavà Mar, on se sent un àudio amb acudits d’Eugenio sobre tribus de caníbals. El riure, per la seva banda, és el so més comú al bany de Casa Gracia. Ubicat al costat d’una antiga sala cuirassada, és conegut per tenir un burro rentamans amb un fal·lus inolvidable.

L’efecte WOW és un altre dels aspectes importants a l’hora de fer necessitats. El Feroz de Pablo Peyra endinsa els comensals en un luxe tropical, mentre que Enigma evoca l’atemporalitat amb metall, resina, ceràmica i cristall en una obra d’art d’RCR Arquitectes. El premiat bany d’Alkimia, igualment enigmàtic i gòtic, ha estat ideat per Chu Uroz i External Reference. Per la seva banda, el bany del Pur | Impur, d’Ingrid Picanyol Studio i LaGranja Design, recorda un Flash Flash del futur.

No hem d’oblidar que el Flash Flash de Federico Correa i Alfonso Milá va ser pioner en els lavabos de disseny, amb colors que representen el blanc de la puresa a la sala i el vermell de les emocions (fisiològiques) al vàter. Els arquitectes també firmen Il Giardinetto, amb un WC que ens transporta als boscos de castanyers francesos. Croma by Flash, per una altra banda, és la resposta de Llamazares Pomés Arquitectura a l’esperit d’aquells anys seixanta, amb un lavabo amb cabines verdes, taronges, vermelles i grises combinades amb una foto de la noia del Flash sense el seu tractament gràfic habitual.

De vegades, però, l’originalitat es troba en altres aspectes, com la senyalització del gènere amb forquilles, bigotis o copes invertides, que desafien els ninotets creats per British Rail a mitjan del segle passat. Aquí destaquen, entre d’altres, les fotografies aristocràtiques del restaurant Avenir o el Guapos i Guapes de Bodega Solera. A més, comencen a aparèixer a la ciutat inodors washlets, que, com els de China Crown, calenten la tapa abans d’asseure’s i permeten posar música mentre s’hi està assegut. El futur, potser, era això.