Animals fantàstics i on trobar-los, abans que Harry Potter existís

Hi va haver un temps en què el món acabava on arribava la vista, però a partir d’on començava a volar la imaginació. Un temps on els boscos amagaven unicorns de puresa inabastable i els mars eren dominats per sirenes de veus hipnòtiques que podien conduir a qualsevol mariner a la perdició. Aquest univers, que a ulls de l’espectador modern podria semblar una simple col·lecció de faules o ficció fantàstica, constituïa en realitat la base del pensament simbòlic i moral de l’edat mitjana.

Avui, aquesta cosmovisió torna a reviure a Barcelona gràcies a una iniciativa pionera que ens permet traspassar el llindar del temps. El Centre d’Art Amatller, en una ambiciosa coproducció amb el MEV – Museu d’Art Medieval de Vic, ha obert al públic La Biblioteca Fantàstica de les Bèsties, un viatge immersiu que ens recorda que les nostres pors i meravelles actuals tenen unes arrels molt més profundes i llunyanes del que pensem.

Aquesta col·laboració no és casualitat, sinó el resultat d’un esforç per connectar dues maneres d’entendre la divulgació cultural. D’una banda, el MEV aporta el seu rigor històric i un patrimoni d’art medieval que és referència internacional; de l’altra, el Centre d’Art Amatller desplega la seva capacitat per utilitzar la tecnologia com un pont emocional cap al passat. El projecte hereta l’esperit de l’exposició Bèsties del museu vigatà, que ja va ser reconeguda amb prestigiosos premis de museologia i divulgació, però aquí la proposta s’expandeix cap a una dimensió sensorial total.

L’espectador no és un simple observador darrere d’una vitrina, sinó que esdevé un viatger que recorre deu sales on la frontera entre el món físic i el digital es difumina constantment, cosa que permet que el visitant senti la mateixa fascinació que un erudit medieval en obrir un manuscrit il·luminat.

A mesura que es camina per les estances, es percep com la figura de l’animal (fantàstic) durant l’edat mitjana anava molt més enllà de la fauna real. Un lleó, un paó o un basilisc eren missatgers, metàfores de virtuts o personificacions del mal. Aquesta càrrega simbòlica s’explica a través d’una museografia que combina obres originals —escultures de pedra, relleus de fusta i retaules gòtics que surten per primer cop de Vic— amb instal·lacions d’última generació.

La força d’una gàrgola real del segle XIV, amb la seva expressió grotesca dissenyada per foragitar els esperits, adquireix un nou significat quan es posa en diàleg amb projeccions audiovisuals que ens submergeixen en el bosc medieval o en les profunditats dels mapamundis antics, on les zones desconegudes es marcaven amb la cèlebre frase Hic sunt dracones (aquí hi ha dracs), assenyalant que més enllà del que coneixem resideix el misteri.

Aquesta fascinació pel que ens és desconegut és el que connecta directament l’edat mitjana amb els fenòmens de masses contemporanis. Si avui milions de persones s’emocionen amb l’univers de J.K. Rowling i la seva saga d’Animals Fantàstics, és perquè Newt Scamander no és més que la versió moderna del naturalista medieval. On ell porta una maleta màgica plena de criatures, el monjo medieval portava el seu Bestiari, un catàleg on el griu —meitat àguila i meitat lleó— o l’hipogrif ja despertaven la mateixa curiositat que un Niffler o un Occamy en l’actualitat.

La diferència rau en el propòsit: mentre que a Harry Potter aquestes bèsties serveixen per construir un món de màgia narrativa, per a l’home medieval eren eines per entendre l’ordre diví. El drac que avui veiem com un repte per a un jove mag, era aleshores la representació física del pecat que s’havia de vèncer amb la fe. Recuperar aquestes figures a través de la realitat virtual permet al públic modern redescobrir que l’origen d’aquests monstres tan familiars al cinema i la literatura no es troba en un guió de Hollywood, sinó en el profund anhel de transcendència de fa mil anys.

Un dels punts culminants d’aquest recorregut és precisament l’experiència de realitat virtual titulada Viatge a l’infern. En aquesta sala, mitjançant ulleres de VR360º, el visitant pot trobar-se cara a cara amb criatures com l’au fènix, que simbolitza la capacitat de renàixer de les cendres, o l’harpia, amb el seu rostre humà i urpes d’ocell. Aquesta immersió permet entendre la magnitud de la por i l’admiració que aquests éssers provocaven en una societat on el misteri formava part del dia a dia.

Tanmateix, no tot és por; la mostra també destaca la bellesa d’animals com el paó, que per la seva carn incorruptible representava la resurrecció eterna, o la tendresa del pelicà, que en la iconografia cristiana se sacrificava per alimentar els seus fills amb la seva pròpia sang, una metàfora poderosa del sacrifici i l’amor incondicional.

Aquesta mirada al passat té una ressonància sorprenent en l’actualitat. Diversos mitjans han assenyalat com el bestiari medieval continua habitant la nostra cultura popular. Des del realisme màgic fins a les sagues de fantasy contemporànies, les criatures que veiem a les pantalles de cine o als videojocs són, en essència, les mateixes que els monjos dibuixaven als marges dels manuscrits. Com apunta la crítica, l’exposició aconsegueix que la sirena o el centaure deixin de ser motius decoratius per esdevenir miralls de la condició humana.

Al final del recorregut, una pel·lícula immersiva de vint minuts envolta les parets, el terra i el sostre, fent que les bèsties desfilin al voltant de l’espectador en una mena de dansa onírica que tanca el cercle entre la història i la modernitat.

Visitar La Biblioteca Fantàstica de les Bèsties no és només una lliçó d’història de l’art; és una oportunitat per reflexionar sobre com percebem la natura i el mite en una era saturada d’imatges digitals. En un món on sembla que tot ja ha estat mapejat i explicat per la ciència, aquesta proposta ens convida a recuperar la capacitat de meravellar-nos davant el desconegut.

L’exposició estarà oberta a la Casa Amatller fins l’11 de gener, oferint una experiència de prop de noranta minuts que és apta tant per a famílies que busquen màgia com per a estudiosos que busquen rigor. En definitiva, és una celebració de la creativitat humana que ens recorda que, encara que hagin passat mil anys, els dracs que habiten la nostra ment no han deixat de volar mai, i que potser, com en el millor dels contes de fades, conèixer el nom de la bèstia és el primer pas per deixar de tenir-li por.