António Costa crida a enfortir Europa des d’una Catalunya que exerceix de motor

En un moment de transformació i de reequilibri de forces a escala global, Europa ha de fer-se forta econòmicament i en l’àmbit de defensa, alhora que s’erigeix com un actor estable a nivell internacional, amb la voluntat de reconvertir la incertesa en una oportunitat: “En un moment volatilitat, la UE es presenta davant el món com un soci fiable i predictible, compromès amb tots els seus aliats i amb els seus acords internacionals”, ha reivindicat el president del Consell Europeu, António Costa, en una reunió anual del Cercle d’Economia marcada pels aranzels imposats pels Estats Units.

Per fer-ho, Europa requereix la col·laboració de regions com Catalunya, “pel seu europeïsme i pel seu lideratge econòmic”. I és que Catalunya “reuneix actius com una forta base industrial, un entorn innovador sòlid i una societat vibrant i europeista”. Aquests ingredients conformen una “combinació única que Catalunya ofereix a Espanya i a Europa en el camí cap a la competitivitat europea”, ha destacat en un debat moderat pel vocal de la junta directiva del Cercle i director del Cidob, Pol Morilla.

En aquest sentit, el també exprimer ministre portuguès ha celebrat que “Catalunya ha tornat a contribuir activament al creixement d’Espanya”, fet que creu que ha quedat palès amb el retorn de les seus de grans empreses que van traslladar la seva seu a altres territoris pel procés independentista. Així, ha aplaudit el “nou impuls d’estabilitat i confiança” de Catalunya, en un moment d’inflexió històrica i d’incertesa internacional, per la guerra a Ucraïna i la línia de les polítiques dels Estats Units.

“Potser la UE és una mica com la Sagrada Família: un projecte enorme, forassenyat, d’alguna manera perpètuament inacabat”

“Els aranzels han tornat no només com una eina de política industrial, sinó com a armes geopolítiques”, ha destacat Costa davant d’un Palau de Congressos de Catalunya ple de representants de l’àmbit econòmic, polític i empresarial, inclòs l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president del Parlament, Josep Rull. Per fer front a les polítiques de Donald Trump, Costa ha apostat per una resposta unitària basada en el diàleg, però fugint de la ingenuïtat: “Quan sigui necessari, la UE actuarà per protegir els seus interessos”.

I és que els aranzels “afebleixen econòmicament a tots”, motiu pel qual són contradictoris davant d’altres objectius dels Estats Units, inclòs que Europa ampliï el pressupost que destina a defensa. En aquest sentit, l’impacte dels aranzels a les exportacions ascendirà als 1.055 milions d’euros a Catalunya, segons càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona. “Si hem d’assumir més responsabilitats en defensa, necessitem enfortir la nostra economia, no afeblir-la”, i els aranzels van en la direcció contrària, segons Costa: “Això no té sentit”.

Precisament, la defensa i la competitivitat són les dues prioritats que es marca Europa i, per tirar-les endavant, la UE ha de “reinventar” els seus pressupostos per incrementar els seus recursos propis. Per això, Costa ha obert la porta a una nova emissió de deute, però “només es podrà fer si es resol primer com paguem el deute que ja hem emès; si no, no seria responsable”. De fet, la partida de per reparar el deute podria representar un 20% dels pressupostos europeus anuals.

En aquest moment d’inestabilitat internacional, Europa mira també cap a la Xina, amb la qual vol “construir una relació mútuament beneficiosa i equilibrada” que es desenvolupi en un terreny de joc “adequat”. Europa posa aquesta mirada a la Xina sense apartar-la de la mateixa UE: “També hem de centrar-nos en el que podem fer nosaltres mateixos internament, per a donar un nou impuls al mercat interior”. Amb una prioritat: reduir la burocràcia.

Jaume Guardiola adverteix que “l’escassa qualitat del debat públic” genera desafecció i alimenta els extrems

En aquest sentit, Europa ha superat les crisis dels últims anys “per sortir més forta i resilient, i ho tornarà a fer”, ha garantit Costa. “Potser la UE és una mica com la Sagrada Família, un projecte enorme, forassenyat, idealista, de dimensions històriques i d’una arquitectura preciosa i complexa, d’alguna manera perpètuament inacabat i en el qual cada generació aporta el seu granet de sorra”. Un projecte que, encara que “a vegades s’estanca, avança amb determinació, guiat per una visió audaç i ambiciosa del futur”.

Davant l’apagada, més interconnexió

Costa ha apostat per enfortir Europa i la seva integració en tots els àmbits, inclosa la interconnexió elèctrica, “perquè això reduirà el risc d’incidents i apagades com el de la setmana passada”. En aquest sentit, la UE està “aplanant el camí per a més inversions públiques, però també necessitem més inversions privades, per invertir en innovació, productivitat i competitivitat” en aquest àmbit.

També s’ha referit a l’apagada el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, i ha criticat la resposta de l’esfera política: “En lloc de deixar espai al debat tècnic, s’ha produït una polarització del debat per part de tots els partits, amb base ideològica”. Obrint un diàleg amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, Guardiola ha cridat a mantenir discussions constructives en aquest i altres àmbits, com el de la reforma del sistema de finançament autonòmic que demana el Cercle. I és que “l’escassa qualitat del debat públic” genera desafecció i alimenta als extrems, segons l’exconseller delegat del Banc Sabadell.

La visió de Francisco Blanch i Pablo Hernández de Cos

Per evitar que pugui repetir-se un episodi com l’apagada, el directiu del Bank of America Francisco Blanch ha proposat que Europa reorganitzi el seu sistema energètic i inverteixi també en sistemes per emmagatzemar energia: “El taló d’Aquil·les energètic d’Europa és l’emmagatzematge”. A més, ha advertit que eliminar la compra d’energia a Rússia implica un càstig per a Moscou però també “un autocàstig per a Europa”, per l’augment del cost que pot implicar, ha dit en un debat moderat per l’economista i professora de l’IESE Núria Mas.

“Rearmar la UE requereix molta energia i molt metall”, ha remarcat Blanch, en un context en el qual l’obtenció de matèries primeres també es complica amb els aranzels dels Estats Units, però no només això. I és que en l’equació que afecta el comerç internacional entren també elements com les retallades impositives que vol establir l’administració de Trump i la reducció de la despesa pública, entre molts altres factors, com ha recordat l’exgovernador del Banc d’Espanya i pròxim director del Banc de Pagaments Internacionals, Pablo Hernández de Cos: “Quan tot això es posa en una coctelera, és difícil saber el que pot passar amb el creixement econòmic”.

Així, “el context d’incertesa va més enllà de les tarifes aranzelàries”, per la qual cosa aventurar previsions és massa atrevit, excepte una: augmentarà la inflació, segons Hernández de Cos. “Una manera de respondre és amb una major integració europea, i el marge per augmentar el comerç intraeuropeu continua sent extens”, ha afegit. Aquesta resposta europea, segons ell, ha de combinar-se amb polítiques nacionals dels Estats membre, i amb mesures de les empreses per “augmentar el seu grau de resiliència”. En aquesta recepta, Hernández de Cos hi afegeix un factor més: la possibilitat que l’euro pugui convertir-se en una moneda de reserva, encara que veu poc probable que el dòlar deixi de ser-ho.

Liderar el bloc democràtic internacional

En aquest context d’inestabilitat internacional, enfortir Europa és una prioritat no només per ella mateixa, i és que “el món està mirant cap a Europa perquè lideri la democràcia a la resta del món”, ha assegurat l’exministre d’Hisenda de Xile i degà de l’Escola de Polítiques Públiques de la London School of Economics, Andrés Velasco.

“El món necessita un líder de la política liberal democràtica, i els Estats Units ha renunciat a aquest paper”, ha afegit Velasco. El director i fundador del Center on Contemporany China de la Universitat de Hong Kong, Li Cheng, ha anat més enllà, i ha sostingut que la societat dels Estats Units està “malalta”. D’aquesta manera, Trump “és un símptoma, i no la causa”, de disparitats econòmiques, tensions racials i una guerra cultural, segons el professor, que que ha viscut més de tres dècades als Estats Units: “Aquests problemes romandran amb o sense Donald Trump”.

La diplomàtica i sotssecretària d’Estat per a Assumptes Globals dels Estats Units entre 2001 i 2009, Paula Dobriansky, ha replicat que la societat nord-americana “no està malalta; això és la democràcia”. En aquest sentit, ha reivindicat que Trump va ser triat democràticament. “Hi ha un tema en el qual estem d’acord republicans, demòcrates i independents, i és que la Xina no està jugant net”, ha asseverat Dobriansky, en una reunió del Cercle que ha escenificat les tensions globals entre els blocs que s’estan dibuixant en la recerca d’un nou equilibri.

La reunió anual del Cercle acumula 40 edicions buscant exercir d’aquest espai de trobada, debat i proposta sobre els reptes del moment. La primera edició va néixer el 1961, quan va congregar a socis de l’entitat i a tècnics de l’alta administració de l’Estat que, amb la posterior instauració de la democràcia, van ocupar altes responsabilitats polítiques. La primera trobada va derivar en reunions cada tres anys, que després van passar a ser anuals.

Per commemorar aquestes 40 edicions de la reunió, el Cercle ha reunit la plana major de l’entitat i de l’esfera política i econòmica, inclosos els presidents de l’entitat i la consellera d’Economia, Alícia Romero. L’acte, amb final orquestral sorpresa, ha repassat la trajectòria de la institució amb fragments d’un documental d’Incís.tv que s’endinsa en la seva història. La trobada s’ha convertit també en un homenatge a Joan Mas Cantí, fundador el 1958 d’una institució que, més de sis dècades després, continua marcant l’agenda davant els reptes de la societat.