Baleària tindrà finalment casa pròpia al Port de Barcelona

El Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar ahir la concessió a Baleària per construir i explotar la seva pròpia terminal de ferris al moll Adossat. Serà una superfície de 75.250 metres quadrats, amb quatre punts d’atracada simultanis per a bucs ro-ro, un edifici terminal de 5.600 m² i una inversió de 25,3 milions d’euros.

Per primera vegada en els seus 23 anys d’història a la ciutat, la naviliera de Dénia concentrarà tota la seva operativa en un únic espai en què el missatge de “modern, eficient i amb una clara vocació sostenible” es farà realitat amb el projecte que la companyia va presentar a l’autoritat portuària a finals del 2024.

La notícia tanca, en realitat, un cercle que va començar fa gairebé 23 anys, l’1 de juny de 2003. Aquell dia, el Ramon Llull, un fast ferry monocasc acabat de sortir d’un drassana italiana, va creuar per primera vegada la bocana nord del port de Barcelona. Aleshores encara l’anomenaven “nova bocana”, ja que tot just feia dos anys que estava en funcionament i havia millorat clarament el trànsit marítim, desplaçant cap al sud els bucs més grans i els estrictament industrials.

“Qui va ser el desafiador aspira ara a convertir-se en el gran actor del short sea shipping a Espanya”

El paisatge era un altre. No existia l’heliport, la silueta de l’Hotel Vela era només un esbós i la Copa Amèrica encara no havia transformat el front marítim. El Ramon Llull, dissenyat originalment per maniobrar al port històric de Ciutadella, va atracar a Drassanes. De sobte, les enormes lletres blaves de Baleària es van fer visibles des de la Rambla de Mar i el Maremàgnum.

Arribava una naviliera jove, amb accent dianenc i ambició. Al davant tenia la totpoderosa Trasmediterránea, que operava a Barcelona des de 1917 i disposava de terminal pròpia a la dàrsena de Sant Bertran. Les voltes del sector marítim són eloqüents: aquest mateix any Baleària espera la resolució definitiva de la CNMC per tancar la compra de part dels actius d’Armas Trasmediterránea: 15 bucs i operacions a Canàries, el mar d’Alborán i l’Estret. Qui va ser el desafiador aspira ara a convertir-se en el gran actor del short sea shipping a Espanya.

El Ramon Llull va ser només l’inici. Després van arribar altres ferris, com el veterà Isla de Botafoc, heretat d’Umafisa, els moderns Alhucemas, Abel Matutes i, sobretot, el Martín i Soler, que va convertir la línia Barcelona–Alcúdia–Ciutadella–Alcúdia–Barcelona en una mena d’autobús marítim gairebé continu.

Drassanes funcionava com un aparador privilegiat: la gran “pancarta” de Baleària, amb les lletres de la naviliera pintades a banda i banda del casc, dominava la façana marítima turística. Aquesta gran visibilitat tenia, però, una contrapartida operativa. La resta de la flota s’havia de repartir entre diferents punts del port: alguns bucs al moll Adossat, i fins i tot al moll industrial de Lepant, lluny de les terminals de passatgers. Cada jornada implicava gestionar una logística fragmentada.

“La nova terminal començarà a operar parcialment el febrer de 2027″

El que canvia

La nova terminal, concessionada per 27 anys prorrogables, començarà a operar parcialment el febrer de 2027, amb una primera fase de 38.000 m², i assolirà la configuració definitiva a finals de 2029. Permetrà operar fins a quatre bucs de passatge i càrrega rodada de manera simultània i disposarà de zones d’espera per a camions i turismes, aparcament, parades de taxi i autobús, passarel·les d’embarcament i sistemes d’última generació.

Entre aquests destaca l’onshore power supply (OPS), que permetrà als bucs connectar-se a la xarxa elèctrica al port i apagar els motors auxiliars, reduint emissions. La instal·lació es completarà amb plaques fotovoltaiques pròpies, reforçant l’enfocament sostenible del projecte.

Des de Barcelona, Baleària manté actualment connexions diàries amb Alcúdia i Palma de Mallorca, Ciutadella, Eivissa i, a l’altra banda del Mediterrani, amb Orà i Alger. Tant per al port com per a la naviliera, la nova terminal no és només una millora logística, sinó la consolidació definitiva de Barcelona com un dels seus hubs estratègics.

El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ho va resumir com “una mostra de confiança en projectes sòlids que aporten valor al país i a la mobilitat marítima”. Per la seva banda, el president de Baleària, Adolfo Utor, va subratllar l’impacte operatiu: “Per fi podrem concentrar tota la nostra operativa en un únic espai, guanyant en eficiència, fiabilitat i qualitat de servei”.

Després de més de dues dècades atracant aquí i allà, Baleària tindrà, per fi, una llar pròpia al Port de Barcelona. I aquesta vegada no serà només un punt d’escala: serà una terminal dissenyada a la seva mida, pensada per créixer amb ella i arribar encara més ràpid a les Balears, ja que es troba a l’extrem sud de l’Adossat, unes milles més a prop de Menorca, Mallorca o Eivissa que el conegut amarratge de Drassanes.