Barcelona, ​​finalista per acollir la nova seu europea de meteorologia

Després de perdre el 2017 la candidatura per acollir l’Agència Europea del Medicament, Barcelona torna a estar ben posicionada per poder atraure a la ciutat la seu d’un organisme europeu i d’un marcat perfil tecnològic. Es tracta de la nova seu del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), un organisme independent intergovernamental format per 22 estats de la Unió Europea i per altres dotze associats.

La candidatura de la capital catalana, que competia amb les presentades per altres nou països europeus, ha passat a la segona i última ronda de selecció, de manera que ara només queda esperar a la votació final, que es coneixerà el pròxim 9 de desembre.

La proposta ha estat impulsada pel Govern de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i ha estat coordinada pel Barcelona Supercomputing Center i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Un dels punts forts de la candidatura és que s’ofereix un edifici claus en mà, ja construït, en un entorn científic de qualitat i amb capacitat per albergar a 400 persones. Es tracta de l’edifici Nexus II, situat al carrer Jordi Girona, al campus de la UPC. L’immoble, dissenyat per Ricardo Bofill, és propietat de Consorci de la Zona Franca (CZFB), compta amb una superfície de 7.600 metres quadrats i, segons la candidatura, podria estar disponible per l’1 de juliol de 2021.

Cal tenir en compte que el Nexus II es troba a escassa distància de la capella de la Torre Girona que acull el supercomputador MareNostrum, una de les infraestructures clau sobre les quals s’assenta la candidatura de Barcelona per fer-se amb l’agència de meteorologia, que requereix potents instal·lacions de càlcul per realitzar les seves prediccions.

El projecte de Barcelona se sustenta també en l’alta qualitat de vida que ofereix la ciutat, la seva xarxa de connexions internacionals, l’ecosistema científic i universitari, l’àmplia oferta d’escoles internacionals i l’existència d’un mercat de treball dinàmic per a professionals qualificats. Concretament, la candidatura destaca que a la ciutat hi ha vuit universitats, més de 1.500 startup, un aeroport situat a només catorze minuts i amb 200 connexions, serveis de mobilitat sostenibles com el Bicing, 17.600 places de guarderia, 1.900 instal·lacions esportives, 40 escoles internacionals , 30 quilòmetres de platja i restaurants amb 31 estrelles Michelin.

“És una molt bona notícia per a Espanya haver passat a la fase final, la nostra candidatura, amb seu a Barcelona, ​​ha estat molt ben valorada, i de tirar endavant suposaria potenciar la capacitat de recerca del nostre país en noves tècniques de predicció meteorològica imprescindibles en l’escenari actual de major adversitat meteorològica per l’escalfament global”, ha destacat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Segons el tinent d’alcalde de Barcelona, ​​Jaume Collboni, haver superat el primer tall del procés demostra que “la crisi de la covid no ens atura” i que “no deixem d’atendre la realitat del dia a dia, però no renunciem tampoc a treballar per a la Barcelona del demà”.

El Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques va néixer el 1975 i, actualment, ja compta amb dues seus. La primera, des dels seus inicis, es troba a Reading (Regne Unit) i la segona s’està construint ara a Bolonya (Itàlia), on el 2021 s’ubicarà el centre de dades i el nou superordinador de l’entitat. A la ECMWF treballen ara 360 persones de 30 nacionalitats i la seva principal missió és oferir pronòstics numèrics meteorològics globals i monitorar la Terra, a més de portar un arxiu de dades meteorològiques i executar investigacions científiques vinculades al clima.

Aquesta agència compta amb un pressupost anual aproximat de 110 milions d’euros. El 51% d’aquest import l’aporten els estats membres i la resta són ingressos de la venda de les seves dades i pronòstics a tercers. La ECMWF opera dos programes Copernicus d’observació terrestre de la Unió Europea, el CAMS (Copernicus Atmosphere Monitoring Service), dedicat a monitorar l’atmosfera terrestre, i el C3S (Copernicus Climate Change Service), vinculat al canvi climàtic.