Barcelona 2026: reinventar-se sense perdre’s

Comença un nou any. I, com passa sempre en aquestes dates, és el moment de fer llistes de reptes, projectes, desitjos i somnis per aquest nou any que acaba de néixer. Barcelona es troba davant d’una d’aquelles cruïlles que defineixen el seu caràcter. Una ciutat global, que busca tenir un paper destacat dins dels debats mundials, però que, al mateix temps, no es pot permetre que la seva personalitat quedi diluïda entre els brunch d’avocado toast i franquícies internacionals. Després d’un 2025 intens, marcat per grans projectes urbanístics, reptes de mobilitat i debats sobre el futur del turisme i de l’habitatge, el 2026 s’albira com un any clau per consolidar una nova etapa impulsada des de l’ambició de voler ser globals i la reivindicació d’un llegat històric, cultural i lingüístic que lluita per no desaparèixer.

Aquest 2026 serà un any de consolidacions d’antics projectes, d’inici de nous i, en el camp polític, del començament d’una precampanya electoral que, de moment, presenta més incògnites que certeses. Barcelona es mou. Per sort, ara, ja no només es repensa, sinó que actua i construeix. I ho fa amb projectes molt destacats. Des del nou MNAC (i la remodelació de Montjuïc) fins al nou Pla Litoral passant per La Sagrera o  grans esdeveniments com la Capital Mundial de l’Arquitectura, la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família (dins de l’any Gaudí), l’obertura paulatina de l’entorn del Nou Camp Nou o el futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, per citar només alguns exemples.

Però també serà un any rellevant per continuar aprofundint en un nou model turístic, la redefinició de la mobilitat metropolitana (i totes les seves polítiques conjuntes) i, sobretot, fer viable que Barcelona, una ciutat que vol ser global, estigui pensada perquè els joves (i no tan joves) de la ciutat s’hi puguin quedar a viure.

“Després d’anys de rècords, emergeixen interrogants sobre l’equilibri entre benefici econòmic i la sostenibilitat urbana”

Som la ciutat de les startups del sud d’Europa, som líders en el camp de la investigació científica i som una referència en la creació d’esdeveniments musicals, firals i esportius. Ho sabem, n’hem de fer bandera i ho hem de defensar. Però això no ens ha de fer descuidar alguns dels principals reptes que presenta la ciutat. 

El turisme continua sent, paradoxalment, a la vegada una font de riquesa i una de les principals fonts de tensió social. Després d’anys de rècords, amb xifres de visitants que han posat Barcelona en l’elit de destinacions mundials, emergeixen interrogants sobre l’equilibri entre benefici econòmic i la sostenibilitat urbana. 

No és sorprenent, doncs, que l’Ajuntament hagi endegat una bateria d’iniciatives per transformar el model turístic —passant d’una estratègia basada en promoció a una de gestió sostenible de visitants— amb mesures que contemplen des de la reordenació de l’allotjament turístic fins a la redistribució espacial dels fluxos de visitants i l’ús de la fiscalitat per pal·liar efectes no desitjats.

“Barcelona no ha de triar entre ser una ciutat global o ser ciutat de proximitat”

2026 ha de ser l’any en què Barcelona consagra aquesta transformació. Ha de ser l’any de demostrar que és possible conciliar la projecció internacional amb una experiència de ciutat que respecti la vida quotidiana dels seus residents. Sense això, qualsevol gran esdeveniment o inversió quedarà buida de significat per a qui viu i estima aquesta ciutat.

La mobilitat també ha estat un dels grans debats urbans de l’última dècada. El 2025 va veure llum la culminació de diverses fases del nou Pla Metropolità de Mobilitat Urbana. Però ara cal passar del full de ruta a l’acció concreta: inversions, integració real amb rodalies, bicicletes, transport públic i accessibilitat.

Però el gran tema, com ha reconegut el mateix alcalde Collboni, és l’habitatge. Potser cap altre tema ha polaritzat tant l’agenda. Les ciutats com Barcelona són inaccessibles per a moltes famílies joves i professionals essencials. I aquest problema, lluny de resoldre’s, ha esdevingut un catalitzador de protestes veïnals i de regulacions electoralistes amb efectes dubtosos.

Barcelona no ha de triar entre ser una ciutat global o ser ciutat de proximitat. Ha de ser (i pot ser) ambdues coses. La globalització hauria de reforçar, no amagar, allò que ens fa únics: llengua, cultura, tradicions, comunitats diverses i un teixit social ric.

Barcelona arriba al 2026 amb una agenda carregada de grans projectes i grans expectatives. El gran repte —i també la gran oportunitat— del 2026 (i dels anys que vindran) serà demostrar que Barcelona pot ser una ciutat que avança, que innova, que acull i que, per sobre de tot, hi viuen les persones.