La capital fintech mediterrània

Barcelona és un pol que combina startups fintech, empreses globals i entitats financeres, amb hubs de coneixement com el Barcelona Finance Cluster o la BFS-IEF, per convertir innovació en escala i impacte real sobre el sector financer.

Barcelona fa anys que juga a primera divisió en innovació digital en l’àmbit europeu, però en el sector fintech el salt qualitatiu és especialment visible: la ciutat s’ha convertit en un laboratori urbà on conviuen empreses i startups de pagaments, préstecs digitals, wealthtech, regtech, banca oberta i iniciatives vinculades a blockchain i actius digitals. Aquesta densitat d’actors, sumada al pol tecnològic local, crea un entorn ideal per provar productes, captar clients i escalar, i contrasta amb un sector financer tradicional que per diverses raons ha minvat el seu protagonisme a la nostra ciutat.

Dins d’aquest ecosistema de dinamisme creixent, un impuls institucional recent és la creació del Barcelona Finance Cluster, amb una línia de treball específica en Innovació i Tecnologia per accelerar la transformació del sector financer i reforçar la competitivitat de la plaça de Barcelona.

I, precisament, entre els actors que impulsen el clúster i hi aporten tracció en coneixement i talent, destaca l’Institut d’Estudis Financers (IEF) a través de la seva escola de negocis Barcelona Finance School (BFS), que funciona com a hub de coneixement financer orientat a les àrees més innovadores —fintech, IA aplicada a les finances i finances descentralitzades— i ajuda a convertir tendències en competències i projectes aplicables.

En paral·lel, Barcelona també s’està dotant d’infraestructura de ciutat per a la innovació financera: cal esmentar el Barcelona Finance Hub a la Borsa de Barcelona (concebut com el Pier 05 del campus urbà d’innovació), pensat com un punt de trobada entre startups, corporacions, inversors i talent.

Un altre motor és l’arribada i consolidació de fintechs multinacionals que han triat Barcelona per ubicar-hi equips tecnològics i d’innovació. Per posar-ne alguns exemples, el neobanc unicorn N26 hi ha impulsat un tech hub i el seu competidor Revolut hi ha anunciat un centre tecnològic per donar servei a la regió, mentre que la francesa Qonto, present a mitja dotzena de països europeus, ha anat reforçant la seva presència a la ciutat com a base per al mercat espanyol.

Les perspectives de futur són bones perquè el capital continua mirant cap a projectes amb tracció. El 2025, les startups catalanes van aixecar 1.131 milions d’euros en inversió (tercer millor registre històric), segons l’informe d’Acció basat en dades de Dealroom. En aquest context, Barcelona pot consolidar-se com a referència del sud d’Europa i de tota la Mediterrània en el fintech si manté tres vectors:

• Continuar construint infraestructura fintech per al sector financer i les corporacions (amb el desenvolupament de les finances integrades o embedded finance, solucions de banca oberta via APIs, o solucions antifrau o d’identitat digital, entre altres).
• Desenvolupar projectes i empreses d’IA que s’apliquin al risc, a l’eficiència i a la personalització dins del sector financer, i de projectes entorn als actius digitals (tokenització i proveïdors de serveis cripto, per posar dos exemples).
• Una aliança sòlida entre empreses financeres, institucions com el Cluster i centres de coneixement com la BFS, que ajudin a traduir tendències en competències reals per al mercat.