La ciutat és protagonista de la fira literària més important de Llatinoamèrica gràcies al seu ecosistema cultural únic, el lideratge en foment de la lectura i una projecció internacional que trasllada a Mèxic la vitalitat literària, artística i econòmica de la capital catalana
Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona. © Ceci Fimia
La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) és un dels grans temples mundials del llibre, una cita imprescindible per a la indústria cultural en llengua castellana i un dels esdeveniments culturals més rellevants de Llatinoamèrica. Superada només per Frankfurt en volum de negoci, la FIL combina dimensió professional i projecció pública com cap altra fira. La seva força es demostra en els 750 autors participants, els 2.000 segells editorials i més de 3.000 activitats que omplen nou dies d’efervescència literària. L’edició del 2024, amb més de 900.000 visitants, va confirmar un interès creixent que la ciutat de Barcelona està preparada per aprofitar.
La capital catalana n’és la ciutat convidada no pas per casualitat. El protagonisme de Barcelona a la FIL forma part d’un procés en el qual la ciutat s’ha consolidat com una autèntica ciutat de literatura, amb quatre ingredients clau: el foment de la lectura, el suport al sector literari, la difusió del patrimoni literari i la projecció internacional.
En aquesta combinació d’aquests quatre elements és crucial un ecosistema on biblioteques, llibreries, editorials i autors treballen de manera coordinada per fomentar la lectura. Aquí, Biblioteques de Barcelona hi té un paper central, amb programes de foment de la lectura adreçats a públics diversos i una col·laboració constant amb el sector editorial. El seu Pla Director 2030 articula quatre àmbits d’acció, entre els quals destaca el que reivindica el dret a la lectura, l’escriptura i l’expressió oral com a pilar democràtic.
Aquest impuls es complementa amb la tasca de Barcelona Ciutat de la Literatura, que manté el foment de la lectura com a eix vertebrador. La ciutat propicia espais de trobada entre autors i lectors i genera un clima cultural que té continuïtat al llarg de tot l’any. L’objectiu és fer de la literatura un element quotidià, amb programacions que escapen de la temporalitat dels grans festivals i que connecten amb la vida dels barris i de totes les generacions de lectors.
La invitació a la FIL coincideix amb la commemoració dels deu anys de Barcelona dins la xarxa de Ciutats de la Literatura de la UNESCO, un reconeixement que ha impulsat una efervescència constant d’activitats. La ciutat acull festivals de referència com BCNegra, Barcelona Poesia, el Festival 42, Món Llibre, Kosmopolis o Liternatura, que situen Barcelona en el mapa internacional. A això s’hi suma una programació estable que neix de biblioteques, llibreries, escoles d’escriptura i associacions d’escriptors.
L’Oficina Barcelona Ciutat de la Literatura és l’encarregada de dinamitzar aquesta activitat. Dins aquest marc, la ciutat ha desenvolupat programes que revaloritzen la seva herència literària, com les plaques literàries que esquitxen els carrers o el Mapa Literari, que presentarà la seva edició 2025 precisament a Guadalajara. Aquestes eines situen la literatura en l’espai públic i la connecten amb la ciutadania i els visitants.
A més d’impulsar la lectura, Barcelona Ciutat de la Literatura també impulsa la creació literària, amb beques i línies d’ajut per a escriptors. Les beques Barcelona Crea —Montserrat Roig, Carme Montoriol i les dedicades a la traducció— ofereixen oportunitats reals per impulsar projectes literaris. Paral·lelament, les subvencions a llibreries i els convenis amb esdeveniments com La Setmana del Llibre en Català o Sant Jordi sumen en la continuïtat d’un teixit cultural robust.
En paral·lel, Barcelona és també ciutat de llibres, havent estat protagonista d’històries i novel·les que prenen la ciutat com a escenari. En aquest camí s’hi troba també Barcelona Llibres, l’editorial municipal de vocació pública. El seu catàleg reflecteix la diversitat cultural de la ciutat i explora la seva identitat amb una mirada crítica i oberta. Aquesta tasca enforteix la relació entre ciutadania i literatura, facilitant l’accés a obres que expliquen la ciutat des de múltiples angles i que contribueixen a la construcció d’un relat compartit.
L’Ajuntament de Barcelona complementa aquest impuls amb un suport decidit al sector editorial i al món del llibre. Els gremis d’editors i llibreters lideren aquest camí, amb cites tan consolidades com La Setmana del Llibre en Català, Artslibris, Literal o la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Aquestes iniciatives enforteixen l’ecosistema literari i asseguren que Barcelona continuï sent un punt de trobada indispensable per a professionals i lectors.
La projecció internacional és un altre dels pilars que expliquen la presència de Barcelona com a ciutat convidada a la FIL. La ciutat participa en fires literàries d’arreu del món, esdevé amfitriona de trobades internacionals i impulsa programes que reforcen la seva imatge com a capital editorial. La seva pertinença a la xarxa de ciutats literàries de la UNESCO hi juga un paper clau, facilitant accions conjuntes i iniciatives compartides.
L’aposta de Barcelona per la cultura no es limita a la literatura, sinó que abraça totes les disciplines que també tenen espai a la FIL. En cinema, la Barcelona Film Commission facilita rodatges i projectes audiovisuals; en música, festivals com el BAM, Música Mercè o el Grec donen forma a un panorama ric i divers. Les arts escèniques troben espais de creació a Fabra i Coats i a les Fàbriques de Creació, mentre que el pensament s’expressa en la Biennal i en la programació de Biblioteques i museus municipals. Tot plegat demostra que Barcelona es presenta a Guadalajara no només com a ciutat literària, sinó com una capital cultural polièdrica i transversal.
El protagonisme a la FIL exerceix de revulsiu d'un ecosistema literari sòlid i en constant…
Durant la Setmana de la Literatura, recorrem indrets d'algunes de les novel·les més destacades que…
A l’illa de la discòrdia, fa un segle tres cases modernistes —la Casa Batlló, la…
No és habitual que una ciutat protagonitzi una gran fira internacional del llibre. Pot fer-ho…
Hi ha un tipus de treballador que no coneix la malaltia; és l’homo autonomus, una…
Al barri del Farró, un dels racons més discrets (un poble, de fet) i alhora…