Barcelona, pol de l’economia circular per transformar la indústria

Un projecte per eliminar els envasos d’un sol ús; iniciatives enfocades a la mobilitat sostenible, idees que transformen materials i fins i tot propostes vinculades a l’acompanyament de persones grans per combatre la solitud. Tots ells s’estan gestant en el nou equipament Barcelona Circular (BAC), que ja opera com a pol d’innovació vinculat a l’economia circular, concebuda com un element clau per avançar en la transformació de la indústria.

Així, amb més de 3.400 metres quadrats al Bon Pastor, el centre vol convertir-se en un actor fonamental del camí cap a la indústria 4.0, en un procés que vincula directament a la implementació de nous models d’economia circular, amb una idea de base: el futur de la indústria serà sostenible, o no serà. Per aconseguir-ho, el BAC s’ha posat en marxa com un “laboratori d’equips d’emprenedoria i creació”, en paraules de la directora del centre, Mariona González.

I com es concentra un laboratori d’equips? En el cas del BAC, mitjançant un grau vinculat a l’emprenedoria de la mà de la Facultat d’Empresarials de Mondragon Unibertsitatea, de la Corporació Mondragon, i de TeamLabs. A través d’aquesta aliança, el centre, impulsat des de Barcelona Activa, acull 400 estudiants, de cursos no reglats però també del grau oficial universitari Lideratge Emprenedor i Innovació (LEINN) i del màster en Gestió d’Estratègia de Talent.

Aquests itineraris formatius representen un canal per als joves participants cap a l’emprenedoria, i facilita la seva conversió en cofundadors d’empreses innovadores. I ho fa fomentant el treball conjunt: “Fugim de l’emprenedoria individual, ho fem sempre en equip”, resumeix González durant una jornada d’inauguració que ha omplert el centre de joves i autoritats, inclòs l’alcalde, Jaume Collboni, i el president de la Corporació Mondragon, Pello Rodríguez.

Així doncs, el centre vol exercir de pol d’innovació circular, potenciant el talent amb formació, i des del learning by doing: aprendre mentre es fa. Per impulsar l’emprenedoria, el centre disposa també de programes d’incubació i acceleració de projectes, i de 50 places de cotreball, a més de “un taller de transformació digital, de transformació de materials i de prototipatge”, amb màquines de tota mena, des d’impressores 3D fins a talladores. A més, el BAC ho fa en connexió amb l’ecosistema innovador; ja s’hi han instal·lat el Clúster de Residus de Catalunya, el Tech Tourism Cluster, l’Associació Plàstic Preciós i l’Associació d’Empreses Eix Besòs.

El BAC neix amb vocació no només de ser punt neuràlgic de l’economia circular i la transformació industrial, sinó de ser també “un exemple que l’economia circular té futur, és rendible i genera llocs de treball”, ha proclamat Collboni. En aquest context, el BAC ha començat a operar com una nova peça clau dins del model econòmic que persegueix la ciutat. De fet, és un dels Pols d’Activitat Econòmica que impulsa l’Ajuntament, amb noves formes d’economia amb propòsit i que s’expandeixin pels diversos barris de la ciutat.

Amb el primer inaugurat a Palo Alto com a XRLab, centrat en el sector audiovisual, la ciutat té previst obrir ja dos més: un centrat en l’economia de les cures, i el Barcelona Urban Innovation (BUI), per repensar l’urbanisme i l’arquitectura de la Barcelona del futur. A través d’aquests focus d’innovació descentralitzats, l’Ajuntament pretén redefinir el mapa econòmic de la ciutat, per a accelerar el creixement i el posicionament de sectors cridats a transformar l’economia.

Identitat industrial i economia circular feta edifici

La ubicació del BAC no és una qüestió banal. Situat entre el Bon Pastor i Sant Andreu, a un pas de La Maquinista i ben connectada amb la futura Sagrera, el centre vol convertir-se en un “punt d’engranatge”, segons González. Amb la seva posada en marxa en el que alguns anomenarien perifèria, reconfigura i estira el mapa econòmic de la ciutat, cap a un barri marcat per la seva trajectòria industrial. Aquesta identitat lligada a l’activitat industrial és clau per a un Bon Pastor que vol continuar exercint aquest rol a la ciutat, com ha destacat l’alcalde: “Volem ser una ciutat que barreja usos, que combina habitatge, activitat comercial amb oportunitats econòmiques”, com les que brinda el nou centre.

L’economia circular està encarnada en el mateix edifici que acull el BAC. L’immoble, transformat de la mà del disseny de Marta Badia, de Blossom, 4RQ Arquitectura i l’equip de ConstruNext, és en si mateix un exemple d’economia circular, que es fa visible en els materials i els acabats. “El pladur no està pintat perquè després és més fàcil reciclar-lo que si es pinta”, explica Joaquín Frigola des de ConstruNext.

La circularitat s’ha tingut en compte en els materials utilitzats i també els retirats de l’edifici per reformar-lo: els antics vidres es van entregar a un fabricant d’ampolles, generant un circuit en el qual el que seria un residu passa a ser matèria primera.

L’edifici, de propietat municipal, busca així erradicar el concepte de residu, a través de sistemes que segueixen cicles naturals dels materials, d’energies renovables i de dissenys desmuntables, que es materialitzen fins i tot en petits elements com els llums, fabricats de plàstic reciclat i imprès amb 3D. Cada detall compta en un edifici cridat a ser exemple i bressol de projectes que transformin la indústria amb l’economia circular com a punt de partida, de la mà d’un talent jove que busca canals per a esprémer el seu potencial.