Barcelona emprèn el repte de traspassar el coneixement d’aules i laboratoris a empreses

Un dels grans reptes de l’àmbit universitari i dels centres de recerca és el de trobar una fórmula efectiva per a garantir que el coneixement que es genera dins de les seves aules i laboratoris pugui traspassar-se i impactar en la societat, aconseguint millorar la vida de les persones. Per a abordar aquest repte, des de fa alguns anys, tant el sistema universitari com els centres de recerca han creat i reforçat els seus protocols d’acompanyament i protecció de les recerques científiques, ja sigui a través de patents o de la creació d’una spin-off, és a dir, la creació d’una empresa derivada en el marc d’aquests centres.

Un paper d’acompanyament al coneixement que aquests centres exerceixen a través de les anomenades Oficines de Transferència de Coneixement. Aquestes oficines tècniques que ofereixen formació, mentories, oportunitats per a establir contactes amb inversors i fins i tot, en alguns casos, ajudes econòmiques per al desenvolupament d’aquestes companyies. Encara que la creació d’aquestes empreses derivades continua sent un repte, en els últims anys no només han sorgit un major nombre d’empreses d’aquest tipus, sinó que també han augmentat els casos d’èxit i les seves taxes de supervivència, ja que tradicionalment aquestes companyies tenen més possibilitats d’acabar morint als pocs anys de la seva fundació respecte a altres startups, perquè requereixen d’un major temps de maduració de les seves tecnologies.

“L’ecosistema és molt diferent ara respecte al de només una dècada ja que, l’any 2016 quan fundem Nostrum Biodiscovery, el sistema de transferència de coneixement era encara molt incipient i no existien els mecanismes legals adequats per a garantir l’èxit d’aquestes empreses. Així, malgrat disposar del finançament necessari, vam trigar gairebé tres anys a poder crear l’empresa, mentre que ara els centres aconsegueixen fundar una d’aquestes companyies en menys de tres mesos”, subratlla Víctor Guallar, investigador i co-fundador de la primera spin-off creada en el marc del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

“Hi ha un xup-xup a Catalunya, i en particular a Barcelona, que ha aconseguit convertir la ciutat en l’enveja d’Europa, i que augura un futur molt prometedor, tant per la presència d’investigadors i centres de referència capdavanters, com de grans empreses i inversors especialitzats, a més del gran esforç de totes les institucions i centres per garantir, actualment, aquesta transferència de coneixement”, afegeix el co-fundador d’aquesta companyia centrada en modelització molecular. Actualment, Catalunya compta amb 287 spin-offs actives, que facturen uns 160 milions d’euros anuals i donen feina a més de 2.400 persones, segons l’última anàlisi de Acció.

A més, segons l’informe de la Fundació Botín a Catalunya es creen fins a cinc vegades més empreses derivades que a la Comunitat de Madrid, que ocupa la segona posició a escala estatal. Tanmateix, malgrat l’existència d’un major nombre de spin-offs en els últims anys, així com una major taxa de supervivència, els investigadors encara han de superar traves burocràtiques, aconseguir sobreviure malgrat la falta de finançament inicial o fins i tot fer-se un buit en un mercat que, potser, encara no està preparat per al seu producte disruptiu.

I és que, encara que la ciència catalana gaudeix de gran prestigi i projecció internacional —consolidant-se en la vintena posició dels investigadors més citats internacionalment—, només un 10% d’aquestes recerques arriben al mercat. “Com a institució pública, no ens podem permetre que els recursos i els esforços invertits en la generació d’uns resultats de recerca acabin només en congressos o publicacions científiques, sinó que hem de comptar amb mecanismes efectius perquè aquests resultats es transformin en productes i serveis que puguin millorar la vida del pacient”, defensa Teresa Lloret, responsable de Knowledge and Technology Transfer Office d’IDIBAPS – Hospital Clínic.

Lloret defensa que a més, la creació d’una spin-off és una de les “formes més atractives de transferir coneixements, no només perquè aquestes empreses poden contribuir a accelerar el desenvolupament de solucions que millorin la vida dels pacients, sinó que, a més, també contribueixen a la creació de llocs de treball qualificats i la captació de nou talent”. Per això, des de fa alguns anys, universitats públiques, centres de recerca i fins i tot fundacions privades remen de manera conjunta per a crear un model de transferència de coneixement més ràpid i efectiu.

La missió principal de les universitats és la de difondre coneixements a través de les seves aules, alhora que s’encarrega de generar-los mitjançant la recerca. Amb aquesta missió educativa i investigadora com a principal, la necessitat de transferir aquest coneixement generat al mercat ha quedat tradicionalment relegada a un segon pla. Tanmateix, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va ser pionera en aquest àmbit, i ja l’any 1998 el professor Francesc Solé Parellada va crear el programa Innova, ara denominat UPC Emprèn, una iniciativa no només pionera en l’àmbit espanyol sinó fins i tot europeu, sent un dels primers programes d’aquest tipus en tot el continent.

Tot i que que la inversió en R+D ha crescut a Catalunya en els últims anys, elevant-se fins al 1,9% respecte al PIB, és encara inferior respecte a la resta de la Unió Europea (2,2%)

A partir d’aquest programa, i en més de 25 anys d’història, la UPC ha aconseguit crear més 400 spin-offs (35 de les quals encara actives), més de 500 patents i s’han llicenciat més de 300 tecnologies. A més de la UPC, una altra de les universitats capdavanteres en transferència de coneixement és la Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, que actua com a oficina tècnica. Actualment, la UB compta amb 23 spin-offs actives, que l’any 2024 van aconseguir captar més de 14 milions d’euros de finançament.

A més d’universitats, en aquest ecosistema també juguen un paper rellevant els centres de recerca, coordinats per la institució pública catalana CERCA, que actualment compten amb 152 spin-offs actives. Aquests centres inclouen des d’institucions com l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques), l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) o el BSC —que ja compta amb un extens programa de transferència de coneixement a través de l’anomenat BSC Connects—, i fins a hospitals com Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu o el Clínic.

Per a fer possible aquest tipus de transferència, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha implementat un nou model d’innovació per a “aconseguir treballar colze a colze amb els investigadors i ser molt meticulosos a l’hora de decidir quines recerques es converteixen en futures spin-offs, amb l’objectiu d’intentar minimitzar el risc”, defensa el seu director d’Innovació i Desenvolupament, Rafael Navajo. Un nou model que, en el futur, des de l’hospital complementaran amb un nou hub d’innovació, un espai físic en el qual puguin conviure spin-offs, farmacèutiques i inversors, projectat per a 2028, amb la idea d’acollir simultàniament fins a una desena de petites empreses.

El model d’innovació del VHIR l’ha portat a situar-se com un dels centres de referència en la creació de spin-offs, consolidant-se com el tercer centre a escala estatal en la creació d’empreses derivades del sector de salut, només per darrere del CSIC i la UB. Així, actualment, el VHIR compta amb una cartera de 23 spin-offs actives i participades. A Catalunya, un altre hospital de referència és la fundació IDIBAPS-Hospital Clínic que, gràcies al treball de la seva oficina tècnica, compta amb una cartera de 90 patents i 10 spin-offs actives, que desenvolupen productes en àmbits molt variats: teràpies, diagnòstics, dispositius mèdics, així com solucions digitals.

“Hem de ser capaços de gestionar molt bé els calendaris i sobretot les expectatives dels nostres investigadors emprenedors, sent molt clars perquè els investigadors siguin conscients del fet que emprendre implica un risc i també un repte, encara que un repte bonic. Els investigadors han de ser conscients que fundar una empresa és molt diferent a, per exemple, investigar o tractar amb pacients”, defensa la responsable d’aquesta oficina, Teresa Lloret.

Tanmateix, les spin-offs no només es donen en el marc de centres i universitats públiques, sinó que també són propulsades per fundacions privades i fins i tot empreses que impulsen la creació de noves companyies. Fundacions com la MWCapital, a través del seu programa The Collider —programa de suport de companyies deeptech— que ja compta amb una cartera de 21 spin-offs creades des de 2017, companyies que han generat 154 ocupacions i han aixecat 40 milions de finançament, a més de gaudir d’amb una taxa de supervivència del 90%.

“No cal anar-se’n fins a Silicon Valley per a trobar referents tecnològics sinó que, des de Barcelona, és possible desenvolupar tecnologia disruptiva”

Des de 2017, MWCapital s’ha consolidat com un venture builder d’aquesta mena de companyies a tota Europa, especialment a Catalunya, col·laborant amb 81 universitats i 128 centres de recerca per a garantir la transferència de coneixement. Un programa que, a més de les mentories i l’acompanyament, també focalitza els seus esforços en la creació d’un bon equip que pugui liderar aquestes empreses. “No hi ha res millor que un científic amb ganes d’emprendre, però no tots els investigadors volen liderar, i potser tampoc tenen els coneixements per a fer-ho, i hi ha qui prefereix cedir el lideratge i romandre com a assessors científics”, afirma Albert Mascarell, director de Transferència Tecnològica de MWCapital, per la qual cosa resulta imprescindible la formació d’un bon equip capaç de consolidar a l’empresa.

També juguen un paper crucial en aquest ecosistema empreses com Fractus, spin-off que va sorgir l’any 1999 a la UPC i que va aconseguir revolucionar a escala mundial el sector de la telefonia mòbil, posant fi a l’era de les antenes exteriors als mòbils. Amb els seus 25 anys d’experiència i prenent de referència la seva pròpia trajectòria, Fractus col·labora amb la UPC en diversos programes, com el Fractus-Deep Tech Hub o la nova iniciativa Next Frontier Founders, programa d’acceleració dirigit a estudiants i ex-alumnes de grau, màster i doctorat, titulats recents, així com personal investigador.

“Amb aquests programes, volem retornar-li a la societat i als emprenedors tecnològics el suport que en el seu moment va rebre Fractus”, defensa Carmen Borja, CTO i directora de Tecnologia i Propietat Intel·lectual en Fractus. “A través de la nostra experiència, volem animar estudiants i investigadors a emprendre, perquè siguin conscients que no cal anar-se’n fins a Silicon Valley per a trobar referents tecnològics sinó que, des de Barcelona, és possible desenvolupar tecnologia disruptiva i amb impacte”, defensa Borja.

Gràcies a tots aquests agents públics i privats, el mecanisme de transferència de coneixement ha aconseguit consolidar-se a Catalunya en els últims anys fent possible que es creïin més spin-offs, i de forma més ràpida, a més d’aconseguir una major taxa de supervivència. “L’ecosistema emprededor actual és molt diferent al de fa només fa dues dècades, en aquells dies quan, dins de l’ecosistema universitari o investigador, deies que volies emprendre, et miraven estranyats, mentre que ara tots els centres compten amb programes específics per a donar suport a aquest tipus de companyies”, afirma Borja.

“Per a una spin-off el major èxit és arribar a ser sostenible i aconseguir un impacte real en el mercat, cobrint una necessitat no resolta”

“Fa anys es tenia la concepció que era suficient amb què les recerques científiques poguessin arribar a publicacions i congressos, considerant que, d’aquesta manera, la informació era pública i accessible i que, així, podria arribar al mercat. Tanmateix, la realitat és que a la indústria li costa molt transformar aquests coneixements en productes, per la qual cosa és imprescindible, i cada vegada els centres en són més conscients, apostar per spin-offs perquè madurin aquestes tecnologies abans de portar-la al mercat”, resumeix José Conde, cap de l’Àrea de Creació d’Empreses de la Fundació Bosch i Gimpera,

A més d’un major temps de maduració, un altre dels grans reptes als quals s’enfronten les spin-offs continua sent el de trobar finançament no només per als seus inicis sinó també per a consolidar-se i créixer. Tanmateix, gràcies a la irrupció de nous fons locals i la consolidació de gestors de capital de risc especialitzats, cada vegada hi ha més vies de finançament, des d’inversors com Asabys Partners, Ysios Capital o Capital Cell, fins a gestores focalitzades en aquesta mena de companyies com Grow Ventures Partners. Un ecosistema en el qual també juguen un paper destacat bancs com eñ Banc Sabadell, que inverteix en empreses en fases molt primerenques a través del seu programa BStartup, o el programa CaixaImpulse d’Innovació en Salut de la Fundació La Caixa. En l’àmbit públic, a més de les ajudes de la Generalitat i de Barcelona Activa, les empreses catalanes també disposen d’agents estatals com ENISA o programes impulsats per la Unió Europea.

Tanmateix, i malgrat la proliferació d’aquests nous inversors, moltes vegades aquestes companyies comencen amb pocs recursos —aportats principalment per family offices dels propis fundadors—, a més de comptar amb la participació de la institució en la qual han estat fundades, que acostuma a entrar a formar part d’entre un 5 i un 15% de l’accionariat. “Quan comences com a spin-off disposes de molt pocs recursos, així que al principi és molt difícil finançar els primers projectes i poder pagar les nòmines”, assegura Jordi Xapellí, CEO de Becytes, spin-off de la Universitat de Barcelona.

Fundada l’any 2015 i centrada en el desenvolupament de models hepàtics i pulmonars in vitro, com a alternativa a l’ús d’animals en estudis experimentals, l’empresa acaba d’estrenar un nou laboratori al Parc Científic de Barcelona (PCB). A més del finançament, des de la spin-off també identifiquen la necessitat de disposar “d’una major capacitat de suport institucional a l’emprenedoria”, perquè, des de les institucions, s’ofereixin mentories i seguiment personalitzat perquè més companyies d’aquest tipus puguin no només crear-se, sinó també consolidar-se, segons ressalta Estephan Arredondo, CTO de Becytes.

Catalunya concentra gairebé un terç de les empreses sorgides d’universitats i centres de recerca estatals en l’àmbit de les deeptech

I és que, encara que la inversió en R+D ha crescut a Catalunya en els últims anys, elevant-se fins al 1,9% respecte al PIB —una xifra per sobre de la mitjana espanyola (que se situa al voltant del 1,5%)—, és encara inferior a la dels països de la Unió Europea (2,2%). A més, la recerca i les spin-offs catalanes continuen, en la seva majoria, enfocades a l’àmbit de la salut (sector que concentra més del 45% d’aquestes empreses), un àmbit en què Catalunya ha aconseguit despuntar tradicionalment. En canvi, companyies de sectors com les DeepTech encara han d’enfrontar-se a un major repte per a fer-se lloc i consolidar-se, tot i que que Catalunya concentri gairebé un terç de les empreses sorgides d’universitats i centres de recerca de l’àmbit deeptech.

Els mecanismes per a la transferència de coneixement, per tant, comencen a ser cada vegada més madurs, però encara compten amb algunes barreres. Tanmateix, en els últims anys s’han produït casos d’èxits entre les spin-offs catalanes, com Inbrain Neuroelectrics, sorgida de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i ICREA, que enguany ha aconseguit aixecar la major ronda de les empreses instal·lades al Parc Científic de Barcelona (PCB), de 46 milions d’euros.

També s’han donat casos en què una spin-off ha crescut fins al punt de poder ser adquirida per una gran companyia, com és el cas d’Enantia, la primera spin-off de la UB, que va ser comprada per la gestora de capital de risc Inverready, o Maspatechnologies, sorgida en el BSC, adquirida per l’estatunidenca Danlaw. I fins i tot s’ha donat el cas de l’empresa farmacèutica Oryzon Genomics, spin-off del CSIC i la Universitat de Barcelona que va optar per la sortida a Borsa amb una valoració inicial d’entorn els 96,5 milions d’euros.

“Barcelona té tots els ingredients per a convertir-se en un veritable hub de spin-offs a escala europea”

Tanmateix, l’èxit en aquesta mena de companyies va més enllà de ser poder ser venuda a grans companyies, sinó que es mesura en la seva capacitat de sobreviure els primers anys i impactar en el mercat. “L’èxit no només pot mesurar-se a través del seu rendiment econòmic, sinó que per a una spin-off el major èxit és arribar a ser sostenible i aconseguir un impacte real en el mercat, cobrint una necessitat no resolta, a més de generar ocupació”, defensa Conde des de la Fundació Bosch i Gimpera.

“Barcelona té tots els ingredients, des d’institucions capdavanteres a inversors especialitzats, per a convertir-se en un veritable hub de spin-offs a escala europea, però tots els agents han de continuar remant a favor per a aconseguir que aquestes tecnologies arribin al mercat, millorant la vida de les persones i, al seu torn, generant riquesa”, remarca Rafael Navajo.

“L’ecosistema comença a estar madurant i compta amb bones projeccions futures, ja que només anys ni tan sols comptàvem amb inversors especialitzats en aquesta mena de companyies”, afegeix Mascarell. Així, Barcelona i les seves universitats i centres de recerca compten, cada vegada més, amb mecanismes de transferència de coneixement més sofisticats i eficients. Tanmateix, aquest model d’innovació és encara fràgil i té reptes a superar perquè Barcelona aconsegueixi destacar no només en producció científica sinó també en empreses derivades d’universitats i centres que desenvolupen tecnologies en sectors estratègics per a la capital catalana, com la salut o les deeptech.