Barcelona, protagonista als Premis Mies van der Rohe amb dos edificis com a finalistes

Barcelona respira arquitectura. Des de les formes sinuoses d’un llegat modernista encara viu a la ciutat, fins a les línies rectes que defensa el racionalisme. La bellesa de l’arquitectura, però, no només es manifesta a la ciutat en forma d’un gloriós llegat històric, sinó també a través d’un present viu, que repensa els seus barris i edificis per a afrontar els grans reptes socials, ambientals i urbans del segle XXI. Enguany, aquesta disciplina cabdal en el passat i present en tota la ciutat adquireix una rellevància especial: la capital catalana ostenta el títol de Capital Mundial de l’Arquitectura, amb un extens programa que s’estendrà durant deu mesos: des de Santa Eulàlia, 12 de febrer, a Santa Llúcia, 13 de desembre. 

Més de 200 projectes i 1.500 activitats ompliran 77 espais repartits pels 10 districtes, convertint la capital catalana en l’epicentre del debat arquitectònic. En aquest escenari efervescent, no sorprèn que l’arquitectura que es produeix a Barcelona traspassi l’àmbit local i capti l’atenció internacional. Així ho demostra, una vegada més, el fet que entre les 40 obres finalistes per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea / Mies van der Rohe 2026 s’hi trobin dues propostes ubicades a la ciutat i signades per equips catalans. Aquests guardons, que se celebren cada dos anys i estan dotats amb 60.000 euros, són considerats un dels premis més prestigiosos d’aquesta disciplina a escala global.  

Les 40 obres finalistes, escollides entre un total de 410 nominacions, representen edificis de diferents tipologies —des d’habitatges unifamiliars fins a construccions dedicades a serveis concrets com l’educació, la salut o el comerç— ubicats a 36 ciutats d’un total de 18 països. El jurat internacional, presidit per Smiljan Radić i format per Carl Backstrand, Chris Briffa, Zaiga Gaile, Tina Gregorič, Nikolaus Hirsch i Rosa Rull, ha valorat especialment la capacitat dels projectes per intervenir de manera ètica, sostenible i amb impacte social a llarg termini, ja sigui mitjançant la rehabilitació, la reutilització de materials o l’ús de recursos locals.

Unes característiques que precisament comparteixen els projectes seleccionats a Barcelona. Un d’ells és GreenH@use, un conjunt de 140 habitatges socials de lloguer al carrer de Veneçuela, al districte 22@, projectat per Peris+Toral Arquitectes amb L3J Tècnics Associats que planteja una nova manera d’entendre l’habitatge col·lectiu. L’edifici de vuit plantes, amb 60 dels 140 habitatges socials pensats per a gent gran, aposta per espais compartits com una bugaderia, horts urbans o un atri bioclimàtic que pot actuar com a captador de sol a l’hivern. 

Per altra banda, la segona obra barcelonina seleccionada és la reforma de 10K House, un habitatge unifamiliar de 50 metres quadrats projectat per l’estudi TAKK, fundat per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño. Tot i l’ajustat pressupost de 10.000 euros per a la reforma, el projecte organitza l’habitatge a partir de gradients tèrmics, amb una distribució per capes —com si es tractés d’una ceba—, i eleva els elements construïts per facilitar el pas d’instal·lacions i reduir costos.  

El reconeixement català al Premi Mies van der Rohe 2026 s’estén també més enllà de les fronteres de la ciutat, amb dos projectes destacats en altres municipis del territori. A Olot, fixant-se en la reconfiguració de la plaça Major, signada per Un Parell d’Arquitectes, Pep de Solà-Morales Arquitectes i Quim Domene. A Terrassa, amb la rehabilitació del Vapor Cortès, a càrrec d’H Arquitectes, ha aconseguit recuperar un antic edifici industrial (les antigues Filatures Matarí) i convertir-lo en un equipament social, amb més de 4.500 metres quadrats dedicats a la restauració, la formació en hostaleria, un centre per a persones amb paràlisi cerebral o àrees dedicades a les arts i la comunitat. 

Barcelona, de fet, no és una ciutat aliena a la història del Premi Mies van der Rohe. Precisament va ser a la capital catalana on es van constituir els guardons l’any 1988, promoguts per la Fundació Mies van der Rohe i la Unió Europea. A més, la ciutat també és l’escenari dels dies de deliberació del jurat. Però si finalment algunes de les propostes finalistes d’enguany acaba resultant guanyadora, no seria la primera vegada que un projecte català s’alça amb el guardó. 

L’any 1992 el prestigiós premi va reconèixer el Pavelló Olímpic d’una ciutat veïna: Badalona. Projectat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, més enllà de la seva funció pràctica com a camp per al Club Joventut (conegut popularment com La Penya), també es va concebre com un homenatge a una de les característiques essencials del municipi, considerat el bressol del bàsquet per ser una autèntica pedrera de joves talents. 

Recentment, la categoria d’Emergents d’aquests guardons també ha premiat dos edificis de la capital catalana: l’habitatge cooperatiu La Borda (2022) i la Biblioteca Gabriel García Márquez (2024). Projectes que han convertit la ciutat en estat escenari i protagonista d’algunes de les propostes més significatives de l’arquitectura europea contemporània. Una rellevància que ttorna a confirmar-se amb la selecció d’obres finalistes per al premi d’enguany.