Barcelona reafirma el seu pols literari en ple boom editorial

Què passaria si un matí decidissis canviar el rumb del teu dia? Si, per una vegada, deixessis de costat tots els plans que has anat elaborant al teu cap amb una mil·limètrica perfecció. Si et proposessis fugir de la hiperconnexió, de la pressa i de les tasques, i simplement et decidissis a fer un passeig per Barcelona. Un passeig per callar el soroll i connectar amb el present. Així transcorre Hoy, la novel·la il·lustrada d’Agustina Guerrero —autora argentina establerta a Barcelona des del 2003— que ja ha conquerit més de 200.000 lectors. Guerrero converteix un simple trajecte per la ciutat en una celebració de la vida, reivindicant l’art d’aturar-se i sumant una obra més a la llarga llista d’èxits literaris nascuts a Barcelona.

Barcelona aquests dies realça el seu relat com a pol artístic, bressol de grans escriptors i segells editorials, i motor d’una indústria del llibre que projecta la seva influència al món. Aquesta setmana és la ciutat convidada de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), a Mèxic, una cita que coincideix amb el desè aniversari de la seva designació com a Ciutat Literària de la UNESCO. Fites que, juntament amb un ecosistema literari viu i dinàmic, consoliden Barcelona com el principal epicentre editorial del sud d’Europa i un referent amb projecció internacional.

Catalunya, de fet, concentra un terç de les editorials d’Espanya i supera la mitjana europea de segells per població. Segons la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, un 31% del teixit editorial de l’Estat s’ubica a Catalunya: 268 segells d’un total de 860. Només Madrid la supera, amb un 38%.

“La indústria editorial catalana viu un moment molt dolç i mostra un gran dinamisme”, reflexiona Patrici Tixis, director de comunicació corporativa del Grup Planeta, i president del Gremi d’Editors de Catalunya i de la Cambra del Llibre. En els últims 4-5 anys, recorda, el nombre d’editorials ha crescut un 20%, una mostra que estem “en un moment en què la indústria editorial veu molt clar el futur”, impulsat especialment per dos gèneres: “la literatura de ficció i la juvenil”. Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House, destaca el romantasy, el nou gènere que està triomfant entre els joves, gràcies a l’altaveu de les xarxes socials.

Aquests gèneres assoleixen quotes inèdites entre el públic més jove. “Fa deu anys pensàvem que els joves no llegien, però les enquestes diuen el contrari. Estan llegint deu punts per sobre de la mitjana del sector”, apunta Tixis.

Les dades ho corroboren: el percentatge de lectors majors de 14 anys creix any rere any —avui ja és del 70,3%— i la franja que més llegeix és la de 14 a 24 anys (75,5%), seguida de la d’adults de 55 a 64 (73%). Els que menys llegeixen són els adults d’entre 25 i 44 anys, que no superen el 68%.

En termes de facturació, el creixement és sostingut des del 2013. El 2024, el sector va assolir els 3.037,51 milions d’euros, un 6,3% més que l’any anterior. I al sector destaquen dos principals gegants: Penguin Random House, que va facturar 410 milions d’euros el 2024, i Grup Planeta, que va facturar uns 500 milions en el seu negoci editorial (i 2.000 milions en total com a grup).

La Federació de Gremis també assenyala que aquest augment generalitzat en el sector no respon a un encariment del llibre —el preu mitjà va pujar només quatre cèntims el 2024— sinó a l’augment d’exemplars venuts: un 5,6% respecte a 2023.

“Les llibreries continuen sent el principal canal de venda, i són el que més creix, amb un 8%”

De l’edició a la distribució

Arran de la irrupció de l’e-commerce i la disrupció que va suposar Amazon a la indústria editorial, les grans editorials han accelerat les seves estratègies per controlar cada vegada més esglaons de la cadena de valor. La distribució s’ha convertit en una clau estratègica. Un exemple proper i recent és el nou centre logístic de Penguin Random House a Cerdanyola del Vallès: 42.000 m², tecnologia puntera, robòtica i una inversió de 36 milions d’euros. Des d’allà centralitzaran totes les seves operacions al territori i donaran servei de distribució també a tercers.

No és un moviment aïllat. Planeta participa majoritàriament a Logista —la major distribuïdora d’Espanya— i és propietària de la cadena La Casa del Libro. I el grup Anaya, tercer al rànquing editorial, compta amb un gran centre logístic a Getafe, des d’on gestiona més de 30.000 referències.

Tot i així, fixar-se únicament en aquests gegants distorsiona la foto real del sector. La majoria de les editorials a Catalunya (156 de 268) són petites empreses que no superen els 600.000 euros de facturació anual.

En aquesta cadena de valor, les llibreries continuen sent el principal canal de venda. I no només resisteixen: són el que més creix, amb un 8% més de facturació el 2024.

Objetiu 2030: “Més lectors, més habituals i en català”

Ilya Pérdigo, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i fundador de l’Editorial Clandestina, celebra també el bon moment del llibre en català. El 30% dels llibres venuts a Catalunya són en català, un percentatge que ha crescut lleugerament en els últims anys gràcies, segons Pérdigo, a “la bona sintonia entre les administracions i el sector del llibre”.

Un exemple és el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que defineix l’estratègia del sector entre 2023 i 2030. Els seus objectius són clars: més lectors, més habituals i més lectura en català.

A través d’aquest pla, de cara al 2030, la Generalitat s’ha marcat tres principals metes: que el 76% de la població major de 14 anys llegeixi un llibre al trimestre, que el 65% ho faci almenys una vegada per setmana, i que el 40% llegeixi habitualment en català. La clau per aconseguir-les “és que s’impliquin totes les parts”, afegeix Pérdigo: Educació, Cultura, la indústria editorial en si…

I al calaix dels reptes i el futur, Tixis n’afegeix un més: integrar adequadament “el paper de les noves tecnologies, especialment la IA generativa”, al món editorial. Denuncia que les grans tecnològiques no estan sent transparents ni respecten la propietat intel·lectual dels autors dels textos que utilitzen per entrenar els seus models. Contingut que, recorda, “hauria d’estar remunerat”. I conclou: “Si tenen diners per invertir en aquestes tecnologies, també haurien de tenir la sensibilitat de reconèixer i compensar creadors i editorials”.

En un sector en plena transformació, Barcelona no només reafirma el seu pes històric, sinó que dibuixa un futur on conviuen tradició, innovació i diversitat lingüística. Una indústria que creix, s’internacionalitza i reivindica, ara més que mai, el valor de llegir i de crear, amb Barcelona com a escenari de fons.