Barcelona redueix les desigualtats entre barris i creix un 4,8% la renda disponible de les llars

La renda disponible per càpita de les llars barcelonines va augmentar un 4,8% el 2021 i es va recuperar parcialment de la davallada de l’any anterior arran de la pandèmia. Així es desprèn de l’informe anual de l’Oficina Municipal de Dades que publica l’Ajuntament. L’indicador va situar-se en els 21.642 euros, un 18% més que el valor català. L’increment va ser notori en tots els districtes, excepte Sarrià-Sant Gervasi, on va baixar un 0,9%. Els creixenents més destacats van registrar-se a zones amb menys poder adquisitiu, com Ciutat Vella (9,5%) o Horta-Guinardó (6,4%). Segons el consistori, aquesta tendència és fruit d’un augment de sous entre els nivells més baixos que alhora va permetre reduir les desigualtats entre districtes i barris.

L’informe del Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat que el 2021 la Renda de les Llars per càpita (RDLpc) va augmentar un 4,8% respecte de 2020. “Les dades ens confirmen que després del sotrac que va suposar la pandèmia el 2020, hi ha hagut una certa recuperació de la renda de les llars”, ha valorat Jordi Valls, tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme. En aquest sentit, s’ha detectat una millora a tots els districtes excepte a Sarrià-Sant Gervasi. Aquests resultats contrasten amb els de 2020, quan l’indicador va baixar un 7,1% de mitjana a tota la ciutat respecte 2019, informa ACN.

Valls ha assegurat que aquesta tendència positiva està relacionada “amb la millora salarial pels nivells més baixos”, el que des del seu punt de vista és “una bona noticia que ha ajudat a reduir les diferències existents entre districtes i barris”. De fet, l’informe ha indicat que les zones amb una renda inferior a la mitjana van tenir taxes de creixement més elevades. Van ser del 9,5% a Ciutat Vella i del 6,4% a Horta-Guinardó. Per contra, en els districtes amb més ingressos, van anotar-se increments més baixos. Per exemple, Gràcia va registrar un augment del 4,5% i Sarrià – Sant Gervasi va experimentar una reducció de la renda del 0,9%. Amb tot, el districte amb un nivell de renda més alt va seguir sent Sarrià-Sant Gervasi, que amb 32.850 euros va superar el valor mitjà de Barcelona en un 52%. Per contra, el districte amb menor renda per càpita va ser Ciutat Vella (15.157 euros).

Per altra banda, tot i que el nivell de renda a Les Tres Torres, la zona amb major poder adquisitiu (37.800 euros), va multiplicar per tres i mig el del barri amb menor renda per càpita, que va ser Ciutat Meridiana (10.929 euros), aquest diferencial va ser molt menor el 2021 que als anys anteriors.

Millora salarial als barris amb més prestacions

Les dades també han evidenciat que abans d’aplicar-se ajudes públiques, els diferencials entre els districtes eren superiors. Sarrià-Sant Gervasi tenia una renda que superava la mitjana de Barcelona en un 84%, mentre que, el districte de menor índex, Nou Barris, tenia un valor del 63% de la mitjana.

Mentre que en termes de renda disponible el districte de menor valor va ser Ciutat Vella, en renda primària el que va tenir un valor inferior va ser Nou Barris. Això s’explica per l’efecte de les prestacions, que a Nou Barris van ser molt més importants que a Ciutat Vella. A més, Sarrià-Sant Gervasi va ser el districte amb més proporció de rendes mixtes (35%), procedents del treball i del capital conjuntament, i menys de prestacions (14%), sent l’altre extrem Nou Barris, amb el valor mínim de rendes mixtes (18%) i màxim de prestacions (28%).

Si s’analitzen els resultats per barris, els recursos d’evolució menys positiva van ser les rendes mixtes. En aquesta línia, la millora salarial va afectar principalment els salaris més baixos que precisament es van detectar a les zones que van rebre més prestacions. “Hi ha hagut un efecte redistribuidor del sector públic que via prestacions socials, impostos o cotitzacions ha ajudat a reduir les diferències en la renda que finalment tenen famílies per consumir o estalviar”, ha comentat Jordi Valls, que ha apuntat que aquestes dades confirmen “la importància d’aplicar polítiques progressistes, redistributives i socials que contribueixin a l’objectiu de tenir una ciutat més justa, cohesionada i amb menys diferències socials”. Amb tot, ha avisat que “encara hi ha feina a fer per seguir reduint la bretxa social o salarial”.

Tot plegat justifica que hi hagi una “correlació negativa” entre el nivell de la renda i la seva variació de 2020 a 2021. Així, els barris en què més va augmentar són Torre Baró, el Raval, el Besós i el Maresme, Ciutat Meridiana i Can Peguera, mentre que els que van tenir una dinàmica negativa van ser Pedralbes, les Tres Torres, Sant Gervasi i Sarrià.

Per últim, els barris que van tenir un pes més gran de les rendes mixtes són els que concentren major poder adquisitiu com ara les Tres Torres i Pedralbes. En aquest àmbit hi ha l’excepció del Barri Gòtic, que va oferir una proporció important d’aquestes rendes (28%) malgrat els baixos ingressos dels seus habitants.