Barcelona republic: competitivitat, lideratge i sobirania urbana

Barcelona és molt més que una ciutat o un territori metropolità. És un símbol, un relat, uns determinats valors i una emoció. És un territori que respira al ritme de la innovació, l’emprenedoria i la modernitat, però també projecta identitat i memòria. Barcelona no s’entén sense la indústria, el comerç o la creativitat, però tampoc sense les seves institucions vibrants i una societat civil sempre activa i activista. La marca de la ciutat és reconeguda al món com una comunitat de destí, oberta, diversa i plural.

El resultat de les darreres dècades ha estat extraordinàriament positiu. Barcelona ha aconseguit, encara amb les seves limitacions i contradiccions, posar en valor la gran diversitat d’actius econòmics, institucionals, socials i culturals per convertir-se en això que anomenem avui una nova ciutat global de referència. És una metròpoli coneguda i reconeguda de llarg a llarg del món que atrau talent, empreses, inversions i nous veïns de totes les classes socials per desenvolupar els seus projectes vitals. Un exemple de ciutat oberta i acollidora que transcendeix el seu propi terme municipal.

Barcelona, però, ha d’estar atenta i ràpida al nou món. El context de desglobalització accelerada, les tensions geopolítiques, la guerra aranzelària i els conflictes internacionals poden afectar o alterar els fluxos d’inversió, turisme i comerç que han estat fonamentals per a l’economia de la metròpolis. Encara és aviat per analitzar l’impacte a les principals cadenes de valor global, però cal observar com es mouen els principals actors dels ecosistemes en sectors clau com la biomedicina, la tecnologia digital, els semiconductors, l’economia verda o la indústria 4.0. Un escenari que obliga Barcelona a anticipar-se i adaptar-se amb rapidesa.

Una ciutat global que ha sabut convertir la seva diversitat en motor d’atracció de talent, empreses i inversió

Davant d’un escenari marcat per la rivalitat entre grans potències, l’afebliment de les regles comunes i una instrumentalització creixent del poder econòmic, tecnològic o energètic, el clima d’incertesa global pot reforçar la importància d’algunes ciutats globals com espais d’estabilitat, innovació i resiliència econòmica i social.

La gran Barcelona, la regió metropolitana, podria beneficiar-se de la seva condició de ciutat refugi tant per al talent com per a les inversions o l’aterratge d’empreses abans orientades a les capitals del mig orient. Si Barcelona —i Catalunya— saben moure les seves fitxes, podem aprofitar encara més la seva condició de ciutat global com a hub europeu de talent, investigació i emprenedoria. Però la nostra bona posició geoestratègica no és suficient. La Barcelona metropolitana necessita polítiques urbanes més ambicioses i eficients com ara l’accés a l’habitatge. Cal actuar amb sentit d’urgència i unitat d’acció.

En un món molt més fragmentat i competitiu, les ciutats que combinin projecció global amb solidesa local —infraestructures de qualitat, capital humà, cohesió social i territorial i un projecte econòmic clar— seran les que millor s’adaptin. Les ciutats que millor funcionin seran les que sàpiguen equilibrar el global i el local. Tot això exigeix una nova governança allunyada del frontisme i la polarització política. Necessitem un nou lideratge compartit.

En un entorn global incert, les ciutats que millor s’adaptin seran les que combinin ambició internacional i solidesa local

Barcelona ha estat històricament una ciutat emprenedora. Des de la revolució industrial fins a la creació del 22@, ha demostrat la seva capacitat per reinventar-se. Avui hem de repensar la governança de la ciutat perquè ja no n’hi ha prou amb administrar aquest gran mercat urbà com ho hem fet al segle XX. Les ciutats més audaces no esperen, construeixen.

Es tracta, en definitiva, de tenir visió compartida, dissenyar narratives creatives i teixir noves aliances. Alguns diran que hi ha tensions polítiques que ho fan inviable, i pot ser cert, però la diferència entre el lideratge i els gestors rau en la capacitat de transformar el conflicte en una síntesi cap a un propòsit col·lectiu. Qui defineix el marc emocional de la ciutat influeix en el seu futur.

A l’actual moment històric, la gran Barcelona necessita un projecte sòlid amb una narrativa coherent i inclusiva que avanci en la seva sobirania urbana. Per això, és imprescindible una nova governança amb capacitat de decisió. Quan els ciutadans perceben que els seus líders poden construir el seu propi destí, augmenta la legitimitat institucional. Sense capacitat de decisió, creix el desencant.

És hora de reivindicar un municipalisme estratègic des de la regió metropolitana de Barcelona. La ciutat comtal té una responsabilitat especial en aquest procés. Barcelona té una llarga tradició de pactes, diàleg social i col·laboració publicoprivada. Aquesta cultura s’ha de projectar per dissenyar la nova república de Barcelona. Un territori basat en valors compartits, visió cosmopolita i comunitat de destí. No hi ha excuses ni temps per perdre. Pensar en petit és apostar per la dolça decadència.