Un batec que creua l’Atlàntic: els cors del Palau debuten amb el repte titànic de Beethoven

Del batec que ressona al modernista Palau de la Música Catalana al cor que vibra sota l’acer del Walt Disney Concert Hall de Los Angeles: l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau inicien el seu viatge més ambiciós. No només per la distància que separa Barcelona de Califòrnia —gairebé 10.000 quilòmetres–, sinó per la magnitud del repte: la Missa Solemnis de Ludwig van Beethoven, una de les partitures més monumentals i exigents mai escrites.

Per si el repte no fos prou exigent, les 125 veus dels cors catalans s’uneixen a la Filharmònica de Los Angeles (LA Phil) sota la batuta del mestre veneçolà Gustavo Dudamel, qui dirigeix la peça per primera vegada en la seva temporada de comiat de l’orquestra californiana. Tres concerts (des d’aquest vespre i fins diumenge), entrades esgotades, i una premissa clara: que surti “des del cor i que arribi al cor”, com va sentenciar el mateix Beethoven en l’encapçalament de la partitura. 

Composta entre 1819 i 1823, en paral·lel a la seva Novena Simfonia, van ser estrenades de forma conjunta el 7 de maig de 1824 a Viena, dirigides pel mateix Beethoven. Per a Dudamel, la Missa Solemnis representa “el sant grial del repertori simfònic”, tal com expressa en el programa de l’obra. Concebuda en plena maduresa i en un moment de foscor personal, marcat per la sordesa del compositor alemany, la partitura és una exploració profunda de la fe i de l’existència humana i, en definitiva, una recerca del sentit de la vida i de la divinitat.

La grandiositat de l’obra, però, no només és temàtica: s’expressa també en la seva forma i força expressiva, amb 90 minuts de melodies que trenquen els patrons clàssics. “Beethoven va haver d’inventar una nova arquitectura musical: cada vegada que miro la partitura hi descobreixo un nou espai”, assegura el director veneçolà. L’obra exigeix l’impossible a l’orquestra, als cors i als solistes —Pretty Yende, Sarah Saturnino, SeokJong Baek i Nicholas Brownle—: extensió vocal, precisió i densitat expressiva per a “crear una sensació aclaparadora”, en paraules de Dudamel. 

No és estrany, doncs, que sigui una obra poc programada, a la qual només s’atreveixen a enfrontar-se els directors més experimentats. Dudamel, que dirigeix per primera vegada aquesta peça, ho fa en el punt culminant de la seva carrera a Califòrnia, després de disset anys al capdavant de la Filharmònica de Los Angeles i abans d’assumir el càrrec a la Filharmònica de Nova York a partir de setembre de 2026.

La culminació d’un somni

“Cantar al Walt Disney Concert Hall, un dels grans temples de la música, ja és un somni; però encara ho és més amb aquesta obra colossal”, assegura Xavier Benítez, tenor de l’Orfeó Català, amb l’emoció i la il·lusió de les hores prèvies al concert. “És un autèntic privilegi que Dudamel hagi escollit precisament els cors del Palau per a aquest repte complex”.

Tanmateix, alguns dels 125 cantaires catalans ja coneixen bé l’escenari —una de les sales més icòniques del món, dissenyada pel prestigiós arquitecte Frank Gehry. Fa gairebé dos anys, el maig de 2024, quaranta membres del Cor de Cambra del Palau —que ara tornen a aquest escenari— van actuar-hi amb Fideo, precisament també de Beethoven i dirigits per Dudamel amb la LA Phil.

El debut és, doncs, la consagració internacional dels cors del Palau de la Música Catalana, amb un Orfeó Català que viu el moment més brillant de la seva història, després d’actuar en escenaris com Hamburg, Estocolm o Berlín. Però l’estrena a Los Angeles és, sobretot, fruit de mesos d’assajos meticulosos, gairebé artesanals. “L’equip de professors i el nostre director [Xavier Puig] han estat com autèntics Michelangelos: picant pedra per polir-nos tècnicament fins a assolir la precisió que exigeix el repte”, explica la soprano Sandra Castelltort. “Malgrat la responsabilitat, l’emoció i l’exigència, ens sentim plenament preparats”. 

L’admiració i l’agraïment són dobles. Agraïment cap a Dudamel, que reafirma el seu compromís amb el Palau de la Música Catalana, amb qui ha compartit projectes memorables al llarg de l’última dècada, tant a l’edifici modernista com a París o Londres. Benítez el descriu com un “dels directors més empàtics, que sap molt bé com tractar el cor, amb respecte, empatia i estima, aportant-li a l’obra tot allò que necessita”.

D’altra banda, també hi ha l’admiració cap a Xavier Puig, director de l’Orfeó Català des d’aquesta temporada, a qui, bromeja Castelltort, ja comencen a anomenar el “Dudamel català” per la seva energia i entusiasme. Puig ha liderat mesos d’intensa preparació i assajos, els últims directament a Los Angeles. A més, el mateix Puig va dirigir la Missa Solemnis al novembre en tres concerts únics al Palau, a Sabadell i a Terrassa, al costat de l’Orquestra Simfònica del Vallès i els cors del Palau, una representació preparatòria per a aquest repte titànic.

Una cita amb la història

L’actuació és també un homenatge a la història del Palau i de l’Orfeó. L’any 1927, sota la direcció de Lluís Millet, l’Orfeó va ser el primer cor de l’Estat a interpretar la Missa Solemnis, amb 300 veus i retransmissions per Ràdio Barcelona, esdevenint, així, també el primer enregistrament d’aquesta obra colossal. 

Un segle després, a les portes del centenari d’aquella gesta, l’Orfeó torna a enfrontar-se a la mateixa partitura, aquesta vegada a l’altra banda de l’Atlàntic. “Tocarem el cel”, assegura la soprano Castelltort. I de fet, ja ho van fer literalment a 35.000 peus, interpretant espontàniament L’Himne de l’Alegria durant el vol de LEVEL cap a Los Angeles en què viatjaven els cantaires, anticipant l’emoció que els espera a l’auditori Walt Disney. 

La màgia que van despertar a 35.000 peus volen transportar-la ara a l’auditori californià, amb la mateixa passió i intensitat a cada nota de la Missa Solemnis. “Aquesta partitura és especial: en un punt fas clic i te la fas teva. I llavors es converteix en corprenedora: et roba el cor”, conclou Castelltort. I des del batec íntim dels cantaires catals… perquè arribi al cor de l’auditori californià.