El BCN Film Fest aplaudeix a Richard Linklater i la seva manera de processar el món a través del cinema

Per a Richard Linklater (Houston, 1960) tot va començar quan tenia 20 anys i es va posar a mirar pel·lícules. “Em vaig adonar que processava el món a través del cinema. Així és com funciona el meu cervell”, ha explicat el director aquest divendres, últim dia del Festival Internacional de Cinema de Barcelona Sant Jordi (BCN Film Fest). Va deixar la seva feina a una plataforma petroliera del Golf de Mèxic i va dedicar els seus estalvis a posar-se a gravar. “Vaig tenir sort. Em vaig obsessionar. Per a ser director, has de ser una mica friki, el cinema ha de ser la teva vida i, per descomptat, ha estat la meva”, ha agregat davant una audiència que acabava d’aplaudir la seva última pel·lícula, Hitman, un thriller romàntic amb tocs còmics, protagonitzat per Glen Powell i Adria Arjona. El film, que tanca una setmana de cinefília i glamur als Cinemes Verdi, ha esgotat entrades per a les diferents sessions que s’han programat.

El director estatunidenc, referent del cinema independent amb títols com Abans de l’alba i Boyhood, s’ha basat en una història real per a la pel·lícula. La va trobar Powell al diari i li va fer arribar al director, a qui ja coneixia, primer, perquè havien crescut a la mateixa ciutat i, després, perquè havien treballat junts a títols com Fast Food Nation (2006). Era plena pandèmia i es van posar a escriure el guió sobre la vida de Gary Johnson, un home que va compaginar la seva feina com a professor amb el de talp per a la policia, fent-se passar per sicari, una bona excusa per divagar sobre qui som i si realment podem canviar.

Powell, conegut per pel·lícules romàntiques i d’acció, entre elles, la recent Anyone but you amb Sydney Sweeney, es converteix en l’eix central de Hitman, entre el maldestre i introvertit Gary i les múltiples personalitats en les quals es transforma com a efectiu sicari, segons el sol·licitant dels seus serveis, amb picades d’ullet a American Psycho. Tot salta per l’aire quan es converteix en l’atractiu i decidit Ron i es troba amb la Maddy, qui vol matar el seu possessiu marit. Les espurnes salten immediatament, desencadenant una trama desenfrenada d’atracció i enganys. “Crec que Powell és molt més semblant al Ron que al Gary”, ha confessat el director, a qui les preguntes dels periodistes li han fet pensar en una futura seqüela, on, segons ha dit, la Maddy tornarà a portar la veu cantant.

Linklater ha aprofitat la visita als Verdi per recollir el Premi d’Honor del BCN Film Fest, pocs dies després d’haver acabat el rodatge de la seva pel·lícula sobre la nouvelle vague a París, “una espècie de comèdia” amb la qual supera el clixé que “tot cineasta ha de fer una pel·lícula sobre fer cinema”. “Sempre tinc sentiments oposats amb els guardons, em fan sentir, soc gran? Estic al final de la meva carrera?, però és un honor ser aquí. Sempre busco qualsevol excusa per visitar Barcelona”, ha sostingut.

Ho ha dit acompanyat per la directora del festival, Conxita Casanovas, contenta d’haver-lo portat perquè és “un director somiat per qualsevol festival”. Casanovas també se centrarà a esprémer les hores que passaran junts per veure si aprèn a allargar el temps com només sap fer ell, “si alguna cosa té el seu cinema és la gestió del temps”, a més d’aconseguir gairebé un miracle, el ser aplaudit pel públic i per la complicada crítica. Segur que l’adaptació que està preparant del musical Merrily We Roll Along, de Stephen Sondheim, que gravarà durant 20 anys, ho tornarà a fer. A més compta amb Paul Mescal.