La Biennal d’Arquitectura i Urbanisme s’obre a la societat des de Barcelona i Valladolid

Sota el lema España vacía, España llena. Estrategias de conciliación, la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) ha contraposat dues realitats territorials que cada cop són més evidents, amb la voluntat de teixir complicitats que permetessin apropar-les, posicionant l’arquitectura i l’urbanisme com a eines que poden afavorir la seva conciliació. Ho fa fet des de Barcelona i Valladolid, convertint-les en les dues primeres ciutats que han compartit seu en aquesta trobada estatal, impulsada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per premiar les obres en aquestes dues disciplines que millor representen el panorama espanyol. No ha faltat tampoc, com no podia ser d’una altra manera, una tercera seu virtual.

Per als comissaris d’aquesta biennal, Óscar Miguel Ares i Eugeni i Anna Bach, el principal èxit de l’edició ha estat el diàleg que s’ha pogut establir amb la societat, obrint aquest esdeveniment a tothom, no només a experts, com passava a anys anteriors. En primer lloc, les exposicions que han mostrat les obres premiades en la BEAU s’han fet en exteriors, qüestió també influïda per la pandèmia. Així, a Barcelona s’ha pogut veure en una instal·lació davant del Pavelló Mies Van der Rohe, que es pot visitar fins al 16 de setembre, i a Valladolid, al Museo Patio Herreriano. “Volíem fer més partícips als ciutadans sobre allò que representa l’arquitectura i l’urbanisme”, explica Ares.

Però aquesta no ha estat l’única manera de fer-ho. A Barcelona, s’ha organitzat un cicle de cinema a la fresca aquest estiu al mateix Pavelló Mies Van der Rohe, on s’han programat pel·lícules que parlaven sobre aquests dos països que han centrat la temàtica d’aquesta edició, tan oposats i a la vegada dependents l’un de l’altre. Així mateix, els 13 i 15 de setembre el CCCB organitzarà un cicle de debats que continuaran enraonant sobre què cal fer enfront l’actual model territorial bipolar que hi ha a Espanya.

A l’espera que Barcelona es converteixi en la Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026, esdeveniments com la BEAU reforcen el lideratge arquitectònic i urbanístic de la ciutat a nivell internacional. Tal com remarca Anna Bach, la capital catalana té molts punts a favor per continuar destacant en aquest àmbit, amb arquitectes de renom, tant moderns com contemporanis, i una escola d’arquitectura que continua atraient bons professionals. Sense oblidar, òbviament, al seu arquitecte més mediàtic, Antoni Gaudí.