Biennal de Pensament 2020, una oportunitat per a la ciutat

[dropcap letter=”L”]

a Biennal de Pensament se celebra aquest any del 13 al 18 d’octubre. Com a projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura i d’una xarxa d’entitats culturals col·laboradores, aquesta segona edició dedica les seves activitats a quatre itineraris principals: la ciutat, la democràcia, la tecnologia i el futur. En ella, s’hi ofereixen prop d’una seixantena d’actes –debats, conferències, obres audiovisuals, performances i passejos comentats– en espais públics i recuperats d’arreu de la ciutat, com l’antiga presó Model, la Fabra i Coats o Can Felipa. Amb voluntat glocal, compta amb col·laboradors de renom internacional, com Rosi Braidotti, Mike Davis o  Margaret Atwood, i també de casa nostra. Noms que posaran sobre la taula més preguntes que respostes.

La crisi dels darrers mesos ha evidenciat una sèrie de problemes estructurals, i d’iniquitats existents des de fa anys, que responen a una pregunta de base: ¿quins han de ser els fonaments del nostre model de vida? Davant de les polítiques urbanístiques i de planificació executades fins ara, ¿podem reconstruir la ciutat per a fer-la més habitable, resilient, inclusiva, saludable, sostenible i tecnològicament innovadora? En darrer terme: ¿volem ciutats per produir o ciutats per viure? Preguntes com aquestes van aparèixer a la taula rodona «Ciutat del futur», que va tenir lloc a La Model, moderada per Anatxu Zababeascoa i amb la participació de Hashim Sakis, Roi Salgueiro, Oriol Nel·lo i Ethel Baraona.

És tasca de tots idear un model que tingui en compte la pluralitat de realitats, i que incorpori les experiències de diferents col·lectius.

Aquests mesos hem pogut veure la Barcelona de sempre amb un punt d’estranyament. Han aparegut els carrers buits, silenciosos, flexibles. També usos inesperats, sovint creatius, de l’espai urbà. N’hem vist les fonts de desigualtat –com la gentrificació, la compra d’habitatge com a bé d’inversió i no com a llar, la mobilitat o la diversa densitat de població– i també la solidaritat comunitària, sobretot en el veïnatge. Davant d’aquesta ruptura de la temporalitat tenim l’oportunitat d’imaginar la ciutat del futur, pensada per tothom i per a tothom en benefici de la col·lectivitat. És tasca de tots idear un model que tingui en compte la pluralitat de realitats que el conformen, i que incorpori les experiències de diferents col·lectius.

La programació de la Biennal trasllada aquest esperit d’obertura a totes les capes de la societat i també ofereix activitats dirigides a les generacions més joves. N’és un exemple l’acte previst per dissabte 17 a les 17:30h, anomenat «Cultura Zoomer» on Ernesto Castro, Elizabeth Duval, Anna Pacheco i Clàudia Rius explicaran l’emergència de nous llenguatges que, a través de les xarxes socials, han capgirat el paradigma cultural. Les entrades estan exhaurides des de fa dies, fet que posa de manifest l’èxit de la Biennal. Sí que es podrà veure en streaming un dels darrers actes de la setmana, que se celebrarà al Pati de les dones del CCCB diumenge a la tarda, i que recupera part de la reflexió inicial: «La llibertat o la vida?». Aquesta i altres qüestions seran abordades per Raül Garrigasait, Joan Canimas, Aida C. Rodríguez i Bàrbara Mestanza.

Tot i les restriccions d’aforament imposades per la situació pandèmica d’aquest 2020, segueix viva la voluntat de crear ambients que, com àgores, mantinguin el seu potencial crític i subversiu. Les possibilitats d’obertura són infinites. És hora de pensar com construir i habitar una ciutat més complexa; una ciutat més ètica que satisfaci les nostres necessitats, on puguem desenvolupar-nos en interdependència i confiança, i des d’on imaginem cap a quin futur ens dirigim.