El Talent Arena i el brunzit imparable del talent digital

Un petit insecte, gairebé invisible, sosté el món pràcticament sense fer soroll. Quan una abella transporta el pol·len de flor en flor no només garanteix la bellesa i varietat del jardí: n’assegura el futur. Sense aquest gest minúscul i constant, l’ecosistema natural s’atura. A Barcelona, aquests dies, milers d’abelles humanes entren i surten d’un rusc gegant amb un mateix propòsit: pol·linitzar idees, inspirar-se, connectar talent i fer créixer oportunitats. Sota el lema Enter the Hive (entra al rusc), el Talent Arena converteix el recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc en un punt de trobada per a desenvolupadors, estudiants, professionals digitals i companyies que lideren la tecnologia del demà.

Impulsat per Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) i coorganitzat amb GSMA —l’entitat que lidera el Mobile World Congress—, Talent Arena va néixer amb una voluntat clara: “tancar el cercle”, en paraules de Jordi Arrufí, responsable de Talent Digital de la MWCapital. Si el MWC és l’aparador global de la tecnologia i el 4YFN és l’espai de les startups i els inversors, Talent Arena posa al centre les persones sense les quals aquesta tecnologia no seria possible.

L’objectiu és evident: “reforçar el posicionament de Barcelona i Catalunya com a pol de talent digital”, com defensa Arrufí. En una ciutat que ja compta amb més de 129.000 professionals digitals i on l’ocupació TIC ha crescut molt per sobre de la mitjana, faltava un gran esdeveniment dedicat exclusivament al talent, a l’estil d’altres que se celebraven a ciutats com Àmsterdam o Berlín. 

Si sovint s’identifica el 4YFN com el “germà petit” del Mobile que ha anat creixent amb els anys, fins a reunir més de 20.000 assistents i mil inversors en la passada edició, Talent Arena és gairebé com aquell nebot petit al qual tothom vol veure créixer. Curiós i inquiet, Talent Arena és aquell espai on, a través conferències inspiradores, tallers i hackathons s’aposta pel talent (però que, a més, ja no és tan petit, ja que només en la seva primera edició va reunir més de 20.000 assistents). 

La imatge de l’esdeveniment és prou suggeridora: si al Mobile dominen les americanes i les corbates, aquí guanyen terreny les dessuadores i les motxilles dels perfils més joves. Hi ha estudiants que busquen el seu primer contacte amb el sector; professionals que volen reorientar la carrera; grans empreses com Sage, NTT Data o o Huawei que cerquen especialistes en dades, intel·ligència artificial o ciberseguretat o fins i tot curiosos que venen a inspirar-se en les conferències de grans personatges com el DJ Steve Aoki o el creador de contingut Carlos Santana (Dot CSV). 

En aquesta segona edició, però, també hi ha més perfils sèniors. La nova zona XPRO, amb continguts avançats i tallers tècnics de companyies com Figma, GitHub, Google o Scopely, respon a aquesta altra audiència que Talent Arena també vol captar. Respon, a més, a una tendència del sector: després d’anys d’expansió, el mercat laboral tecnològic aposta cada vegada més per l’especialització, amb una demanda creixent de perfils en dades, IA, ciberseguretat i enginyeria digital.

Propòsit i valentia

Però més enllà de les conferències especialitzades i dels tallers tècnics, el leitmotiv que ha travessat els escenaris era un altre: pol·linitzar i inspirar. Animar els professionals digitals —joves i sèniors— a progressar, a qüestionar-se, a somniar en gran. Així ho ha defensat Francesc Miralles, coautor d’Ikigai: Els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç, un best-seller traduït a més de seixanta idiomes. “Si no tens propòsit vital (ikigai), el teu propòsit ha de ser buscar-lo”.

Per explicar com trobar-lo, Miralles dibuixa quatre cercles imaginaris que s’entrecreuen: allò que estimes, allò que el món necessita, allò que saps fer bé i allò pel qual et poden pagar. L’ikigai neix, precisament, en la intersecció d’aquests quatre àmbits. “No és estrany no saber quin és el teu propòsit, sobretot a l’adolescència”, ha insistit Miralles. Però tampoc no és estrany que aquest propòsit canviï al llarg de la vida. Ell mateix ha transitat fins a cinc ikigais diferents.

Si Miralles ha apel·lat al propòsit, l’enginyera catalana María Jesús Puertas ha afegit en una altra conferència un concepte clau: valentia. Una valentina que demostra amb el seu exemple: sola, sense un gran equip al darrere, treballant des de casa amb un ordinador modest, va decidir presentar-se al LunaRecycle Challenge de la NASA. Ho va fer mentre compaginava la seva feina d’enginyera, la maternitat i el tractament d’un càncer de mama. 

El seu projecte, batejat com Esperanza, proposava un sistema per reciclar residus a la Lluna i transformar-los en recursos útils per a futures missions espacials, mitjançant un bessó digital que simulava els processos. Ella mateixa admet que no s’hi va presentar amb l’objectiu de guanyar, sinó per demostrar als seus fills que atrevir-se a intentar-ho ja és una victòria.

Contra tot pronòstic, es va convertir en l’única guanyadora internacional en la categoria Digital Twin. Tot i que, per no ser estatunidenca, no va poder cobrar el premi ni accedir a la següent fase del concurs, el reconeixement ja era immens. Puertas també s’ha alçat com un referent femení en un sector on la bretxa persisteix: a la Unió Europea, només el 19,5% dels especialistes TIC són dones. “Moltes vegades ens imposen obstacles o límits nosaltres mateixes: però ens hem d’atrevir a pensar en gran, a somniar. No has mirar al teu costat, sinó tirar endavant i ser la millor versió”.  I amb aquest propòsit i valentia, Puertas ha animat a fer servir la intel·ligència artificial com una aliada, amb responsabilitat i intel·ligència, “fugint del copy-paste”. 

De fet, tot i que la majoria de públic assistent continua dominat per homes, Arrufí destaca que en la darrera edició de Talent Arena 34% dels assistents van ser dones. Per aquesta edició, l’organització es proposa precisament reforçar el talent femení: amb grans referents sobre els escenaris i fins i tot continguts especialitzat. Entre elles, figures com Bianca Cefalo, CEO de Space Dots, que ha alertat sobre la geopolítica de l’espai: “qui controla l’espai té el poder d’equilibri a la Terra”, ha advertit en un moment especialment crític, amb els recents atacs d’Iran. En aquest context, Cefalo va llançar una crida directa a Europa, no amb la intenció d’animar a “l’escalada defensiva”, sinó des de la necessitat de prendre consciència estratègica: “Europa ha de decidir si assumeix un paper actiu en la definició de les regles del joc espacial o resignar-se a adaptar-se a decisions preses per altres potències”, com els Estats Units o la Xina. 

També en l’àmbit de la seguretat, la veu de Despina Spanou, directora de Digital Society, Trust and Cybersecurity de la Comissió Europea, ha animat el talent digital a apostar per la ciberseguretat. “La ciberseguretat no és només vestir dessuadora i protegir ordinadors: és protegir hospitals, eleccions, aeroports i altres infraestructures crítiques que sostenen la nostra vida quotidiana”. En un context on el 80% dels atacs ja utilitzen IA, Spanou ha llançat un missatge clar: “Quan dius que la ciberseguretat no és per a tu, t’estem necessitant avui, no demà”.

Però més enllà d’inspirar i reflexionar, Talent Arena no és només escoltar: també és experimentar. Robots humanoides que aplaudeixen després de ser programats en directe per Nate Gentile. Ciberatacs simulats en 45 minuts, de la mà de creadors de contingut com Mario Álvarez. Són només alguns dels tallers que Talent Arena acull paral·lelament, un fet que obliga a utilitzar auriculars de colors als assistents per a poder seguir el fil de totes les conferències entre el brunzit continu. 

Tocar, provar i experimentar

Més enllà de les ponències i els grans discursos, el Talent Arena també brilla en el terreny experiencial. Aquí no només s’escolta el futur: es toca, es prova, s’experimenta. Com passa en el seu “oncle gran”, el Mobile World Congress, en el Talent Arena la intel·ligència artificial també omple cada racó. És el tema recurrent a les conferències, la pregunta inevitable a cada estand, el fil conductor de moltes converses improvisades entre estudiants i reclutadors. S’ha convertit en una mena de segona abella que accelera la pol·linització d’idees i projectes. Però, com ha recordat María Jesús Puertas, sense persones capaces d’entendre-la, qüestionar-la i guiar-la amb criteri, la tecnologia no té cap utilitat. 

La robòtica, un dels altres grans pilars del Mobile, també hi té un espai propi. Enguany, a més de la zona XPRO, Talent Arena ha estrenat una àrea específica on els visitants poden aturar-se davant d’Ari, el robot assistencial desenvolupat per l’empresa catalana PAL Robotics. Ari és capaç d’adaptar gestos i expressions segons el context: pot donar la benvinguda en un congrés o interactuar amb pacients en un entorn hospitalari. Al seu voltant, braços robòtics repliquen moviments amb una precisió gairebé hipnòtica. 

La mobilitat també hi té protagonisme, amb cotxes de competició elèctrics i la presència del nou model de Hispano Suiza, el Carmen Sagrera. I, al costat, l’energia és completament diferent: joves competint en tornejos de gaming, explorant demos de videojocs com si fossin en una sala recreativa dels anys vuitanta, i un scape room de programació que posa a prova la rapidesa mental. 

Tot conviu en un mateix espai: la fascinació pels robots, les reunions de negocis, les converses espontànies entre mentors i estudiants que busquen la seva primera oportunitat laboral. Les conferències de gran format s’ajunten amb mentories especialitzades i amb les converses intenses dels equips que participen en hackatons, intentant trobar solucions en temps rècord a desafiaments tecnològics reals.

Així ho resumeix Mikel Solabarrieta, enginyer de programari freelance, que ha vingut no tant per buscar oportunitats laborals com per a descobrir les últimes tendències del sector i conèixer els seus referents: “El Talent Arena ha sabut unir indústria i comunitat: la intel·ligència artificial és, sens dubte, el tema més candent, però som un sector gran i divers; hi ha espai per a tothom”. Entre robots que aplaudeixen, estudiants que descobreixen vocacions i professionals que connecten amb mentors, el rusc del talent continua pol·linitzant. Com les abelles, el talent gairebé no fa soroll mentre treballa, però sosté el futur i l’ecosistema tecnològic. I a Barcelona, aquests dies, el brunzit d’aquestes abelles digitals sembla imparable.