La cursa de Barcelona per liderar la innovació europea

La innovació no és una opció per a les empreses i l’economia catalanes; és una condició sine qua non per al seu creixement. I el teixit empresarial és conscient d’aquesta realitat: sis de cada deu empreses catalanes impulsen mesures per innovar en els seus productes o processos, com reflecteix el Baròmetre d’Innovació de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció.

“El rendiment d’una empresa vindrà de la seva innovació; el seu creixement, la seva internacionalització, vindran de la innovació”, defensa Jordi Aguasca, CEO de Secartys i exdirector d’Innovació i Transformació Tecnològica d’Acció. Però, què s’entén per innovació? “Al final, és la millora d’un procés, d’un servei o d’un producte que genera valor, i que és sostenible al llarg del temps”. I introduir millores és imprescindible per continuar sent competitiu: “En un món tremendament canviant, tremendament competitiu i cada vegada més inestable, és imprescindible tenir una proposta de valor que et diferenciï”. I això s’aconsegueix amb la innovació.

Així, la innovació pot donar-se en diversos aspectes de la realitat d’una empresa. Les innovacions en producte són les més habituals en l’empresariat català (el 64%), al costat de les millores en els sistemes d’informació i comunicació (60%), segons el baròmetre. Amb dades de 2024, també destaquen les empreses que innoven en processos de producció (33%), i les que ho fan en màrqueting i vendes (31%).

Independentment de l’àrea de l’empresa en la qual s’apliquin les millores, moltes arriben de la mà de la mateixa tecnologia: la intel·ligència artificial ha desembarcat en les empreses per optimitzar des de processos de producció fins a la relació amb els clients, passant pel funcionament de les màquines d’una fàbrica. “La IA, la ciberseguretat i també la robòtica seran tres pilars clars de transformació del teixit industrial i empresarial de Catalunya”, garanteix Aguasca. Després de passar 12 anys per Acció —com a director de Startup Catalonia durant set anys primer, i com a director d’Innovació i Transformació Tecnològica després durant quatre més—, Aguasca lidera ara Secartys, que reuneix empreses, centres tecnològics, administracions i entitats per promoure precisament la innovació competitiva.

És aquí on entra també la indústria 4.0, amb la integració de tecnologies digitals intel·ligents en els processos industrials i de fabricació. De fet, les innovacions que van en aquesta línia van guanyant pes a Catalunya de manera ferma: prop de 1.500 empreses catalanes utilitzen eines de la indústria 4.0, un 30% més que el 2021, segons l’estudi La Indústria 4.0 a Catalunya. En global, la facturació agregada d’aquestes empreses és de 7.200 milions d’euros, amb més de 37.200 empleats.

Com a plataforma d’aterratge d’aquesta indústria 4.0, la metròpolis barcelonina compta amb un actor clau: el DFactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que “té la visió estratègica de liderar la transformació de la indústria cap a una indústria digital, aportant valor afegit al territori, amb la generació de nous llocs de treball i la captació i retenció de talent”, remarca el delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro. Per propulsar aquesta transformació, el DFactory està immers en una ampliació amb la qual passarà dels 17.000 metres quadrats actuals a 60.000 a finals de 2026. Aquesta ampliació configurarà el centre en quatre edificis, que s’ompliran tant de projectes locals com d’iniciatives internacionals. El CZFB està actualment duent a terme “una tasca internacional per captar aquest tipus d’empreses”, com detalla la directora general del consorci, Blanca Sorigué, que ressalta que “les 40 empreses que ja estan instal·lades al DFactory estan creixent a gran velocitat, i demanen més espai”. En aquest sentit, com ressalta Navarro, el que articula el centre és “un ecosistema que genera oportunitats, talent, connectivitat amb la ciutat, amb nous projectes i, en definitiva, amb la innovació”.

A la Champions de la innovació

El DFactory és una de les peces que conforma un conjunt d’equipaments i institucions que afavoreixen aquesta innovació en les empreses. “Tenim infraestructures molt interessants, com el Sincrotró Alba, l’ICFO o el Barcelona Supercomputing Center”; infraestructures de recerca capdavanteres que, a més, s’obren a les empreses, com ho farà el BSC com a una de les nou fàbriques europees d’IA, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament empresarial amb aquesta tecnologia. Com defensa Aguasca, “Catalunya juga a la Champions League; juga per liderar la innovació tecnològica europea”.

Tant és així que el Regional Innovation Scoreboard 2025, elaborat per la Comissió Europea, situa Catalunya com a Strong Innovator, amb un índex d’innovació de 110 punts, 10 per sobre de la mitjana europea. Aquest posicionament la converteix en la regió amb millor rendiment en innovació a nivell estatal, i una de les millor situades en el sud d’Europa. I ja estan en marxa projectes que la faran escalar posicions, com el conegut com a Trident Innovador, estratègia que aglutina tres grans iniciatives en tecnologies emergents per impulsar la sobirania tecnològica europea: l’Innofab, per al desenvolupament i fabricació de xips d’alt rendiment; el DARE, liderat pel BSC, i el PixEurope, coordinat per l’ICFO.

No obstant això, i malgrat aquests projectes i institucions capdavanteres, continua havent-hi marge de millora en la transferència d’aquesta innovació fins al teixit empresarial. En aquest sentit, la principal barrera per impulsar la innovació dins d’una empresa no és la falta de convicció, sinó el finançament: “Si se’ls facilita, les empreses estan per innovar”, garanteix Aguasca. I és una dada rellevant, especialment en un teixit empresarial en el qual el 95% de les companyies són microempreses. La capacitat i l’ambició innovadora no només varien en funció de la grandària de l’empresa, sinó també en funció de la seva antiguitat. De fet, la innovació empresarial es concentra en les companyies més joves —el 80% de les empreses amb menys de nou anys van innovar el 2024—, i es redueix en les més madures, fins a descendir al 64% en el cas de les empreses amb més de 50 anys.

Promoure la innovació en aquest context és una necessitat i “un gran repte”, i ha d’afrontar-se des de diversos angles, incloent-hi “incentius fiscals, ajudes econòmiques, compra pública o regulacions específiques” que afavoreixin la innovació. “Si es vol continuar sent una regió europea sòlida i reconeguda pel seu nivell d’innovació, és imprescindible avançar en aquestes qüestions”, adverteix Aguasca. “D’una banda, tenim el contrast de grans tecnologies que s’estan desenvolupant en l’àmbit de la innovació tecnològica i, per l’altre, la capacitat de les empreses de poder incorporar aquesta tecnologia”, remarca.

Així, el repte passa per aconseguir compassar i sincronitzar la innovació tecnològica amb la capacitat de l’empresa d’adoptar-la. I en aquest camí, també entra en joc una altra peça indispensable: el talent, els professionals que apliquen la innovació dins de les empreses. Amb un sistema universitari consolidat i amb escoles de negocis de primer nivell, aquestes institucions són clau no només per formar els professionals que protagonitzaran els avanços, sinó que són també bressol d’iniciatives que transfereixen el coneixement generat en la xarxa universitària cap a l’empresa.

En aquest pont entre la innovació i l’empresa, també són clau centres tecnològics com Eurecat i Leitat, que ofereixen els seus serveis d’R+D per traslladar els avanços de la recerca al teixit productiu. Més enllà d’empreses com aquestes, en les quals la innovació és un factor intrínsec, la qüestió és que la pulsió innovadora s’estengui a tot tipus d’empreses, independentment del sector i de la mida; des d’una multinacional a una pime i al comerç de barri, per construir una economia que lideri des de la innovació.