Cecot, la bogeria i el reconeixement en la mirada dels altres

Som qui som quan existim en la mirada de l’altre. “Tots tenim una necessitat fonamental a la vida: ser reconeguts. Necessitem la mirada de l’altre per reconèixer-nos a nosaltres mateixos”. La reflexió l’ha fet aquest dilluns 13 d’octubre al Teatre Principal de Terrassa el fundador i actual president d’honor de La Fageda, Cristóbal Colón, mentre era reconegut per la patronal Cecot com a Personalitat del 2025 a una de les nits més importants de l’any per al teixit empresarial català, la Nit de l’Empresa de Cecot. Una vetllada en què la patronal, directius i representants institucionals s’han reunit per reconèixer (i mirar) l’esforç de molts empresaris i empresàries: “Fer empresa no és mai un camí fàcil”. Per descomptat, no han faltat les tocades de crostó de Xavier Panés, empresari i president de la patronal.

Aquestes paraules de Colón, sobre la mirada de l’altre i el reconeixement, tenen especial sentit en nits com les de Cecot —que ha celebrat, per cert, la seva 30a edició—: els premiats, els representants institucionals i alguns patrocinadors estan asseguts a l’escenari, esperant el seu torn, durant tota la gala. I el públic, els mira. Els reconeix. Entre el públic, hi ha dos expresidents de Catalunya: Artur Mas i Pere Aragonès.

A l’escenari, formant part de la posada en escena, hi són Xavier Panés i Cristóbal Colón, i també el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper; Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, José Alberto Carbonell, president Port de Barcelona, Marta Raventós, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris; i altres directius, representants d’entitats i de les empreses premiades. A l’escenari hi ha més de 28 persones.

I qui no hi és, però hi havia de ser? El ministre d’Indústria i Turisme Jordi Hereu i Salvador Illa, president de la Generalitat, qui s’excusa per motius de la Dana a Terres de l’Ebre.

La recuperació de la dignitat perduda

En un teatre que “se’ls ha quedat petit”, tan ple que ha hagut d’habilitar dues sales annexes per seguir l’esdeveniment, els assistents han reconegut amb un aplaudiment especialment llarg —i emotiu— la trajectòria de Cristóbal Colón al capdavant de La Fageda, i la seva tasca per dignificar la vida de persones en situació de vulnerabilitat a través d’una “feina digna”, i amb sentit. Perquè per a Colón, “el sentit del treball és un treball amb sentit”, i això, beu de tres condicions: “que ens permeti guanyar-nos la vida, que ens ajudi a desenvolupar les nostres capacitats i que ens faci sentir que formem part de quelcom superior a nosaltres mateixos”.

Psicòleg de formació, Colón va impulsar fa més de quaranta anys un projecte que va revolucionar la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental a la Garrotxa. Ara, ho veiem amb forma de iogurts, gelats i melmelades, però les labors de La Fageda, “un projecte de bojos”, van començar l’any 1982 amb treballs encarregats per altres empreses i tasques de jardineria. Convençut que el treball podia ser una eina transformadora, Colon va crear la Fageda amb 15 persones, la majoria d’elles procedents de l’hospital psiquiàtric de Salt. “Volia que recuperessin, a través de la feina, la dignitat que havien perdut”, ha afirmat Colón. Avui dia la cooperativa de referència de l’economia social compta amb més de 600 treballadors.

“L’aventura pot ser boja, però els que han d’estar assenyats són els aventurers”. O dit d’una altra manera, pel mateix Colon: “Veníem de la bogeria i l’únic que ens podia salvar era el seny”, i una premissa molt clara: no tornar a manicomi.

La seva història al capdavant de la Fageda és un cas d’èxit empresarial i humà que ens recorda que l’èxit no es pot reduir a beneficis econòmics i quotes de mercat, “que no es mesura en euros, sinó en la millora de la vida de les persones”. I un recordatori als empresaris de la sala: “L’empresa ha de continuar sent una de les grans constructores de la societat”.

La societat del benestar, en risc

Ben alineat amb aquesta filosofia, Panés ha remarcat el camí de “fer empresa” i ha posat en valor “la comunitat”, però ha volgut aprofitar l’altaveu per compartir —com és habitual— la seva “recepta per a generar progrés i riquesa compartida”, amb un missatge de responsabilitat i alerta: “La societat del benestar està en risc. A Catalunya, a Espanya i a Europa”.

Xavier Panés: “Aquí no hi ha ideologia. És pura aritmètica”

L’envelliment de la població, les jubilacions massives i l’augment de la taxa de dependència posen en dubte, segons Panés, la viabilitat del model actual. A Espanya, de fet, el grup de persones que entra a la jubilació cada any és més nombrós que el de 25 anys que entra al mercat laboral. I aquesta “trampa demogràfica” de no-renovació encara s’accentuarà més els anys vinents.

De fet, la taxa de dependència (que calcula la proporció de població de més de 65 anys respecte a la de 25-64 anys) és actualment del 36%, el que significa que per cada jubilat hi ha 2,6 persones en edat de treballar, i les previsions demogràfiques apunten que arribarà al 61% el 2050, és a dir, només 1,6 persones. Què provocarà aquest escenari? Una caiguda dels ingressos fiscals de l’Estat i un augment de la despesa pública, és a dir, “una situació d’insostenibilitat de les finances públiques, si no hi fem res”.

“Aquí no hi ha ideologia —afirma contundent Panés—. És pura aritmètica”, encara que algun crostó polític sí que el toca en el seu discurs: “Aquest hauria de ser l’ordre: millorar la productivitat i la capacitat de generar riquesa de les petites i mitjanes empreses per poder-la repartir, i no com pretén la ministra de Treball, que està determinada a ofegar les empreses amb mesures que dificulten la nostra viabilitat i que fomenten la cultura del no-treball”. I de nou, torna a esclatar un aplaudiment no protocol·lari i sincer entre el públic.

De fet, Panés ha criticat “mesures unilaterals que envaeixen el diàleg social, com l’intent fallit de reducció de la jornada laboral per la porta del darrere” i ha aportat la seva recepta: millorar la productivitat; “activar treballadors cotitzants”; lluitar contra “l’absentisme desbocat”, l’economia submergida i la picaresca d’alguns que abusen d’un sistema de prestacions socials; crear un marc fiscal i d’incentius a la inversió; reduir la burocràcia, la simplificació administrativa i normativa, i modernitzar l’administració pública; i millorar la política migratòria, i ampliar i modernitzar les nostres infraestructures de serveis per assumir el creixement de la població.

Per fer-ho, ha instat a l’acció i ha enviat un missatge contundent: “Les empreses som part indispensable de la solució, i no l’enemic a combatre com abanderen alguns desorientats radicals”.

Sense respondre directament a cadascuna de les qüestions, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha donat la seva mà, admetent la veracitat de la fotografia exposada de “la situació que viu Catalunya, Espanya i Europa”, i s’ha posat “a disposició” de la patronal i de l’empresa. Com? “Amb col·laboració publicoprivada, en majúscules”.

Ara sí, el reconeixement en la mirada dels altres

I cert, aquesta era la nit per reconèixer-los: els Reconeixements al Progrés Empresarial se’ls han endut, en l’àmbit de la sostenibilitat, la històrica empresa barcelonina Piera Ecoceràmica; en la categoria de transformació digital per a la indústria, el guardó ha anat per a Siverus, amb seu a Vallirana; i en l’àmbit dels serveis, Cecot ha reconegut a Dexeus Dona, després d’haver impulsat un procés de digitalització per millorar l’atenció i la relació amb els seus pacients. La creativitat també ha tingut premi, amb GrandesZapatos; i la mirada posada en el futur l’ha encarnat el guardó a la spin-off barcelonina Lumiris Spectral Solutions.

A més, l’equip d’atenció primària EAP Sardenya ha estat distingit com a pime responsable, i Silgan Dispensing Systems Barcelona ha estat premiada per les seves polítiques de prevenció i benestar laboral. A més de les empreses premiades, la Cecot ha volgut posar en valor l’associacionisme amb el reconeixement al Gremi de Ferreteria de Catalunya i a la Unió de Botiguers de Reus.

I el reconeixement a les empreses centenàries l’han rebut Il·lustre Col·legi de Graduats Socials, Vicente Torns, Coma y Ribas, i GuinotPrunera; històries empresarials que ens recorden —com bé ha esmentat el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, al seu discurs— que “plegats podem aconseguir allò que sembla impossible”. I més si comptem amb exemples com els de la Fageda.