Els cinc equips que competiran per dissenyar el futur Liceu Mar al Port Vell

Barcelona torna a mirar al mar —i aquesta vegada ho fa a través de l’òpera, la dansa i la creació contemporània. El futur Liceu Mar, la segona seu del Gran Teatre del Liceu al Port Vell, ja ha superat la seva primera gran prova: atraure talent global. I ho ha fet amb una contundència inesperada.

Fins a 55 equips d’arquitectura i urbanisme d’arreu del món han respost a la crida per imaginar aquest nou node cultural. Una xifra que, en paraules dels impulsors del projecte, supera de llarg les expectatives inicials —“ens esperàvem una vintena de candidatures”, ha admès el director general del Liceu, Valentí Oviedo, en una trobada amb la premsa. El resultat: cinc equips finalistes que ara competiran per dibuixar el futur d’un espai que aspira a redefinir la relació entre ciutat, port i cultura.

Els cinc equips seleccionats comparteixen una característica clau: la combinació d’estudis internacionals de primer nivell amb despatxos locals. Una fórmula que no és casual, sinó estructural. “El Liceu Mar neix com un projecte coral” —en paraules de l’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas—, i aquesta lògica col·laborativa s’ha traslladat també al concurs.

“El calendari preveu que les obres puguin començar entre finals del 2029 i el 2030”

Els equips finalistes són:

• SANAA + Camps Felip Arquitectura
• Batlle i Roig + Snøhetta
• Barozzi Veiga + Maio + Burgos & Garrido
• Sou Fujimoto + GRAS + AldayJover
• David Chipperfield Architects + b720 + CreuSeCarrasco

Més enllà dels noms, el jurat ha valorat la capacitat d’aquests equips per integrar disciplines diverses: arquitectura, urbanisme, acústica, disseny i tecnologies audiovisuals. No es tracta només de construir un contenidor cultural, sinó de dissenyar una experiència completa.

Com explica el director tècnic del Liceu, Xavier Sagrera, els equips han estat seleccionats per la seva capacitat d’equilibri entre cinc perfils clau: els autors arquitectònics i urbanístics, i tres especialistes: en acústica, disseny i en tecnologies audiovisuals, per tal que aquests tres elements estiguin integrats completament a l’edifici i al seu entorn.

Valentí Oviedo: “Com a espai mediterrani, l’entorn jugarà un paper essencial”

De fet, l’entorn de l’edifici adquireix una gran rellevància en el projecte: “com a espai mediterrani, l’entorn jugarà un paper essencial”, ha assegurat Oviedo. És més, la voluntat és que “l’entorn i l’edifici juguin un mateix rol”, reforçant la idea d’un espai on arquitectura i urbanisme es conceben com una sola peça.

Segons Valentí Oviedo, el projecte s’haurà de resoldre en tres escales simultànies: la presència llunyana, com a nova icona del paisatge, l’escala humana, en l’aproximació de ciutadans i visitants, i la confortabilitat interior. Aquesta triple dimensió resumeix l’ambició del Liceu Mar: ser alhora un edifici emblemàtic i un espai quotidià.

Amb una inversió prevista d’uns 50 milions d’euros per a l’edifici, el Liceu Mar vol convertir-se en molt més que una extensió del teatre de la Rambla. Aspira a ser un pol creatiu i un motor de dinamització cultural del segle XXI : un equipament viu, flexible i sostenible, de referència per a tots els públics, que garanteixi l’accés universal a la cultura. Impulsarà la creació contemporània —amb el Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació—, reforçarà l’activitat educativa i familiar, el Petit Liceu, una temporada estable de dansa i una programació operística diversa en formats i escales múltiples.

I al projecte cultural, se li suma la transformació de 46.000 metres quadrats del Moll d’Espanya, amb la voluntat de generar un gran espai públic obert al mar. La reurbanització —que suposarà una inversió addicional d’uns 20 milions d’euros— soterrarà el trànsit rodat i redefinirà completament aquesta peça del Port Vell.

“És un projecte de futur per al Port Vell, un projecte motor on posarem molts recursos i il·lusió”, ha assegurat David Pino, director del Port Vell. De fet, el Port de Barcelona serà el responsable de la urbanització dels entorns del futur equipament, i l’empresa municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) s’encarrega de la gestió integral de la construcció del nou Liceu Mar.

Barcelona, laboratori d’arquitectura cultural

La selecció dels cinc finalistes obre ara una segona fase remunerada en què els equips disposaran de quatre mesos per presentar les seves propostes. Les maquetes es faran públiques en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i el jurat les rebrà i valorarà de manera anònima —sense saber quin dels 5 equips ha dissenyat cadascuna—. Fins aleshores, el futur Liceu Mar continua sent una idea en construcció. Ningú no l’ha dibuixat encara.

El calendari preveu que les obres puguin començar entre finals del 2029 i el 2030, si es compleixen els terminis previstos. Fins llavors, el projecte entrarà en una fase clau de definició arquitectònica que determinarà no només la forma del nou equipament, sinó també la seva relació de Barcelona amb el mar que l’abraça.