El cinema català excel·leix en premis internacionals, però anhela arribar més al públic

En els darrers anys, el cinema català ha aconseguit fer-se un lloc en la indústria cinematogràfica internacional, destacant i rebent reconeixements en guardons més prestigiosos, com La Berlinale o el Festival de Cannes. Un reconeixement a les produccions catalanes que també s’ha fet palès a les sales i plataformes que, recentment impulsades per grans èxits de taquilla com El 47 o Casa en Flames, l’any 2024 van registrar un rècord de gairebé 987.000 espectadors de cinema en català. Unes xifres rècord que el sector audiovisual confia en què no siguin efímeres i es puguin mantenir i fins i tot superar en els pròxims anys.

“Fa 20 anys no podríem haver imaginat ni en els nostres millors somnis que dues produccions catalanes brillarien al festival més prestigiós de la indústria cinematogràfica, el Festival Internacional de Cinema de Cannes”, ha emfatitzat la directora del Màster en Documental de Creació a la UPF-BSM, Eva Vila, a la sessió Una Barcelona de cine, organitzada per The New Barcelona Post dins del cicle Moments Estel·lars. Uns guardons on la coproducció catalana Sirat, d’Oliver Laxe, s’ha alçat amb el Premi del Jurat i on també ha despuntat a la selecció oficial la nova pel·lícula de la directora Carla Simón, Romería. 

Vila, directora també de llargmetratges com Bajarí o Penélope, ha destacat que el fet que el cinema català visqui un moment dolç “no és casualitat, sinó que és el resultat d’una generació prolífica”, en una sessió moderada pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira, i organitzada amb la col·laboració de Casa Seat, Barcelona Global i Must Media Group.

Tanmateix, Vila ha reconegut que encara falta un punt d’autoestima entre els productors i el públic i ha reivindicat que “cal creure’s encara més que produir cinema des de Catalunya no només és possible, sinó que aquestes produccions tenen un sentit i un paper destacat al món”. Per la seva banda, el director i guionista de sèries de televisió i cinema Joel Joan ha lamentat que, tot i els guardons que s’han endut les produccions catalanes en els darrers anys, el cinema en català encara té dificultats per traspassar la gran pantalla i seduir al públic general.

“Sempre hem estat molt obsessionats amb la idea de recollir premis internacionals, però no ens hem d’oblidar d’arribar al públic perquè necessitem gent que vagi al cinema i que pagui l’entrada”, ha recordat l’actor de sèries com Plats Bruts, que el va fer saltar a la fama a principis dels 2000. Joel Joan també ha manifestat que els grans noms del cinema català poden esdevenir “casos concrets i molt excepcionals” si no hi ha un suport actiu per part les administracions públiques, que han de promoure, segons l’actor, la concessió d’ajuts per a enregistrar pel·lícules en llengua catalana.

En aquest sentit, Joel Joan ha lamentat “els prejudicis dels grans productors, que es pensen que arribaran a menys audiència si filmen les pel·lícules en català”. “A Catalunya, ens fa por ser com som perquè ens atemoreix no agradar, però també hem de tenir la capacitat d’estrenar produccions políticament incorrectes”, ha afegit l’actor.

L’actor, que recentment ha escrit i protagonitzat l’obra teatral Escape Room 2 —i que ara prepara l’adaptació de la segona part d’aquest film a la gran pantalla— ha clamat contra el fet que només que en una producció gravada en dues llengües es parli més d’un 50% en català, aquesta producció ja es considera versió original en llengua catalana. Joel Joan ha defensat que, al seu parer, perquè una producció es pugui considerar cinema català, aquesta hauria de ser íntegrament en llengua catalana.

Per la seva banda, Vila ha defensat que “els grans festivals volen pel·lícules rodades en català”, però també ha al·legat que una producció es pot considerar catalana sense necessitat que es parli català, com és el cas del seu documental Bajarí, que apropa i retrata la cultura gitana a Catalunya, una producció en què es parla majoritàriament en castellà i amb la qual, segons Vila, va aconseguir “exportar Barcelona al món”. La directora de cinema, cofundadora d’Araki Films, també ha expressat que és positiu pel cinema català que les pel·lícules es puguin coproduir internacionalment per a elevar el seu èxit i prestigi.

Tot i el repte del cinema català per arribar al públic general, Vila s’ha mostrat optimista no només amb el present sinó també amb el futur de la indústria cinematogràfica de Catalunya, impulsada per l’existència “d’una excel·lent cantera, com la té el Barça, amb joves amb molt de talent”. Una cantera que es crea a partir de la tasca d’institucions com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) o la Barcelona School of Management (UPF-BSM), que impulsa el Màster en Documental de Creació, un màster al qual Vila està vinculada des de 2003, i on actualment és la directora, senior lecturer i codirectora del laboratori d’edició Labed.

En el marc del programa de la UPF-BSM, impulsat l’any 1998 pel director de cinema Joaquim Jordà i el catedràtic Jordi Balló —Premi Nacional de Cultura l’any 2005 en la categoria de cinema—, han sorgit fins a 33 produccions, amb llargmetratges reconeguts com Mones com la Becky, En construcción o De Nens. Vila, que és membre de Dones Visuals i de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, ha destacat la sensibilitat d’aquests joves cineastes per retratar els diferents relats i històries que conviuen a la ciutat de Barcelona —ciutat que també esdevé protagonista de les produccions de Vila—.

“Un retrat de la ciutat amb una gran sensibilitat per abordar els seus reptes de futur, com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la forma en què ens relacionem o ens cuidem entre nosaltres”, ha emfatitzat Vila. Una sensibilitat que, segons la directora de cinema, aconsegueix “traspassar la pantalla, reconfortar-nos i emocionar-nos, perquè l’espectador s’identifica amb els personatges que veu a la gran pantalla”.

Per la seva banda, Joel Joan ha defensat que, sense deixar de produir cinema documental, una altra de les claus per a arribar al públic general és la creació d’altres gèneres, com el terror, la comèdia o l’acció en llengua catalana. “Tendim a menysprear la comèdia, però és un gran vehicle que ens permet abordar temes seriosos i fer reflexionar a l’espectador”, ha emfatitzat el protagonista de sèries com Plats Bruts o Poblenou. 

“Hem de ser capaços de produir, en llengua catalana, sèries i llargmetratges que vulguin seduir el gran públic, i que no hagin de demanar perdó per aquesta intenció d’arribar als espectadors”, ha expressat l’actor. Va ser precisament aquesta voluntat de produir altres gèneres aquella que va impulsar Joel Joan a no només protagonitzar produccions, sinó també a escriure-les i dirigir-les. “Jo volia ser actor, jo tenia previst convertir-me en el nou Brad Pitt”, bromeja l’actor. Però va ser la falta de referents de comèdia en llengua catalana, i inspirant-se en sèries estrangeres com Seinfield, allò que el va impulsar a fundar la seva pròpia productora, Arriska Films, i a estrenar la sèrie Porca misèria. 

“Per aquest mateix motiu, també vaig impulsar l’Acadèmia del Cinema Català perquè, com a mínim durant una nit, es pogués reconèixer i impulsar les produccions catalanes i, a la vegada, arribar al gran públic”, ha expressat el primer president de la institució, que va liderar-la des de la seva fundació l’any 2008 i fins al 2013. Un repte de captivar al gran públic, més enllà de continuar captant les mirades en guardons internacionals que, encara ara, gairebé dues dècades després de la creació de l’acadèmia, la indústria cinematogràfica ha d’abordar des de tots els gèneres i generacions de cineastes, produint des de llargmetratges de no-ficció fins a comèdies o films de terror.