Del cinema a la gestió municipal, els Moments Estel·lars del 2025

Barcelona no descansa, gairebé ni en període festiu. Té vida pròpia, dinamisme i grapats d’històries per explicar. Aquest 2025, The New Barcelona Post ha tornat a ser testimoni i àgora d’algunes de les veus més destacades de la ciutat amb vuit sessions del cicle Moments Estel·lars, un espai de diàleg i reflexió pausada sobre àmbits en què Barcelona destaca i excel·leix.

Conduïdes pel periodista Toni Aira i sempre a Casa Seat, aquestes trobades —que poden recuperar-se a Youtube i Spotify— han recorregut des de l’arquitectura del futur fins a l’essència de la indústria cultural, passant per reptes urbans, enoturisme i mecenatge com a motor de transformació social, i fins i tot per aspectes menys visibles però igual o més importants, com és la gestió interna municipal.

Durant tot l’any, el cicle —amb el suport de Casa Seat, Barcelona Global i Must Media Group— ha exercit de finestra oberta a esferes rellevants per a la ciutat, sempre a través de la que és realment la matèria primera de Barcelona: les persones, ja siguin creatives, gestores, pensadores, que dibuixen les línies mestres d’una ciutat polifacètica.

Cadascuna de les sessions ha servit per indagar en un àmbit diferent amb profunditat, preguntant-se no només què és Barcelona, sinó cap a on va. Amb la mirada posada ja en les sessions de 2026, repassem els vuit Moments Estel·lars de Barcelona de 2025.

La música i el teatre demanen espais per brillar més fort a Barcelona

La ciutat viu un moment d’efervescència cultural indiscutible. Així ho van constatar Isabel Vidal, directora general del grup Focus i presidenta d’Adetca, i Lluís Torrents, gerent de Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, en la primera sessió de l’any. Les dades d’assistència als teatres i sales de concerts avalen un públic fidel i en creixement, amb propostes que van del gran format al circuit independent.

A la sessió, ambdós van constatar que Barcelona viu un moment dolç pel que fa a música i teatre —amb teatres amb rècords d’assistència i escenaris plens— però van expressar un clam unànime: calen més espais escènics i musicals per créixer i consolidar l’ecosistema cultural local. Torrents va remarcar que “Barcelona està en un moment en producció musical”, de la mateixa manera que ho va fer Vidal quant al teatre. En aquest sentit, la presidenta d’Adetca va assenyalar que “un dels deutes pendents amb l’autoria catalana és poder-la exportar més”, en una conversa que va posar el focus en la cultura no només com a motor creatiu, sinó com a infraestructura estratègica de ciutat.

El Liceu del segle XXI: tradició, innovació i nous públics

Moments Estel·lars també va ser altaveu d’una de les institucions culturals més importants de la ciutat: el Gran Teatre del Liceu, com a una de les grans icones culturals de Barcelona. El seu director general, Valentí Oviedo, va compartir durant la trobada una visió d’un Liceu obert, accessible i connectat amb el seu entorn, capaç de dialogar amb el segle XXI sense renunciar a l’excel·lència artística.

“El Liceu no només és un teatre, sinó que, amb projectes com el Liceu Mar, esdevé un projecte de país”, va defensar Oviedo, en una sessió que va abordar qüestions com la captació de nous públics, especialment joves, la programació contemporània i el paper del Liceu com a actor cultural i social. Més enllà de l’òpera, la conversa va girar al voltant de com les grans institucions poden esdevenir espais vius, permeables i rellevants en una ciutat canviant.

Planificar la ciutat: lideratge, gestió i mirada llarga

Com es governa una ciutat complexa com Barcelona? Aquesta va ser la pregunta central de la sessió protagonitzada per Laia Claverol, actual gerent municipal, juntament amb dos dels seus predecessors, Albert Dalmau i Constantí Serrallonga, ara conseller de Presidència i director general de Fira de Barcelona, respectivament. Tres etapes, tres contextos diferents, però una mateixa responsabilitat: fer funcionar la ciutat des de la gestió pública.

Claverol va detallar la magnitud de l’estructura municipal: l’Ajuntament compta amb 7.700 treballadors, que s’amplien fins als 17.000 si es té en compte el conjunt d’empreses i organismes que formen part del consistori. Per coordinar totes les àrees i assegurar que els engranatges de la vasta maquinària municipal estiguin ben greixats, emergeix la figura del gerent municipal, que actua com l’equivalent d’un CEO d’una gran empresa. O més aviat “com un director d’una gran orquestra simfònica”, com va destacar Serrallonga, sobre un model que s’ha preservat durant anys tot i els canvis a l’Alcaldia, segons Dalmau. El diàleg va permetre entendre els engranatges interns de l’Ajuntament i la importància de la planificació estratègica, la coordinació institucional i la capacitat d’adaptació.

Cinema català: talent, indústria i projecció internacional

El cinema català viu un moment de maduresa creativa i reconeixement exterior. Així ho van explicar Eva Vila, directora del Màster en Documental de Creació a la UPF-BSM, i Joel Joan, actor, director i guionista, en una conversa que va posar en relleu la consolidació d’un sector cada vegada més professionalitzat i divers.

Més enllà dels èxits puntuals, la sessió va analitzar les estructures que fan possible aquest creixement: finançament, formació, plataformes i circuits de distribució. També es va parlar de la necessitat de protegir la veu pròpia en un mercat globalitzat, on Barcelona emergeix com un pol creatiu amb identitat pròpia. “Fa 20 anys no podríem haver imaginat ni en els nostres millors somnis que dues produccions catalanes brillarien al festival més prestigiós de la indústria cinematogràfica”, va emfatitzat Vila en referència a Cannes, mentre que, des d’un punt de vista crític, Joel Joan va posar el focus en la importància d’arribar a més públic, més enllà de guanyar festivals i distincions.

Jaume Collboni: governar Barcelona en temps complexos

En arribar a l’equador del mandat, l’alcalde, Jaume Collboni, va fer balanç de la gestió municipal a Moments Estel·lars. Habitatge, turisme, economia i cohesió social van centrar un diàleg que va fugir dels eslògans per entrar en el terreny de les decisions i les prioritats.

Collboni va defensar una Barcelona pensada per als seus residents, amb una mirada realista però ambiciosa. La sessió va permetre entendre els equilibris que implica governar una ciutat global, sotmesa a tensions constants, i alhora a escala humana. En l’abordatge dels reptes del present, l’alcalde va defensar que la veu de Barcelona és referent internacional. “Quan Barcelona parla, el món escolta, i això és una responsabilitat”, va defensar. I encara més: “És una responsabilitat en un temps en el qual ens ha tocat viure un huracà i involució a tot el món”, va reivindicar durant la sessió.

Enoturisme: territori, cultura i experiència

Barcelona no s’entén sense el territori que l’envolta. Aquesta idea va vertebrar la sessió dedicada a l’enoturisme, amb el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Gerard Domingo; el sociòleg especialitzat en enoturisme Lluís Tolosa, i la presentadora del programa Tast Vertical, Empar Moliner. El debat va posar en valor les comarques vitivinícoles com a espais de cultura, paisatge i relat, més enllà del producte.

La conversa va reivindicar l’enoturisme com una experiència integral que connecta gastronomia, identitat i sostenibilitat. Un sector amb un gran potencial per reforçar un model turístic més pausat, arrelat i coherent amb els valors del territori. De fet, Catalunya disposa de 1.090 negocis vinculats a l’enoturisme en més dotze denominacions d’origen, “una varietat i riquesa que aconsegueix deixar bocabadats sommeliers i professionals del sector del tot el món”, segons Moliner. En aquest sentit, a parer de Domingo, “el sector del vi és un sector en creixement i que cada vegada està més professionalitzat”, en un context en què Tolosa va proclamar que “Barcelona ha d’exercir de capital d’un territori vitivinícola divers i ric”.

Mecenatge: impacte, compromís i futur

I del vi, al mecenatge, que va ser el protagonista d’una sessió que va anar molt més enllà del finançament. Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA; Josep Lagares, vicepresident de la Fundació Metalquimia, i Eloi Planes, president executiu de Fluidra i de la Fundació Catalunya Cultura, van compartir experiències que demostren com la implicació del sector privat pot generar impacte social, cohesió i transformació. La sessió, amb el suport de la Fundació Catalunya Cultura, es va emmarcar en La Setmana del Mecenatge, en què The New Barcelona Post va abordar aquest àmbit com a una de les columnes discretes que sostenen la cultura, la recerca i la cohesió social.

“Les petites accions i donacions tenen el poder de generar grans transformacions”, va remarcar Grandes, en la mateixa línia que va exposar Lagares: “Les petites accions tenen el poder de generar grans transformacions en la societat”. En aquest context, Planes va insistir en la demanda de la Fundació Catalunya Cultura d’impulsar una llei de mecenatge catalana. Amb un objectiu: regar la idea que tothom pot ser mecenes.

El llegat de la Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura

La darrera sessió de l’any va mirar cap al futur urbà de la ciutat. L’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas, i l’arquitecta i urbanista Daniel Mòdol van reflexionar sobre el significat de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i, sobretot, sobre el seu llegat més enllà dels actes i els titulars.

El debat va posar el focus en l’espai públic, l’habitatge i la qualitat de vida com a eixos centrals del projecte urbà. “El 95% de l’espai que ens envolta és arquitectura ordinària, i això no la fa menys valuosa. Volem utilitzar 2026 per a explicar de quina manera aquestes disciplines aporten solucions a reptes com l’habitatge i el canvi climàtic”, va explicar Buhigas. Per la seva banda, Mòdol va apostar per virar l’actitud de Barcelona: “La ciutat ha de ser propositiva, no estrictament reguladora”; i és que, “si sempre es va reaccionant, mai s’estarà en el moment que toca”.

Buscant aquests moments, el cicle ha recorregut vuit àmbits pels quals batega Barcelona, en un Moments Estel·lars de Barcelona que acumula més de 30 converses. Des que va arrencar fa més de tres anys, el cicle ha abordat àmbits que van des de la moda a la salut i la recerca, la indústria 4.0 i l’audiovisual. El cicle es prepara per a un 2026 en què Barcelona està cridada a continuar potenciant el seu rol en aquests i molts altres àmbits, i per abordar-los a través de les seves veus protagonistes.