La ciutat com a ecosistema

Se li atribueix a José Martí Pérez, polític i diplomàtic cubà i fundador del Partit Revolucionari, que a la vida cada persona hauria de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.

Com que de fills en tenim pocs, i escriure un llibre requereix molta dedicació, plantar un arbre agafa rellevància davant la situació d’escalfament global i canvi climàtic que estem vivint. La concentració de persones, activitats econòmiques, urbanització, comerç i indústria no és neutre respecte a l’entorn, respecte al planeta ni respecte a nosaltres mateixos.

Una mesura interessant és la de l’arbre per habitant. Es tracta d’un indicador per saber si les nostres ciutats estan dotades de suficient infraestructura verda que compensi la infraestructura grisa. No és una mesura menor! Els arbres ens permeten refredar la temperatura de les ciutats, absorbeixen CO2, ens connecten amb la natura i fins i tot tenen efectes terapèutics.

Per començar, com més arbres té una ciutat, més preparada està per reequilibrar la descompensació climàtica en la que vivim. Però això no és tan simple: revertir la infraestructura grisa d’una ciutat en infraestructura verda requereix de gran inversió i obliga a destinar grans partides en manteniment urbà, espai públic, jardineria i aigua.

La ciutat de Barcelona vol augmentar un metre quadrat de verd per habitant d’aquí al 2030, i farà bé! Aquest xifra equival a 160 noves hectàrees d’espai verd urbà que ajudarà a regular el microclima, a reduir les emissions de CO2, a disminuir la contaminació i a reequilibrar la biodiversitat. A més, amb un correcte disseny d’aquestes noves àrees verdes que incorpori les espècies adequades més resistents a l’estrès hídric i a la climatologia seguint criteris de biodiversitat, no requerirà d’un d’excés de despesa d’aigua, sempre escassa.

La nostra espècie ha de poder viure a la ciutat en equilibri amb el medi, sense renunciar a les avantatges del segle XXI

A tots aquests beneficis cal sumar-hi la millora de la nostra salut física i emocional. Estarem exposats a menys pol·lució i disposarem de més espais lliures per desenvolupar-hi activitat esportiva, d’oci o de relaxació i, d’altra banda, ja són molts els estudis que demostren la influencia de la natura en l’equilibri emocional de les persones.

Stefano Mancuso, al seu llibre Fitòpolis parla de la ciutat viva i com tornar la natura al nostre hàbitat. Proposa unes ciutats renovades on la relació entre plantes i animals no es trenqui. Però el que més ens interessa és que la nostra espècie pugui viure a la ciutat en equilibri amb el medi, sense renunciar a les avantatges del segle XXI.