Ciutat de prodigis flamencs

“A Barcelona hi ha flamenc els 365 dies de l’any, és cert. Però nosaltres pretenem aportar alguna cosa diferent d’allò que fan altres festivals de la ciutat o bé es promou des d’altres àmbits”. Són paraules de David Leiva, guitarrista, compositor i docent, director de l’Àrea de Flamenc del Taller de Músics de Barcelona, l’entitat que organitza el Ciutat Flamenco. Un festival, diu qui també és el seu director artístic, que sempre ha buscat “més el públic local que no pas el turista, tot i que tothom que vingui hi és benvingut, i encara més ara amb la pandèmia. Per a nosaltres, finalment és tan important l’artista com qui el ve a veure, perquè sense públic no existirien ni el flamenc ni cap altra mena de música…”. Un punt diferencial, cal assenyalar, que s’expressa tant en la programació com en les activitats paral·leles.

El cicle va començar a caminar aquest divendres al Taller de Músics 24 amb la proposta guitarrística del Dúo del Mar honorant la memòria del gran Sabicas. Diumenge 17, arriba, a la sala Apolo, l’estrena de la primera producció pròpia de la programació: Mediterráneos, del reputat bailaor Antonio Canales, que per a la concepció d’aquesta proposta s’ha inspirat en l’icònic Mediterráneo de Joan Manuel Serrat, publicat fa exactament cinquanta anys. “Parlem —destaca Leiva— d’una producció conjunta del Taller amb l’Institut del Teatre de Barcelona. És bonic que Antonio Canales hagi volgut comptar per aquest espectacle amb artistes d’aquí ja consagrats [l’arranjador i percussionista Pepe Motos en seria un exemple], i també amb els alumnes de dansa de l’Institut que hi participaran”.

Un esperit similar marca la que, tal vegada, sigui la joia de la corona del Ciutat Flamenco d’enguany: la Suite de Lucía que s’estrenarà el dia 22 a l’Auditori. Alumnes tant del Taller de Músics com de l’ESMUC —que coproduiex el muntatge— s’integraran en la voluminosa formació que dirigirà Joan Albert Amargós, qui signa amb el ja esmentat Leiva i Santiago Galán els arranjaments d’aquest homenatge a la música del malaguanyat guitarrista Paco de Lucía. Amargós va treballar en diverses ocasions amb l’homenatjat, com també ho van fer artistes convidats que desfilaran per aquesta producció com el baixista Carles Benavent, l’harmonicista Antonio Serrano, i el cantaor Rafael de Utrera.

Amargós qualifica “d’eclèctica” la formació de la nit, conformada per més de vint elements, “que no és ni una big-band ni una simfònica, però hi ha una mica de tot”. El recorregut previst constarà d’una hora de música del gegant d’Algesires, amb temes com el Ziryab que el mateix músic barceloní va arranjar al seu dia.

Encara que a la banda no hi falten guitarres flamenques, les sis cordes no seran les grans protagonistes d’aquesta més que prometedora Suite de Lucía. “És que tampoc es tracta d’imitar en Paco —revela Joan Albert Amargós pel que fa a aquesta qüestió—, ja que això no tindria sentit. Del que es tracta és de transmetre les melodies que ell va crear en vida i es van fer famoses en el món del flamenc. En aquest concert es respirarà més l’ambient musical que no pas l’instrumental des del punt de vista sonor”, amb participació de músics que procedeixen de diversos àmbits, comptant-hi també la clàssica i el jazz.

Pel que fa als arranjaments fets per a l’ocasió, Amargós comenta que en el seu cas ha respectat molt l’essència dels temes que ha treballat: “No he anat a buscar harmonies diferents. Evidentment, sempre que hi ha una orquestració sorgeixen elements que abans no existien, la colorística per descomptat, però la persona que conegui els temes s’hi sentirà identificada perquè és l’harmonia que ell feia, encara que amb una sonoritat que el sorprendrà. No és qüestió de fer calcs, sinó treballar sobre el llegat artístic que ell va deixar, respectat i posat en solfa amb aquests músics de l’ESMUC i del Taller”.

Tant Amargós com David Leiva posen en valor el vector pedagògic de la proposta, que també trobem en altres iniciatives del Ciutat Flamenco, cicle que concerts a banda acull també el I Certamen Miguel Borrull de guitarra, el III Congrés de Flamencologia, i diverses masterclasses.

“La persona que conegui els temes s’hi sentirà identificada perquè és l’harmonia que ell feia, encara que amb una sonoritat que el sorprendrà, assenyala Albert Amargós sobre Suite de Lucía

“Enguany —agrega Leiva— hem obert convocatòries artístiques per a artistes emergents, una per gent de Catalunya i una altra per gent de fora de Catalunya”. Se sent especialment orgullós del resultat d’aquestes convocatòries, els dos espectacles de dansa de Lorena Oliva (Nuclear, 18 d’octubre, CAT) i la Compañía Maise Márquez (Presencia, 19 d’octubre, CAT). “El nostre festival —manifesta— aposta per la gent emergent, amb la idea barrejar els que venen amb gent consagrada. Busquem aquest equilibri”.

És així com a la programació podem trobar figures flamenques que mostren els encants de la tradició com el cantaor Diego Agujetas i el guitarrista Pepe del Morao (CAT, 21 d’octubre), propostes de guitarra flamenca de concert com la de Diego del Morao (23 d’octubre, Casino de l’Aliança del Poblenou) i iniciatives que van per altres coordenades. És el cas del rock-flamenc de Rosario La Tremendita (20 d’octubre, CAT) o el suggerent aiguabarreig entre flamenc, electrònica i rap que caracteritza l’últim espectacle d’estrena del cicle: el Flamenco 3.0 que protagonitzaran Queralt Lahoz, Cristina López,  Carlos Cuenca i Big Lois el 24 d’octubre al Tablao de Carmen.