Construir ciutat

[dropcap letter=”E”]

n les eleccions municipals d’aquest mes de maig, els electors hauran de votar, no només una força política per al govern de la ciutat, sinó també quin model de ciutat volen habitar. Uns podran establir la perillosa dialèctica d’haver de triar entre la ciutat dels faraons o la dels esclaus que van edificar les piràmides. Uns altres plantejaran als ciutadans que el seu vot decidirà si el govern de ciutat serà de la Catalunya interior o del cosmopolitisme. Totes les ofertes electorals proposaran grans construccions, moltes d’elles vinculades a ideals que s’escapen de la gestió d’una ciutat sotmesa a problemes que res tenen a veure amb la política de les causes excepcionals. No obstant això, totes les ofertes estan condemnades a parlar de Barcelona i a afrontar els seus reptes. El més interessant és observar que Barcelona segueix sent capaç de crear una forta activitat cívica amb plataformes socials que defensen la ciutat tecnològica, la ciutat turística, l’empresarial o la defensa dels animals. Cap partit, al marge del que estigui atrapat en el conflicte català en relació amb Espanya, podrà sostreure’s a una sèrie de peticions que a continuació detallo:

1. Establir un programa d’actuació capaç de conjugar polítiques en favor del dinamisme econòmic per atendre i corregir la desigualtat social, sota l’ideal de créixer junts i trencar amb la ciutat de negocis que només redunda en uns pocs.
2. La ciutat tecnològica unida a la ciutat creativa on el talent es desplegui en la trama urbana. Establir una dinàmica econòmica que situï als joves com a factor de canvi i de regeneració de l’oferta econòmica i social de la ciutat.
3. Potenciar un turisme sostenible, que eviti la creixent turismofòbia. Segons les enquestes, a un 19% de barcelonins els preocupa que el model de ciutat quedi determinat pels fluxos turístics i no per una política que garanteixi un turisme de qualitat i responsable amb la ciutat.
4. La cultura com a factor de canvi de la ciutat. Barcelona disposa d’una forta trama d’institucions i manifestacions artístiques que necessiten posar-se al servei de la creació establint una major col·laboració entre elles per forjar singularitats culturals capaces d’interessar no només al món sinó també als seus ciutadans.
5. Sostenibilitat ambiental i mobilitat. La ciutat no només s’expressa pel seu territori sinó per la velocitat en què els habitants es despleguen en ella. Oferir major autonomia en el desplaçament amb transport públic que garanteixi que el vehicle propi sigui només una segona opció.
6. Avançar cap a la Gran Barcelona com a àrea metropolitana, on els grans reptes s’afrontin harmonitzant els interessos dels diferents municipis però sense que quedin atrapats en la inacció política.
7. Consolidar la seguretat i el compliment de les normes municipals per restablir en alguns casos l’autoritat municipal davant les peticions de col·lectius que segresten la ciutat.
8. Apostar per una ciutat oberta, connectada al món, enfront de la ciutat fortificada que té por del canvi.
9. Potenciar la vivilitat (liveability); treballar perquè valgui la pena viure a la ciutat implica seguir avançant per disposar de la millor sanitat, infraestructures, educació, seguretat, i cultura.
10. Aconseguir reforçar la cooperació entre les institucions, Diputació, Ajuntament, Generalitat i Estat, per tenir la capacitat d’afrontar amb garanties els reptes de Barcelona.

Propostes, idees, reptes i necessitats que s’estan discutint en diferents fòrums aquests últims mesos i que mostren fins a quin punt el vot en aquestes eleccions municipals decidirà, no només qui governi la ciutat, sinó quin model de ciutat es construirà.