El CSI de la Fundació Miró

Un retrat de la mare de Joan Miró apareix per sorpresa sota un oli que forma part de la col·lecció del museu dedicat a l’artista a Montjuïc. Després d’una detallada investigació i l’aplicació de tècniques capdavanteres no invasives, es va poder obtenir una imatge força nítida del retrat subjacent, un fet que va permetre comparar-lo amb altres pertanyents a la família i arribar a la conclusió que la dona que apareix sota el llenç és Dolors Ferrà i Oromí, la mare del pintor. Un treball digne d’allò que podríem anomenar un CSI de l’art. En aquest cas, del CSI de la Fundació Miró.

Elisabet Serrat, cap de conservació preventiva i restauració de la Fundació Miró, ha estat qui ha dirigit aquesta investigació detectivesca que bé podia haver passat per un cas dels mateixos Sherlock Holmes i Hercule Poirot. Serrat ja feia molt que tenia identificades nombroses esquerdes i petits desperfectes a l’obra Pintura, un oli realitzat per Miró entre el 1925 i el 1927. També havia observat alguns relleus que indicaven que aquests estaven causats per quelcom que existia sota la capa més superficial del llenç, que el pintor havia regalat al seu amic Joan Prats.

El quadre va romandre sota la propietat de Prats fins que l’any 1975 va passar al museu. Serrat va descobrir un informe del 1978 d’aquesta obra que ja advertia del mal estat de conservació. A l’expedient, també hi consta una primera radiografia que revelava l’existència d’un retrat subjacent, que no era possible d’identificar pels seus escassos detalls. Va ser llavors quan es va decidir intentar resoldre d’una vegada l’enigma.

Tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, de la Universidad Pablo Olavide de Sevilla, de la Fundació Mas Miró i la Fundació Miró Mallorca es van sumar a la investigació. Es va sotmetre el quadre a l’últim en tècniques no invasives basades en radiografia i espectroscòpia infraroja. El resultat que es va obtenir fou una imatge amb els detalls suficients del retrat de la dona per poder identificar-la, si se’n trobava un altre amb què comparar-lo. Així mateix, es va poder concloure que els relleus presents a Pintura corresponien a un penjoll i les arracades del retrat subjacent.

Aleshores, es va iniciar una investigació de camp. Primer, al Mas Miró de Mont-roig del Camp, on l’artista solia estiuejar. Però va ser a Son Boter, l’estudi mallorquí del pintor, on es va trobar un retrat d’una dona amb la mateixa cara obtinguda al laboratori i vestida amb les mateixes joies. Cas resolt. Es tractava de Dolors Ferrà i Oromí, mare de Joan Miró. No hi havia cap dubte. L’artista havia reutilitzat un retrat de la seva mare atribuït a Cristòfol Montserrat Jorba, un pintor especialitzat en aquest tipus d’obres que solien encarregar els membres de la burgesia catalana de l’època.

Tota aquesta investigació es pot seguir també a través del documental El secret de Miró, una producció de la Fundació Miró que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa. La pel·lícula podria ser un cozy mystery en què Elisabet Serrat resol el cas al més pur estil de la senyora Fletcher a S’ha escrit un crim o com un d’aquells clàssics detectius victorians.

Un dels misteris per resoldre, i que es deixa obert a diverses interpretacions, és per què Miró va decidir pintar sobre un retrat de la seva mare. L’altre dubte és per què el pintor va deixar visibles els relleus de les joies quan els podia haver aplanat. Potser en va deixar una pista perquè es descobrís el retrat subjacent. Miró solia pintar sobre quadres d’altres pintors, com una forma de crítica a la pintura acadèmica buida de contingut. La diferència amb el retrat de la mare és que sempre deixava evidències visibles de les pintures subjacents. En canvi, el cas que ens ocupa és el primer que es coneix en què cobreix per complet el llenç original.

Al documental, Joan Punyet, net de Miró, aventura que potser fos un homenatge del pintor a la seva mare fent-li un retrat del seu esperit per juxtaposar-lo a la pintura acadèmica. Això tindria sentit per la protecció que Dolors Ferrà sempre va exercir sobre el seu fill, a qui en tot moment va recolzar en el desenvolupament de la seva carrera, a diferència de la relació tensa que va mantenir amb el seu pare. Sigui com sigui, el cas del retrat secret ha quedat resolt. Elemental, estimat Miró.