CUPRA Raval i “el barri que porta el nom del nostre cotxe”

Són conegudes —i encara avui citades amb un somriure— les paraules que va pronunciar en una ocasió Josep Lluís Núñez, històric president del FC Barcelona, quan es va referir a Barcelona dient que era “aquesta ciutat que té l’honor de portar el nom del nostre club”. Un lapsus graciós que, en el fons, explica força bé fins a quin punt Barcelona i el Barça han projectat una identitat compartida arreu del món. Què és el primer que ens diuen quan viatgem i expliquem que som de Barcelona? “Barça?”. Doncs ara, potser d’aquí a un temps no serà descartable que, quan es parli del barri del Raval, la resposta sigui: “Cupra?” “Cotxe elèctric?”.

“Avui fem un pas endavant per democratitzar la mobilitat elèctrica amb un vehicle fet a Catalunya”. Amb aquesta frase, el president Salvador Illa va inaugurar aquest dijous al matí el llançament del CUPRA Raval, en un acte institucional a CASA SEAT que reunia també el ministre Jordi Hereu, l’alcalde Jaume Collboni i el CEO de la companyia, Markus Haupt. Un inici formal per a una jornada que, amb el pas de les hores, es transformaria en una operació de marca a escala europea i que, a les mateixes instal·lacions de SEAT, acabaria al so del perreo, amb Nathy Peluso a l’escenari.

Perquè el que es presentava no era només un nou model elèctric. Per a SEAT i CUPRA, el Raval concentra bona part de les expectatives industrials dels pròxims anys: el primer vehicle 100% elèctric fabricat a Martorell, amb vocació de volum i amb l’objectiu explícit d’ampliar l’accés a l’electromobilitat.

Però el CUPRA Raval va més enllà d’un simple llançament. És, probablement, el projecte industrial més important de la companyia en les últimes dècades. El primer cotxe elèctric dissenyat, desenvolupat i fabricat íntegrament a Espanya, i una aposta clau perquè la companyia recuperi rendibilitat i reforci el seu paper dins del grup Volkswagen en la nova era de la mobilitat elèctrica. En aquest model, SEAT s’hi juga no només vendes, sinó posicionament industrial.

En termes empresarials, les xifres ajuden a dimensionar l’aposta. El grup ha destinat més de 3.000 milions d’euros a aquest projecte, que es converteix en una de les peces centrals de la seva transformació cap a l’elèctric. El mateix Haupt el definia com la “columna vertebral” del negoci en els pròxims anys, clau per recuperar la rendibilitat i equilibrar el portfoli en un moment en què la transició energètica pressiona marges i exigeix volum.

“La companyia aspira a vendre unes 40.000 unitats del model ja el 2026”

Les previsions també apunten alt: la companyia aspira a vendre unes 40.000 unitats del model ja el 2026, i confia que el Raval sigui determinant per elevar fins al 25% el pes dels vehicles electrificats en les vendes totals d

e SEAT i CUPRA. No és només un objectiu comercial; és una necessitat estratègica en el context europeu, on la regulació i la competència estan accelerant el canvi de model.

En aquest sentit, el CUPRA Raval no juga sol. Forma part d’una nova generació de vehicles elèctrics urbans dins del grup Volkswagen, però és, probablement, el que té més càrrega simbòlica per a la companyia: per on es juga part del futur industrial, però també la seva capacitat de tornar a créixer amb rendibilitat en la nova era elèctrica.

El CUPRA més camaleònic: del discurs institucional al perreo de Nathy Peluso

Aquest “pas endavant” es va escenificar amb un desplegament poc habitual. L’acte institucional del matí —amb missatges sobre indústria, electrificació i autonomia estratègica— va ser només el punt de partida d’una operació molt més àmplia. CUPRA va activar una presentació simultània en 12 ciutats europees, combinant esdeveniments urbans i música per amplificar l’impacte del llançament.

A Barcelona, el centre neuràlgic de la jornada va ser la doble escena. D’una banda, el concert obert de Nathy Peluso a Plaça Catalunya, que connectava el cotxe amb el públic i amb l’energia urbana que la marca vol projectar. De l’altra, el tancament a CASA SEAT —rebatejada temporalment com a CASA CUPRA RAVAL— amb un esdeveniment privat que havia generat expectació dies abans, però que no va revelar el seu principal reclam fins al mateix matí.

A la nit, Peluso tornava a l’escenari en format íntim davant d’un públic que barrejava creadors digitals, perfils culturals i cares conegudes de la ciutat, com Paula Gonu, Luc Loren, Jonan Wiergo, Tatiana Kaer, ByViruzz, així com Daniel Brühl o Marc-André ter Stegen. L’espai es va transformar en una experiència immersiva: càtering de Maldita Barra, còctels, tatuatges en directe amb Tatoox, estampació de samarretes i el mateix vehicle exposat per poder-lo tocar i explorar.

Més que una celebració, una posada en escena pensada per fer tangible el producte i, sobretot, el seu relat.

Barcelona, escenari i argument

El llançament del CUPRA Raval també reforça el paper de Barcelona dins l’estratègia de la companyia. No només com a lloc de presentació, sinó com a part del concepte. El model s’inspira explícitament en el barri del Raval i en una idea de ciutat associada a creativitat, barreja i identitat pròpia.

Aquesta connexió no és menor. En un moment en què la indústria de l’automòbil competeix també en relat, Barcelona funciona com a actiu: aporta context, posicionament i una capa cultural que va més enllà del producte. El fet que el llançament combini institucions, indústria i escena creativa reforça aquesta lectura.

Així, entre el to institucional del matí i la posada en escena del vespre, el debut del CUPRA Raval dibuixa una estratègia clara: no n’hi ha prou amb fabricar un cotxe elèctric; cal explicar-lo, situar-lo i connectar-lo amb una comunitat.

Tot plegat, sota un lema que resumeix bé l’ambició del projecte: beyond rebel, Raval.