“Barcelona ha d’aprendre a fer-se gran mantenint la qualitat de vida”

Daniel López és director de l’assessoria jurídica corporativa de VidaCaixa, l’asseguradora líder del mercat espanyol, integrada en el grup CaixaBank. López és, a més, un dels joves que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040.

L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.

— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?

— M’encantaria que l’any 2040 Barcelona continués evocant el concepte d’avantguarda que, en sentit ampli, ve associat a la ciutat almenys des de les exposicions universals. Barcelona és una ciutat especial amb una capacitat única per generar i atreure talent i una marca pròpia molt diferencial. Durant els últims anys s’ha estès un discurs pessimista sobre el futur però, d’altra banda, crec que aquest esperit d’autocrítica és una cosa molt barcelonina i que ens ajudarà a mantenir l’apetit per continuar sent referència.

— Amb quina ciutat compararies Barcelona?

— Precisament, crec que un dels elements que fan de Barcelona una ciutat especial és la seva singularitat i el difícil que és comparar-la amb altres. Per la qualitat de vida que es respira, la descriuria com una Viena mediterrània. Pel seu esperit emprenedor, podria evocar a San Francisco. Alhora, no obstant això, té un punt de ciutat petita, gairebé provincià, que es percep especialment després d’haver passat temps en qualsevol gran urbs europea com Londres, París o fins i tot Madrid, i que li aporta un encant particular.

— A quin model de ciutat creus que hauria de buscar assemblar-se Barcelona?

— Barcelona no hauria d’intentar emular a ningú, sinó que hauria d’apostar per reforçar les seves fortaleses i valer-se d’elles per donar resposta als desafiaments que existeixen ara mateix i que s’entreveuen a mitjà i llarg termini. Una ciutat és un ecosistema molt complex. Sí que crec, no obstant això, que seria bo explorar fórmules d’èxit i importar quirúrgicament aquells elements que tinguin sentit per a Barcelona.

“Els grans assoliments de la ciutat han estat el resultat d’esforços col·lectius impulsats des d’una societat civil de base molt heterogènia”

— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?

— El principal repte que té Barcelona és aprendre a fer-se gran mantenint la qualitat de vida dels seus habitants. Això passa per superar les fronteres municipals i convergir cap a la Barcelona metropolitana. Per fer-ho és imprescindible millorar la mobilitat i fer atractiu residir en zones amb capacitat física de creixement. Barcelona, a més, no pot deixar de ser una ciutat per als seus residents i, en aquest sentit, crec que tenim sempre molt presents els joves, però a vegades ens oblidem del context demogràfic que vivim i els desafiaments que la longevitat portarà per a tots. Barcelona té la capacitat de posicionar-se també com una ciutat referent en la qual jubilar-se, però això requereix de planificació estratègica.

— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?

— Totes les generacions hem de prendre part activa a resoldre els problemes d’avui, però els més joves som els primers interessats a treballar pel futur que ens tocarà viure. En això Barcelona també ha estat referent, i no tinc dubte que ho continuarà sent. Els grans assoliments de la ciutat han estat el resultat d’esforços col·lectius impulsats des d’una societat civil de base molt heterogènia, en la qual els joves sempre han tingut un paper rellevant.

— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?

— Sectors estratègics amb visió de llarg termini, que es comprometin amb la ciutat i amb generar valor per a la societat i els residents de la ciutat. Barcelona ja és un referent en indústries com la vinculada a les ciències de la salut en sentit ampli, i s’està posicionant bé en l’àmbit de la tecnologia. Seria bo intentar guanyar rellevància en sectors abans referents, com el financer, i apostar també pels serveis assistencials orientats a la longevitat. Per això, Barcelona hauria d’alinear-se amb la direcció marcada per l’informe Draghi i simplificar tots aquells tràmits i exigències reguladores que depenguin de l’esfera municipal per impulsar el dinamisme i ser percebuda com a business friendly.