Dan*na, el bioplàstic català que vol revolucionar el futur de l’electrònica

Quan s’imagina un futur sostenible, sovint es pensa en un món sense plàstics. Tanmateix, tot i que aquest horitzó és desitjable, no és realista. “Els plàstics, ara per ara, no poden desaparèixer perquè són omnipresents en la societat contemporània”, assegura Xavier Marín, conseller delegat de Dan*na. En un món cada vegada més tecnològic —amb dispositius com tauletes, mòbils o ordinadors fabricats a partir d’aquests components—, els plàstics continuen sent imprescindibles. “No podem prescindir dels plàstics, però sí que podem avançar cap a un model més sostenible”, insisteix. De fet, de les més de 400 milions de tones de plàstic que es produeixen anualment, menys d’un 2% provenen de materials biodegradables; amb una gran majoria encara derivats de materials fòssils com el petroli.

Dan*na vol contribuir, precisament, a canviar aquest de model. La startup, ubicada al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha desenvolupat el copolièster PLH, considerat un dels bioplàstics més avançats. Creat a partir d’àcid làctic —un compost present de manera natural en el cos humà i que també pot obtenir-se de residus vegetals—, el seu procés de fabricació permet reduir fins a un 75% les emissions de CO₂ en comparació amb els plàstics convencionals. Tot i ser completament biodegradable, el material presenta una combinació de resistència i versatilitat que el fa apte per a sectors tan exigents com l’electrònica, la medicina o la cosmètica.

Aquest bioplàstic nascut al PCB es troba cada cop més a prop d’arribar al mercat, després que l’empresa hagi iniciat la producció industrial d’aquest material al parc químic Chempark, a Leverkusen (Alemanya). Tanmateix, els orígens d’aquesta companyia es remunten al 2017, quan Dan*na va iniciar la seva activitat fruit d’una inquietud personal de Marín. Informàtic amb una llarga trajectòria en empreses públiques i privades, va sentir, passats els 40 anys, la necessitat de crear “quelcom tangible”. 

“Després d’una llarga carrera professional dedicada a un sector tan intangible com la informàtica, i fins i tot d’haver creat fins a dues empreses d’aquest àmbit, volia crear un objecte físic”, confessa el conseller delegat de Dan*na. Un objecte que “revolucionés sectors com la robòtica o l’electrònica, però de manera sostenible”. Amb una curiositat que ha conreat des de ben petit, quan ja somiava a fabricar robots i altres objectes futuristes, Marín es va fixar en les impressores 3D, que en aquell moment començaven a popularitzar-se. Tanmateix, el seu objectiu no era fabricar aquestes màquines, sinó centrar-se en el material d’impressió. 

Així va ser com va començar a investigar sobre els plàstics sostenibles amb l’objectiu de crear una nova alternativa viable als derivats del petroli. I va decidir crear-lo des de zero: dissenyant una estructura molecular pròpia. Amb un petit equip d’investigació i des del PCB, van explorar diferents vies fins a desenvolupar una estructura basada en àcid làctic i macrolactones, tots dos compostos d’origen natural. A partir d’aquests dos elements, es genera un nou polímer que, a diferència d’altres materials, no requereix additius per a resultar útil per a diferents sectors. 

La recerca ha estat possible gràcies als més de dos milions d’euros en ajudes públiques que ha captat la startup des de l’inici, a través de projectes europeus o ajudes d’institucions com el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) o Acció. La companyia ha estat impulsada per BCN Health Booster, l’acceleradora per a empreses de salut creada pel PCB, juntament amb Barcelona Activa i Biocat. 

Un altre objectiu del projecte era trobar una estructura molecular que permetés fabricar bioplàstics sense l’ús de bacteris, una fórmula que s’utilitza habitualment. “Tot i que els bacteris són prometedors en aquest tipus d’aplicació, no garanteixen estabilitat a escala industrial”, explica Marín. “La química, i en el nostre cas la química verda i sostenible, permet controlar el seu procés i assegurar-ne la qualitat també en fases industrials”, assegura el conseller delegat de Dan*na. Després de gairebé sis anys de prova i error, l’any 2023 van obtenir la patent mundial del PLH.

Amb la patent sota el braç, la companyia va decidir obrir la seva primera ronda d’inversió per escalar l’activitat. La gestora BeAble Capital va liderar una operació de més d’un milió d’euros —amb 800.000 aportats per la firma— que ha permès que aquest any la startup completi un altre pas decisiu: l’inici de la producció industrial. Ara, la previsió és fabricar més de 300 tones anuals a la planta de Chempark, a Leverkusen.

Amb set empleats al PCB —on es manté tot l’equip de recerca—, una vintena de professionals a la planta d’Alemanya i una oficina comercial a Madrid, Dan*na preveu que les vendes superin el mig milió d’euros a finals de 2026. Quan el material comenci a escalar, també preveuen obrir una segona ronda de finançament per a controlar la producció en una planta pròpia. També planegen créixer amb una oficina comercial a Barcelona, probablement al districte tecnològic del 22@, però sense renunciar a la seva seu al PCB, on concentren la relació amb universitats, centres tecnològics i altres empreses del sector.

Des d’etiquetes fins a exfoliants

De moment, Dan*na ja ha validat el seu material per al sector de l’electrònica amb el CSIC i més de deu grans corporacions de tot el món —de sectors que van des dels tints fins a les resines o els dispositius electrònics— ja estan testant el PLH en les seves pròpies línies de producció. En el sector de l’electrònica, el material presenta propietats essencials: resistència a altes temperatures, ja que aquest pot suportar més de 300 graus —un fet diferencial respecte d’altres bioplàstics existents—; una gran capacitat d’aïllament elèctric; i una àmplia flexibilitat, fins i tot superior a la dels plàstics convencionals, com el polipropilè. 

Aquesta flexibilitat el fa ideal per a la producció d’etiquetes tèxtils o dispositius electrònics: “el PLH absorbeix millor els impactes que els polímers convencionals, amb la capacitat de suportant els cops, un aspecte clau en la fabricació de drons, mòbils o plaques electròniques”, remarca Marín.

Tot i que l’electrònica és el seu focus principal, el material també s’està testant en altres àmbits, com la medicina. Juntament amb l’Hospital Vall d’Hebron, Dan*na ha superat els primers assajos preclínics per utilitzar el PLH com a material per a implants i dispositius mèdics, demostrant-se que afavoreix a la regeneració d’os i cartílag. Com que és un material derivat de l’àcid làctic, el cos el pot absorbir en uns 18 mesos, fet que redueix la necessitat de segones operacions i obre la porta a noves solucions en medicina regenerativa. 

De fet, una altra de les característiques del material és que permet ajustar els temps de degradació en funció de l’ús final —des dels 18 mesos en aplicacions biomèdiques fins a 10, 20 o 50 anys en electrònica, ja que no interessa que els dispositius electrònics es degradin ràpidament—. Tot i això, Marín admet que el camí regulador en medicina és lent i que encara quedarà camí fins a superar totes les fases clíniques. 

Així mateix, el PLH també presenta aplicacions en agricultura —on fins i tot té capacitat de regenerar el sòl agrícola—, però també en cosmètica —per a exfoliants o cremes sense microplàstics—, i fins i tot les joguines infantils. Són tots aquests els sectors que Dan*na aspira a transformar: àmbits on els plàstics no poden desaparèixer per complet, però on sí és possible avançar cap a un model més sostenible i responsable, gràcies a materials com el PLH.