De la cèl·lula a l’espai: el lideratge femení en tots els nivells de la innovació

Des de la biotecnologia que actua a l’interior de les cèl·lules fins a la tecnologia espacial que orbita al voltant del planeta, passant per l’arquitectura que dona forma als espais que habitem. En tots els nivells, dones exerceixen rols de lideratge que transformen els seus respectius sectors i es converteixen en referents per a nenes i joves (encara que continuïn sent una minoria).

El paper d’aquestes referents; la importància d’aixecar vocacions científiques des de la infància, i transmetre l’impacte que es pot generar a través d’aquestes professions és clau per a anar augmentant la quantitat de dones líders en sectors com els que s’han donat cita a la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB): des d’allò més pròxim —com la biotecnologia— fins al més llunyà —l’àmbit espacial—, passant per l’arquitectura.

El diagnòstic és clar: moltes de les desigualtats no comencen en els consells d’administració ni en els laboratoris, sinó molt abans, a les aules. Des de l’espai fins a la cèl·lula, passant per les ciutats que habitem, el missatge compartit és que el talent no entén de gènere, però sí que necessita oportunitats per a desenvolupar-se.

I és que, encara que el talent no entén de gènere, sí que està condicionat pel context, els referents i l’educació. A vegades, aquests determinants pesen en un sentit; en altres, poden inclinar la balança cap al costat oposat, fins i tot de forma menys òbvia. “Ens han educat d’una manera diferent, i hem desenvolupat capacitats diferents. La posició de CEO és molt de director d’orquestra, i precisament les dones som perfectes per a això, perquè ens han educat per a això”, ha defensat Patricia Villagrasa, CEO i cofundadora de Reveal Genomics.

“A les dones que s’estiguin plantejant si poden ser CEO: és la professió per a una dona”, ha reivindicat. Des de la taula rodona, al DFactory, s’han afegit alguns matisos: aquest director de orquestra ha de saber alçar la veu, i saber pensar en gran. “No es tracta d’una diferència de lideratge per gènere, sinó que s’han fet passos cap a un lideratge més humanista, i probablement les dones són les qui l’estan portant sobre la taula”, ha afegit la CEO de Gate2Brain, Meritxell Teixidó. I encara més: “No hi ha un lideratge en femení, però hi ha uns certs patrons que poden portar a tenir més empatia o a una conducta més activa”, segons la també CEO de Nema Health, Olga Rué.

Referents amb tatuatges

Per a posar en valor aquests punts de vista i la possibilitat de ser líder, cal anar a la infància: “La desigualtat comença des del col·legi”, ha remarcat Avencia Sánchez-Mejías, directora general d’Integra Therapeutics. Claudia Mateo, directora d’Innovació Espacial d’i2Cat, ha cridat a fer-ho en edats primerenques: “Cal dirigir-se a les nenes abans dels 12 per a despertar vocacions científiques; després, és tard”.

Per a seduir-les, el dia a dia és clau, i les referents, també. I si connecten amb les més joves, millor: “Cal acostar referents humanes, noies que estiguin canviant el món fent tecnologia. Amb cabell taronja i amb tatuatges, si cal”, ha il·lustrat la directora general i CEO d’Airbus Geotech, Roser Roca.

Aquest “canviar el món” és bàsic per a atreure a més professionals i conquistar-les. “Des del nostre sector generem impacte real”, ha posat en valor Mateo. I és que, com ha destacat, “tots interaccionem amb desenes de satèl·lits al dia”. Des del CZFB, Pere Navarro ha anat més enllà: “Tots hem arribat al DFactory gràcies al món de l’espai”, amb els GPS i les seves connexions per satèl·lit.

“Es pot canviar el món des d’aquests sectors”, ha defensat des de l’ecosistema Aeros Neus Olea. Roser Roca, directora general i CEO d’Airbus Geotech, ha afegit una dimensió més àmplia a aquest impacte: “Si li digués a una nena per què dedicar-se a la ciència, li diria que a Europa hem lluitat molt per tenir uns valors que ens defineixen com a continent i com a societat, i crec que necessitem la tecnologia per defensar-los”.

En aquest context d’impacte, també entra en joc l’arquitectura. No només com a disciplina tècnica, sinó com a eina de transformació social. “L’arquitectura és un instrument o un llenguatge que tothom entén”, ha assenyalat Nerea Amorós, investigadora de la ESTAB-UPC, qui ha treballat en projectes en entorns com camps de refugiats. Des d’aquesta perspectiva, ha apostat per repensar el paper del disseny: “L’arquitectura i el disseny s’han vist com un luxe, i la pregunta és com podem fer que siguin un dret”.

Aquesta visió connecta amb el propòsit últim de moltes d’aquestes disciplines: millorar la vida de les persones. “L’objectiu és millorar la vida del que ens envolta, ja sigui des d’un punt de vista més pràctic o més acadèmic”, ha afegit Eulàlia Gómez-Escoda, directora de la ESTAB-UPC Barcelona Tech, en una taula moderada per l’arquitecta cap de Barcelona, Maria Buhigas.

Des de la cèl·lula fins a l’espai, passant pels entorns que habitem, el fil conductor és el mateix: utilitzar el coneixement per generar impacte real. Com s’ha repetit a la jornada, aquest impacte s’amplifica si s’implica el talent femení, també en llocs de lideratge: “No hi ha límits. The sky is the limit”. Però la realitat va més enllà, i és que dones referents han traspassat límits encara més amunt, literalment, fins a l’espai. I encara queda molt per avançar.