La desigualtat com a enemic del contracte social

“La desigualtat és un dissolvent poderós del contracte social”, ha defensat l’economista Antón Costas en un diàleg amb la dirigent socialista i vicepresidenta segona del Parlament, Eva Granados, en el marc del cicle de conferències El progrés en el segle XXI, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. Costas i Granados han abordat els perills que la polarització entre rics i pobres provoca per a la convivència social i la mateixa estructura econòmica, que el professor veu com un tèrmit que a poc a poc i des de dins va destruint el sistema en el qual habita.

“És un mal negoci”, ha afegit Granados, que ha exposat dades que ho constaten, com que a les societats més desiguals les persones participen menys en política o pateixen més ansietat i assetjament escolar. Una dada curiosa que també ha assenyalat la dirigent socialista —tant aquesta com les anteriors les ha extret de l’assaig Igualdad (Capitan Swing) de Richard Wilkinson i Kate Pickett— ha estat que els fills de les famílies treballadores coneixen menys paraules que els de les famílies amb una posició socioeconòmica més elevada.

Per a Granados, el pes cada cop més petit dels salaris respecte a altres tipus de rendes, l’exclusió residencial, la falta de formació i les dificultats per accedir a les prestacions socials són algunes de les causes d’aquesta desigualtat. Costas ha afegit una altra, la desigualtat territorial, i, en aquest sentit, ha sostingut que un dels reptes que afronta Espanya és el de crear millors llocs de treball per a més gent i en més llocs.

Tots dos han coincidit en la necessitat de reeditar el contracte social existent, que Costas ha definit com el repartiment dels riscos de viure en una economia capitalista que fan individus, empreses i Estat. Després del “desastre” de repartiment fet durant els últims 40 anys, traslladant els riscos als ciutadans, l’economista ha advocat per reequilibrar els pesos i aprofitar l’oportunitat que dóna la crisi de la covid-19 per generar nous consensos. Granados ha assegurat que cal teixir-los amb una mirada intergeneracional, de gènere, repartiment de rendes i territorial, i sent conscients de la interdependència social que existeix, evidenciada amb la pandèmia, on el comportament individual no servia sense el col·lectiu.

El diàleg, sota el títol Per un nou contracte social contra la desigualtat, ha estat moderat per l’escriptor Jordi Amat i introduït pel president del consell de patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials i president d’Agbar, Àngel Simon, qui ha defensat la necessitat d’un nou contracte social que posi les bases de com s’han de relacionar les empreses i la societat. Per a aquesta nova directriu, Simon ha indicat que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) poden servir com a camí a seguir, però que s’han de traduir per a cadascuna de les comunitats.

L’Estat del Benestar, una de les parts del contracte social 

Costas ha posat èmfasi en el fet que l’Estat del Benestar o la redistribució de la riquesa d’una societat és una de les parts del contracte social, però no l’única. També s’han de tenir en compte la predistribució de la riquesa i la distribució dels excedents del capital per poder atacar a les arrels de la desigualtat moderna.

Per això, l’economista ha apostat per “dotar-se de noves formes de pensar”, per exemple, deixant de veure les prestacions socials com a una despesa i passar a concebre-les com a una inversió, o defensant la competència com a política progressista. A aquesta última qüestió, Granados ha matisat que cal encaixar la liberalització en el respecte dels drets dels consumidors i els treballadors, i ha recordat que les empreses que funcionen millor són les que tenen més en compte als treballadors i els formen.