Dick van Patten i les bosses

Em ve al cap aquella imatge que vèiem —encara veiem– a les pel·lícules americanes del captaire que xarrupa d’una ampolla amagada a dins d’una bossa de paper.

Fa anys no sabíem que allà, al lloc on feien totes les pel·lícules i sèries que vèiem per la tele, estava prohibit beure al carrer. Aquí feien anuncis de Soberano, “que es cosa de hombres” i de “Pilé 43”. Hi havia una altra cosa que ens sobtava, per cert, a part del fet d’amagar l’ampolla. I era que la bossa fos de paper. En aquestes latituds les bosses, si n’hi havia (perquè tothom anava a comprar amb cistell), eren de plàstic.

Recordo la sèrie Con ocho basta, amb el Dick Van Patten, que era periodista a Sacramento. Com que tenia molts fills i era vidu (després es va aparellar amb la Laurie Waters, que era la mainadera), de tant en tant algun dels personatges venia de comprar amb dues bosses de paper sense nanses, plenes fins dalt, que agafava com podia. Aquelles bosses de paper eren sorprenents. La sèrie es va estrenar a Espanya l’any 79. Els primers quatre episodis, el Dick van Patten no era vidu, estava casat amb la Diana Hyland, però l’actriu es va morir a la vida real.

Si penso en això de la bossa de paper que amaga la beguda, és perquè llegeixo que “l’aixecament del toc de queda i les Festes de Gràcia han propiciat botellons i reunions multitudinàries a la via pública”. Aquí a ningú se li acudiria tapar l’ampolla amb una bossa, tot i que beure al carrer està prohibit. Els Mossos han desallotjat, expliquen, 5.500 persones a Barcelona (4.000 al barri de Gràcia, unes altres 1.000 a la platja…).

Si hi hagués bars oberts aquesta gent deixaria de beure al carrer? Doncs depèn del temps que es trigui a obrir-los. Beure al carrer és més barat. Avui en dia et pots posar, tu mateix, amb un petit altaveu de la mida d’un got connectat al mòbil, la música que vulguis.

Qui va a beure al carrer no vol que li facin un Manhattan ben fet, ni vol un Principia Mathematica en copa Riedel (el meravellós vi d’Alemany i Corrió que diu The Independent que és el millor blanc de l’estat). No vol una banda de jazz tocant en directe. Les dues coses que dic (la copa ben feta i la banda) són cultura. Si triguem massa, hi haurà tota una generació, la que puja, que mai haurà vist música en directe, ni mai s’haurà assegut a la barra d’un bar a llegir la carta de vins o de gintònics.