La revolució dels despatxos: dones en joc i el repte de liderar l’esport del segle XXI

L’esport femení viu un moment d’expansió sense precedents. Els noms d’Aitana Bonmatí, Alexia Putellas o Berta Abellán ja no són només referents esportius, sinó que han traspassat la frontera estrictament esportiva per convertir-se en referents culturals i mediàtics. Omplen portades, lideren audiències i redefineixen l’imaginari col·lectiu de l’èxit esportiu.

Tanmateix, si girem la vista cap a les llotges o els despatxos —allà on es decideixen pressupostos, calendaris i estratègies—, la fotografia canvia dràsticament. Mentre les atletes conquereixen el món, el poder de decisió continua sent, en gran part, un territori masculí. Amb la voluntat de corregir aquesta asimetria neix Dones en Joc, un projecte que s’ha presentat oficialment al Club Natació Atlètic-Barceloneta i que no arriba només per demanar un espai, sinó per transformar les estructures de poder de l’esport des de dins. Com afirma la seva presidenta, Berta Arandes, l’entitat sorgeix per fer visibles unes directives que, tot i la seva preparació, encara avui resulten invisibles per al gran sistema.

L’anàlisi de la situació actual requereix una mirada aguda que vagi més enllà de les aparences. Segons les dades del III Estudio sobre mujeres directivas y profesionales en el deporte federado español, presentat fa pocs dies per la Asociación del Deporte Español (ADESP), les dones ja ocupen el 42% dels càrrecs en les Juntes Directives nacionals, un increment de quatre punts més sobre l’anàlisi anterior. Un indicador que podria convidar a l’optimisme, però que amaga una realitat menys equilibrada.

El lideratge femení continua concentrat en àrees de gestió operativa i administrativa; de fet, prop del 51% de les federacions autonòmiques tenen una dona com a Secretària General o Gerent. Això implica que les dones fan funcionar la maquinària, però rarament defineixen el rumb. La dada més colpidora es troba a la cúspide, on només l’1,5% de les Federacions Nacionals estan presidides per una dona. És en aquest punt —el del lideratge estratègic i la presa de decisions finals— on s’obre la bretxa que Dones en Joc vol abordar. No es tracta tant d’accedir al sistema com de transformar-lo perquè el talent ja existent pugui arribar, també, als espais de màxima responsabilitat.

Aquest projecte no és una iniciativa abstracta, sinó que neix d’una necessitat compartida en una taula on diverses directives van posar nom a una sensació recurrent: la solitud professional i la dificultat d’avançar en entorns encara fortament masculinitzats. Des de la seva gènesi el passat mes de març, el nucli impulsor —format per 13 dones referents de disciplines tan diverses com la vela, el voleibol, el futbol, els escacs o el ciclisme— ha apostat per un enfocament pragmàtic. Aquí l’empoderament no és un eslògan, sinó una pràctica basada en la connexió.

La necessitat d’estar connectades és, precisament, el motor que les ha portat a estructurar-se al voltant de tres eixos clars: fer xarxa per evitar l’aïllament, visibilitzar el talent femení per crear referents i, sobretot, passar a l’acció. L’associació vol fugir de la retòrica i intervenir de manera directa en la direcció esportiva i la formació de futures líders. L’objectiu és trencar amb estereotips de gènere i impulsar un model de lideratge inclusiu, però també estratègic i competitiu.

Dones en Joc adopta una actitud proactiva i desvictimitzada, enfocant tots els seus esforços en el full de ruta per als propers anys. L’objectiu és que qualsevol dona, independentment de la seva condició, tingui veu, vot i oportunitats igualitàries en clubs, federacions i institucions, tant públiques com privades. La formació serà una peça clau: tallers, programes i aliances orientades a dotar les professionals de les competències necessàries per accedir a les presidències i als espais on es prenen les grans decisions. El talent ja existeix i està preparat; el repte és desbloquejar un sistema que encara dificulta que aquest talent arribi a dalt de tot.

La presència en l’acte de presentació de l’esportista Berta Abellán, campiona del món de trial, com a ambaixadora del projecte, reforça aquesta visió transversal. En un entorn tan masculinitzat com el del motor, l’èxit d’Abellán demostra que les barreres es poden superar, però també és un recordatori que darrere de cada títol mundial hi ha d’haver una gestió sòlida que cregui en el projecte. L’associació vol que les nenes que avui miren les seves referents no només puguin imaginar-se competint, sinó també decidint el futur d’un club o d’una federació. Es tracta, en definitiva, de generar un nou imaginari on la dona no sigui l’excepció en els òrgans de poder, sinó la norma.

L’acte també va ser un punt de trobada de dones referents del sector. Entre les assistents hi van destacar figures clau com Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC i directora general adjunta d’EPI Industries; Isabel Pérez, secretària general de la UFEC, o Raquel Albiol, diputada de Feminisme i Igualtat de la Diputació de Barcelona, entre altres representants d’institucions i federacions esportives catalanes. La seva presència referma que la transformació del lideratge esportiu és un compromís compartit per tota la indústria.

Més que una associació, Dones en Joc és un indicador de canvi. Un canvi social imparable que reclama que la revolució viscuda en el camp de joc es traslladi també als despatxos. Amb el suport de figures rellevants del sector i una cúpula directiva compromesa, el projecte aspira a convertir-se en un agent transformador del sistema esportiu català. El camí que s’inicia ara no només busca el benefici de les dones directives, sinó la millora de la indústria de l’esport, fent-la més diversa, professionalitzada i, per sobre de tot, liderada amb una visió de futur on el gènere no sigui un límit, sinó un valor afegit.