Opinió

Dos madurs amb les piles posades

Una frase que potser (només potser) els presentadors ens agraeixen als qui participem en les seves tertúlies és aquella de “jo d’això no en sé”. Acostuma a anar lligada a algun debat sobrevingut d’última hora, no necessàriament relacionat amb l’actualitat política. Jo soc dels qui la conjuga sense problema, tot i que he d’admetre que, malgrat el relat oficial, no sempre el conductor del programa rep aquest acte de sinceritat (i de responsabilitat) amb gran alegria. Però cal fer-lo. També quan et plantes davant de la preparació d’una entrevista. I llavors, si ho fas així, tot flueix millor.

Passa molt millor, perquè és part del periodisme, descobrir nous mons, estudiant-los, informant-te’n i preguntant als qui en saben. És un goig, poder tenir persones que saben un pou d’un univers que t’és desconegut, totalment o en part, malgrat que puguin ser realitats que s’esdevenen a la cantonada de ca teu. És el cas d’un Circuit Barcelona-Catalunya que enguany fa trenta-tres anys que acull el Gran Premi de Fórmula 1 i d’un Trofeu Conde de Godó de tenis que aquest 2023 en fa setanta. 

Sumats, fan cent tres primaveres. I per a molts barcelonins com un servidor, segurament han format part, sobretot, d’un fons de pantalla en forma de collage de moltes coses, massa potser, per a dedicar-hi un bocí de la nostra dispersa atenció. Però no és així per a un circuit esportiu internacional ni per a ciutadans de molts punts del món, per exemple del nord d’Europa, per als quals els grans esdeveniments esportius són un motor de vida. I així és com l’Open Banc Sabadell i el Gran Premi de la Fórmula 1 també han esdevingut un motor de l’economia barcelonina i del conjunt del país.

Aquesta setmana, en les mítiques converses dels The New Barcelona – Moments Estel·lars, ens ho han explicat Xavier Pujol, CEO de l’Open Banc Sabadell, i Josep Lluís Santamaría, director del Circuit Barcelona-Catalunya.

En temps de Kings League, de pantalles i de la cultura de l’espectacle total aplicat arreu, també a l’esport, coincideixen tots dos en què la tecnologia està deixant notar la seva petja tant al Godó com a la Fórmula 1. El repte som tots, però especialment la joventut actual.

¿Com podem seguir ara el millor d’un partit a tres sets o carreres de cotxes que potser seguirem des de la gespa d’un circuit com el de Montmeló? Doncs en multipantalla i amb la sensació que, fent-ho, s’experimentaran un munt de coses, pista a banda, amb l’excusa d’un gran esdeveniment esportiu. 

Enguany, els qui s’acostin al Reial Club de Tenis de Barcelona o al Circuit de Barcelona-Catalunya trobaran novetats immersives, d’aquelles que mostren com els grans esdeveniments esportius que ja acumulen dècades també se saben posar les piles.

Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify Youtube.

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Opinió

Semifinals al Godó

Un rus contra un serbi, això és l’única cosa que sé. El nom del rus,…

20 d'abril de 2026
  • Opinió

La ciència com a inversió social a les empreses

La investigació científica a Espanya es troba en una cruïlla en què l’excel·lència acadèmica i…

20 d'abril de 2026
  • Business and Talent

Tattoox: Sant Jordi, aquesta vegada, es queda a la pell

L’estudi proposa un flash day a Barcelona on roses, llibres i dracs es transformen en…

20 d'abril de 2026
  • Good News Barcelona

La passió pels llibres a través de la pantalla: l’aposta pels ‘booktokers’

L'agència Lenke es llança als creadors de contingut literaris, com a pionera a especialitzar-se en…

20 d'abril de 2026
  • El Bar del Post

Beatriz Mínguez de Molina: Endinsar-se en diferents mars

Per a ella, tot va començar a l'aigua. “Cada estiu, amb el meu pare naveguem…

18 d'abril de 2026
  • Opinió

Beethoven-Albertí

Xavier Albertí es transforma en Beethoven per reivindicar un teatre de revolucionària dignitat

18 d'abril de 2026