Opinió

El bon negoci de les escoles de negocis

Per obrir curs de Moments Estel·lars a CASA SEAT, hem fet possible un interessantíssim diàleg amb l’IESE, la degana de les escoles de negocis a Barcelona i històricament la millor posicionada dins l’àmbit de les privades, i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), la puntera d’entre les escoles vinculades a una universitat pública, segons les principals acreditacions i rànquings. Un sector que cal conjugar el plural.

Aquestes escoles formen part d’un ecosistema formatiu que a Barcelona és ric en qualitat i quantitat, però que encara ho podria ser més si la ciutat vol ser un veritable hub, un centre potent de captació de talent. Ho va defensar així José Manuel Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, que recordava com en altres ciutats del món són centenars, en alguns casos, les escoles de negocis que posen al mapa del dinamisme econòmic i formatiu la comunitat que les acull.

A Barcelona n’hi ha unes quantes, i això, segons Martínez-Sierra, “té molt a veure amb la idiosincràsia de la societat catalana” i el seu tarannà emprenedor. N’hi ha que sempre veuran la paraula negoci amb una connotació negativa, però no sembla que formin part del carril central d’una ciutadania catalana i barcelonina que veu en el fer negocis un sinònim de progrés individual i col·lectiu.

“A Madrid, fem funcionaris; aquí, es fan empreses”, va dir el líder de la UPF-BSM, qui per cert és madrileny, fa pocs anys que viu i treballa a Catalunya, i parla un català fluït que recorda que va començar a practicar tot escoltant tertúlies radiofòniques. Geni i figura.

I també Utgés caracteritza molt l’esperit d’un sector que no s’atura i que sempre té posada la mirada en les opcions de millora per als estudiants, per a la seva comunitat educativa i per a la societat que n’acull el projecte: “Quan estàs competint en primera divisió i vols guanyar la Champions, necessites invertir”. Més clar, l’aigua.

Martínez-Sierra va reblar el missatge: “És una qüestió de diners i de normativa”. I és que la normativa estatal i els recursos que aboquen les institucions públiques poden millorar encara molt, per acomboiar bé un sector privat que ja fa molt d’esforç en atraure (i mirar de retenir) talent de professionals d’arreu, per exemple a la capital catalana. Ajudar-hi com cal seria un bon negoci per a la ciutat, per al país, per als qui hi vivim. 

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Good News Barcelona

Els certàmens amb més visitants de Fira de Barcelona entre 1999 i 2024

Consolidada com a actor essencial per a l'economia de Catalunya, la Fira de Barcelona reuneix…

14 de juny de 2025
  • El Bar del Post

Alexandre Escrivà: La crida de les lletres

“Des de la pandèmia escric gairebé cada dia de la meva vida”. L'escriptor i músic…

14 de juny de 2025
  • Good News Barcelona

L’impacte del Mobile 2025 supera els 560 milions i 13.000 llocs de treball

La GSMA calcula que l'impacte del congrés des de la seva arribada a Catalunya ha…

14 de juny de 2025
  • Opinió

El Pare Coratge i els seus fills (se’n van de rave)

Malgrat els seus excessos i incongruències, 'Sirât' ha retornat el cinema al terreny frondós de…

13 de juny de 2025
  • Opinió

22@: el pulmó de la Barcelona tecnològica

Què fa de Barcelona una de les ciutats més apreciades a tot el món? L'arquitectura,…

13 de juny de 2025
  • Professionals

La llibretera romana

Enmig de novetats i clàssics d’escriptores i escriptors del seu país, la Cecilia Ricciarelli ha…

13 de juny de 2025