Opinió

El bon negoci de les escoles de negocis

Per obrir curs de Moments Estel·lars a CASA SEAT, hem fet possible un interessantíssim diàleg amb l’IESE, la degana de les escoles de negocis a Barcelona i històricament la millor posicionada dins l’àmbit de les privades, i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), la puntera d’entre les escoles vinculades a una universitat pública, segons les principals acreditacions i rànquings. Un sector que cal conjugar el plural.

Aquestes escoles formen part d’un ecosistema formatiu que a Barcelona és ric en qualitat i quantitat, però que encara ho podria ser més si la ciutat vol ser un veritable hub, un centre potent de captació de talent. Ho va defensar així José Manuel Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, que recordava com en altres ciutats del món són centenars, en alguns casos, les escoles de negocis que posen al mapa del dinamisme econòmic i formatiu la comunitat que les acull.

A Barcelona n’hi ha unes quantes, i això, segons Martínez-Sierra, “té molt a veure amb la idiosincràsia de la societat catalana” i el seu tarannà emprenedor. N’hi ha que sempre veuran la paraula negoci amb una connotació negativa, però no sembla que formin part del carril central d’una ciutadania catalana i barcelonina que veu en el fer negocis un sinònim de progrés individual i col·lectiu.

“A Madrid, fem funcionaris; aquí, es fan empreses”, va dir el líder de la UPF-BSM, qui per cert és madrileny, fa pocs anys que viu i treballa a Catalunya, i parla un català fluït que recorda que va començar a practicar tot escoltant tertúlies radiofòniques. Geni i figura.

I també Utgés caracteritza molt l’esperit d’un sector que no s’atura i que sempre té posada la mirada en les opcions de millora per als estudiants, per a la seva comunitat educativa i per a la societat que n’acull el projecte: “Quan estàs competint en primera divisió i vols guanyar la Champions, necessites invertir”. Més clar, l’aigua.

Martínez-Sierra va reblar el missatge: “És una qüestió de diners i de normativa”. I és que la normativa estatal i els recursos que aboquen les institucions públiques poden millorar encara molt, per acomboiar bé un sector privat que ja fa molt d’esforç en atraure (i mirar de retenir) talent de professionals d’arreu, per exemple a la capital catalana. Ajudar-hi com cal seria un bon negoci per a la ciutat, per al país, per als qui hi vivim. 

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Ecosistema emprenedor

El Barcelona Contech Hub impulsa la tecnologia en la construcció amb mirada internacional

El 'hub' agrupa 70 membres que inclouen des de grans corporacions a 'startups', que ara…

18 d'agost de 2025
  • Opinió

Reciclar a la ciutat

Ha mort Javier Rui-Wamba Martija, fundador de la consultora d'enginyeria Esteyco, i n’he llegit uns…

18 d'agost de 2025
  • Good News Barcelona

Nepalí de naixement, catalana d’adopció

Chandra Kala va aterrar a Barcelona fa vint-i-set anys, venia d’un orfenat de Katmandú, on…

18 d'agost de 2025
  • Good News Barcelona

Fora de quadre: el sector Prim i els seus futurs fantasmes urbanístics

La futura estació de La Sagrera inclourà una transformació urbana amb 15.000 habitatges nous

16 d'agost de 2025
  • Opinió

A Gràcia, més tiradors de cervesa!

L’Ajuntament prohibeix als baristes de Gràcia la disposició de tiradors de cervesa a l’exterior dels…

16 d'agost de 2025
  • Good News Barcelona

Els ‘rebesavis’ de l’aeroport de Barcelona

Globus i Setmana Aèria de 1910: Passió pel vol a la ciutat

15 d'agost de 2025