Opinió

El bon negoci de les escoles de negocis

Per obrir curs de Moments Estel·lars a CASA SEAT, hem fet possible un interessantíssim diàleg amb l’IESE, la degana de les escoles de negocis a Barcelona i històricament la millor posicionada dins l’àmbit de les privades, i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), la puntera d’entre les escoles vinculades a una universitat pública, segons les principals acreditacions i rànquings. Un sector que cal conjugar el plural.

Aquestes escoles formen part d’un ecosistema formatiu que a Barcelona és ric en qualitat i quantitat, però que encara ho podria ser més si la ciutat vol ser un veritable hub, un centre potent de captació de talent. Ho va defensar així José Manuel Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, que recordava com en altres ciutats del món són centenars, en alguns casos, les escoles de negocis que posen al mapa del dinamisme econòmic i formatiu la comunitat que les acull.

A Barcelona n’hi ha unes quantes, i això, segons Martínez-Sierra, “té molt a veure amb la idiosincràsia de la societat catalana” i el seu tarannà emprenedor. N’hi ha que sempre veuran la paraula negoci amb una connotació negativa, però no sembla que formin part del carril central d’una ciutadania catalana i barcelonina que veu en el fer negocis un sinònim de progrés individual i col·lectiu.

“A Madrid, fem funcionaris; aquí, es fan empreses”, va dir el líder de la UPF-BSM, qui per cert és madrileny, fa pocs anys que viu i treballa a Catalunya, i parla un català fluït que recorda que va començar a practicar tot escoltant tertúlies radiofòniques. Geni i figura.

I també Utgés caracteritza molt l’esperit d’un sector que no s’atura i que sempre té posada la mirada en les opcions de millora per als estudiants, per a la seva comunitat educativa i per a la societat que n’acull el projecte: “Quan estàs competint en primera divisió i vols guanyar la Champions, necessites invertir”. Més clar, l’aigua.

Martínez-Sierra va reblar el missatge: “És una qüestió de diners i de normativa”. I és que la normativa estatal i els recursos que aboquen les institucions públiques poden millorar encara molt, per acomboiar bé un sector privat que ja fa molt d’esforç en atraure (i mirar de retenir) talent de professionals d’arreu, per exemple a la capital catalana. Ajudar-hi com cal seria un bon negoci per a la ciutat, per al país, per als qui hi vivim. 

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Creativitat

Barcelona, protagonista als Premis Mies van der Rohe amb dos edificis com a finalistes

Quatre obres signades per equips catalans figuren entre els 40 projectes que opten al principal…

9 de gener de 2026
  • Hotels amb historia

Hotel España, de fonda vuitcentista a icona modernista

Quan Domènech i Montaner, Casas i Arnau van treballar per fer atractiva l’hoteleria barcelonina

9 de gener de 2026
  • Barcelona Futur

La modernitat a uns tinglados de 1965

Arrenquen les obres del Blue Tech Port al port de Barcelona

9 de gener de 2026
  • Opinió

Les ciutats i la nova economia de la seguretat

En un món cada cop més incert, el municipalisme serà la garantia d’una veritable economia…

9 de gener de 2026
  • Good News Barcelona

Onze fites (i un interrogant) que marcaran l’agenda de Barcelona el 2026

Capital Mundial de l’Arquitectura, Any Gaudí, grans congressos, música, esport i un calendari polític que…

8 de gener de 2026
  • Opinió

Biaix de supervivència

Amb el pas dels anys, si mirem enrere, veurem que ens hem passat un munt…

8 de gener de 2026