Opinió

El bon negoci de les escoles de negocis

Per obrir curs de Moments Estel·lars a CASA SEAT, hem fet possible un interessantíssim diàleg amb l’IESE, la degana de les escoles de negocis a Barcelona i històricament la millor posicionada dins l’àmbit de les privades, i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), la puntera d’entre les escoles vinculades a una universitat pública, segons les principals acreditacions i rànquings. Un sector que cal conjugar el plural.

Aquestes escoles formen part d’un ecosistema formatiu que a Barcelona és ric en qualitat i quantitat, però que encara ho podria ser més si la ciutat vol ser un veritable hub, un centre potent de captació de talent. Ho va defensar així José Manuel Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, que recordava com en altres ciutats del món són centenars, en alguns casos, les escoles de negocis que posen al mapa del dinamisme econòmic i formatiu la comunitat que les acull.

A Barcelona n’hi ha unes quantes, i això, segons Martínez-Sierra, “té molt a veure amb la idiosincràsia de la societat catalana” i el seu tarannà emprenedor. N’hi ha que sempre veuran la paraula negoci amb una connotació negativa, però no sembla que formin part del carril central d’una ciutadania catalana i barcelonina que veu en el fer negocis un sinònim de progrés individual i col·lectiu.

“A Madrid, fem funcionaris; aquí, es fan empreses”, va dir el líder de la UPF-BSM, qui per cert és madrileny, fa pocs anys que viu i treballa a Catalunya, i parla un català fluït que recorda que va començar a practicar tot escoltant tertúlies radiofòniques. Geni i figura.

I també Utgés caracteritza molt l’esperit d’un sector que no s’atura i que sempre té posada la mirada en les opcions de millora per als estudiants, per a la seva comunitat educativa i per a la societat que n’acull el projecte: “Quan estàs competint en primera divisió i vols guanyar la Champions, necessites invertir”. Més clar, l’aigua.

Martínez-Sierra va reblar el missatge: “És una qüestió de diners i de normativa”. I és que la normativa estatal i els recursos que aboquen les institucions públiques poden millorar encara molt, per acomboiar bé un sector privat que ja fa molt d’esforç en atraure (i mirar de retenir) talent de professionals d’arreu, per exemple a la capital catalana. Ajudar-hi com cal seria un bon negoci per a la ciutat, per al país, per als qui hi vivim. 

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Gastronomia

Sota la bola de miralls de La Paloma: la festa de la restauració barcelonina

"Hi ha tres gremis a Barcelona que són capaços de paralitzar o mobilitzar la ciutat:…

11 de març de 2026
  • Professionals

“Invertir en salut femenina no és apostar per un nínxol, és una necessitat urgent”

“El talent no té gènere, però les oportunitats sovint sí que el tenen”. Amb aquest…

11 de març de 2026
  • Baco Boca

Mayura celebra el seu 20è aniversari a Barcelona amb una carta especial inspirada al Holi

L'emblemàtic restaurant indi de l'Eixample commemora dues dècades de trajectòria amb plats inspirats en el…

11 de març de 2026
  • Opinió

El 30% de res

En els darrers 10 anys hem assistit atònits a una bateria de regulacions que buscaven…

11 de març de 2026
  • Imatges

Dos edificis, un MNAC i una llum renovada: l’ampliació que transformarà Montjuïc

Amb l’objectiu de sumar més de 22.000 metres quadrats d’espai expositiu, el MNAC connectarà el…

10 de març de 2026
  • Creativitat

Elisava, 65 anys dissenyant Barcelona: d’escola pionera a facultat global

El centre enceta una nova etapa ampliant-se a tocar de La Rambla, per donar més…

10 de març de 2026