Opinió

El bon negoci de les escoles de negocis

Per obrir curs de Moments Estel·lars a CASA SEAT, hem fet possible un interessantíssim diàleg amb l’IESE, la degana de les escoles de negocis a Barcelona i històricament la millor posicionada dins l’àmbit de les privades, i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), la puntera d’entre les escoles vinculades a una universitat pública, segons les principals acreditacions i rànquings. Un sector que cal conjugar el plural.

Aquestes escoles formen part d’un ecosistema formatiu que a Barcelona és ric en qualitat i quantitat, però que encara ho podria ser més si la ciutat vol ser un veritable hub, un centre potent de captació de talent. Ho va defensar així José Manuel Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, que recordava com en altres ciutats del món són centenars, en alguns casos, les escoles de negocis que posen al mapa del dinamisme econòmic i formatiu la comunitat que les acull.

A Barcelona n’hi ha unes quantes, i això, segons Martínez-Sierra, “té molt a veure amb la idiosincràsia de la societat catalana” i el seu tarannà emprenedor. N’hi ha que sempre veuran la paraula negoci amb una connotació negativa, però no sembla que formin part del carril central d’una ciutadania catalana i barcelonina que veu en el fer negocis un sinònim de progrés individual i col·lectiu.

“A Madrid, fem funcionaris; aquí, es fan empreses”, va dir el líder de la UPF-BSM, qui per cert és madrileny, fa pocs anys que viu i treballa a Catalunya, i parla un català fluït que recorda que va començar a practicar tot escoltant tertúlies radiofòniques. Geni i figura.

I també Utgés caracteritza molt l’esperit d’un sector que no s’atura i que sempre té posada la mirada en les opcions de millora per als estudiants, per a la seva comunitat educativa i per a la societat que n’acull el projecte: “Quan estàs competint en primera divisió i vols guanyar la Champions, necessites invertir”. Més clar, l’aigua.

Martínez-Sierra va reblar el missatge: “És una qüestió de diners i de normativa”. I és que la normativa estatal i els recursos que aboquen les institucions públiques poden millorar encara molt, per acomboiar bé un sector privat que ja fa molt d’esforç en atraure (i mirar de retenir) talent de professionals d’arreu, per exemple a la capital catalana. Ajudar-hi com cal seria un bon negoci per a la ciutat, per al país, per als qui hi vivim. 

Compartir
Publicado por
Toni Aira

Artículos recientes

  • Opinió

El mecenatge i les coses que ens fan millors

La legislació vigent en matèria de mecenatge és la història d’una cadena de transmissió que,…

8 d'octubre de 2025
  • Professionals

Gabriel de Mariscal (Llet Nostra): “El mecenatge no és una despesa, sinó una responsabilitat”

Convençut que el mecenatge pot transformar la societat, el director general de Llet Nostra aposta…

8 d'octubre de 2025
  • Good News Barcelona

“Bizbarcelona posa a l’abast dels actors econòmics els recursos clau per a la competitivitat”

The New Barcelona Post conversa amb Lorenzo di Pietro, director general de Barcelona Activa, principal…

8 d'octubre de 2025
  • Good News Barcelona

El sector social mira les empreses a la recerca d’aliances més enllà del finançament

Entitats del tercer sector treballen amb el teixit empresarial per generar sinergies estratègiques que multipliquin…

8 d'octubre de 2025
  • Good News Barcelona

Jèssica Celda Rescalvo: “Hem de cohesionar la societat, trobar-li el sentit i l’ànima”

La Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya es va crear el 2003 per representar…

8 d'octubre de 2025
  • Opinió

Més de 30 anys impulsant el compromís social

El mecenatge és una manera de donar suport a activitats culturals, científiques o socials; una…

7 d'octubre de 2025