El Liceu reuneix els seus Mèdici

El Gran Teatre del Liceu va viure, el passat divendres 7 de novembre, una vetllada d’aquelles que queden gravades en la memòria col·lectiva. “La Nit del Liceu i l’Empresa” va convertir l’escenari del teatre en un espai de trobada excepcional entre cultura i teixit empresarial, una celebració compartida que va transcendir el protocol per esdevenir un homenatge sincer a la col·laboració, la visió i el compromís.

L’acte va reunir representants institucionals i empresarials de primer nivell, començant per Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball; Josep Maria Carreté, secretari general de Cultura; i Ma. Eugènia Gay, Segona Tinent d’Alcaldia de Barcelona. Els van acompanyar, entre molts d’altres, figures influents del món econòmic i cultural com Tomás Muniesa (CaixaBank), Josep Oliu (Fundació Banc Sabadell), José Manuel Casas (Telefónica), Sonia Colomar (Santander), Rafael Chueca (Fundació “la Caixa”), Jordi García Tabernero (Naturgy), Anna Orti (Indra) Javier de Antonio Oña (MMT), Ignasi de las Heras (Mapfre), M. Pilar Fernández Bozal (EY), Elena Fort (Futbol Club Barcelona), Immaculada Amat i Guifré Homedes (Amat Immobiliaris),  Teresa Gracia-Milà (Cercle d’Economia), Salvador García-Ruiz (Telefónica), Jaume Gramona (Gramona), Llucià Homs (Fundació Salvat), Sr. Juanjo Llopis (Caixa d’Enginyers), Miquel i Sílvia Martí (Fundació Moventia), Sonia Mulero (Fundació Banc Sabadell), Eva Valenzuela (AENA), Raimon Ripoll (Deloitte) o Ricardo Rodrigo (RBA). Un mosaic impressionant de lideratge i sectors que reflecteix la transversalitat del compromís amb la cultura. Tots ells van donar forma a una nit que, per densitat de talent i compromís, va tenir un caràcter únic.

Un escenari convertit en saló de celebració

La invitació ja ho avançava: seria una vetllada “molt especial”, un moment de retrobament i de reconeixement a les empreses que han donat suport al Liceu en els darrers anys i a les que s’hi han incorporat recentment. En un any que commemora el 25è aniversari del Petit Liceu, la trobada prenia també el simbolisme de celebrar un projecte educatiu fonamental per al futur del Teatre.

El sopar va tenir lloc a l’escenari mateix, un espai que el director general del Liceu, Valentí Oviedo, va descriure com “sagrat”, recordant que allà s’hi aixeca el teló per mostrar al món talent, imaginació i creativitat. En el seu discurs —fet des del centre de la taula a l’estil d’un casament— Oviedo va establir un pont entre passat, present i futur, recordant que els creadors són qui “donen llum i imaginen noves realitats que ens ajuden a la resta a descobrir quins camins seguir”. I ho va fer amb un paral·lelisme evocador: sense Händel no hi hauria Mozart, sense Mozart potser no hi hauria Beethoven; sense Debussy, Falla o Bizet, no tindríem els creadors contemporanis que avui impulsen la cultura. “Sense tots ells”, va afegir amb un somriure, “molt probablement tampoc tindríem Rosalía”.

La seva reflexió sobre el paper de la creativitat humana en temps d’intel·ligència artificial va ressonar entre els assistents: un recordatori que la tecnologia pot acompanyar, però no substituir la sensibilitat, la curiositat i l’esperit creador.

La veu del mecenatge: un pont entre generacions

La presidenta del Consell de Mecenatge, Helena Guardans, va aportar un to humà i inspirador a la nit. Rememorant el renaixement del Liceu l’any 1999, va subratllar la força d’aquell “gest de confiança i compromís amb la ciutat” que va unir persones, institucions i empreses. Les seves paraules van reivindicar el mecenatge com a motor de cohesió social, de futur i d’excel·lència: “Som hereus d’un gest de confiança i, alhora, sembradors de futur”.

Va recordar que el Liceu és “molt més que un teatre: és un espai on la tradició i la innovació dialoguen”, un punt de trobada on la cultura té la capacitat de transformar, obrir horitzons i emocionar, sessió rere sessió.

Una nit que marca camí

La vetllada, cuidada al detall per l’equip de mecenatge del Liceu, liderat per Helena Roca, va servir també per reforçar la visió de futur del Liceu (la institució amb més capacitat de mecenatge del país): un futur declarat com a internacional, obert a nous públics, més avançat tecnològicament i fidel als valors humanistes que han marcat la seva història.

Des de la Presidència de la Fundació, Salvador Alemany va expressar l’agraïment a tots els mecenes i empreses, destacant que el suport dels assistents “traspassa les portes del Gran Teatre i esdevé una aposta per la cultura i per la ciutat”. En aquest sentit, el conseller Miquel Sàmper va voler reivindicar el paper dels empresaris en la construcció i suport de la cultura. I va posar el Liceu com a un dels grans referents de la col·laboració entre el món públic i la força del sector privat.

Una nit memorable, un esperit compartit

El sopar va transcórrer amb elegància i complicitat entre els convidats. I, també, amb una mica de competició, ja que l’organització va reptar als assistents a encertar 5 peces musicals òperes clàssiques.

En aquest ambient privilegiat, envoltats d’art i d’història, el missatge fou clar: el Liceu continua sent una institució viva, oberta i ambiciosament connectada amb el seu temps.

La Nit del Liceu i l’Empresa no va ser només una celebració, sinó un recordatori del poder transformador de la cultura quan empreses, institucions i creadors caminen junts. Una nit memorable que confirma, un cop més, que el Liceu no només fa història: el Liceu la inspira.