El meu no!

Oi, oi. Gràcia semblava el Summercase. Ampolles de ginebra, per terra, buides, al costat de les ampolles, també buides, de tres quarts de tònica. Aquelles ampolles de plàstic que hom compra quan preveu que farà molts gintònics i que, per tant, se l’acabarà, perquè ja se sap; la tònica oberta, a la nevera, al final acaba perdent el gas. I gots de plàstic, buits, també, amb una rodanxa de llimona a dins. El botelló-tender, que és el barman del botelló, s’ho va treballar…

La temperatura de les dues nits del cap de setmana, el primer sense toc de queda després de mesos, val a dir que era meravellosa. Hi havia restaurants oberts la nit de diumenge i qui no ho havia previst no trobava taula. La platja era plena de joves en rotllana que menjaven patates fregides, fumaven i bevien. Alguns, s’havien endut llumetes d’aquestes que venen als basars i que funcionen amb piles.

Però avui hi ha altres rotllanes. Rotllanes d’adults a la porta de l’institut, al costat de la màquina del cafè de la feina, a les terrasses dels bars: “El meu no, el meu no va fumar ni va beure, perquè no li agrada”, dius tu. “A casa ja li hem dit: si ho vols provar, prova-ho amb nosaltres, però ens diu que no, que els seus amics sí que fumen i beuen, però ell no”. I la teva amiga diu: “Ja sí, la meva tampoc. La meva és la única de la colla que no ha provat els porros, els altres, tots. Ella diu que no vol. I no li agrada l’alcohol”. I el teu amic, fa: “Ni les meves. La gran ho va provar i no li va agradar. I la petita diu que no vol, que ja sap que l’alcohol no permet que el cervell es desenvolupi. I que si un dia prova un porro m’ho dirà”.

I a totes, a totes les rotllanes d’avui hi ha adults que diuen “El meu no”. I tenen raó, segur, perquè jo també la tinc. El seu no és. Són sempre els dels altres.