El restaurant de la Font del Gat, més a prop de la reobertura

La muntanya de Montjuïc està més prop de recuperar un dels seus racons més emblemàtics i singulars. Els barcelonins —i visitants— podran tornar a contemplar la ciutat des de la terrassa del restaurant de La Font del Gat, tancat l’any 2020 arran de la pandèmia. L’Ajuntament ha tret a licitació la cessió d’ús per a l’explotació de l’establiment, que reobrirà previsiblement durant el 2024.

La licitació arriba després que l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), responsable de la gestió d’aquest espai, impulsés la rehabilitació de l’edifici que alberga el restaurant, que disposarà de gairebé 100 metres quadrats d’espai interior i de 240 metres quadrats de terrassa. És obra de Josep Puig i Cadafalch i està integrat, gairebé amagat, als jardins de Laribal. Els treballs van començar al setembre, i està previst que acabin a finals de 2023.

Quan acabi l’adequació exterior de l’immoble i la posterior millora de l’interior, podrà reobrir el restaurant, que retornarà a la vida un dels miradors gastronòmics més singulars de la ciutat. I tot sota l’atenta i impertorbable mirada del felí que dona nom a l’indret. Aquest assortidor amb forma de cap de gat, del qual brolla aigua des de fa un segle, no es modificarà amb la restauració. 

Un cop acabada la rehabilitació exterior, haurà d’adequar-se l’interior de l’edifici, amb unes obres que dependran de l’operador que s’adjudiqui el restaurant

La reforma de l’edifici se centra en la reparació de la façana de l’immoble i el seu jardí principal, i compta amb un pressupost d’uns 470.900 euros. L’estudi Feu Godoy Arquitectes s’encarrega de la rehabilitació de l’exterior de l’edifici, construït el 1918. Els treballs s’estan ultimant, i han inclòs la substitució del paviment, la reparació d’una coberta que havia cedit, la restauració de la façana i la instal·lació d’un ascensor, entre altres millores.

Emblema del noucentisme

Les obres recuperaran un immoble modernista que, enclavat als jardins de Laribal, representa un emblema del noucentisme. El seu espai verd connecta la muntanya amb l’asfalt del passeig de Santa Madrona des que el van projectar Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí per l’Exposició Internacional de 1929.

Un cop acabada la rehabilitació exterior, haurà d’adequar-se l’interior de l’edifici, amb unes obres que dependran de l’operador que s’adjudiqui el restaurant. La durada prevista d’aquests treballs serà d’uns quatre mesos, tal com indica la licitació publicada per B:SM. El contracte té un valor estimat de 22.800 euros, i estableix que l’espai se cedirà durant una dècada (amb un import de licitació total sense impostos de 228.000 euros), amb la possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. El termini de presentació d’ofertes finalitza el pròxim 5 de desembre.

Així doncs, encara no està tancada la data exacta en la qual podrà reobrir l’establiment. També és una incògnita quina oferta gastronòmica plantejarà el nou operador, que es revelarà amb la resolució del concurs. Està per veure si el nou operador manté l’aposta de cuina catalana tradicional alhora que moderna que oferia el local fins al seu tancament per la Covid-19.

Els canvis en l’oferta gastronòmica són un element variable davant un escenari immutable. Figuri el que figuri a la carta, el restaurant mantindrà el seu plat estrella: omplir-se el pap amb vistes a la ciutat. I fer-ho mentre s’entona Marieta de l’ull viu i es pregunta si la font de la cançó és la mateixa Font del Gat. Amb la ciutat als peus, el restaurant es prepara per a la seva segona vida, escurçant distàncies respecte a les set vides del felí esculpit.