Angostura

Elagetebeiquplus

Llegeixo aquesta notícia a la premsa: “Els drets LGTBIQ+ desafien a l’Església de Francesc”. Ho llegeixo en veu alta. “Elagetebeiplus”.

La paraula gai (alegre) va ser creada per la comunitat (gai) de San Francisco, per distingir-la orgullosament d’homosexual (creada al segle XIX per designar el que es considerava una “patologia”). La paraula és curta i ha fet fortuna en la majoria de llengües. I tot i que va ser inventada per incloure gais i lesbianes, queda clar que a la pràctica no és així. I per tant aquí, ben aviat, vam parlar del col·lectiu de gais i lesbianes. I del dia de l’orgull gailèsbic.

Recordo molt —perquè em feia molta gràcia—que la meva àvia per designar el meu amic, que era gai, sempre deia: “Aquest xicot és gailèsbic”. També deia “home sexual”. M’ho vaig copiar pel personatge d’un llibre. Sense saber-ho, la dona feia una cosa que fan tots els parlants de totes les llengües. Dotar de significat allò que, en aparença, no en té. La font del Retor, a la boca de diverses generacions d’àvies com la meva, acabarà convertint-se en “la font del rector”.

Fins fa quatre dies vam dir-ne elagetebei. Lesbià, gai, trans, bisexual i intersexual. És una paraula llarga i això s’ha de tenir en compte, perquè d’aquesta paraula —per desgràcia— n’han de sortir altres paraules com elagetebeifòbia o elagetebeifòb (l’equivalent d’homòfob). Com que aquest acrònim va voler ser molt específic i no pas generalista, el resultat és que no n’és prou i ara en diem Elagetebeiquplus.

La ‘qu’ vol dir queer i el plus inclou els no inclosos. Dir elagetebeiquplusfòbia és possible. Elagetebeiquplusfob més complicat, però de cap manera impossible. Dubto sobre si la ‘o’ de ‘fob’ s’hauria de pronunciar com una ‘u’, com quan diem “homòfob”. Els escriptors, davant de noves paraules, sempre pensem si les farem servir, si perduraran, si seran fàcils de llegir (acrònims amb majúscules ens fan sempre por). El resultat, com sempre, el donen els parlants. Com en diuen al carrer d’aquesta llarga paraula? “El col·lectiu”. I tots ho entenem. I del dia per a reivindicar aquest col·lectiu? “El dia de l’orgull”.

 

Compartir
Publicado por
Empar Moliner

Artículos recientes

  • La Punyalada

Llegiu teatre!

El director Ferran Utzet reanima Ciutat Vella amb la llibreria Jàssera, íntegrament dedicada a textos…

4 d'abril de 2026
  • El Bar del Post

Roger Bastida: Atent a les finestres que es van obrint

“Crec que cada cosa que a hom li passa en la vida acaba tenint una…

4 d'abril de 2026
  • Good News Barcelona

Helena Guardans: “Hi ha una gran diferència entre picar pedra o construir una catedral”

Barcelona no sempre ha sabut explicar-se a si mateixa. Però hi ha trajectòries que, més…

3 d'abril de 2026
  • Opinió

Barcelona no necessita més botigues, necessita millors decisions

No és el que fas, és com decideixes fer-ho

3 d'abril de 2026
  • Good News Barcelona

La piscina on la diferència es torna norma

Barcelona ha tornat a consolidar-se com l’epicentre mundial de la natació adaptada amb la celebració…

3 d'abril de 2026
  • Hotels amb historia

Cotton House: el fil invisible que va teixir un hotel

Tres vides, un mateix fil: indústria, societat i hotel al cor de l’Eixample

3 d'abril de 2026