Elisava, 65 anys dissenyant Barcelona: d’escola pionera a facultat global

La Rambla està en obres i, de nou, es prepara per reinventar-se. A pocs metres, una de les seves institucions més actives també viu el seu propi moment de transformació: Elisava celebra els seus 65 anys de trajectòria obrint una nova etapa. Ho fa consolidada com a facultat universitària, amb recerca pròpia, projecció internacional i una ampliació que reforçarà la seva presència al centre de Barcelona.

La decisió de quedar-se a la Rambla no és casual ni només logística. “Podríem haver marxat, però per a nosaltres és identitari”, explica la degana, Cristina Taverner. En un moment en què moltes institucions opten per traslladar-se a nous pols universitaris, Elisava reafirma el seu compromís amb el centre. Tant és així que no només s’hi queda, sinó que creix: a partir de 2027 ampliarà les instal·lacions a Nou de la Rambla, en un edifici que suma 3.000 metres quadrats i que permetrà reforçar espais comuns i entorns de trobada per a l’alumnat: “No substitueix l’edifici actual de la Rambla, sinó que el complementa i amplia”.

Aquest serà un pas més en el creixement d’una escola de disseny que va néixer el 1960. En plena postguerra, la gestora cultural Maria Rosa Ferré va impulsar una escola de disseny amb una mirada insòlita per al seu temps: volia obrir noves oportunitats a dones i a perfils creatius que buscaven una formació moderna, amb una mirada cap la indústria i amb una forta base humanística. Aquella aposta pionera va situar Barcelona en el mapa del disseny contemporani a l’Estat, com rememora la que ara és la primera degana d’Elisava, i que abans en va ser-ne alumne i professora.

Aquest nou càrrec al capdavant d’Elisava és significatiu, ja que implica que ha deixat de ser escola adscrita per esdevenir facultat integrada a l’àmbit universitari —concretament, a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. El canvi, formalitzat fa cinc anys, no és només administratiu, sinó que comporta una estructura acadèmica pròpia, professorat amb trajectòria investigadora, generació de coneixement i una governança equiparable a la de qualsevol altra facultat universitària.

Barcelona, capital del disseny

La trajectòria d’Elisava és inseparable de la de Barcelona. La ciutat ha construït al llarg de dècades una identitat internacional associada al disseny, i institucions com Elisava hi han tingut un paper clau. Avui, Barcelona és una de les capitals europees amb més centres formatius especialitzats en disseny, un ecosistema que ha atret talent i inversió.

“El disseny modern a Espanya neix en part aquí”, defensa el director d’Elisava, Javier Peña. “Tenir una facultat com Elisava a Barcelona aporta valor estratègic a la ciutat.” Per a Peña, el principal impacte de la institució és el talent: més de 30.000 alumni han passat per les seves aules en 65 anys.

Actualment, cada any hi estudien entre 2.400 i 2.800 alumnes, repartits a parts similars entre graus i màsters. Els graus són majoritàriament de perfil nacional, mentre que als màsters el 70% de l’alumnat és internacional. Aquesta combinació permet que estudiants locals treballin en entorns altament diversos, una aposta deliberada per incorporar la mirada global dins les aules.

Però l’impacte no es mesura només en diplomes. Cada any, Elisava desenvolupa al voltant de 700 projectes amb empreses. La relació amb la indústria és intensa i diversa, des de grans marques fins a projectes amb empreses emergents o entitats socials. Un dels casos recents és el desenvolupament, conjuntament amb Mango, d’un nou material per a roba que incorpora un 65% de residu tèxtil i utilitza aglutinants compostables de baix impacte ambiental. El material s’ha testat en una botiga pilot a La Roca Village, i està en procés de patent.

Aquest tipus de col·laboracions impliquen directament l’alumnat. “Ens agrada dir que l’estudiant surt amb un expedient i amb un portafolis de projectes reals”, apunta Peña. Así, el contacte amb CEOs, equips de màrqueting o departaments tècnics forma part de l’experiència formativa.

Més enllà de la formació

Així, Elisava no es queda en la seva faceta formativa. Però va més enllà de les col·laboracions amb empreses, i també té una altra pota rellevant: la de la recerca. Actualment, la facultat desenvolupa prop de 40 projectes actius. És una dimensió relativament recent —l’àrea s’ha consolidat en els darrers sis anys— però ja forma part estructural del model. La línia més potent és la de biomaterials, amb investigacions centrades en nous materials sostenibles aplicables al producte, l’interiorisme o el benestar.

Aquest salt cap a la recerca és, segons la direcció, un dels grans diferencials respecte a altres centres de disseny. “No som només una escola professionalitzadora”, defensa Taverner. “Generem coneixement i l’apliquem a l’entorn.”

A aquesta dimensió s’hi suma la incubadora Elisava Impuls, que acompanya idees amb potencial empresarial detectades dins l’entorn acadèmic. Des de la seva creació, ha incubat una vintena de projectes, que inclouen iniciatives com la d’Unifit, plataforma digital que connecta estudiants universitaris, i Atom H2, projecte d’acumuladors d’energia basats en hidrogen.

Són proves que el disseny, entès en sentit ampli i interdisciplinari, pot traduir-se en impacte social i econòmic. “El disseny té la responsabilitat de millorar el món i el planeta”, remarca Peña. Aquesta vocació transformadora connecta amb l’origen humanista del centre i amb la seva voluntat de liderar la reflexió sobre els grans reptes contemporanis.

65 anys, 65 formes de celebrar

Elisava ha anat donant forma a la facultat que és ara i a les seves múltiples facetes al llarg de 65 anys. Per celebrar l’aniversari, ha previst 65 formes de commemorar-lo durant aquest any: exposicions, trobades, sopars, intervencions urbanes i un gran showcase dels projectes finals que implicarà l’entorn de la Rambla.

La voluntat és obrir-se encara més a la ciutat i celebrar no només el passat, sinó el potencial de futur. Quan les obres de la Rambla acabin i els nous espais de Nou de la Rambla estiguin en funcionament, la coincidència serà simbòlica: ciutat i facultat estrenaran etapa gairebé alhora, 65 anys després de l’aposta de Maria Rosa Ferré.