Els grans restaurants del 2025 (i els que vindran)

Escollir els millors restaurants d’un any mai no és fàcil. I menys en una ciutat on els projectes s’obren a ritme de vermut. Tot i així, hem reunit una tria d’espais que han marcat el 2025, que fan cuina amb identitat, que remouen tendències o que, per una raó o altra, són al centre de la conversa. Són llocs on es menja bé, però també on passen coses, on hi ha una mirada i una manera de fer que expliquen el moment de la ciutat.

Abans, però, t’expliquem què s’està coent i detallem algunes obertures que arribaran en els pròxims mesos i que ja desperten curiositat. Projectes que encara no han aixecat la persiana o tot just ho faran, però que ja generen ganes, rumors i reserves anticipades.

Els restaurants que vénen, els noms que manen

Un dels projectes que ja fan córrer el rum-rum del 2026 és Mineral, la nova aventura d’Oliver Peña i Cristina Losada a finals de febrer. Un espai petit, servei directe i una cuina radicalment personal, amb aquella sensibilitat que Peña fa servir com si fos una arma blanca, però fina. I, mentrestant, el xef tanca etapa a Teatro, que es transformarà en Orobianco Barcelona, amb Paolo Casagrande (tres estrelles a Lasarte) com a director gastronòmic.

També tornen a escena els germans Sergio i Javier Torres, que reprenen col·laboració amb Pantea Group després de l’èxit d’Eldelmar. A la primavera volen estrenar La Parada Torres al Mercat de Santa Caterina, una proposta que vol barrejar el seu segell amb el pols real del mercat i l’empenta d’un grup que els darrers anys s’ha posat seriós amb la cuina mediterrània.

El 2026 també portarà la reobertura d’Aürt, el projecte d’Artur Martínez. Torna amb ganes, amb ambició i amb el radar posat a les grans guies internacionals. També s’afegeix a Pizza x Chef, la iniciativa de Sartoria Panatieri que durant tot l’any convidarà xefs d’arreu a reinterpretar una recepta exclusiva, efímera i de temporada. Entre els noms ja confirmats hi ha Albert Adrià, Vicky Sevilla i el tàndem Juan Sahuquillo i Javier Sanz, entre d’altres.

I, per acabar d’arrodonir el mapa, Rafa Zafra prepararà una nova jugada a la Masia del Tibidabo. Un restaurant amb vistes, pensat per a grups i amb producte de proximitat i de temporada com a columna vertebral. El xef també acaba d’estrenar Hernández, de cuina tradicional catalana, al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, juntament amb el xef Gonzalo Hernández.

Altres obertures a tenir molt en compte

Ens fa especial il·lusió el nou projecte dels germans Alam. Un temple del taco al pastor, amb gringa, guacamole, tres llets en safata i quatre salses casolanes per triar el teu nivell de felicitat, a més d’una cocteleria seriosa. I els dimecres, dia de birria. El hype promet ser gran.

Una altra novetat rellevant serà Finca Nebot, que ocuparà l’espai que deixava Bajarí al Poblenou. A càrrec del grup No Hay Mañana, amb Leo Chechelnitskiy al capdavant, proposarà cuina catalana amb retorn als clàssics. I amb una idea que ens agrada especialment: la de tornar a posar el plat combinat al centre.

“La tendència de Time Out Market és clara: cuina directa, àgil i sense excés de floritures”

També obrirà les portes Super Auto, previst per al febrer, al mateix local on hi havia Auto Rosellón. Ronit Stern es manté fidel al seu esperit, amb una carta renovada i fresca, i la promesa de conservar l’essència d’un clàssic de l’Eixample. Al Maremagnum, el Time Out Market també ultima tres noves propostes. Encara no se saben tots els noms, però la tendència és clara: cuina directa, àgil i sense excés de floritures.

També cal tenir al radar Mercado Central, nova cevicheria al Poble-sec liderada pel xef Pablo Ortega; Bottega Bernacca, amb el xef català Gerard Barberan, que al Brasil va aconseguir estrella Michelin amb el japonès Kuro; i Cresta Negra, el nou projecte d’Omar Malpartida (Maymanta), centrat en el pollastre rostit a l’estil peruà.

Les millors apertures del 2025

A més de mirar les obertures que vénen, també val la pena fer balanç del 2025 amb una selecció dels restaurants que han sigut més rellevants. Hi destaquen projectes de xefs creatius que volen volar lliures, lluny de grans estructures. És el cas de Matteo Bertozzi amb Atipical, cuina amb enginy, tècnica i sensibilitat, i un dels menús de migdia més ben pensats de la ciutat. O de Carles Pérez de Rozas, que sorprèn amb Pompa, el seu petit local al carrer Séneca, ple de llibertat i criteri.

En aquest mateix impuls de canvi, Direkte ha fet el salt del racó de la Boqueria al carrer París i, sense perdre el pols, ja juga en mode restaurant amb totes les lletres. Arnau Muñío hi manté una carta directa i irreverent, amb ambició i inventiva. I Agreste Mar ha consolidat la seva etapa al Serras Barcelona, amb nous plats que fan de pont entre Itàlia i Catalunya, amb gust de viatge i de casa.

Si baixem al Raval, el 2025 també ha deixat una obertura molt necessària. Arraval obre portes com una rara avis de barri, catalana i urbana, amb espècies i guisats que viatgen però sempre acaben tornant a casa. Una tradició inventada que també practiquen a Franca, que consolida una cuina catalana amb mirada contemporània, sense guions ni cotilles.

I si la cuina catalana ha estat un relat transversal, es nota en llocs com Finorri, que fa pont entre territori, plat popular i una elegància sense intensitats. O en Bornès, que agafa la cuina de sempre i la posa a córrer una mica, sense perdre-la pel camí. En aquest mateix terreny, Casa Fiero continua sent una aposta segura, amb còctels creatius i una energia que fa tornar. I en una línia més clàssica, Fonda Balmes i Melós també han anat guanyant adeptes a mesura que avançaven els mesos.

Després hi ha els que fan camí sense fer soroll, però acaben sent tema de conversa igualment. Sense promoció ni focs artificials, Eugeni de Diego ha convertit Cerveseria 640 en un d’aquells llocs que s’omplen perquè sí, amb sala impecable i clàssics fets amb ofici. Una cosa similar ha passat amb Ultrapaninos Marín, híbrid entre bar, obrador i temple de la picada, que connecta amb l’auge de les xarcuteries amb criteri, com Provisions Gresca.

Pel que fa a la cuina marcadament internacional, Fukamura juga a la precisió i al silenci amb un omakase gairebé cerimonial, mentre Ippudo revisita el ramen amb segell global. I, amb notes de Middle East, Lora destaca al nou SLS Barcelona, amb un brunch que ja competeix entre els més comentats de la ciutat. Uns pisos més amunt, la cocteleria Kyara també és un lloc on descobrir nous mons.

El mateix passa amb Fronda Pasaje que, tot i que va obrir a finals de 2024, mereix un lloc destacat entre els espais on, a més de menjar, també s’hi aprèn. I és que potser l’any es resumeix precisament en aquesta idea: sortir a inspirar-se al món, tornar i executar-ho a casa de la manera més divertida possible.